Preservar un llegat de set-cents anys, can Gibert.

 

Dies enrere es feia pública la notícia de la donació de  can Gibert a l’Ajuntament de Palafolls, i qui en desconegui la finca pot passar de llarg el titular de la publicació com si de qualsevol finca es tractés. Però els que coneixem l’elevat valor patrimonial històric i natural d’aquesta finca de Sant Genís només podem fer que alegrar-nos i agrair a les dues parts haver arribat a la bona entesa.

La notícia venia donada per la convocatòria del ple del passat vint-i-tres de març, on l’equip de govern portava a votació  l’acceptació de la donació. El punt fou aprovat per majoria absoluta, pels regidors de govern. Però haig de dir que hauria d’haver estat  aprovat per unanimitat. La resta de regidors es van abstenir! Un fet inexplicable per mi, com es poden abstenir en una cosa  tan rellevant? Estem parlant de la preservació d’un  mas en un entorn de gran valor natural, quan a Palafolls ja en tenim un altre exemple i tants bons resultats ha donat, i del que tots ens en sentim orgullosos.  Les raons no les sé pas, doncs ningú va argumentar l’abstenció, cap comentari, ni fred ni calor,  les puc intuir, però m’abstindré de dir-les, només us diré  que em deceben aquestes  formes de fer política quan tenim entre les mans la preservació del nostre patrimoni, que ha d’estar per sobre de tot i que el suport en casos així ha de ser incondicional.

Col·lecció postals can Gibert. Fons X. S.

L’acte de generositat fet per la família  de convertir el seu llegat en públic és immens, i alhora que l’Ajuntament, coneixedor del gran valor de la finca, hagi portat a bon port la proposta presentada per la propietat és un exemple a seguir, amb aquesta fórmula o altra, l’acord entre els tenidors del patrimoni i l’administració és fonamental per poder preservar part del patrimoni d’aquest país.

La preservació d’aquest espai santgenissenc té dos grans raons de ser; conservar un mas amb set-cents anys d’història  sobre les seves espatlles, que aviat es diu,  i la salvaguarda d’una finca d’un gran valor natural.

El mas Gibert és un exemple de manual  del que han estat les pairalies agrícoles autosuficients d’aquest país i que amb la seva lluita i el seu esforç han contribuït a forjar Sant Genís, per tant Palafolls, i el país sencer . La història de can Gibert és la història d’una família que ha sobreviscut ancorada  en un territori d’ençà,  almenys de la primera notícia que tenim,  de l’any  1387. Que una nissaga es mantingui en un mas  del segle XIV al XXI no és pas cosa fàcil. La família  n’ha passat de tots colors, com  exemple de temps difícils poden ser  la pèrdua del mas a mitjans del segle XVI, quan l’hereu ha de vendre per deutes tot el patrimoni, però que deu anys més tard el germà  prevere recuperarà  de nou per a la família, o l’assassinat de l’hereu a principis del segle XVIII trasbalsant-ho tot, o a principis del segle XX amb la mort prematura d’un altre hereu amb filles només, obligant a canviar la línia successòria per garantir la supervivència del mas. També tenim exemples evidentment contraris, èpoques bones on  s’han incorporat bons dots i terres al mas, com el casament que fa  l’hereu Nicolau Gibert amb Maria Alsina l’any 1766,  que permet l’entrada al mas d’un dot de 400 lliures que serviran per  liquidar censals, és a dir pagar deutes. 

Una història complexa d’esforç que ens porta fins avui a un mas de vint-i-tres hectàrees amb la masia dedicada a la restauració, d’ençà que el pare de l’actual propietària iniciés aquest projecte mica en mica. Un projecte que va començar servint un primers àpats sense pretensions als primers turistes  i que amb l’adequació d’un espai de lleure a redós de la font, a partir d’uns aplecs als anys quaranta i de la construcció de la capella dedicada a la Mare de Déu Miraculosa, poc a poc  es va anar conformant aquest valor també social de can Gibert, on molts vilatans i gent dels pobles veïns  han trobat sempre les portes obertes a un espai de lleure.

Un mas ubicat entre dues grans propietats també,  can Borrell a ponent i Valldejuli a l’est, al nord limitant  amb la riera de Sant Genís i al sud amb diferents finques a trobar  la carena que ens separa de Malgrat. Terres de cultiu del mas cap a la riera i bosc del mas pujant cap a la carena.

Tot aquest espai de cultiu i bosc formen l’altra raó perquè  cal preservar. La voluntat de la propietat en la preservació i posada en valor ha estat sempre una prioritat. La petició de catalogació com espai de reserva de fauna salvatge a la Generalitat, o l’acord de custòdia de la finca, començat a gestar-se  al  2007, amb l’Obra Social de la Caixa dotant la finca d’un pla de gestió i de recursos per la seva execució, ja sembraven la llavor del que avui ens ocupa. L’aulet, el bosc d’alzines, és potser la nineta d’aquest espai natural, que amb la seva orientació nord i la composició del terreny la doten d’una fauna i flora ben característiques. La combinació de patrimoni natural i històric converteix can Gibert en una aula d’aprenentatge majúscul.

Palafolls té  un altre exemple de preservació de patrimoni natural i històric, el Molí d’en Puigvert. Aquest forma part d’un paisatge diferent del que ara n’assegurem també la seva preservació. El Molí és un espai de terres de cultiu al pla, freixedes inundables, gorgs  i una història d’aprofitament de l’aigua, can Gibert és un paisatge de muntanya, de feixes aterrassades i boscos d’alzines. Dos paisatges que resumeixen força el que és Palafolls, del riu a la serra de Miralles passant pels turons, dos paisatges preservats per les futures generacions, dos paisatges per entendre què som els palafollencs, dos espais per sentir-nos orgullosos d’allà on vivim.

 

Xevi Salicrú

 

 

Bibliografia

 

Codina, Alfons. Can Gibert. El Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004). Sant Genís de Palafolls. 2011.