Qui no ha sentit
mai a parlar de la platja de Palafolls?
Molts ho diem mig en broma mig en serio, però ha tingut mai una platja
Palafolls?, té alguna veracitat històrica aquesta toponímia que apliquem alguns
palafollencs a una de les platges de
Malgrat? Per explicar-ho hem de recular força en el temps, i entendrem com és que encara ens ha quedat a la
memòria popular anomenar així a una de les platges de Malgrat, l’anomenada
Platja de la Conca.
Cal anar a
l’antic Terme del Castell de Palafolls, el qual al llarg dels segles s’hi van
anar constituint tres universitats, la de Santa Susanna, la de la Vilanova de
Palafolls i la de Sant Genís de
Palafolls. Aquestes foren el precedent i la base del que a partir del segle XIX serien els Ajuntaments de Santa
Susanna, Malgrat i Palafolls .
Al 1466 es va
donar al nucli de la Vilanova de
Palafolls el privilegi de tenir Universitat pròpia (1) separada de la de Sant
Genís. Aquest privilegi consistia en poder-se organitzar i obtenir una
representació pública de tota aquella
comunitat davant el poder senyorial, quan fins llavors tot el territori
estava organitzat com a una sola comunitat, la Universitat de Sant Genís. El concepte d’universitat, derivat del terme
llatí “universitas-atis”, vol dir la totalitat, en aquest cas el conjunt
de tots els caps de casa.
La documentació
antiga que ens parla d’aquesta nova universitat
ens porta a entendre que no anava més enllà de l’estricte nucli urbà,
però que anava creixent i agafant
protagonisme social, polític i econòmic com a única vila del Terme del
Castell. Ens atrevim a dir que mai es
va definir una línia fronterera amb la
vella universitat, doncs aquesta era
principalment el conjunt de caps de casa d’un nucli que havia rebut els primers
privilegis per facilitar el seu poblament al 1346 per Guillem de Palafolls.
La primera definició dels límits entre Palafolls i Malgrat són
parroquials. La concordia de fundació i separació de la parròquia de Malgrat al
març de 1559 (2) establia: “ ... Vilanova, hospital, torre o forteresa
i tot el terreny avall fins a la mar, del camí reial, des del terme de Pineda
al de Blanes , sia territori de la nova iglesia fundadora...” és a dir tota la Vilanova, nucli urbà,
l’hospital ( tot i ser territori de la nova parròquia serà propietat i
administrat per la parròquia de Sant
Genís) la torre del Castell, i tot el territori que estigui per sota el camí
reial (actuals carrers Passada i Girona) entre Pineda i Blanes (3). Amb la formació
dels municipis moderns, als anys trenta
del segle XIX, es van anar definint organitzativament però no
territorialment. El consistori malgratenc afirmava que Palafolls no va voler definir els límits
en aquell moment: “...resulta de no haber
procedido a su debido tiempo a formar el correspondiente deslinde de los
terminos....cuyas poblaciones formaban un distrito municipal y ni se encuentra
documento alguno que acredite la rodalia que debia señalarse al tiempo ....cuya
comisión no se conformó en representación del ayuntamiento de Palafolls
habiendo manisfetado este que perderia mas de veinte y cinco vecinos y la mayor
parte del terreno...” (4).
La gestió del
territori per part d’aquells primers ajuntaments es trobava en problemes de
jurisdicció difícils d’administrar, com el que ens descrivia el consistori
malgratenc en un ple de 1850 (5). Es
queixaven de la proximitat de cases pertanyents a Palafolls “ a tiro
de piedra del pueblo de Malgrat” alhora de fer el repartiment del cupo
anual de consums, ja que en aquestes cases, anomenades cases del Castell i pertanyents
a Palafolls, es venien carns, vins, aiguardents i licors amb l’objectiu de
perjudicar la contribució de consums de Malgrat. I afegien que la superioritat,
referint-se al Governador Civil, ja
havia estat avisat. El governador insistia en que es fes el repartiment
i el pagament, Malgrat exposava el problema dient que no podien pagar, no que
no volguessin, els 38.1000 reals que s’havia estipulat per Malgrat.
El conflicte era
servit, i sembla que la presió del Governador va fer retirar a Palafolls
aquells punts de venda, reubicant-los cap al nucli de les Ferreries. El motiu de tenir aquests punt
de venda a les cases del castell era degut a que en aquell moment el nucli de Malgrat era de
llarg un centre urbà amb molta gent i amb molta més vida econòmica respecte al
petit nucli de Palafolls (6), per tant aportant, fins llavors, molts més
beneficis que els que es donarien a partir d’ara a les Ferreries.
Però el
conflicte no era pas solucionat, la junta pericial de riquesa municipal
nombrada per Malgrat comunica el 17-4-1851 (7) al consistori malgratenc que el
repartiment de la riquesa municipal no es pot dur a terme, ja que no poden
saber fins on arriba el terme municipal. Diuen que hi ha finques molt properes a Malgrat que contribueixen a
Palafolls i que es troben dins Malgrat i finques molt properes a Palafolls que
pertanyen a Malgrat. El consistori determina que cal urgentment delimitar el
terme, acordant demanar a l’autoritat superior que es creï una comissió per
delimitar els dos termes, encara que sigui a cost dels propietaris rústics i
urbans afectats. Al maig d’aquell mateix
any es forma la comissió que treballarà per delimitar els termes. La Diputació
de Barcelona anomena a l’intendent honorari, Enrique Antonio Berro;
l’Ajuntament de Malgrat comissiona a
l’alcalde Benito Turró, al tinent alcalde Juan Creixell i dos membres del grup
de majors contribuents, Jaume Garriga i Raymundo Sagarra. Palafolls
comissionarà a l’alcalde Juan Borrell, al regidor Antonio Prat i a dos dels
majors contribuents, José Puigvert i Narciso Alsina.
Aquell 1851 (8), el vint de maig, cada comissió municipal per separat proposa
allà on creuen que hi ha el límit municipal. Malgrat diu que considera que el
límit puja pel Torrent de can Gelat fins el turó de Montagut, seguint direcció
Turó d’en Serra i d’allà fins Turó de can Oms baixant pel rec Viver fins al
mar. Palafolls no està gens d’acord amb aquest límit i descriu per on passa el
seu pretés límit. Puja per la riera de Sant Genís seguint per darrera els horts de les cases del carrer
Aragó, seguint per la pared de la casa de Juan Marés del carrer Passada (Camí
Reial) baixant pel carreró de l’Hospital, seguint per la façana d’aquest fins
trobar la casa de José Cuní del mateix carrer Passada, seguint per darrera de
l’hort d’aquesta casa, continuant per darrera l’hort del farmacèutic Felix
Català, casa que ja està a la plaça Reial de Malgrat (actual plaça Barretina).
Deixant l’hort d’en Català puja cap al Castell
baixant per l’antic camí de Tordera i seguint fins el Turó de la Verge
fins a trobar la carretera nova a Blanes (actual BV-6001 o carretera vella de
Blanes) arribant a trobar el Vall d’en Fàbregues i seguint-lo fins el mar.
Davant d’aquesta diferència de posicionaments el Governador Civil demana a l’arquitecte Josep Oriol Mestres que faci arribar a un
acord a totes dues parts, Malgrat comunica al Governador que per part de
Palafolls tot són subterfugis per provocar confusió.
El 30-8-1851 es
reuneixen a la sala capitular de
l’Ajuntament de Malgrat representants dels dos ajuntaments per acostar
posicionaments (9). Palafolls manté la seva proposta inicial i Malgrat varia la
seva dient ara que puja pel Torrent de
can Gelat fins turó de Montagut, seguint direcció Turó d’en Serra baixant fins
carretera Reial, travessant riera de Sant Genís fins la creu d’en Marçal ( punt
a ponent de la Casa Gran a peu del camí antic de les Ferreries) seguint recte
fins el Turó de la Jordana ( actual Turó de can Jordà) i continuant recte fins el riu Tordera i baixant cap al mar.
Per tant per primera vegada Malgrat proposa quedar-se amb tot el pla de Grau i
deixant sense costa al municipi de
Palafolls, el qual aquest dia manté la seva proposta al·legant que és el límit
històric basat en el cadastre de 1736 (10), tot i no tenir-lo per demostrar la
seva posició. Malgrat replica que aquest límits històrics són cosa del passat,
i en cas de ser així els tres
ajuntaments formaven una sola municipalitat en temps feudals, res comparable
als ajuntaments constitucionals actuals. I que només reconeix que l’hospital
forma part de Palafolls com ja va reconèixer al 1839 i 1843, i que vora el
poble de Palafolls hi ha finques de Malgrat que cedirien avenint-se a ampliar el terme de Malgrat amb una capacitat proporcional a aquestes terres que són vora Palafolls
canviant-los pels terrenys situats entre la riera de Sant Genís i els límits amb Santa
Susanna per sota la carretera a França.
Veient
l’arquitecte que les posicions no
s’acosten proposa ell a l’endemà un nou límit que pujaria del mar a la ja
anomenada platja de la Conca o de l’Estany, a l’alçada de l’estany
d’Escúmul, pujant i seguint el traçat del torrent de la Vall
d’Escúmul travessant l’antic camí de
Blanes (actual camí del mig) i arribant fins la carretera nova a Blanes
(l’actual anomenada carretera vella a Blanes BV-6001) travessant-la i seguint l’antiga carretera de Sant Genís a
Blanes, fins a trobar la Creu de mas
Marçal, seguint cap al sud fins a trobar
la partició de la finca de Raymundo Sagarra i la de Ramon Garriga, alias el rei, i més amunt la del mateix Sagarra amb
la de Narcís Comas fins a trobar el Torrent del Sot d’en Sagarra, per el qual
pujaria per la partió de Manuela Dorda i la de Narciso Comas fins a trobar el
camí esgleier o sagrament antic que del mas Palomeres va a l’església de Sant Genís.
Segueix el camí fins a trobar el torrent de vora can Palomeres al seu sud,
baixant per ell fins a trobar la carretera a França i seguint fins a trobar la
seva confluència amb l’antic camí de
Pineda a Malgrat i fins al mar.
Palafolls i
Malgrat no accepten la proposta de
l’arquitecte. El primer diu que perdria
vint i cinc veïns i cent cinquanta quarteres de terra però que accedeix a cedir
a Malgrat el mateix número de quarteres que té aquest dins terme de Palafolls.
I el segon diu que ja té un terme petit i amb la proposta encara en perdria
més. L’arquitecte Oriol dona per fracassada la seva tasca.
Al març de 1852
(11) la comissió continua en plena labor de traçar i acordar una línia definitiva, es descriuen diferents peces que cal que passin
a formar part de Malgrat però que fins llavors eren terme de Palafolls ( com si
d’una illa es tractessin), unes quantes cases del carrer Passada, el corral de
Felipe de Saleta, cases del carrer del Castell , les eres de batre del carrer
Nàpols i les terres de la riera que estan unides a les cases que formen part
del nucli de Malgrat. Proposen que es canviaran aquestes peces per propietats
existents vora la torre de Montagut i altres que sent de Malgrat estan vora el
poble de Palafolls. A l’abril cada
municipi haurà de buscar un agrimensor per aixecar plànols dels nous límits
(10). Les aptituds que es demanen són que sigui una persona intel·ligent. Per
Malgrat s’elegeix a José Oriol Mestres
de Barcelona després d’haver descartat
dos candidats més, que eren Pedro Moreno, també de la Ciutat Comtal i Juan
Hosta de Calella (10). Palafolls escollirà al agrimensor Juan Soler Mestres,
que serà substituït pel mestre d’obres Pablo Masferrer.
El 12-4-1852
(12) hi ha un acostament de posicions, Palafolls proposa pujar per la costa a
la ja anomenada platja de la Conca o de l’Estany, a l’alçada de l’estany
d’Escumul, pujant i seguint el traçat del torrent de la Vall d’Escúmul arribant fins carretera nova a Blanes
(l’actual anomenada carretera vella a Blanes BV-6001) travessant-la
fins trobar camí al mas Mercader ( Casa Gran) seguint fins a la Creu de mas Marçal, girant cap a ponent travessant les terres de
Narcís Masferrer Vila entre la casa ( Can Vila) i la nòria fins a trobar la riera de Sant Genís. Continuant per la partió de Ramon Aymerich i Benet
Turró fins trobar la carretera a França ( l’actual N-II) travessant-la i pujant
cap a ponent seguint la partió de Juan
Alsina fins a trobar la divisió de Joaquim Torrent àlies Valldejuli.
Seguint amunt fins al Turó d’en Serra i seguint els límits de
Valldejuli i camí ( que fa de partió municipal ) arribant fins a la torre
telegràfica (13) quedant a la dreta de la torre de Palafolls i esquerra de Malgrat. Continua la delimitació amb Sant
Susanna seguint en línia recta al turó d’en Gelat i passant pel marge travessar
les terres i olivars d’en Gelat passant a seguir per la partió d’en Torrent de
Santa Susanna i Gelat fins a trobar de nou la carretera Reial (actual N-II) i
ja seguint fins al mar entre les finques de Juan Rabassa cabot i Gelat.
Palafolls cedeix per la seva frontera
per banda de Sant Genís acceptant per primer cop turó d’en Serra com a límit
i també cedeix més part del Pla de Grau desplaçant la seva proposta més a
l’est, deixant el vall d’en Fàbregues i agafant el vall d’Escúmul com a
partió. Malgrat segueix agafant el Turó
d’en Jordà, per tant tot el que és ara Sant Lluís ho inclou i fins el riu Tordera a partir del creuament
vall d’Escúmul amb carretera a les Ferreries.
 |
| Part del croquis de la proposta que pujava del mar pel torrent d'Escúmul, quedant les terres entre aquest i el riu a Palafolls. |
El 10-5-1852
(14) la totalitat de la comissió arriba finalment a un acord de totes les parts i el proposa a la Diputació. Es demana que els agrimensors facin el croquis de l’acord a que han
arribat, establint que la línia de partió
entre Malgrat i Palafolls al Pla de Grau
fos la carretera de Mas Bages, pujant del mar fins la carretera nova de Blanes
(actual carretera vella), deixant els altres límits com proposava Palafolls a
la seva última proposta. Aquesta
proposta però no agrada a la Diputació que diu que quedaria una franja a tocar
del riu molt allunyada del poble de Palafolls, per tant de mal gestionar. Al trenta de març de 1854 la Diputació,
vista la resolució i les seves esmenes, emet l’informe que determinarà els límits
on es mantindran tots els proposats per la comissió amb l'excepció de la
part de llevant on determina que el terme de Malgrat arribi fins al riu
Tordera, establint com a límit en el tram del torrent d’Escúmul i el riu
Tordera la carretera vella de Blanes, i per a la resta de límits agafant la última
proposta de Palafolls i la comissió.
El 11-9-1855 es
publica la Reial Ordre amb els nous
límits i el 17-10-1855 el president de la Diputació Ignacio LLasera y Esteve ho comunica als ajuntaments. Si el setembre de 1855
s’estableix la redefinició del terme de “iure” no serà fins el vint-i-tres de febrer de 1856 que serà
ja de facto. Aquell dia es troben a la
torre de Montagut els representants dels
dos ajuntaments per a marcar sobre un plànol les noves fites dels termes, on
aixecaran acta. Per Malgrat hi són
l’alcalde Francisco Gibert, l’alcalde segon Pascual Marés i els regidors Poncio Sagol,
Ramon Turró, Narciso Verdaguer, Antonio Montal, Melchor Casas i Andres Estiu,
regidor síndic, i per Palafolls l’alcalde
Narciso Moner, l’alcalde segon Ramon Mompió i els regidors Esteban Puigvert,
Pere Ruscalleda i Feliciano Ferran. Es marquen sobre un mapa els nous límits.
D’aquell
veredicte el municipi palafollenc hi surt amb un terme molt més petit de quan
va començar el procés, la comissió mantenia per Palafolls una franja força
substancial al Pla de Grau però la decisió de la Diputació, el que anomenaven a
l’època l’autoritat municipal, d’arribar fins al riu abocava a Palafolls a
perdre el front marítim i tot el vessant sud del Turó d’en Serra. No ens consta cap queixa del consistori
palafollenc, que de ben segur hi devia ser, a la zona del pla que s’incorporava
a Malgrat no hi havia cap vivenda i la gran majoria de propietaris eren de
Malgrat, però no era el mateix a la vessant sud de la zona del Turó d’en Serra on hi havia masies de pes com
can Palomeres i on moltes de les terres
eren de palafollencs, o les cases del castell i del carrer Passada a Malgrat on
hi havia un bon nombre de veïns.
La tradició diu
que tota aquella zona va ser canviada per tan sols un sopar pagat pel
consistori malgratenc al regidors de Palafolls, cert o no és evident que de les
postures inicials Palafolls va sortir molt mal parat territorialment. La
negativa a formar comissió als anys trenta ja presagiava el que es van trobar
vint anys més tard.
El 28-10-1889
(15) es van ratificar i es senyalitzar de nou aquells límits acordats al 1854. Però no era tot escrit encara,
Palafolls veuria encara la pèrdua de més jurisdicció, ara parroquial. El
24-8- 1893 (14), just el dia abans de la Festa Major de Sant Genís....., el
bisbe de Girona Tomàs Sivilla decreta l’agregació a la parròquia de Malgrat de totes les cases
del Castell, els masos Viader, Molí d’en Valerí, Palomeres, la Coixa i d’altres
igualant el terme eclesiàstic al civil.
De ben segur que la segona meitat del segle
XIX fou un dels episodis menys gloriosos de la història de Palafolls, la pèrdua
de terra i veïns era directament proporcional a la pèrdua de recursos econòmics
tant per l’església com pel consistori.
Xevi
Salicrú.
1.Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns.
1915 Edició facsímil del Grup
Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg
39.
2.Paradeda
Felix. Malgrat i sos contorns. 1915
Edició facsímil del Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E.
Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 55.
3.El límit amb
la parròquia de Pineda era la riera de Santa Susanna i amb Blanes hem
d’entendre que es va considerar el riu, però no serà fins al 1603 que tota
l’altra banda del riu, el veïnat de Traslaigua,
deixarà de dependre de la parròquia de Palafolls i del Terme del
Castell, passant a estar sota jurisdicció civil i eclesiàstica de Blanes.
4.AMMM Carpeta 02133. doc. 24069, Expedient
“deslinde” Malgrat Palafolls 1851.
5.AMMM Acta ple municipal 23-9-1850 Sent alcalde
Juan Bautista Garriga Turró
6.AMMM Acta ple municipal 6-10-1850 sent alcalde
accidental Narciso Pla, primer tinent alcalde.
7.AMMM
Acta ple municipal 17-4-1851 sent alcalde Juan Bautista Garriga
Turró
8.AMMM Carpeta 02133, Expedient
“deslinde” Malgrat Palafolls 1851 sent
alcalde de Malgrat Juan Batista Garriga y Turró i secretari Feliciano
Ferran.
9.AMMM Carpeta 02133. doc. 24069, Expedient
“deslinde” Malgrat Palafolls 1851.
10.AMMM Carpeta 02133, Expedient
“deslinde” Malgrat Palafolls 1852.
11.AMMM. Acta ple municipal 31-3-1852 sent
alcalde Benito Turró Cuní
12. AMMM Carpeta 02133 Expedient “deslinde” Malgrat Palafolls 1852.
13.En el moment de marcar sobre el mapa les noves fites Malgrat
diu que la torre de Montagut pertany a Palafolls, aquell mateix dia, a peu de
la torre, Palafolls diu que pertany a Malgrat, actualment però pertany a Santa Susanna.
14.AMMM Carpeta 02133, Expedient
“deslinde” Malgrat Palafolls 1852
15 .Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns.
1915 Edició facsímil Grup Excursionista
Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 62.
