Si busquem a la xarxa el cognom d’origen
flamenc de Creeft, de les poques coses que en surten és el nom de José de
Creeft, un escultor nascut a Guadalajara i mort a New York, considerat com un
dels grans escultors del segle XX i un referent en el món de l’escultura nord-americana.
Tot i que va néixer a Castella, el cartellista i dibuixant Carles Fontserè el qualificava de català universal.
Com ell mateix deia, hi va néixer per
casualitat, la família hi estava de pas, els seus pares eren catalans.
Però no vull pas parlar del José
si no del seu pare, el Mariano de Creeft
i la seva relació amb Sant Genís.
El Mariano de Creeft Masdeu era nascut a Barcelona a l’any 1820, militar d'ofici com el seu pare, Lluís de Creeft. De tendència lliberal, va acollir la Primera República amb les mans obertes. Home de negocis que el va portar a ser el gerent d'una companyia anomenada La Amistad.
El Mariano de Creeft Masdeu era nascut a Barcelona a l’any 1820, militar d'ofici com el seu pare, Lluís de Creeft. De tendència lliberal, va acollir la Primera República amb les mans obertes. Home de negocis que el va portar a ser el gerent d'una companyia anomenada La Amistad.
Al 20 de juliol de 1860, segons escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques, el Joaquim Torrent Vidal. propietari del mas Valldejuli de la Torre, estableix a la Societat La Amistad, en una
peça de terra, part erma i part bosc, amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro, on el document especifica que serà exclusivament pel mineral de ferro que produeixin les mines que hi ha en dita finca, i que explota el Clement Tauler, i el preu de compra del material serà el que ja tenien establert previament en Torrent i dit Tauler.
El Mariano de Creeft feia companyia amb el Camilo Closellas, metge cirurgià i amb el Lluís Raymat, comerciant.
En aquesta finca a l’actualitat encara hi queden restes de l’edificació que s’hi va construir per fondre-hi el ferro. Només hi podem veure les parets exteriors de l’edifici construït llavors, paraments amb una aire fabril de construcció de finals del XIX, formant un mur que envolta tot un hort. Tot i que hi ha una petita part de la paret que presenta un tipus de construcció aparentment més antiga. La tradició oral anomena aquest lloc, la fundició, tot i que ja no hi ha pas ningú que recordi el que s’hi feia, tan sols en queda el nom.
Segons nota de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España pel company Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.
El 31 de maig de 1861, segons inscripció també de la comptadoria d'hipotèques la societat denominada La Mutua, els deixa 6800 duros, prometen retornar-los el catorze de juliol d'aquell any, hipotecant la foneria.
El Mariano de Creeft feia companyia amb el Camilo Closellas, metge cirurgià i amb el Lluís Raymat, comerciant.
En aquesta finca a l’actualitat encara hi queden restes de l’edificació que s’hi va construir per fondre-hi el ferro. Només hi podem veure les parets exteriors de l’edifici construït llavors, paraments amb una aire fabril de construcció de finals del XIX, formant un mur que envolta tot un hort. Tot i que hi ha una petita part de la paret que presenta un tipus de construcció aparentment més antiga. La tradició oral anomena aquest lloc, la fundició, tot i que ja no hi ha pas ningú que recordi el que s’hi feia, tan sols en queda el nom.
Segons nota de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España pel company Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.
El 31 de maig de 1861, segons inscripció també de la comptadoria d'hipotèques la societat denominada La Mutua, els deixa 6800 duros, prometen retornar-los el catorze de juliol d'aquell any, hipotecant la foneria.
Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 ( localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria crec que indiscutiblement és la foneria situada a Can Valldejuli de Sant Genís, una copia conservada del padró de Palafolls de l'any 1861 ens indica que l'actual lloc anomenat fundició hi havia una fabrica propietat del Mariano de Creeft. Pel que respecte a les mines que també situa a Malgrat a peu de la carretera nacional, podríem estar parlant de les mines anomenades actualment de can Palomeres, L'informe trobat per Cerdà diu que les mines on és portarà a terme l'extracció del mineral són propietat dels senyors Fiballer i Tauler segons el contracte del 16 de juliol de 1861. I aquest senyor Tauler sembla que és el propietari de la extracció de la mines situades a la finca on hi ha la foneria.
Sorprèn que aquest document situi la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta a que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement situar la societat a Malgrat, podia fer més llaminera la captació de nous socis, que situar-la al municipi de Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.
I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.
Sorprèn que aquest document situi la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta a que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement situar la societat a Malgrat, podia fer més llaminera la captació de nous socis, que situar-la al municipi de Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.
I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.
Sembla que a l’any 1880, quan va
néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot,
inclosa la casa on vivien de Barcelona.
Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral,que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.
Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral,que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.
Queda més per aprofundir en
aquest element que és “la fundició” de Sant Genís, i les seves possibles anteriors extraccions de mineral de ferro a la zona. Com les mines de Can Palomeres a l’altra banda de la
muntanya, amb restes d’una gran infraestructura, que van funcionar entre el
1909 i el 1914, i que poca cosa en sabem d’anteriors extraccions també.
De banda a l'exposat, a Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “ fabrica de la ferrera” localitzat segons l'època al veïnat de Sant Genís. Poca cosa en sabem, gaire res, tan podria fer
referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro que qui sap si relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.
Xevi Salicrú.
Fonts consultades:
Arxiu Històric Fidel Fita. Comptadoria d'Hipoteques . Llibre IV. Rustiques Palafolls. 1849-1862.
f. 51 i 73.
Padró de Palafolls 1861. Còpia conservada per la família Borrell.
Bibliografia:
Fonts consultades:
Arxiu Històric Fidel Fita. Comptadoria d'Hipoteques . Llibre IV. Rustiques Palafolls. 1849-1862.
f. 51 i 73.
Padró de Palafolls 1861. Còpia conservada per la família Borrell.
Bibliografia:
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís. Palafolls. Edicions del Roig, 2004. 311 p.
Ligos, Víctor. Explotació dels recursos geològics i minerals del Maresme: pedreres,bòbiles, forns de vidre i mineria. Revista l'Atzavara, núm. 23. Museu de Mataró. 2014. 43-60 p.
l
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada