La conca del Tordera ha
viscut un dels episodis més devastadors que es recorden, les aigües han sortit
de mare com no recordaven els més vells. De Breda a la seva desembocadura els
desperfectes són immensos, polígons industrials i camps de conreu inundats.
Moltes de les finques
agrícoles devastades, al tram final del riu, son a Malgrat i Palafolls, on hi
ha empreses agrícoles punteres, amb grans infraestructures i tecnologia.
Pagesos on no només hi tenen el tros de terra, son empreses amb
grans inversions per afrontar els reptes dels competitius mercats que s'abasteixen
dels seus productes.
Grans pluges a tota la conca i especialment a la part alta
va provocar una rierada mai vista, que dimarts a la nit arribava a casa nostra
. Dos ponts just als límits entre Malgrat i Palafolls van fer de tap,
provocant que tot just una mica més
amunt, a la zona coneguda com la Paperera al pla d'en Bigues trenqués per la riba dreta amb un
virulència dantesca i alhora també ensorrant els dos viaductes, el del tren i la carretera de
Malgrat a Blanes.
Els camps més pròxims a
la rompuda, especialment a Palafolls,
han quedat amb un metre de
sediments, però l’aigua, entossudida igualment d’arribar al mar, va seguir avançant, escolant-se pel pont d'en Pixota, i també inundant el pla de Grau.
Els experts diuen que
aquests fenòmens ja havien passat, episodis que tenen un retorn de varies
generacions i que la memòria col·lectiva no conserva. L'hemeroteca ens revela que al 1898 el riu va inundar el pla de Grau i la zona de les Ferreries, possiblemnt un episodi semblant al que hem patit ara. També afegeixen els estudis de la climatologia que aquests episodis cada vegada passaran més sovint i seran més virulents.
Per tant ens hem de
preparar i refer el mal, mirant que no torni a passar. Com ho hem de fer això? La resposta no la tinc pas.
Una cosa ben certa és que
el riu i el seu entorn està ben
desnaturalitzat, tenim un riu que és un canaló, especialment al seu tram final,
de Tordera a Malgrat.
Fa temps vaig aconseguir
una còpia digital d’un document, cabdal per entendre moltes coses del passat
de Palafolls. Un registre de totes les finques del Palafolls del 1856 (1) , que
llavors incloïa encara tot el pla de Grau dins el nostre municipi, amb els seus
propietaris, amidaments i a què eren destinades. I tot això acompanyat d’un
plànol indicant on era cada finca.
Un document de gran valor
que ara he remirat amb atenció, repassant
totes aquestes finques vora el riu per mirar què s’hi feia. I la
resposta és ben suggerent.
En aquell moment totes
les peces properes al Tordera eren
conreades, moltes amb cereal i puntualment alguna vinya, però
especialment el que hi havia a totes les
que tocaven els braços del riu era el
que diu el document “alamedas ”, és a dir, cultius de pollancres o arbres
similars de ribera. I dic braços doncs el riu no era un canaló com ara, era
molt més ampla i ramificat amb més d’un
braç on segons la baixada d’aigua omplia o no.
Aquest paisatge de ben
segur es devia repetir més amunt, Tordera, Fogars, Hostalric....La suma de
totes aquestes zones amb cultius d’arbres
de ribera, i alternada amb alguna
llacuna, eren en molts moments
vàlvules d’escapament per quan
baixava desfermat. I tot això a la part més baixa del tram era reblat amb zones humides a la desembocadura.
Res semblant al que ara
tenim, cultius intensius,
infraestructures i polígons a pocs metres de la llera del riu, incapaces d’esmorteir
res.
Serà impossible de tornar
a aquell paisatge, on de ben segur l’aigua tampoc hi tenia aturador, però era un paisatge que servia per minimitzar els
danys. El riu és ara un espai desnaturalitzat,
com més lluny anem o persistim per
aquest camí més durs seran els seus embats.
Xevi Salicrú.
(1) Parcel·lari Municipi Palafolls 1856. Centro
Nacional de información Geográfica. Ministerio de Fomento. Madrid.
