dissabte, 1 de maig de 2021

Vilelles, una eina al servei del patrimoni.

 

Dissabte passat, dins els actes de la diada de Sant Jordi, Palafolls es vestia de gala i presentava sota l'organització de l’Àrea de Cultura,  en un marc incomparable, el primer número de la revista Vilelles.



 Una publicació anual de recerca i difusió del patrimoni del nostre municipi,  editada per l’Ajuntament i  liderada per la regidoria de patrimoni i l’arxiu municipal, de la mà dels seus responsables, el regidor Aleix Freixa i l’arxiver municipal Fèlix Bota. 





La presentació  es va dur a terme  al Castell de Palafolls. Amb aquest acte varem descobrir una nova forma  de gaudir de tan emblemàtic monument. L’event va anar acompanyat d'un tast de vins, un maridatge exquisit , el vi és patrimoni i el nostre patrimoni palafollenc  té també un passat de vinyes , cups i cellers . El castell és un diamant en brut que comencem a polir i perquè no dir-ho  a redescobrir. 


El primer número incorpora la  salutació institucional, de l’alcalde Francesc Alemany  i el regidor Freixa,  com mereix la publicació, seguit d’una benvinguda de  Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en el patrimoni cultural i vinculat a la UdG, a forma d’apadrinatge. 


El gruix de la publicació són sis articles de sis autors amb diverses temàtiques històriques, tot i que l'àmbit patrimonial de la revista  també abraça la riquesa natural de Palafolls, on en propers números esperem trobar-ne alguns articles. En aquest l’Albert Montañà ens parla de les quintes del XIX a “El reclutament de Quintes a Palafolls. 1890”, el Xavier Soldevila fa una mirada al passat d’un veïnat a “El veïnat de Casanons a l’edat mitjana”, l’ Anna Maria Anglada presenta  el contrapàs a“ El contrapàs de Sant Genís de Palafolls”, jo mateix, Xavier Salicrú, poso sobre la taula  un càrrec municipal oblidat de la memòria a “Alcaldes de barri, ajuntaments de proximitat” el Marc Ferri ens explica el que hauria pogut ser l’església de Santa Maria a “L’església de Santa Maria...que al final no va ser” i la Sabina Guerrero  ens repassa el que han estat els premis de recerca de batxillerat a  “Premis 2020 III Memorial Daniel Lopez”. 






La revista porta per nom un  topònim que podem  catalogar de primera divisió. No és un topònim més, té pràcticament mil anys d’història, i encara a dia d’avui és present a la nostra toponímia, però amb la seva forma evolucionada Vivelles, reclòs tan sols a la capella anomenada de Sant Pere de Vivelles (1). Només per aquesta  antiguitat ja es mereix encapçalar la publicació. De topònims  mil·lenaris com aquest només en tenim quatre que puguem identificar avui; Palafolls, Sant Genís, Santa Maria del castell i el que ens ocupa avui, Vilelles,  per tant forma part del nostre ADN.  


Però el motiu per encapçalar la revista va més enllà d’aquell 4 de juny de 1038 (2), quan  el documentem per primera vegada fent referència a un alou situat a Vilelles. 


Al segle XII tenim un document on s’anomena el castell com a castell de Vilelles (3), on el  18 de desembre de 1114 el bisbe de Girona Berenguer Dalmau concedeix a Gausfred Bernat del castell de Vilelles  la quarta part de la dècima  de Pineda.  El Gausfred  Bernat, casat amb Guisla, havia rebut el castell del seu sogre Umbert Odó de Montseny o de Sesagudes. Els  descendents de la parella adoptaran ja el nom de Palafolls.  


Tot i està documentat per primera vegada el topònim Palafolls, juntament amb l’església de Sant Genís,  al 947 (4) , segons els experts Pons  i Rodríguez (5)  la primera menció del castell  de Palafolls no és fins al 1118 (6), tot i que diversos autors ens diuen que està documentat al 1035, sense donar referència (7).  Però atenent al document anterior semblaria que la primera vegada que es fa referència al castell és amb el nom de Vilelles.  Per tant ens trobem en uns moments on s’està definint la toponimia que ens arribarà a dia d’avui


La parròquia de Sant Genís també hi ballarà la seva localització durant aquell segle XII  i el XIII. Trobarem en diferents documents on indistintament s’anomena com a parròquia de Sant Genís de Vilelles (8)  i com a  parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara algun document  com Sant Genís de Vilelles i Palafolls (9). Ens trobem davant d'un moment on sembla que els dos topònims rivalitzan.


Més endavant, ja als segles XV,XVI i XVII, Vilelles definirà un veïnat a cavall dels de Sant Genís, del Castell i Vallplana. En algunes ocasions serà feta servir l'expressió " vicinatus Vilelles sive Castell" o també "sive Burgada".


El pas del temps juga a la contra, al arribar al segle XVIII només ens queda al topònim d'alguna d'aquelles masies localitzades segles abans en aquell antic veïnat, com el mas Ferran de Vivelles o el mas Vives de Vivelles.


Arxiu Municipal Sils. Capbreus Plf. Ll 5. f. 115. 26-5-1583.


                         

Arribant ja al XIX i fins a dia d'avui ja perduda la batalla per definir un territori només quedarà reclòs a la capella de Sant Pere de Vivelles, per tant segueix formant part del Palafolls actual.



El primer número és al carrer, ha començat el compte enrere del segon, el repte de tirar endavant una publicació d’aquestes característique és gran, com diu Joaquim Nadal al seu article “...Convé que Vilelles parli al poble i que en els seus temes sàpiga despertar les emocions i els sentiments, així com l’orgull de participar activament en la història  i de la història de Palafolls”.


https://www.palafolls.cat/files/doc4053/revista-cc.pdf


Xevi Salicrú 





  1. https://valldebossagay.blogspot.com/2019/07/sant-pere-de-vivelles-patrimoni-en.html


  1. “... alodium quod habemus in Vilelles... mansum de Montsesancto...”J. M.Pons i Guri/ J. Rodríguez Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 87.


  1. Arxiu capitular de la catedral de Girona. Codi CAT ACG 7 1 1 ACG Perg 159. 


  1. El terme de Palafolls, no com a castell,  i l’església de Sant Genís   ja surten  esmentats  en un precepte del rei LLuís Ultramarí de 29 de setembre de 947.  El topònim de Palafolls  com alou, formant part d’una terra fiscal o pública, i l’església depenent del monestir de Sant Pere de Rodes.

“...ecclesiam Sancti Genesii cum decimus et primiciis ad eodem ecclesiam pertinentibus in comitatu Gerundense in loca qui dicitur Pineta, cum alodio Palatiolo”

J.M.Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 64/80. 


5 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388. 

J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 116.


6.  “Guilleuma de castro de Palafols...”  .M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 102.


7.https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0409190.xml


  1. Doc entre 1140-1150 “...similiter et honorem et senioraticum de  parroechiam Sancti Genesii de Vileles...” doc d’abril 1190 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388. 

J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 104,116.



9.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls. Pàg. 25.




diumenge, 18 d’abril de 2021

Sant Genís, el naixement d'una associació veïnal.


 

El vint-i-u de juny de 1994 iniciava el seu camí l’Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. Els seus fins  seran  la representació dels veïns dins el seu àmbit territorial vetllant pel seu ben estar  i actuant per aconseguir les millores necessàries pel seu conjunt, gestionant iniciatives d’interès per el desenvolupament de la comunitat, com la Festa Major i d’altres, i ser principalment un canal de reivindicació dels interessos comuns.

La seu s’establirà al Local Social del Poble Antic Sindicat, però a efectes reals serà sempre l’Antiga Escola l’espai  de l’entitat.

Aquesta entitat  serà de fet la prolongació d’un tarannà de molt de temps enrere.  Els veïns de Sant Genís han format de sempre una comunitat.  En segles passats com a veïnat del gran  terme de Palafolls han reivindicat el seu paper com a nucli primigeni i durant molt segles únic.

Al segle XVII amb la formació del Consell dels Deu Sant Genís  té la seva veu al conjunt de veïnats de la Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls.  Aquests consell era format per dos representants de cada un dels cinc veïnats històrics; Castell, Les Ferreries, Sant Julià, Casanons i Sant Genís, tot un exercici de democràcia per l'època.

Amb la formació del municipi de Palafolls seguiran  reivindicant les seves particularitats. El creixement del veïnat de les Ferreries i amb la seva capitalitat municipal i  emancipació parroquial refermaran la particularitat territorial i social.

Durant  la primeria del segle XX l’antic veïnat inicia  la possessió de les característiques definitòries de poble,   i durant la primera meitat d’aquesta centúria en sorgirà el   sentiment de poble diferenciat de la resta del municipi, fets explicats en aquest bloc més extensament en una  entrada del 2015 (1).

Durant el segle XIX i gran part del XX els genisencs van tenir les seves quotes de representació en forma de regidors als diversos Ajuntaments. Més enllà d’aquestes quotes, que sempre es veuran insuficients, els veïns s’organitzen en diferents ocasions, sempre amb l’objectiu de regir els seus destins. Clars exemples, les peticions a instàncies superiors d’annexionar-se a Malgrat o la proposta aprovada en una  assemblea de veïns on decideixen independitzar-se al 1929, proposta que no va anar més enllà.

El anys tranquil·litzen la rauxa però no el convenciment de sentiment de  poble. L’autogestió de les festes i actes socials organitzades per diferents juntes de veïns i amb els autoanomenats alcaldes de Sant Genís, a un dels regidors veïns, marcaran  aquells anys de post-guerra i franquisme. Moltes  peticions sense retorn  davant l’Ajuntament a la segona meitat del segle donen pas a la creació de l’Associació de Veïns com a eina per fer valer les seves peticions.




La  guspira la dóna mossèn Miquel Gallart, l’últim rector titular exclusivament de la parròquia de Sant Genís, que exercí el càrrec de 1979  a 1994. Aquest  aconsellarà al grup de veïns que llavors organitzaven les dues Festes d’associar-se sota el paraigua d’una entitat veïnal.




 I així al  1994  es constituïa  a l’antiga escola amb una primera junta formada per:

Jordi Ballbé Benvingut, president, Joan Salichs Freixas, vice-president, Marta Salichs Pimàs, secretaria, Teresa Salichs Freixas, tesorera, Salvador Fontseca Corominas, vocal primer i Obduli Casas Aymerich, vocal segon.




La creació dels estatuts i la legalització de l’entitat marcaran el primer any, on el seu acabament portarà canvis a la junta. El president de l’entitat deixa el càrrec per donar el salt a la política municipal, incorporant-se a la llista del PSC i sortint elegit regidor.

A l’assemblea del 25-5-1995 és nomenat president l’Obduli Casas Aymerich, i s’incorporen a la junta com  a vocals Joan Balmanya Durbau i  Xavier Salicrú Siscart.

Les discussions sobre el projecte de clavegueram marquen el segon any, on s’acaba acordant un traçat amb l’Ajuntament.

El 22-11-1996 el president Obduli Casas renuncia al càrrec  per desavinences amb la resta de la  junta i s’anomena president de l’entitat a Joan Balmanya Durbau.

Aquest tercer any és marcat malauradament per noves desavinences de nou, i es convoquen pel 21 -11-1997 unes eleccions amb dues candidatures. Una encapçalada pel president Joan Balmanya i un nou equip, i una altra encapçala pel vice-president Joan Salichs Freixas. Amb una assemblea amb al·legacions de drets de vots d’alguns socis s’acaba votant amb un resultat de la llista de Balmanya amb 19 vots i la de Salichs  amb 18 vots.

En aquests moments l’entitat viu moments baixos d’entesa veïnal però alhora els  més participatius.

Surt elegida d’aquella diada la junta formada per Joan Balmanya, president, Josep Mº Clopes Caballé, vice-president 1r, Rosa Garriga Marquès , vice-president 2n, Josep Narbon Noet, vice-president 3r, Amadeu Serra Mas, tesorer, Rafel Reicahrt Berini, secretari, i Nicolau Salichs Freixes, Nicolau Salichs Alsina, David Carbó Quesada, José Luís Rodriguez Ribas i Josep Ballicrosa Fontseca com a vocals.

Aquest nou any s’obre el debat sobre la conveniència de la necessitat d’obrir un nou vial per darrera església i l’exposició pública del desitjat  projecte  de clavegueram amb un pressupost de quasi 50 milions de pessetes, on els veïns s’hauran de fer càrrec de la meitat del cost. 




A l’assemblea del 27-11-1999 es renova la junta continuant els mateixos membres  amb la incorporació de Jordi Ballvé com a vocal i la renuncia de José Luis Rodriguez.

El clavegueram segueix sent un dels temes importants de les discussions a les reunions, amb disseminats pròxims al nucli que en volen formar part.

El 2000 s’inicien  peticions que el temps portarà, la urbanització de la plaça al  solar de davant l’antiga escola, transport públic, servei de metge. Aquell any assumeix la secretaria  Rosa Garriga Marquès.

El 25 de febrer del 2001  s’organitza amb l’Ajuntament una plantada d’arbres a la nova plaça que curiosament mai tindrà nom, encara així a dia d’avui. en aquest emplaçament s'hi farà un envelat fins l'ampliació de les antigues escoles.  Segueix l’any amb demandes  a l’Ajuntament de l’excés de trànsit i velocitat dels cotxes, el servei deficitari de Correus també és una constant de les queixes.

S’incorporen noves activitats al programa de Festa Major; la passejada amb helicòpter o l’envelat a la nova plaça, així com la cursa BTT per Sant Sebastià, una activitat que porta participants  de prestigi de tot el país convertint-se en una cursa de referència.

El 1-12-2001 es reelegeix  la junta existent  amb alguna nova incorporació com a vocals,  Joan Ramon Clopes Bou i Rosa Viñuelas Rius.

Es debaten propostes  i projectes que vol dur l’Ajuntament a terme a Sant Genís, plantada til·lers carretera entrada, enderroc Casa del Lloc, urbanització can Dalmau...segueixen les reclamacions a l’elevat trànsit i velocitat al carrer, un clàssic encara a dia d'avui.

Al desembre del 2003 es torna a reelegir  la junta mantenint els mateixos càrrecs que ja la formaven, s’incorporen una comissió de festes formada per Montserrat Vinyal Vilalta i Montserrat Pos Gelabert, una comissió d’esports amb Josep  i Jordi Coromines Juli, i una comissió trobada helicòpters formada per Josep Ballicrosa Fontseca i Cristina Diaz Moliner.

El 2004 culmina amb un dels grans projectes de la junta del moment,  l’edició d’un llibre promogut per l’Associació i editat per l’Ajuntament “ El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX” realitzat per Alfons Codina.

El 2005 tot i la voluntat de plegar la junta no ho fa per falta de relleu i continua a excepció dels dos vocals incorporats al 2001, Clopes Bou i Viñuelas, que pleguen. Aquell  any tot i haver una junta oficial es tiren endavant els actes de la Festa Major amb dos voluntaris, el Pere Alvarado  i  Xavier Salicrú, donant un cop de ma al president Balmanya que es troba sense ajut per part de la resta de la  junta.

Al desembre del 2006 es renova la junta, que serà encapçalada pel president Jordi Ballvé Benvingut, seguit del vice-president Pere Alvarado Crosas, secretari Xavier Salicrú Siscart, tresorera Dolors Plaja Xifré i els vocals Cloti Cordón Perez, Joan Ramon Clopés Bou i Eduard Salichs Plaja. Com a nova junta junta s’inicia una etapa de nous projectes;  sortides culturals, construcció d’uns trons per la rebuda Reis d’Orient, diversos tallers de postres i ratafia,  edició butlletí anual, passejades per l’entorn, recuperació del Contrapàs o edició amb l’ajuntament d’un conte titulat “ El dimoniet de Sant Genís” de les autores Lidia Massó i Assumpta Mercader.

El 2009 pren protagonisme l’ampliació de les Antigues Escoles, dotant al poble d’un nou espai polivalent, on l’entitat participarà amb la creació del projecte atenent les seves necessitats.


 

El 27-12-2010 es renova la junta passant a formar-la com a president Jordi Ballvé Benvingut, secretari José Maria Gonzalez Serra i tresorer Emili Planas Cornellà.

Durant aquests anys l’Associació perd força davant l’organització de la Festa Major i d’altres actes culturals i socials. Fins llavors sempre l’entitat contractava els espectacles al seu criteri i el consistori en subvencionava una part,  però a partir del 2013 l’Ajuntament contractarà directament la programació deixant de donar una subvenció per sufragar les despeses dels actes programats. És un moment important de pèrdua d’autonomia de l’entitat que a dia d’avui encara no s’ha recuperat. 

Al 2016 es renova la junta passant a estar formada per la presidenta Teresa Salichs Freixas, tresorera Teresa Pimàs Masferrer, secretaria Ruth Ninou Sinyol i les vocals Maria Gomez Torres, Elisabeth Rodriguez Ramos i Eduard Salichs Plaja.  








A dia d’avui aquesta junta segueix al capdavant de l’entitat, organitzant les festes sota la tutela de l’Ajuntament i amb demandes  de millores pel seu àmbit territorial.  

Xevi Salicrú

 

1. http://valldebossagay.blogspot.com/2015/06/veinat-versus-poble.html




dimarts, 23 de març de 2021

Pagesos amb empenta.

 

El passat ens ha deixat  varis edificis de referència, les esglésies de Sant Genís i Santa Maria o el Castell. Tots ells formen part imprescindible  del nostre univers, però després de  la Guerra Civil, al 1948,  se n’hi va afegir un altre, els nostres pagesos van construir també un  dels signes identitaris  del present, el complex de Teatre i Cafè. Mai fins llavors s’havia creat   una obra  pel gaudi col·lectiu amb tanta ambició i visió de futur, un edifici concebut per oferir lleure als palafollencs des  d’una entitat privada, la Hermandad de Labradores i Ganaderos de Palafolls.

Després de setanta-tres anys aquest equipament cultural segueix complint amb tota regla l’objectiu pel que va ser creat.

A partir de la seva inauguració  tot els actes ludicofestius  passaran pel Cafè o el Teatre: cinema, banquets de noces, balls de Festa Major, ballades de sardanes, homenatges a la vellesa, rebuda dels Reis d’Orient, festes  del futbol, festes de caçadors...  La pagesia va dotar el poble d’un equipament inimaginable per una comunitat petita com era Palafolls, mai els recursos municipals haurien pogut aixecar una obra d’aquelles dimensions en una època de post-guerra, temps de restriccions, cartilles de racionament i mercat negre.

Diem que aquesta magna obra va ser feta  pels pagesos de Palafolls, però això no és així, almenys és una frase que  no és  del tot  certa. Seria més correcte  dir que va ser feta per una part dels pagesos. Per entendre aquesta puntualització  i de com  va ser construïda   cal anar una mica més enrere.  

A principis del segle XX  la pagesia s’organitza en cooperatives,  per reivindicar els seus drets  com a treballadors  però principalment   per comercialitzar els seus productes. La implantació del regadiu havia  revolucionat l’agricultura de la nostra comarca,  nous reptes de comercialització com l’exportació  de patates i enciam  feien necessari l’organització del sector.

Palafolls no seria diferent, però com podria semblar, per la petita comunitat que era, no ho faran tots els pagesos  junts.

En  aquella època una part del terme, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries.  Als anys vint d’aquell segle hi va haver per part dels santgenisencs un intent d’agregar-se a Malgrat i un de formar  municipi propi. La pagesia, com a part important d’aquella societat, viurà també amb intensitat aquells moments reivindicant-se i diferenciant-se  de la resta de municipi.

Amb la formació d’aquelles agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta,  els pagesos de  Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat al 1915.

Els pagesos de la resta del municipi formaran el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es convertirà amb la “Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls”.

El cultiu de la patata, principalment, va reportar molts ingressos a la nostra pagesia  a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa  de portar-los a  invertir en aquells equipaments.

“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls”  inaugura al 1941 un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar-los diferents serveis. El  conegut encara avui com edifici del Sindicat.


Sindicat. Fons Conca de la Tordera.


Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada  per fer-hi una segona planta.  Conservant  l’estructura original es rehabilitat al 1994,  destinant-lo a   agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l’antiga  germandat. La Conca disposa  ara  d’unes modernes instal·lacions vora la riera d’en Jordà per donar servei als seus associats. 

Un cop solucionat el seu espai per treballar amb millors condicions l’objectiu de la pagesia es centra en la cultura i l’oci dels seus socis.  Al maig del  1948 s’inaugura el complex de Teatre, pista exterior  i Cafè, l’anomenat  l’Edifici Social. S’havia aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo,  les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i  la decoració interior de pintura la va portar a terme el pintor Ballés.  


Cafè i teatre. Fons Montse Pica.


A la primavera del  1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai    es reinaugura el Teatre després d’uns anys tancat amb una rehabilitació  a càrrec de l’Ajuntament (1). Les obres es fan en base al  projecte de Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també realitzaran les reformes al Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format  d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de  Millet “les Segadores”,  i construint una segona planta dedicada a serveis de l’Ajuntament.

 El 22 de desembre del 2018 es reinagura de nou  el Teatre després de vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es reforma  interiorment i  exteriorment, conservant la imatge original sempre,  renovant  teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.

Com dèiem  anteriorment la pagesia de Sant Genís es va mantenir aliena a la construcció d’aquell complex. En el moment de la construcció seguien encara adscrits a Malgrat.

Al 1950 (2) la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat” de la que  formàven part els pagesos santgenisencs compra un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l’escola, amb la intenció de en un futur proper, destinar-lo a ser la seu de la  nova “Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés”. Aquell mateix any la gemandat de Malgrat, al 28 d'agost, demanen construir un magatzem pel que serà la futura germandat de Sant Genís en aquell moment en tràmit.  Al 1952, el terreny i un primer edifici era valorat amb 154.340 pessestes. Al 1953, amb la retirada dels capitals individuals  que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, funden la seva germandat amb seu a l’edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es construeix un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos.

Inauaguració Sindicat Sant Genís. Fons Ramon Fontrodona. 

Aquesta germandat de Sant Genís tindrà  una vida curta, a finals del anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels  directius d’aquell moment. L’edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els   Pica. Finalment, davant el perill d’acabar enderrocant-se, per construir-hi un edifici de pisos,  és  adquirit  a la dècada dels vuitanta per l’Ajuntament.


Anys setanta, Sindicat de Sant Genís. Fons Jordi Ballbé.


Al 1987 el consistori inaugura el  Bar-restaurant i Centre Social “Antic Sindicat de Sant Genís” amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i posant en valor els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat.  Sempre, però, servirà tan durant l’època de la germandat com durant els anys de propietat privada d’espai lúdic,  on es realitzaran  els actes de la  Festa Major i de Sant Sebastià Actualment fa tres anys que està tancat a l’espera d’unes reformes per adequar  l’espai per poder seguir donant servei als veïns.

El llegat d’uns i altres  pagesos d’ahir, és ara, indiscutiblement,  un referent del nostre present.

 

Xevi Salicrú.

 

1- Pel que respecte al complex, dels acords presos  al  conveni,  la Cooperativa cedia  l’edifici del Teatre a l’Ajuntament indefinidament , el solars de la pista i el Teatre quedaven per l’Ajuntament. El Cafè amb solar  quedava per la Cooperativa on l’Ajuntament construïa una segona planta quedant propietaria la Cooperativa  amb una cessió de 30 anys per l’Ajuntament de la planta segona.

2- Pomés, Jordi. L’agricultura i els sindicats pagesos a Malgrat. Ajuntament de Malgrat 2007. Pàg. 132-133.


Bibliografia:

 Palafolls, recull gràfic 1895-1979. L’Abans. Editorial Efadós. 2020.

Ajuntament de Palafolls. Palafolls, arquitectura, textos i textures. Edicions del Roig. 1998.

 

 

 

 

diumenge, 7 de febrer de 2021

El camí d'anar a missa.

 

Camí esglesier, camí d’anar a  missa, camí que porta a missa, camí de morts....molts  camins els trobem anomenats així a la documentació antiga.  Son  aquells  que enllaçaven  veïnats i  masies amb la seva església, els camins que duien directament al temple i cementiri de referència, que solia ser la seu parroquial d’aquella zona.  Tenien un rang superior respecte  d’altres camins, almenys així era establert tradicionalment. Encara havia sentit dir als avis  que el camí per on passaven els morts d’una casa o veïnat no es podien tancar o alterar mai, els temps no els ha donat la raó......

Alguns d’aquells camins han desaparegut,  d’altres han estat substituïts per nous vials, i pocs, comptats,   encara es  conserven.  

A l’antiga cellera (1)  de Sant Genís en tenim quatre que hi menaven, un amb el traçat variat, dos desapareguts  i un quart encara conservat per la constant tossuderia  dels seus propietaris.


Plànol parcel·lari 1856.
1. Camí Esglesier de les Ferreries.
2. Camí Esglesier de Casanons.
3. Camí Esglesier de can Borrell
4. Corriol de can Gibert 


El primer era el que comunica encara  el veïnat de les Ferreries amb  l’església de Sant Genís, el Camí Esglesier de les Ferreries.  Surt de darrera  l’Ajuntament, passant per Mas Prats cap al cementiri  i continua paral·lel a la riera fins a l’entrada de Sant Genís. Abans de construir la carretera d’accés de Sant Genís, la coneguda carretera dels til·lers, deixava la riera i s’atansava fins al  peu de la muntanya anant fins  can Valldejuli, on allà travessava  el pla i enfilava fins l’església. Aquest tram que anava resseguint  la muntanya encara seriem a temps de recuperar-lo, i convertir-lo en un vial per fer a peu com a alternativa a la carretera dels til·lers, que tot i tenir un nom ben bucòlic és una temeritat passar-hi caminant.  

Els segon, aquest desaparegut,  era el camí que sortia per darrera l’església i anava cap a Sant Pere de Vivelles i d’allà cap al veïnat de Casanons darrera el castell,  anomenat  Camí Esglesier de Casanons. D’aquest camí se n’han perdut molts trams. Just sortint de l’església, al cap de dos-cents metres, ja no té continuïtat passada la riera.  El   tram que s,ha  perdut, era anomenat el Camí de la Carena, passava vora  els límits de ca l’Alsina i ca l’Estiu i  per darrera Can Daniel anant a sortir davant de can Grinyola. La insistència en obstaculitzar els seu pas per alguns propietaris  ha aconseguit pràcticament esborrar-lo de l’imaginari col·lectiu. Ara aquest recorregut s’ha de fer per la carretera de can Daniel. A can Grinyola podem continuar pel vell camí esglesier fins Sant Pere on la carretera i autopista ha esborrat l, últim tram.

El tercer, també  desaparegut, era  el Camí  de can Borrell,  exclusiu per l’ús de la masia. Sortint de la casa baixava fins a la punta de la propietat a tocar la riera i finca de can Gibert.  Allà saltava a la riera (2), i hi seguia per dins la llera, passant   per darrera els cossos del carrer Nou,  fins arribar a tocar la finca de can Reig on pujava per la partió entre  can Reig i cal Tossut, tram que s’anomenava el Camí Fondo, fins a tocar la casa de Can Reig passant-hi  per darrera,  a tocar la plaça, i ja a pocs metres  de l’església.

Aquest  tram, l’ anomenat Camí Fondo, rebia el nom per estar entre dos marges, el de cal Tossut de tres metres i el de can Reig d’un metre. El marge gros havia estat la partió de l’antic Mas Antuny, el pas per allà no era casual doncs. Un cop a la riera de temps immemorial can Borrell  van  buscar el punt menys conflictiu per accedir a l’església sense travessar altres finques, tots els cossos del carrer Nou, establerts majoritàriament al segle XVIII,  havien format part de la quintana del mas Antuny, i el marge era el límit d’aquesta finca.

Per aquest camí només tenien pas franc els de can Borrell, alguns veïns del carrer Nou que volien accedir  als seus horts per la riera havien de demanar permís a can Reig per baixar pel Camí Fondo. Aquest camí va quedar inaccessible al reformar-se la plaça al 1970, després d’ensorrar-se el mur per uns aiguats i refer-se a tocar can Reig.

I el quart, el més curt però el més ben conservat. Aquest comunica la finca de can Gibert amb l’església, el Corriol de can Gibert.  Propietat de can Gibert és com un cordó  umbilical que surt de l’extensa finca. Els seus propietaris en fan el manteniment i en tenen cura del seu bon ús públic. Sortint de la finca travessa la riera i puja entre les finques can Reig i can Dalmau, tomba a la dreta deixant can Reig i resseguint el  marge esquerra de l’actual plaça, l’antiga casa del Benefici de la Pietat.   Arriba al carrer davant l’església,  entre la plaça i can Freixas. És un corriol ben consolidat, tot i que tenia l’amplada de carro ara només permet el pas a peu o amb bici.  El pas constant de gent i especialment el manteniment dels seus propietaris no el fan perillar.

 

Xevi Salicrú.

 

                                                                                                                                                       

1.Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades. Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració. Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans. A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge. Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici; així s’originaren la majoria dels pobles de la Catalunya vella. Es parla de les sagreres des del s. X; als s. XI i XII foren posades sovint sota “la pau i treva de Déu”. Pel fet d’ésser totes de domini eclesiàstic, eren com una illa de la jurisdicció eclesiàstica dintre els termes feudals i senyorials, i fou aquesta la causa de llur èxit de poblament i també ocasió de pillatges i tibantors amb els senyors feudals. És una institució molt característica de la Catalunya Vella i per això llur nom és viu encara en moltes localitats (Barcelona, Torelló, Sant Feliu de Codines, Martorelles, Manlleu, etc. ) i designa el nucli primitiu situat entorn de les esglésies. A la Selva, la Garrotxa i el Gironès els sagrers eren dits correntment cellers, i la sagrera passà a dir-se cellera; d’aquí vénen els noms de la Cellera de Ter, la Cellera d’Amont (Serinyà) i la Cellera (Mieres).Extret de: Enciclopedia.cat.

2. Era una cosa molt  comuna que molts camins tinguessin trams dins de rieres aprofitant el seu curs.  

 

 


diumenge, 31 de gener de 2021

Nissagues de Palafolls VI. Els Freixas.

 

Freixas és un dels cognoms tradicionals de Sant Genís, documentat fa quasi quatre-cents anys. Fins als anys cinquanta del segle passat tenim documentades  cinc famílies que al llarg de la història  s’han anomenat Freixas, quatre a Sant Genís i una a les Ferreries,   provinents totes  de la  mateixa arrel. 

 La gran majoria l’han escrit   amb la terminació -as, tot i que  la forma normativa ara és  acabada amb -es. En aquest article en respectaré la forma Freixas, doncs els qui encara s’hi cognominen  l'escriuen d'aquesta forma.

 Etimològicament el significat no porta a gaires dubtes, plural de freixe, un arbre caducifoli de ribera que trobem molt sovint a  Palafolls  vora rieres.  

 Quan resseguim la traça del llinatge en el temps  passa un fet curiós, apareix  una forma diferent. Hi trobem  Fexas amb algunes  variants en alguns documents  Fexes, Feixes,  Feixas.  Aquesta forma  ens porta a un nou significat, una porció de terra de cultiu delimitada per un marge o paret de pedra, moltes vegades disposada en terrasses, un significat ben diferent a la  forma actual  Freixas.


                                                 AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. Llibre 27. f.378.

 Les primeres dades son de principis del segle XVII quan documentem un rector de Sant Genís, Segimon Fexas, exercint de 1616 a 1628. A partir d’aquest cas isolat apareixerà al cap de quatre anys  la nissaga que ens ocupa    amb   continuïtat  fins a mitjans del  segle XIX amb la forma Fexas. I a partir de la  primera meitat del XIX   totes les branques derivades del tronc principal canvien de forma,  coincidint  amb l’aparició del registre civil i dels primers padrons.

Es fa difícil suposar que si antigament pronunciaven  fɾéʃəs ( freixas) escrivissin en tots els documents  fexas o les seves variants, escriure x en comptes de ix podria donar-se per l'anarquia pre Fabra, però deixar-se la r de fre-  és més difícil, quan en tots els documents i de diverses fonts no s'hi escriu. Podríem estar parlant del  fenomen fonètic anomenat síncope? o una transformació del cognom en l’escriptura?  Jo em decanto en creure  que es devia   pronunciar  féʃəs per entendre  que escrivissin fexas. Per tant sembla que el canvi de forma portaria  també a un canvi fonètic. En el moment d'aparèixer el registre civil, fet en castellà, alguns cognoms van ser escrits i perpetuats amb un canvi de  grafia però  mantenint la fonètica, escrivien a la castellana el que escoltaven en català.   

 La nissaga s'inicia al 1632 amb el  Joan Fexas  quan compra una casa a la cellera de Sant Genís (1).  Curiosament en aquest temps de pandèmia actual trobem al Joan també a   l’acta del vot de vila per la pandèmia que assolava el país l’any 1652 (2).  La casa que compra el  Joan serà la  pairalia dels Fexas/Freixas de Sant Genís, a partir d’ell s’inicia una continuïtat de la família fins al present. 

 Actualment aquesta casa, que va comprar  el Joan el 29 d'octubre de 1632 a la Maria Vergonyós, viuda del Jaume de Vitraris, encara existeix (carrer Sant Genís núm. 23),   és un dels dos habitatges  que es conserven de l’antiga cellera, juntament amb la rectoria. Coneguda com a can Freixas, tot i que els antics propietaris, hereus de la nissaga,  feia tres generacions  que  no portaven el cognom en el moment  de  vendre-la,  a la dècada dels anys noranta del segle passat. 

 En el moment de la compra la casa afrontava a solixent amb la Casa del Benefici de la Clau, a migdia amb els honors de Pau Dalmau, a ponent amb la casa del Benefici de la Pietat mitjançant una carreró, i a tramuntana amb el cementiri de l’església, a través també d’un carreró públic.

 El fill del Joan, el Pau Fexas, establirà al 1663 (3) en una part de la casa, dividint-la en dues, a l’Antoni Palomeres. Al segle XIX tornarem a trobar els dos habitatges  units en un de nou.

 La  línia troncal continuarà a la casa amb el  fill del Pau , el Guerau, seguit aquest del Josep Fexas que  tindrà dos fills,  l’hereu, el Guerau Fexas Andreu,  i el seu germà, el Joan Fexas  Andreu, d’ofici fuster. Aquest últim es casarà, encetant una nova branca Freixas, amb la Teresa Costa Palomeras,  pubilla d’una casa del poble,  situada al carrer Nou núm 5,  coneguda a partir de llavors  com a cal Fuster (4). Tenim per tant ja  dues cases amb el llinatge Fexas. 

 Cal Fuster afrontava al capbreu de 1789 fet per la Teresa com a propietària i pel Joan Fexas com a usufructuari,  a solixent part amb la Casa de les Ànimes i part amb Jacint Dalmau, a migdia i a ponent  amb Josep Dalmau, que fou d’en Font, i a tramuntana amb el carrer dit Sant Genís o de  Dalt. 

 Aquesta branca de cal Fuster donarà el cognom a una tercera casa més d’aquell carrer, l’actual carrer Nou núm. 9. El  Joan Fexas Andreu, el fuster, amb el seu fill Guerau Fexas Palomeres compren al 3-2-1784 (5) una casa,  dos cossos més amunt, al Josep Salichs, marmessor de la Maria Cavaller Puig. 

 En aquesta casa hi viuran els fills del Guerau fins a principis del segle XX, i es coneixerà com a can Xanito, quan curiosament tornarà a ser propietat de  cal Fuster, per tant parent llunyà dels venedors de la casa (6).

 Can Xanito afrontava al capbreu de 1789 fet pel Joan Fexas i el Grau Fexas, pare i fill, a solixent amb Josep Dalmau, que fou d’en Font, a migdia amb Josep Salichs, ferrer, a ponent amb els cònjuges Bertomeu i Magdalena Salichs Caldes i a tramuntana amb el carrer dit de Sant Genís o de Dalt. D’aquesta casa el 

 L’altra fill del fuster, el Damià, continuarà la nissaga a la casa, seguit de  Josep Fexas Sarsaneda. El Josep   tindrà dos fills , l’hereu, el Benet i Joan Freixas Xaubet. Aquest Joan  comprarà al 1852  (7) una casa dues més avall  al Josep Dalmau Bunyol, on hi establirà una nova branca Freixas, coneguda com els de cal Tossut o cal Joan Fuster, l’actual carrer Nou núm. 1.

 En el moment de la compra de cal Joan Fuster ubicada segons document d’època  de la Comptadoria d’Hipoteques, al carrer del Mig de Sant Genís,  afrontava a llevant amb un camí públic, a migdia amb la Casa de les Ànimes i al nord amb un camí públic i amb Jaume Reig. 

 La casa de cal Fuster a banda de donar pas a dues cases més com hem dit, també portarà el cognom cap a Malgrat a finals del segle XIX, amb fills que es casen a dita vila.

 Tornant a la branca principal, que continua a la casa pairal de la cellera de l’església,  s'hi mantindrà el cognom  fins a principis del segle XX quan es perdrà pel naixement d’una pubilla(8). La casa exportarà filles casades amb dos germans, un l’hereu de cal Groc i l’altre que fundarà una nissaga Carbó a can Peptoni, cases del carrer Nou. Fins i tot a can Peptoni  a la següent generació casaran l’hereu amb una filla de cal Fuster, creuant la consanguinitat i donant pare i fills amb els mateixos cognoms Carbó Freixas. 

 D’aquesta branca principal hi surt la que s’establirà a les Ferreries. Al 1853  el Joaquim Juanysacreu estableix, al llavors carrer Passada i actualment  anomenat Major, a Josep Freixas Valls, fuster, en un cos de 30 pams d’amplada i 22 canes de llarg que afronta a orient amb l’establidor, a migdia amb un pati del dit establidor, a ponent amb el camí d’anar a Girona i al nord amb Quirze Perpiñà establert també pel Juanysacreu.  Aquesta casa serà anomenada can Freixas i també ca la Termes. 

 El Josep  i el seu germà Joan, que era l’hereu de can Freixas de Sant Genís , es casaran amb dues germanes, Josepa i Cristina  Estiu Roquet, filles de ca l’Estiu de Sant Genís, per tant donarà a dues famílies amb els mateixos cognoms. 

 Una quarta casa del carrer Nou passarà a formar part del patrimoni dels Freixes també, un dels hereus de cal Fuster, el Benet Freixas Xaubet comprarà l’antiga casa de la Confraria de les  Ànimes ( situada entre cal Tossut i can Fuster)  l’actual carrer Nou núm 3, al 1871 a Alfonso Madoz. Aquest la tenia per compra a l’Estat de l’any 1869 que l’havia adquirit  aquell mateix any. La casa l’Estat la va comprar a conseqüència  de la desamortització provocada per la llei de Madoz de 1855. 

Branca troncal Can Freixas de Sant Genís (9)

 

I Joan Fexas 1632 = Elisabet

 

  Pau, que segueix

  Jaume Fexas =velisabet Alier

 

II Pau Fexas CM 1660= Anna Cassilda Puig

 

   Guerau, que segueix.

   Antoni Fexas, prevere i beneficiat església St. Genís. 

   Casilda Fexas CM 1703 = Francesc Palomeres (10)

 

III Guerau Fexas Puig = Margarida 

 

IV Josep Fexas CM 1720 = Agnes Andreu Font

 

    Guerau, que segueix.

    Joan, que segueix a cal Fuster

 

V Guerau Fexas Andreu CM 1751= Anna Maria Pujals Cunill

 

    Josep, que segueix

    Francesc Fexas Pujals = Teresa Dalmau 

    Joan Fexas Pujals CM Tordera 1791 = Margarita Fontrodona Estornell

 

VI Josep Fexas Pujals CM SG 1786 = Teresa Crosas Valldejuli 

 

VII Francesc d'Assis Freixas Crosas *SG 1787 = Francisca Valls

 

     Joan, que segueix.

     Josep , que segueix a can Freixas de les Ferreries.

     Rosa Freixas Valls *1820 = Joan Carbó Comas *SG Cal Groc 1817 

 

              Pau Carbó Freixas * SG Cal Groc 1845 = Cristina Perpiña Crosas *Plf 1844 

 

                    Joan Carbó Perpiña * SG Cal Groc 1872 

                    Teresa Carbó Perpiña *SG Cal Groc 1873

                    Maria Carbó Perpiña * SG Cal Groc 1877 = Esteve Carbó Freixas *SG 1880

                            ( mirar arbre consanguinitat 1 i 6 ) 

                           Carmeta Carbó Carbó *SG 1913 

                    Cristina Carbó Perpiña *SG Cal Groc 1879

 

              Maria Carbó Freixas * Cal Groc 1859 

     Maria Freixas Valls *1830 = Josep Carbó Comas *SG Cal Groc 1812

 

             Salvador Carbó Freixas *SG can Peptoni 1851 = Teresa Freixas Puig * Cal Fuster 1851

                 (mirar arbre consanguinitat 2) segueix a cal Fuster.

    

VIII Joan Freixas Valls *SG 1822 = Cristina Estiu Roquet *SG 1822

 

         Maria , que segueix.

         Francesc d'Assís Freixas Estiu *SG 1844

         Maria Àngela Freixas Estiu *SG 1848

         Catalina Freixas Estiu *SG 1850

         Joaquima Freixas  Estiu *SG 1858

 

IX Maria Freixas Estiu *SG 1842 = Damià Oller Oller *Ramió 1845

 

       Josep, segueix. 

       Carolina Oller Freixas *SG 1871

   

X Josep Oller Freixas *SG 1873 = Josepa Massanella Oller *Hostalric 1883

 

     Carolina, que segueix.

     Joaquima Oller Massanella *SG 1907

     Cristina Oller Massanella *SG 1911

 

XI Carolina Oller Massanella *SG 1904 = Ramon Solé Masa *Sils  1902

 

       Josepa Solé Oller *SG 1925

       Josep Solé Oller *SG 1928

       Albert Solé Oller *SG 1933

       Joan Solé Oller *SG 1935

 

Branca can Freixas de les Ferreries

 

I Josep Freixas Valls, fuster *SG Can Freixas 1827 = Josepa Estiu Roquet *SG Ca l’Estiu 1830

 

  Rosa, que segueix.

  Francisca Freixas Estiu *Plf 1861

  Cristina Freixas Estiu *Plf 1863

 

II Rosa Freixas Estiu *Plf 1858 = Joan Martori Parés *Plf 1871

 

   Rosa Martori Freixas *Plf 1897

   Josep, que segueix.

 

III Josep Martori Freixes *Plf 1893 = Francisca Torrentó Torrents *Plf 1900

 

     Cristina Martori Torrentó *Plf 1921

     Simon Martori Torrentó *Plf 1924

     Pere Martori Torrentó *Plf 1930 

 

Branca Freixas  cal Fuster

 

I Joan Fexas Andreu, fuster 1725 = Teresa Costa Palomeras *SG

 

  Damià, que segueix.

  Engràcia Fexas Palomeras =Bonaventura Fagedes

  Guerau, que segueix a can Xanito 

 

II Damià Fexas Palomeras = Antònia Sarsaneda 

 

III Josep Fexas Sarsaneda CM 1819 = Caterina Xaubet Casas *Sta. Susanna

 

    Benet, que segueix

    Joan, fuster, que segueix a cal Joan Fuster/ cal Tossut

   

IV Benet Freixas Xaubet *1820 aprox.= Teresa Puig Basart *SG Can Puig de la plaça 1830 aprox.

 

     Ramon, que segueix.

     Joan Freixas Puig * 1844

     Teresa Freixas Puig *1851 = Salvador Carbó Freixas * SG 1851

 

          Rosa Carbó Freixas *SG 1876

          Josep Carbó Freixas *SG 1879 

          Esteve Carbó Freixas *SG 1880 = Maria Carbó Perpiñà *SG Cal Groc 

                ( mirar  arbre consanguinitat 1 I 6 ) 

          

         

     Serafina Freixas Puig *1854 = Quirze Bonet Pibernat * SG Can Ferrerhosta 1850 

          Marina Bonet Freixas *SG Can Ferrerhosta 1887 = Nicolau Salichs Vila *Sta. Susanna 1882

 

                Nicolau Salichs Bonet *1905= Joaquima Freixas Freixas * Cal Fuster 1903

                   ( mirar arbre consanguinitat 4)  

                Joan Salichs Bonet * 1907= Maria Alsina Bonet *Cal Ros 1913 

                     (mirar arbre consanguinitat 7 i 8 )

                Josep Salichs Bonet * 1909 = Dolors Cassola Bonet *Pineda 1916.

                Norbert Salichs Bonet * 1912 = Vicenta Xarbau Salichs * Can Quim 1918.

                Quirze Salichs Bonet * 1915 = Sofia Guix Vila. 

                Joaquima Salichs Bonet *1929= Salvador Martorell Maresme *Pineda 

 

       Dolors Bonet Freixas * SG Can Ferrerhosta 

 

V Ramon Freixas Puig *1842 CM 1842 = Marianna Nualart Martorell *Sant Pere de Riu 1845

    

    Fidel, que segueix. 

    Josep Freixas Nualart * SG 1873 = Josepa Grimal Basi *Tordera 1875

 

        Ramon Freixas Grimal *Malgrat 1898

         Joan Freixas Grimal 

        Josep Freixas Grimal 

        Maria Freixas Grimal 

        Mercè Freixas Grimal 

        Teresa Freixas Grimal  

 

   Mercè Freixas Nualart *SG 

   Teresa Freixas Nualart * SG 1875 = Matas 

   Amèlia Freixas Nualart *SG 1877

   Salvador Freixas Nualart *SG 1879 = Rosa Creixell Reig *Blanes 1884 

 

       Ramon Freixas Creixell *Malgrat 1909

       Josep Freixas Creixell *Malgrat 1913  = Conxita Vives *SG 

       Maria Freixas Creixell * Malgrat 1915 = Paradeda 

       Vicenç Freixas Creixell *Malgrat 1920 = Cèlia Martorell Busquel 

 

   Joan Freixas Nualart *SG = Teresa Castellà *Malgrat 

       Maria Freixas Castellà

       Ramon Freixas Castellà 

 

VI Fidel Freixas Nualart *SG 1885 = Maria Freixas Dalmau *SG Can Xanito 1885  

       ( mirar arbre consanguinitat 3 )

        Joaquima, que segueix.

      Teresa Freixas Freixas *SG 1917 

 

VII Joaquima Freixas Freixas *SG 1909 = Nicolau Salichs Bonet * SG Can FerrerHosta 1906

       (mirar arbre consanguinitat 4) 

          

 

Branca Freixas Can Xanito 

     

 

I Guerau Fexas PalomeraS CM 1790 = Mª Àngels Valls Roses * SG

 

II Joan Fexas Valls * SG 1796 = Rosa Cortacans Julià *SG  1796 

 

III Joan Freixas Cortacans *SG 1831 = Francisca Fontseca Masferrer *SG Can Puiggorri 1835 

 

      Salvador, que segueix.

      Joan Freixas Fontseca *SG 1864

      Josepa Freixas Fontseca * SG 1871 

      Maria Freixas Fontseca * SG 1854 = Joan Bonet Pibernat * SG Can Ferrerhosta 1855   

                  ( mirar arbre consanguinitat 5) 

              Josep Bonet Freixas = Consol

              Francisca Bonet Freixas* SG 1873  = Llorenç Martí Bonet *Can Dalmau del c. Nou SG

                  

                    Josep Martí Bonet *SG 

                      Maria Martí Bonet *SG 1901  

 

              Dolors Bonet Freixas

              Josep Bonet Freixas (à) hereu Xanito  = Consol * Can Regalat

 

                 Joaquim Bonet

                  Concepció Bonet

             Josepa Bonet Freixas = Isidre Alsina Cuní  * St. Genís 1890

 

                 Isidre Alsina Bonet àlies Ros *1918 = 1942 Pilar Torrent Agustí

                   Josep Alsina Bonet * 1927

                   Joan Alsina Bonet

                   Maria Alsina Bonet *SG 1913  = Joan Salichs Bonet *SG  Can Ferrerhosta 1907

                            (mirar arbre consanguinitat 7 i 8 ) 

            

           Aurora Bonet Freixas

           Mercè Bonet Freixas = Isidre  Salichs Alsina  *Can Forn St. G. 1892

 

                Josep Salichs Bonet * Can Xanito 1919

                  Joan Salichs Bonet *Can Xanito 1921

                 Francisca Salichs Bonet *Can Xanito 1925

 

          Emilia Bonet Freixas *1881 + 1883

          Anna Bonet Freixas *1887

          Joan Bonet Freixas  1889 = Josepa Salichs Buscarons

 

              Isidre Bonet Salichs *1819 = 1947 Dolors Turró Moneu *Malgrat

               Joan Bonet Salichs * 1924 = 1947 Antonia Dellundé Tenas *Malgrat

               Assumpció Bonet Salichs

 

         Maria Bonet Freixas  *1878 = Jaume Siscart Buch *Sta. Susanna 1873

 

               Enric Siscart Bonet

               Joan Siscart Bonet

               Jaume Siscart Bonet

               Josep Siscart Bonet 

 

        Marina Bonet Freixas *1874= Deugràcies Salichs Vila Can Mestroi *Sta. Susanna 1882

 

              Maria Salichs Bonet 1901-1986= Joan Heras Nualart

               Enriqueta Salichs Bonet 1907- 1982

               Josep Salichs Bonet

               Joan Salichs Bonet

              (noia) Salichs Bonet.

 

IV Salvador Freixas Fontseca *SG Can Xanito 1860 = Joaquima Dalmau Martell * SG 1863

        

        Maria Freixes Dalmau * SG 1885 = Fidel Freixes Nualart * Cal Fuster 1885 

          (mirar arbre consanguinitat 3 )

        Joan Freixas Dalmau *SG 1886

 

Branca Freixas Cal Tossut/ cal Joan Fuster

 

I Joan Freixas Xaubet, fuster * SG Cal Fuster 1820 = 1 Maria Cuní Casas * SG Cal Bessó 1826 

                                                                                         = 2 Joaquima Nogueras Cirià  *Pineda 1862

 

       Francisco, que segueix. 

       Maria Freixas Nogueras *SG Cal Tossut 1892 

 

II Francisco Freixas Nogueras * SG Cal Tossut 1889 = Teresa Mirambell palé *Vidreres 1092 

       

       Manel Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1916

       Iscle Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1919

       Quintin Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1922

       Joaquim Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1923

       Maria Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1931

 

 Arbres Consanguinitat Freixas      

 

=c  matrimoni consanguinitat 

____ germans 

 

línea superior, fill/a del inferior

línea inferior , pare o mare del superior 

 

1 i  2  

                     Maria Carbó Perpiña   =c       Esteve Carbó Freixas 

                        Pau Carbó Freixas               Salvador Carbó Freixas       =c       Teresa Freixas Puig 

                        Rosa Freixas Valls  _____     Maria Freixas Valls                       Benet Freixas Xaubet 

                                                                      Francesc Freixas Crosas                  Josep Freixas Sarsaneda 

                                                                          Josep Fexas Pujals                      Damià Fexas Palomeres

                                                                        Guerau Fexas Andreu      ____       Joan Fexas Andreu 

                                                                          

 

3 i 4

                       Nicolau Salichs Freixas        =c        Joaquima Freixas Freixas

                        Marina Bonet Freixas                        Maria Freixas Dalmau       =c     Fidel Freixas Nualart

                         Serafina Freixas Puig                      Salvador Freixas Fontseca            Ramon Freixas Puig 

                        Benet Freixas Xaubet                         Joan Freixas Cortacans              Benet Freixas Xaubet

                        Josep Fexas Sarsaneda                        Joan Fexas Valls                         Josep Fexas Sarsaneda

                        Damià Fexas Palomera    ____       Guerau Fexas Palomera  ____    Damià Fexas Palomera

 

5                   

                       Maria Freixas Fontseca      =c       Joan Bonet Pibernat 

                      Joan Freixas Cortacans                   Josep Bonet Valls 

                            Joan Fexas Valls                     Mª Àngela Valls Dalmau 

                       Mº Angela  Valls Rosés   _____    Francisco Valls Rosés 



6       

                       Maria Carbó Perpiña      =c       Esteve Carbó Freixas

                        Pau Carbó Freixas                     Salvador Carbó Freixas 

                        Joan Carbó Comas      _____     Josep Carbó Comas 

 

                         Joan Salichs Bonet        =c            Maria Alsina Bonet            

                      Marina Bonet Freixas                     Josepa Bonet Freixas                 

                      Serafina Freixas Puig                     Maria Freixas Fontseca          

                       Benet Freixas Xaubet                   Joan Freixas Cortacans

                       Josep Fexas Sarsaneda                    Josep Fexas Valls

                      Damià Fexas Palomeres  _____  Guerau Fexas Palomeres

 

                      Joan Salichs Bonet          =c            Maria Alsina Bonet 

                     Marina Bonet Freixas                     Josepa Bonet Freixas

                    Quirze Bonet Pibernat   ______       Joan Bonet Pibernat




1. AHFF. Secció Notarial . Palafolls. Llibre 144.sense foliar.

2.Arxiu Municipal de Sils Fons Cardona-Medinaceli Capbreu 1665-1669. Llibre 2. f.33.   http://www.ramonbenavente.com/index.php/10-monografies-familia-benavente/10-freixes-o-feixes.

3. AMS.Fons Cardona-Medinaceli.  Capbreu 1665-1669. Llibre 2. f.33. 

4. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. llibre 27. f. 377.

5. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. llibre 27. f. 377.

6. Arxiu Municipal de Palafolls. Registre edificis 1921. 

7. AHFF. Comptadoria Hipoteques. Llibre 1. 1852.

8. AMP. Unitat 934. Padró 1880. 

9. Gran part d’aquest fins a inicis del  segle XIX és extret del blog del Ramon Benavente http://www.ramonbenavente.com/images/stories/FreixasGrimal.pdf

10. el  Francesc Palomera era “agrícola inquilinus” del mas Dalmau de la Franquesa fill de Pau i Maria AHFF. Notarials. llibre 866 f125.