Si a Palafolls parlem d’empresaris històrics no podem
deixar de parlar dels germans Bonosi i Francesc Roura Mateu, coneguts com els Gasiva.
Palafollencs que varen fer fortuna engrandint el negoci que va començar el seu pare,
el Martí Roure Quintana, home dedicat al
comerç de carn segons els documents de l’època i alcalde de Palafolls als anys
vint.
Els Roura residien a la plaça, a la casa coneguda com a
can Gasiva. En Martí es va casar amb la Teresa Mateu Comas de can Francesc del
carrer Major. La parella va tenir quatre fills, en Francesc, en Bonosi, en Ramon i la Maria. El Francesc, el més gran i qui ens
ocupa avui era nascut al 1907, i juntament amb el germà petit, en Bonosi, van continuar engrandint el negoci familiar.
Convertint aquella carnisseria en una
empresa d’embotits i tractants de bestiar amb una gran facturació, sent proveïdors
de carn fins i tot de l’Exèrcit Espanyol.
A partir d’aquí els germans es feren amb diferents propietats, especialment
urbanes, amb la concessió de l’explotació dels drets de l’aigua que nodrien els
molins d’en Puigvert, de la Pedrera i de Sabadell ( molí de Malgrat), i amb més d’un centenar de regants que els hi pagaven el dret d’ús de l’aigua per regar les
terres al llarg del recorregut del rec del molí d’en Puigvert i i d’en Sabadell, i convertiren també l’antic moli
fariner de la Pedrera en una fàbrica de farina.
La volada dels seus negocis, i especialment la seva bona
relació amb les autoritats del país de l’època, va portar al Francesc a tenir a l’any 1948 sobre
la taula un contracte per abastir a tot
l’exèrcit americà destacat a Alemanya després de l’ocupació dels aliats.
El contracte cedia l’exclusivitat que tenia el senyor José Salviche Stankelly, com a únic agent de compres a la zona de Espanya i les seves colònies, Portugal i colònies, Tànger i Àfrica francesa per adquirir tots el productes necessaris, especialment de fruita i vegetals frescos per ser servits a l’Exèrcit dels Estats Units a Alemanya, concedida pel coronel de intendència d’aquest exèrcit Rolland Metz.
Davant la impossibilitat de Salviche, segons manifestava
al contracte, de poder subministrar-los,
cedia aquesta exclusivitat a Francesc Roura. El contracte incloïa diferents
pactes: comunicar a l’exèrcit americà el traspàs de la concessió; acordar lloc
d’entrega de comandes amb l’exèrcit i transport
a càrrec dels americans; la concessió de crèdits del Banc d’Espanya amb
la garantia del banc americà Chase Bank; Roura hauria de satisfer
el pagament únic de 200.000 ptes
a Salviche per tasques realitzades per
haver aconseguit el contracte, també hauria de satisfer un 25% de totes les vendes
a Salviche; si el primer enviament superés la quantitat de 100.000 ptes Roura
hauria de pagar a Salviche 100.000ptes en concepte d’avançament de les comissions del 25 %; si en el termini d’un mes Roura no acceptés el contracte
quedaria rescindit sense cap cost per ell; i en cas d’acceptar-se elevar el
contracte d’acord a escriptura pública.
Desconec si l’acord redactat a Madrid el set d’octubre de
1948 va arribar mai a signar-se i per tant si Roura
va proveir mai als americans. Però al fons Roure Mateu dipositat a l’Arxiu
Municipal de Palafolls no existeix cap document que ens porti a suposar que es va
tirar endavant el contracte. Era un negoci amb grans beneficis però l’acord amb Salviche, qui mantenia un elevat percentatge de les transaccions,
potser va fer recular a Roure.
Però més enllà de si es va dur a terme o no, sí que només el fet que aquest palafollenc rebés la proposta ja
ens fa entendre a quin nivell de negocis i especialment de bons contactes es
movia el veí de la plaça, tot un home de negocis que a la dècada dels 70 moria arruïnat allà on havia nascut.
Xevi Salicrú.
