Llinatges de Palafolls III. Els Salichs.

Si a Sant Genís hi ha un cognom amb tradició és  Salichs. Amb aquest llinatge trobem  fins al 1945 vuit  famílies distintes  arribades en diferents moments a Palafolls, on algunes d’elles s’han ramificat al llarg del temps. A Sant Genís  trobem  els Salichs de can Ferrerhosta, els Salichs de can Forn,  els Salichs Estrach , els Salichs Valls, els Torrent Salichs, els Salichs Morell, els Puig Salichs i a Casanons  els Salichs Burgada.

No he pogut entrellaçar-les, per tant desconeixem si tots aquests Salichs provenen  d’un mateix tronc, sí que sabem  que dels qui en coneixem  la procedència són de  Santa Susanna,  i amb un possible origen occità.

Com es podrà comprovar més avall a l’article en els arbres genealògics de cada família,  trobem un fet curiós que es dona en comunitats petites i molt endogàmiques. Així veiem com coincideixen en el temps a principis del segle XX tres famílies, de les vuit que ens ocupen avui,  on els seus fills es diran Salichs Bonet. Tres Salichs no emparentats casats amb tres noies Bonet descendents del matrimoni Bonet Pibernat de Can Ferrerhosta. I no només coincideixen en  el cognom, sinó que fins i tot  hi ha casos amb el mateixos noms ....sort que era un temps on molta gent era coneguda pel motiu de la casa.

El primer Salichs que trobem a  l’antic Terme del Castell de Palafolls  és al 1602 (1) on   un Antoni Salichs és propietari del mas Verger  a la Vall de Santa Susanna.  Al 1624 (2) els germans Francesc, Pere, Anna i Climenta Salichs, originaris del poble de Pena del Regne de França, i fills dels difunts Esteve Salichs i Mundina Galceran també de Pena, generen documentació a la Notaria de la Vilanova de Palafolls.  A partir d’aquests no trobem cap més referència al cognom fins  a finals del XVII , amb  l’Antoni Salichs al 1680 (3) i el  Bernat Salichs al 1681 (4)   de la Vall de Santa Susanna, parròquia de Sant Pere de Pineda.  Al segle XVIII i XIX  trobem ja diversos Salichs a Santa Susanna.

Acta notarial 1624. 

Els Salichs més antics documentats a Sant Genís són els de can Forn. Al 1779 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli , estableix en  un tros de terra format per quatre cóssos,  del que serà el carrer Nou,  al Josep Salichs, àlies Terreret,  ferrer d’ofici . Tres d’aquests cóssos esdevindran can Forn  ( actual carrer Nou 13) i on hi residiran els descendents del Josep fins a finals del segle XX. El quart cos es segregarà formant una altra casa, que serà coneguda més endavant com a can Serafí (actual carrer Nou 15), i que quedarà deslligada de la família Salichs ja a principis del segle XIX.

GENEALOGIA SALICHS DE CAN FORN

I Bertomeu Salichs, ferrer= Magadalena Caldes *St. Genís.

II Josep Salichs, ferrer (a) terreret 1764= Victoria Reig Molins*St. Genís.

   Pau, que segueix.

   Maria Salichs Reig *St. Genís 1788= Miquel Alsina Brunet Can Gananci (Nou, 31) *St. Genís.

     Josep Alsina Salichs  C. G. *St. Genís 1827= Teresa Buscarons Dalmau *St. Genís.

           Joan Alsina Buscarons C.G. *St. Genís 1858= Francisca Cuní Basart *St. Genís 1860.

           Vicenta Alsina Buscarons C.G. *St. Genís 1861= Josep Salichs Dalmau *St. Genís 1855.

           Filomena Alsina Buscarons *St. Genís .

III Pau Salichs Reig * St. Genís 1773= Anna Maria Nualart Forn LLanes *St. Genís.

IV Josep Salichs Nualart (a) Forn = Maria Martorell Oller *Pineda.

V Joan Salichs Martorell *St.Genís 1830 = Josepa Dalmau Nualart.

    Josep, que segueix.

    Isidre Salichs Dalmau *St.Genís 1862= Dolors Buscarons Coll *lloret 1866.

        Josepa Salichs Buscarons = Joan Bonet Freixes *Can Xanito 

              Isidre Bonet Salichs* 1919 = 1947 Dolors Turró Moneu *Malgrat

              Josep Bonet Salichs *1924 =1947 Antonia Dellundé Tenas *Malgrat

          Dolors Salichs Buscarons *St. Genís 1896= Joan Martí Creus (à) Xacó * Sta. Susanna 1896

              Dolors Martí Salichs

              Enriqueta Martí Salichs

              Adalina Martí Salichs 

VI Josep Salichs Dalmau *St. Genís 1855. 1883= Vicenta Alsina Buscarons *St. Genís 1861.

    Joan, que segueix.

    Dolors Salichs Alsina *St Genís 1886. = Joaquim Xarbau Pons *Maçanet 1883

        Vicenta Xarbau Salichs*St Genís1918=Norbert Salichs Bonet Can Ferrerhosta*St. Genís 1912.

           Maria Xarbau Salichs *St. Genís 1923.

    Teresa Salichs Alsina *St. Genís 1886 = Mateu Torrent Gili Cal Titu *St. Genís 1886  

     Isidre Salichs Alsina *St.Genís 1892= Mercè Bonet Freixes Can Xanito *St. Genís.

       Josep Salichs Bonet *St. Genís 1919.

         Juan Salichs Bonet *St.Genís 1921.
         Francisca Salichs Bonet *St. Genís 1925

VII Joan Salichs Alsina * St.Genís 1888= Francisca Bonada Porrà *Lleida 1892

    Josep Salcihs Bonada *St.Genís 1915

    Vicenta Salichs Bonada * St. Genís 1917

    Mateu Salichs Bonada*St. Genís 1924.

La segona família documentada  és el casament al 1789 del Baltasar Puig Salichs, jornaler, amb la Francesca Marquès Verdura de Santa Susanna. Al 1861 trobem els seus descendents vivint al carrer  Nou 19, i al 1880 al carrer Nou 35 quan el Josep Martí Puig, net de la Marianna Salichs,  es casa amb la vídua  Dalmau, la Maria Bonet Pibernat.

GENEALOGIA PUIG SALICHS   

I Marianna Salichs *St. Pere de Riu = Pau Puig Comes *St. Genís

II Baltasar Puig Salichs *St. Genís. 1789= Francesca Marquès Verdura * Sta. Susanna.

  Josep Puig Marquès.

  Josepa Puig Marquès.

  Lluïsa Puig Marquès.

   Antonia, que segueix

III Antonia Puig Marquès *St.Genís 1811. = Andreu Martí Buch

  Josep, que segueix.

  Francesc Martí Puig *St. Genís 1855.

IV Josep Martí Puig *St. Genís 1848. =  Maria Bonet Pibernat *St. Genís 1836.

  Josepa Martí Bonet*St. Genís 1868.

  Andreu Martí Bonet*St. Genís 1871.

  Llorenç Martí Bonet*St. Genís 1875.

La tercera família la tenim documentada al 1818 (6), on  l’Eudald Salichs és propietari del mas Gibertó, actualment  conegut com mas Bolet. La família a principis del segle XX vendrà la finca i en perdrem el rastre.

GENEALOGIA SALICHS DEL MAS GIBERTÓ.

I Eudald Salichs Puig = Teresa Valls Bonet

  Jaume, que segueix.

  Francisca Salichs Valls Can Gibertó * 1845.

II Jaume Salichs Valls Can Gibertó * 1832= Mònica Torrent Ripoll *Montnegre 1833.

  Vicens Salichs Torrent *St. Genís 1864.

  Joaquim Salichs Torrent St. Genís 1874.

  Maria Salichs Torrent *St. Genís 1866.

  Rosa Salichs Torrent *St. Genís 1870.

  Teresa Salichs Torrent *St. Genís 1860.

  Dolors Salichs Torrent *St. Genís 1862.

 La quarta família la trobem al padró de 1866  vivint al carrer  Nou 25 amb el Josep Salichs Estrach,  provinent de Santa Susanna. D’aquesta família també li perdrem el rastre als anys trenta quan tenim alguns dels germans ja grans sense descendència, podem suposar que es va extingir. Un dels germans, el Quirze, va anar a la Guerra de Cuba (7), tot i ser fill de viuda i haver-se de fer-se càrrec dels germans.

GENEALOGIA SALICHS ESTRACH

I Josep Salichs Estrach*Sta.Susanna 1827 =Julita Bonet Pibernat Can Ferrerhosta *St. Genís 1842.

 Ramon Salichs Bonet *St.Genís 1865.

 Teresa Salihcs Bonet *St.Genís 1868.

 Gràcia Salichs Bonet *St.Genís 1870.

 Quirze Salichs Bonet * St. Genís 1872.

La cinquena també la trobem al padró de 1866 a la casa coneguda com a can Dalmau, on  hi tenim  al Tomàs Salichs de Santa Susanna, vivint amb la família de la seva dona. El seu sogre, el Pau Estiu Serra, era el propietari de la casa, tot i que  al padró de 1880  cap descendent viurà a Palafolls.  

GENEALOGIA SALICHS ESTIU

I Pau Estiu Serra Ca l’Estiu* St. Genís 1799 = Catalina Reig Rossell Can Reig * St. Genís 1801

  Narcisa, que segueix.

  Joan Estiu Reig Can Dalmau *St. Genís 1843.

II Narcisa Estiu Reig Can Dalmau *St.Genís 1836 = Tomàs Salichs Morell *Sta. Susanna 1826.

  Melcior Salichs Estiu Can Dalmau * St. Genís 1858.

  Catalina Salichs Estiu Can Dalmau *St. Genís 1860.

  Carme Salichs Estiu Can Dalmau *St. Genís 1862.

  Joaquima Salichs Estiu Can Dalmau *St. Genís 1864.

La sisena també al padró de 1866 hi  trobem a la Maria Salichs Brunet casada amb l’hereu de can Daniel. La Maria era filla de Sant Genís, però no tenim clar de quina casa era filla, tenim la sospita que el segon cognom estigués malament al padró.  Ens consten descendents d’aquesta nissaga a Malgrat, tot i que sense el cognom Salichs ja, a excepció d’uns que el porten per haver emparentat amb els Salichs de can Ferrerhosta.

GENEALOGIA TORRENT SALICHS DE CAN DANIEL

I Pau Torrent Estiu *St Genís 1813 = Maria Salichs Brunet *Sant Genís 1819.

  Concepció Torrent Salichs *St. Genís 1843.

  Filomena Torrent Salichs *St. Genís 1845.

  Josepa Torrent Salichs *St. Genís 1853.

  Emilia Torrent Salichs *St. Genís 1860.

  Josep , que segueix.

II Josep Torrent Salichs *St. Genís 1847. = Tecla Dalmau Martell *St. Genís 1849.

 Joaquim Torrent Dalmau *St. Genís 1894.

 Dolors, que segueix.

III Dolors Torrent Dalmau * St. Genís 1880 = Pere Vives Martori *Pineda 1879.

  Pere Vives Torrent *St. Genís 1904.

  Josep Vives Torrent *St. Genís 1907.

  Concepció Vives Torrent * St. Genís 1912.

  Marcel·lí Vives Torrent *St. Genís 1915.

  Mercè Vives Torrent *St. Genís 1919.

La setena,  potser la família Salichs més prolífica, és la que va fundar  el Nicolau Salichs Vila quan es va casar amb la pubilla de can Ferrerhosta, la Marina Bonet Freixas, continuant l’antiga nissaga Ferrerhosta amb un altre llinatge. La gran majoria del fills del Nicolau es van casar a Sant Genís mateix,  portant el llinatge a d’altres cases del poble. El Nicolau va ser un personatge conegut més enllà de la seva família com l’avi Calau. Tot i fer de pagès   havia rebut una educació superior als seus veïns , va estudiar uns anys al seminari, això el va dotar d’uns coneixements que el van fer un home influent a la vida social i política del poble. Totes les famílies que porten aquest cognom a Sant Genís són descendents de l’avi Calau.

GENEALOGIA SALICHS DE CAN FERRERHOSTA.

I Nicolau Salichs Ferrer Can Mestroi *Sta. Susanna= Joaquima Vila Soler *Tordera
   Deugràcies Salichs Vila C M. *Sta. Susanna 1882.= Marina Bonet Freixes *Can Xanito  1874
             Enriqueta Salichs Bonet 1907-1982
             Maria Salichs Bonet 1901-1986 = Joan Heras Nualart
             Josep Salichs Bonet
             Joan Salichs Bonet
             (noia) Salichs Bonet
   Nicolau, que segueix.
   Margarita Salichs Vila CM. *Sta. Susanna 1894.

II Nicolau Salichs Vila Can Mestroi *Sta Susanna 1877= Marina Bonet Freixas can Ferrerhosta  *St. Genís 1883.

  Nicolau Salichs Bonet * St. Genís 1905= Joaquima Freixas Freixas Cal Fuster * St. Genís 1910.

  Joan Salichs Bonet *St. Genís 1907 = Maria Alsina Bonet Cal Ros *St. Genís 1913.

  Josep Salichs Bonet *St. Genís 1909 = Dolors Cassola Bonet *Pineda 1916.

  Norbert Salichs Bonet *St. Genís 1912 = Vicenta Xarbau Salichs *Can Quim 1918.

  Quirze Salichs Bonet * St. Genís 1915 = Sofia Guix Vila.

  Joaquima Salichs Bonet *St. Genís 1929 = Salvador Martorell Maresme *Pineda.

I la vuitena, la família Salichs més tardana,  és la  que trobem al padró de 1930. On documentem al  Ramon Salichs Burgada, casat i vivint al veïnat de Casanons, a la casa coneguda com a can Romà o can Cases. El document ens diu que era nascut a Palafolls. Considero  que pot ser un error, doncs al padró anterior de 1924 i en tots els  altres  no hi  surt empadronat a cap casa de Palafolls , tot i que al registre de  1921 consta com a   propietari de can Romà.

El Ramon va ser assassinat el 10 de setembre de 1936 (8) durant la repressió al bàndol republicà.

GENEALOGIA SALICHS DE GASSANONS

I Ramon Salichs Burgada (a) Romà *1896 = Dolors Pujades Pujol *Campmajor 1898.

 Jaume Salichs Pujades *St. Genís 1933.

 Ramon Salichs Pujades *St. Genís 1936.  

Xevi Salicrú.

 

1. Massons, Josep Maria. Historia de la Vila de Santa Susanna. Edicions Ajuntament de Santa Susanna. Pàg. 379.

2.Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre  847.

3. Massons, Josep Maria. Historia de la Vila de Santa Susanna. Edicions Ajuntament de Santa Susanna. Pàg. 379.

4. Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre 158. f. 309.

5. Arxiu Diocesà de Girona. Dispensas matrimonials 1883.

6. Arxiu Municipal de Palafolls. Llibre Apeo 1818.

7. Colomer, Joaquim. Un excombatent de la Guerra de Cuba en el record. Opuscle Jornades de la Patata de can Gibert 1998.  

8. Amat, Jordi. Vivències de la República i de la Guerra Civil a Palafolls. Edicions Marré. Ajuntament de Palafolls 2007. Pàg. 91.

Carrer Joaquim Ruhí versus carrer de Dalt.

El carrer Joaquim Ruhí és encara conegut per molts pel seu antic nom, carrer de Dalt, donat per la seva situació  respecte altres dos carrers, el del Mig ( actual  Pi i Margall)  i el de Baix.

Aquest nom va ser el que va rebre aquesta via d’ençà els seus orígens fins  al 1925, quan va ser anomenat  Joaquim Ruhí, en honor de qui fou el seu fill més il·lustre fins aquell moment, en Joaquim Ruhí Ribas. Recordem que el carrer de Dalt va donar el primer alcalde de la  democràcia l’any 1979, l’Enric Font, el primer  elegit pel poble d’ençà la malaurada República.

En Joaquim fou secretari de l’Ajuntament de Palafolls durant 36 anys ininterrompudament, del quinze de març de 1888 fins el tretze de juliol de 1924, quan per malaltia va deixar la  secretaria municipal i es va habilitar al seu fill Ramon Ruhí Pons, ratificat en el càrrec el tres d’agost de 1924. 

El Joaquim va destacar per la seva bonhomia  i encert en tractar els assumptes municipals, defugint sempre la politització de la seva tasca, sent  un bon conseller per tots els veïns del poble sense distinció. És una prova de l’estima que es tenia per ell que ni durant la República ni la Dictadura Franquista es va tocar el nom de carrer, i això que tant uns com altres eren  molt avesats als canvis a la nomenclatura municipal.

Al cap de pocs dies  d’haver-se anomenat al seu fill, Ruhí moria  i  l’Ajuntament aprovava posar  el nom de tan apreciat  palafollenc al carrer principal del poble, l’actual carrer Major,  anomenat  llavors de Passada, cosa que no va succeir, ja que el dotze d’abril de 1925 el plenari municipal  aprovava col·locar  una placa amb el nou nom al carrer de Dalt, carrer Joaquim Ruhí.

Portada agenda activitats agost setembre 2011.Editada per l'Ajuntament de Palafolls.

Però el carrer Joaquim Ruhí  té una història molt més antiga,  que va més enllà del personatge que dona  nom a l’actual  carrer.

El carrer es va originar a la segona meitat del segle XVIII, a partir de terres que havien format part de la quintana del mas Tosell de les Boïgues.  La majoria dels  cóssos varen ser establerts pel Sebastià i Bernat Mateu, pare i fill respectivament , mestres de cases i propietaris d’una peça de terra de la quintana de l’antic mas.  La resta de cóssos, pocs, pertanyien a una peça de la família Aboyer, que també havia format part de la quintana de dita masia. Tots els cóssos establerts pels Mateu tenien la seva continuïtat a  l’altra banda del carrer, els establiments  es fan en cóssos partits per un camí que travessava la finca primària, on només es construirà a una banda del camí formant el nou carrer, a l’altra banda quedaran les eixides de cada casa amb diversos usos;  corts, horts i comunes.

Al no haver  quedar regulat,  al contracte de l’establiment, on s’havia de construir la façana de les noves cases, cada veí  construirà a peu de camí, esdevenint un carrer amb un traçat sinuós donant aquesta forma tan peculiar al carrer que tant el caracteritza.

Tres cases van quedar al marge d’aquesta tipologia de cases; can Calau, can Carrions (desapareguda) i can Mateu.

Aquestes tres cases havien estat l’antiga masia  Tosell de les Boïgues, que en ser venuda  es va dividir en tres habitatges  diferents. L’Anton  Ribas va comprar la part que s’anomenaria més endavant  can Calau,  el  Joan Ribas la part també anomenada més tard can Carrions, que fou annexionada a  can Calau i reformades a un  sol habitatge  al 1841 quan el Ramon Ruhí Ribas reforma  can Calau donant-li l’aspecte actual,  i el Jacint Antoni Joan Carreres el que seria amb el temps can Mateu.

El Joaquim Ruhí era fill de can Calau i descendent d’aquell Anton Ribas que va comprar una part del casal dels Tosell de les Boïgues i d’en Nicolau Ribas (a) Calau, net i hereu de l’Anton,  que va

donar nom a la casa que el va veure néixer.

Genealogia can Calau.

I Josep Ribas * PLf.   = Anna Gibert * Malgrat

 

II Anton Ribas Gibert *Plf. 1699 (compra part del Tosell de les Boïgues) = 1720 Magdalena Isern.

 Josep, que segueix.

 Anton Ribas Isern.

 Pere Ribas Isern, seguirà a Malgrat (administrador Hospital de Malgrat).

III Josep Ribas Isern *Plf. 1721 = 1743 Julita Pera.

 Nicolau, que segueix.

 Francesc Ribas Pera, que seguirà a cal Muts.

 Ramon Ribas Pera = Rosa Maïmir (no tindran fills i hereterà Ramon Ruhí Ribas).

 Josep Ribas Pera (a) Hospitaler= Trias

      Jaume Ribas Trias * Plf 1792 = Puig

      Josep Ribas Trias *Plf 1789= Maria Vilà *Tordera 1792.

         Josep Ribas Vilà*Plf 1821 = Bonet.

         Francisca Ribas Vilà *Plf 1826 = 1849 (cosins segons)  Ramon Ruhí Ribas *Plf 1813.

       

IV Nicolau Ribas Pera (a) Calau * Plf. = 1872 Maria Casellas *Tordera.

V Gertrudis Ribas Casellas *Plf. =1  1805 Josep Llerinós *Massanet.

                                                        = 2  1811 Josep Ruhí *Massanet.

VI Ramon Ruhí Ribas *Plf 1813 = 1849 (cosins segons)  Francisca Ribas Vilà *Plf 1826.

  Joaquim, que segueix.

  Maria Ruhí Ribas *Plf 1865.

VII Joaquim Ruhí Ribas *Plf 1853 = Joaquima Pons Jané *Plf 1861.

  Ramon Ruhí Pons *Plf 1881 = Concepció Pons Vendrell *Tordera 1886.

  Carme Ruhí Pons *Plf 1897 = Josep Safont Perpiña *Plf 1896.

Xevi Salicrú.

Bibliografia.

Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016.

Salicrú, Xavier . Cases amb era i quintana.  Les masies de Palafolls i a seva gent. S.XIV- XX. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Ribot, Alba/ Robert, Mercè. El carrer de Dalt. Col·lecció Font de Ferro. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Documentació consultada.

Arxiu Municipal de Palafolls. Carpeta 934. Padró 1866 i 1880.

Memòries de Mossèn Conrad Ruhí. Manuscrit.

Fons Lluís Borrell.  Padró 1861. Manuscrit.