Avui hem celebrat a Palafolls el Primer
Aplec de la Ratafia de la Baixa Tordera organitzat per Glop de Bosc. Paradetes
de ratafia, sardanes, taller de glosa, dinar popular, tast de ratafies, postres
amb corrandes i premiats al primer concurs de ratafia de la Baixa Tordera, han
donat el tret de sortida, amb èxit, del que seran ben segur moltes més
edicions.
La ratafia ha esdevingut tot un fenomen de país en pocs anys, convertit
en un producte nacional, han sortit com bolets
noves marques d’aquest licor i sobretot molts ens hem llençat a l’elaboració d’aquest
tan preuat beuratge que conté varis elements que el fan un producte de país.
La ratafia catalana ha de tenir nous
verdes, el seu signe d’identitat, i tot un seguit d’espècies botàniques que l’uneixen
al territori de ple. La recerca de les herbes que han de macerar amb les nous i
l’aiguardent o anís és potser el que ens captiva a molts, reconèixer a bosc i
camps tot el llarg llistat que cal posar-hi el fan un producte de territori, l’exposició
a sol i serena quaranta dies i el xinxollar de la garrafa, tot un ritual, embolcallat
a la proximitat del solstici d’estiu li donen la màgia del producte.
Moltes comarques i pobles en
tenen una tradició de temps, passada d’avis a fills. A Palafolls podem dir
que no ha estat així, doncs tan sols
sabem d’un palafollenc que en feia ja als anys quaranta.
En Xicu Gibert, de can Gibert de
Sant Genís, feia ratafia! (1) Tothom de Sant Genís ho sabia però ningú més en
feia, per la simple raó que no hi havia
tradició com a moltes comarques de més cap a l’interior. Tampoc ens consta que
ningú fes cap més beuratge, més enllà de vi, el més elaborat era moscatell o garnatxa en aquelles
botes del racó.
I doncs perquè feia ratafia un
santgenissenc de soca arrel com en Xicu? Segurament l’explicació ha de ser la
procedència de la seva mare, la Maria Pernal Martí. Ella era filla de Querforadat,
al Cadí, un país de trementinaires i de dones coneixedores d’herbes. És
possible, altra resposta no la tenim, que la recepta i el costum de fer ratafia
l’hagués heretat de la seva mare.
El següent precedent, ja arribat
amb la popularització de la ratafia, a l’any 2007, fou amb els tallers de
ratafia organitzats a Sant Genís, primer de la ma de l’Associació de Veïns i
després agafant el relleu l’entitat Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís. Tallers que van
gaudir de molt bona participació durant més de deu anys.
Ara Glop de Bosc, amb força i la
trempera d’un jovent amant del territori, reprèn aquests antecedents. El primer
aplec i concurs de ratafia ha començat amb molt bon peu i espero i estic segur
de la seva continuïtat.
Fer ratafia és molt més que fer
un licor, fer ratafia és territori i és posar un tros de país dins una ampolla.
Un xarrup de la nostra ratafia és un
glop de bosc de la Baixa Tordera.
Xevi Salicrú.
Pd. Si mai hem de posar nom a l’aplec
en Xicu Gibert és un bon pretendent.
1. 1. Tinc
el goig de fer ratafia amb les nous d’una noguera plantada per en Xicu Gibert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada