En Nona, un ninotaire palafollenc.

 

Avui és la diada de Sant Andreu i per aquest motiu Sant Andreu de Llavaneres celebra la seva Festa Major i el passat diumenge la Colla Gegantera de Palafolls vàrem participar a la trobada de gegants que s´hi va fer. Érem varies colles, els geganters de la Llàntia de Mataró ,  Malgrat, Teià, Pineda i Sant Vicenç de Montalt. Quina va ser la meva sorpresa en saber, tot i que amb Llavaneres ja havíem fet varies trobades, que els seus gegants vells són obra d’en Nona, els nous són una rèplica dels vells.   

 

En Nona, Josep Cardona Vives,  ha estat  un dels creadors  més prolífics  d’imatgeria popular i tradiconal,  tot i la seva prematura  mort. Constructor  de peces tan significatives com el sol d’Els Comediants  i  una gran llista de gegants, capgrossos, màscares i figures de totes mides, com els gegants de Cabrils, de Sitges, de Sant Feliu de Llobregat, l’Odèon dels Comediants o el drac de Malgrat. El seu llegat va  més enllà d’aquestes figures, havia dirigit també als seus inicis la direcció  artística de la Fira de Calella o el Mercat d’Ocasió de l’Espectacle d’Alella, el seu taller botiga de Mataró fou un referent a tot amant de la imatgeria festiva dels anys vuitanta i noranta, obert sempre a tothom amb la seva bonhomia. La seva marxa als 45 anys va deixar un buit en aquest món de creació,  l’entitat o col·lectiu que disposa d’una peça seva diu amb la boca ben plena: és d’en Nona!.

El sol d'Els Comediants

 A Palafolls també tenim una de les seves obres, la figa que penja al  Camp de la Figuerassa, una peça de fibra de vidre, exposada a l’exterior,  que el lliga amb el seu passat palafollenc.

 

La figa de la figarassa al barri de Sant Lluís. 

Moltes biografies que corren per les xarxes diuen que era natural de Calella, i haig de dir que no és pas mentida si ens ajustem al que deu posar  la seva partida de naixement. Però tot i el que diu en Nona era santgenissenc. El seu naixement a Calella fou diguem circumstancial, va néixer a l’hospital Sant Jaume, i va ser inscrit a Calella.

En Nona va passar la infantesa i part de la joventut a la casa familiar coneguda com a cal Tatxo, al carrer Nou de Sant Genís, amb els seus pares, un germà més petit i  els besavis. El  motiu de la casa  l’havia  arrossegat el seu pare, el Genís Cardona Tenas, de Malgrat d’on n’era fill. Encara molts genissencs per referir-se a en Nona,  qui va ser el seu veí o company de jocs,  s‘hi refereixen  com al Tatxo.

Les arrels palafollenques li venien per part de mare, la Àngela Vives Solé, coneguda pels veïns com l’Angeleta  de can Daniel,  filla del Pere Vives Torrent, hereu d’aquesta masia de Sant Genís, i de l’Àngela Solé Massa de Mallorquines (1).

L’Angeleta  va quedar sense mare de ben petita, el seu pare, l’hereu,  es va tornar a casar i, sense saber-ne  els motius,  els avis paterns amb la neta varen marxar de la casa pairal cap al poble, anant a viure a la  casa del carrer Nou que l’avi havia comprat uns anys abans, anomenat-se llavors també can Daniel. Quan l’Angeleta  va  casar-se amb el malgratenc Genís Cardona la parella va continuar  vivint  a la casa, i així fou com  el petit Nona i els seu germà es varen criar a Sant Genís.

Els orígens de la casa cal buscar-los al segle XVII. Al 1680 el Francesc Valldejuli de la Torre va establir en un cós de 30 pams a l’Antoni Crosas perquè s’hi construís una casa. El cós formava part de tota una serie de solars que formarien el carrer Nou en terres dels Valldejuli i que durant aquest segle i el posterior hi establirien molts nous santgenissencs.

Al 1749 la casa era propietat del teixidor de lli Joan Font, al 1788 el fill d’aquest, el Cristòfol Font, la va vendre al Josep Dalmau de la Franquesa (2) . Al 1866 seguia  en mans dels  Dalmau, en aquell moment al capdavant de la casa hi havia el matrimoni format pel Joan Dalmau Mateu i la Teresa Martell Font. D’aquella època és el motiu encara recordat pels més grans de can Joantresa, contracció d’en Joan de la Teresa, que va perdurar fins al segle XX quan ja  la família propietària no hi vivia i hi passen diferents llogaters, a la primera dècada la família Carbó Freixas i als anys vint i trenta  la família Marqués Xaubet.

Als anys vint  el Pere Vives Martori, el  pubill  de can Daniel, casat amb la pubilla del mas la Dolors Torrent Dalmau i besavi d’en Nona, compra la casa (3). En aquell moment creiem que és quan s’hi fan reformes,  donant-li l’aspecte que ha arribat als nostres dies.  Els Vives Torrent  també hi tindran llogaters, als anys quaranta després de la marxa dels Marquès hi viura la família Salicrú Andreu. A finals d’aquella dècada és quan el Pere Vives  amb la seva dona la Dolors Torrent Dalmau  i la neta Àngeleta s’instal·laran a la casa, deixant el mas pairal, quedant-s’hi el pare amb una nova muller.  

Els Cardona Vives vendran la casa a la dècada dels vuitanta a un ciutadà alemany que no en modificarà massa l’estructura, conservant l’aspecte exterior.

 

Cal Tatxo  o Can Joantresa al carrer Nou de Sant Genís

I aquesta és la història de les arrels i la casa  on va criar-se en Nona, tot un referent al món de la imatgeria popular i tradicional d’aquest país, un personatge que ha de formar part dels més il·lustres genissencs i per extensió palafollencs.

 

Genealogia can Daniel

 

I      Jaume Brunet 1682

II     Daniel Brunet 1746 = Maria March.

III    Francesc Brunet 1779 = 1 Caterina Creixell

                                               =2 Salichs.

IV    Brunet = Salichs

V     Maria Salichs Brunet 1815 = Pau Torrent Estiu 1812.

       Concepció 1848.

       Filomena 1850.

       Josepa 1858.

       Emilia 1860.

       Josep, que segueix.

VI   Josep Torrent Salichs 1853 = Josepa Dalmau Martell 1858

VII  Dolors Torrent Dalmau 1879 = Pere Vives Martori, Sant Pere de Riu 1878.

       Pere, que segueix.

       Josep 1907.

       Maria 1909.

       Concepció 1912.

       Marcel·lí 1915.

       Mercè 1919.

VIII Pere Vives Torrent 1904 =1 Àngela Solé Massa, Sils  1904.

                                                   = 2  Elisa Surós Tomàs 1916.

            Àngela, que segueix.

M. Teresa Vives Surós 1946

IX  Àngela Vives Solé 1930 = Genís Cardona Tenas, Malgrat 1931.

           Josep Cardona Vives 1955

          Ramon Cardona Vives 1961

 

Genealogia Dalmau

I     Pere Dalmau 1389 = Avinyet

         Guillem

         Eulàlia

         Jaume

II    Guillem Dalmau 1390 = Constança

         Antònia

         Miquel

III   Miquel Dalmau 1434 = Blanca.

IV   Rafel Dalmau 1502.

V    Pau Dalmau 1531.

VI   Joan Dalmau 1583 = Caterina.

VII  Pau Dalmau 1634 = Maria Presses.

VIII Antoni Dalmau 1694.

IX   Pau Dalmau 1723.

X    Francesc Dalmau 1735 = Margarida Vallouri

XI   Pere Dalmau = Rosa Torrent 1791.

XII  Dalmau = Mateu

XIII Joan Dalmau Mateu 1823 = Maria Martell Forn 1822

          Josep 1853.

          Josepa Dalmau Martell1858, que segueix a Genealogia can Daniel.

          Genís 1859.

          Joaquima 1863.

          Cinta 1867.

          

 

Xevi Salicrú.

 

1. L’Àngela Solé  i el seu germà el Ramon Solé vàren bixar ben joves  de Mallorquines, casant-se tots dos a Sant Genís.  

2. Els Dalmau de la Franquesa eren els propietaris del mas del mateix nom situat a la cellera de Sant Genís. La casa comprada del carrer Nou va passar al caps d’uns anys en mans d’una línia secundària de la nissaga Dalmau.

3.El Pere Vives va comprar la casa natal de la seva sogra, la Josepa Dalmau Martell,  al oncle de la seva dona, el Joaquim Dalmau Martell, per tant els Dalmau eren també avantpassats d’en Nona.