A Sant Genís tenim una plaça urbanitzada a l’any 2000 que encara a dia d’avui no té nom. Un espai dotat amb un aparcament en bateria, un arbrat paral·lel a aquest i darrera una zona de terra, on al cap de poc s’hi va fer un enfustisat a mode de pista de ball, desmuntat fa poc pel seu mal estat. Fins a l’ampliació del local social Antiga Escola, inaugurat al gener del 2010, s’hi va aixecar un envelat cada Festa Major.
Un envelat que feia patxoca, amb tota la renglera d’arbres i fanals dins. L’entrada era davant el camí de can Reig, amb un escenari al fons, a la banda de can Freixes, davant la pista de ball on la línia d’arbres separava la zona de ballaruques amb la de les taules que eren a la zona de l’aparcament. Per encabir-lo dins aquest espai s’havia d’ envair ben bé un metre de calçada, tota una obra d’enginyeria quan s’hi va plantar el primer any, agafant-li la mida pels que havien de venir després.
Recordo en alguns programes de Festa Major on la tossuderia dels organitzadors de la festa, l’Associació de Veïns, anunciava any rere any actes a l’anomenada plaça Major, reclamació que mai va ser escoltada... a dia d’avui trobaríem ben poques places urbanitzades que no s’hagin dotat d’un nom.
El fet de no tenir nom porta a anomenar-la de diferents maneres per entendre’ns els veïns: que si plaça de l’aparcament en bateria, la plaça de l'envelat, la plaça del davant l’escola (es pot confondre amb la plaça prèvia a l’entrada del local social) la plaça dels contenidors ( la pitjor de totes) i pels més antics del lloc fent referència a la casa que ocupava l’espai: plaça de cal Tito, de ca la Leonor o de ca la Candita... moltes maneres per anomenar una plaça sense nom. Jo n’hi afegeixo un altre, la plaça del Benefici de la Pietat o si voleu més simple plaça de la Pietat o plaça del Benefici.
Les dades més antigues que tenim d’aquest espai és quan hi havia al cos la casa del Benefici (1) de Santa Maria de la Pietat de la parròquia de Sant Genís. Un habitatge situat a l’extrem d’orient de la peça formant part de l’anomenada cellera de Sant Genís. Els límits de la finca ja els tenim definits al tombar del segle XV al XVI, una casa amb hort amb les mateixes afrontacions actuals que formen l’espai de la plaça (2).
Aquest benefici va ser fundat pel rector de Sant Genís, Antoni Coral, l’any 1499. Anterior a aquesta data ja hi havia a l’església una capella amb un retaule de la Pietat, construït al 1480 i encarregat a Bernat Casals de Blanes i sufragat per Francesc Roig de Casanons, amb un cost de 11 lliures i 10 sous més la fusta necessària que també posava en Roig. El dia que es va encarregar el projecte el mestre va cobrar una part en espècies; quatre quartans de blat que havia estat pastat al molí d’en Roquet i tota la fusta necessària (3).
El benefici era administrat per un obtentor. Tenim notícia de varis preveres que regentaven el càrrec; al 1561 el prevere Guerau Jubert, de can Gibert, absent i que hi tenia com a procurador al prevere Joan Verdalet, entre 1617 i 1638 Miquel Valldejuli, al 1669 Miquel Crosas, al 1736 Antoni Fexas, al període 1761-1777 Joan Garriga i al 1829 Jaume Masnou d’Hortsavinyà. A banda de l’obtentor també hi havia uns patrons, d’aquests en tenim poca informació, tan sols que al 1572 eren Miquel Joan Palomeras, Joan Valldejuli de la Torra, Gaceran Clapés, Antoni Puig, Rayner Fonolleda, Bernat Burguet, Antoni Riba, Jaume Bages, Bernat Pelllicer i Antoni Tomas de la Serra (4).
Al 1736 tenim una declaració al capbreu del Capítol de la Candela de Santa Maria de l’església de Sant Feliu de Girona, del que era l’obtentor del benefici aquell any, Antoni Fexas, on deia tenir per la Candela una casa amb hort de mig jornal a la cellera de Sant Genís, afrontant a orient amb la casa de Josep Fexas a través del camí de la casa d’en Gibert, que havia estat d’en Roquet, a migdia amb en Dalmau de la Franquesa a través de dit camí, a ponent amb Miquel Reig, teixidor, que fou d’en Jaume Aigues, i abans d’en Valldejuli de Munt com alou de la casa de Sant Julià, i al nord amb Francesc Reig que fou de l’Antoni Reig a través d’un camí i part amb Josep Hosta, ferrer, que fou de Joan Hosta, també ferrer, i abans de la Doma de Munt, i part també amb el cementiri de l’església a través d’un camí. Per dita casa i hort paga al capítol de la Candela cada any per Nadal vuit sous i dos diners de cens d'amortització creat per un antic obtentor, Miquel Valldejuli, l’any 1617.
També diu tenir per la Candela la sisena part de seixanta-tres sous, que es reben el 23 d’octubre d’Antoni Fexas Alier treballador de la Vilanova com a successor d’Antoni Fexas i Margarita Alier, d’una peça de terra part vinya, bosc i oliveres a Vallmala, parròquia de Sant Genís, de quatre jornals de bou, on tres d’aquests jornals estan sota la Candela, i l’altre es té pel Castell de Palafolls. La peça afronta a orient amb en Valldejuli d’Avall, a migdia amb Cristòfol Marquès, que fou abans d’en Valldejuli, a ponent part amb en Gibert i part amb en Borrell, i al nord a través d’un camí part amb Rafel Benet, que fou d’en Joan Joher, i part amb Antoni Puig, carreter, que fou d’en Valldejuli de Munt.
Al 1761 l’obtentor del benefici, Joan Garriga, rep de Maria Puiggorri, propietària del mas Puiggorri, dotze lliures de les vint lliures que encara havia de rebre el benefici dels marmessors del testament del seu avi, Antoni Puiggorri, mor al 1732, on segons el seu testament, fet davant el rector de Sant Genís, havien de donar dites vint lliures al Benefici de la Pietat per celebrar misses pels seus difunts pares el dia de Sant Miquel de setembre i el dia de Santa Margarida (5).
 |
| Inventari casa del Benefici |
Al 1777 el Joan Garriga mor i els marmessors del seu testament, Miquel Reig i Pere Moner de la parròquia de Sant Genís i Antoni Roset de la Vilanova , fan inventari de la casa del Benefici (6).
Sabem també que al 1818 el benefici rebia entre d’altres un censal anual de 3 lliures i 15 sous, i al 1829 percebia 20 lliures de delmes i tenia varies obligacions de misses (7).
A mitjans del segle XIX amb les desamortitzacions de l’església la casa i hort passa a mans privades. El primer propietari que ens consta és el Pau Estiu Vila de ca l’Estiu de Sant Genís, possiblement fou qui la va comprar a l’Estat. A les notes d’un antic padró del 1861, ara perdut, encara s’anomena com a casa del benefici. Sembla que no hi viuria ningú encara i no és fins al primer padró conservat, el del 1866, on hi trobem com a llogater dels Estiu el Joan Talleda amb la seva família. L’adreça de l'habitatge era llavors carrer Sant Genís 9.
I- Joan Talleda. *St. Genís 1821 = Mariàngela Castellà. *Sant Genís 1825
Pere Talleda Castellà.* St. Genís 1850
Francisco Talleda Castellà.* St Genís 1857
Josepa Talleda Castellà.* St. Genís 1853
Geroni Talleda Castellà. *St. Genís 1861
Als padrons de 1880, 1887 i 1895 ens hi consta vivint una altra família de llogaters, els Bonet Freixas, mantenint la propietat els Estiu. En aquell padró l’habitatge s’identifica com a carrer Baix de Sant Genís 9.
I - Joan Bonet Pibernat *St. Genís 1855 = Maria Freixas Fontseca *Sant Genís 1857
Francisca Bonet Freixas *St. Genís 1873
Marina Bonet Freixas *St. Genís 1874
Maria Bonet Freixas *St. Genís 1878
al 1885 el Pau Estiu ven (8) la casa a Maria Carmen Romeu Vila de Sant Vicenç de Sarrià, i aquesta al 1893 la vendrà a l'Andreu Vila Parés, del carrer de Dalt de les Ferreries. Ni ell ni la Maria Carme Romeu viuran mai a la casa. I l'Andreu Vilà entre el 1893 i el 1910 la vendrà als Torrent Castellà. Aquests els trobem com a propietaris i vivint a la casa al padró del 1910. Aquests s'havien desplaçat del carrer Nou.
El Pau Estiu Vila també va vendre al 1885 la casa pairal el mas Estiu, curiosament el pau erea casat en segones núpcies amb la Joaquima Torrent Castellà, el pare de la qual va comprar més endavant la casa.
I- Salvador Torrent Gibert *Sant Genís 1829 = Teresa Castellà Lloreda * Sant Genís 1830.
Joaquim, que segueix.
Joan Torrent Castellà *Sant Genís 1861
Teresa Torrent Castellà *Sant Genís 1868
Josepa Torrent Castellà
Joaquima Torrent Castellà *Sant Genís 1852= Pau Estiu Vila *Sant Genís 1842
II- Joaquim Torrent Castellà * Sant Genís 1857 = Maria Gili Prats *Ferreries. Casa Gran.1855
Mateu, que segueix
III- Mateu Torrent Gili *Sant Genís 1884 = Teresa Salichs Alsina *Sant Genís Can Forn 1884.
Al 1921 el propietari és Joaquim Torrent Castellà, tot i que en aquell moment la casa és habitada per la família Martí Oller en règim de llogaters. Els Torrent havien marxat a viure a Pineda. En aquell moment l’adreça de la casa era carrer Sant Genís 9. Durant aquesta època la casa serà coneguda com a cal Tito, motiu lligat a la família Torrent, però del que en desconeixem la causa.
I- Andreu Martí Bonet *Sant Genís 1870 = Teresa Oller Comas *Sant Genís 1873
Maria Martí Oller *Sant Genís 1902
Teresa Martí Oller *Sant Genís 1903
Francisco Martí Oller *Sant Genís 1913
Durant els anys 30 i 40, en aquell moment identificada com a Sant Genís 5, i coneguda popularment com a ca la Leonor o ca la Candita, la casa serà habitada per la família Carbó Oller, familiars dels propietaris i dels anteriors llogaters.
I- Narcís Carbó Torrent *Sant Genís 1884 = Leonor Oller Freixas *Sant Genís Can Freixas 1885.
Francesc Carbó Oller *Sant Genís 1912
Josep Carbó Oller *Sant Genís 1914
Jaume Carbó Oller *Sant Genís 1917
Candita Carbó Oller *Sant Genís 1923
Als anys cinquanta la casa quedarà deshabitada i entrarà en un procés de degradació arribant als anys vuitanta, quan l’Ajuntament la farà enderrocar pel perill d’ensorrament, segons la versió del consistori del moment però negada per la propietat(9). A partir d’aquell moment restarà com un solar fins a l’any 2000 en que l’Ajuntament n’obtindrà la propietat urbanitzant l’espai com a plaça. Tot i ser inaugurada oficialment, amb plantada d’arbres popular, mai se li posarà nom, potser seria hora d’anar pensant un nom per tan cèntrica plaça al cor de Sant Genís.
Xevi Salicrú.
1.Institució eclesiàstica i jurídica establerta per l’autoritat eclesiàstica que compren dos elements, l’ofici sagrat i el dret de percebre’n rendes.
2.AMS. Capbreu Plf ll. 1585 f. 158.
3.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 213.
4.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 213.
5.AHFF. Notarial de Palafolls. Llibre 935 f.22.
6.AHFF. Notarial de Palafolls. Llibre 943. f51. Una entrada amb una taula, dos bancs, una caldera d’aram i un botell de vi buit; al celler nou una caixeta, tres botes, un per, dos llànties, dos claudiners i una garrafeta de vi; al menjador una mangala capsada de plata; al celler vell una pastera, una xocolatera, un morter de pedra, dos paelles d’aram, un esclafador d’arma, una pala d’enfornar de ferro, una serra de foc, una sort de terrissa, tres culleres i quatre forquilles de llautó , una pala d’enfornar i unes estenalles usades; a la sala una taula de fusta de pi, una cadira de cuir, un rellotge de fusta, un matalàs, tres quadres , una tauleta petita i una de mitjana, vint-i-cinc lliures de llana, una caixa d’alba amb nou llençols de bri i estopa, quatre estovalles, dos tovalloles, quatre coixins, tres eixugamans, un cobrellit, tres parells de mitges, un mocador blau, una escudella , dos tasses, un breviari gros i un quants de vells, un ordinari gros, cinc llibres i un barret; a la cambra que dona al celler un llit de peus de gall, dos sacs amb dos quarteres de forment, una quartera i mitja de forment , una quartera i mitja de mestall, una xeringa, a la cambra que dona sobre el menjador una caixa usada, dos flassades, tres màrfegues, una casaca, una sotana, unes tres lliures de fil de canen, dos lliures de cànem per filar, un llit de peu de gall, un cuadro, un candeler de llautó i una capsa per posar flors; al quarto que dona a la cuina un bual, una cadira de cuir, un orinal, una imatge del Sant Crist, dos quadres, una cadira de cuir, dues ulleres i un xaleco de llana i lli.
7.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 216.
8.Venda pel notari Cesar Gomis i Solé el 3-7-1893 Sant Vicenç de Sarrià. Feta per Doña Maria del Carmen Romeu i Vila, viuda de Antonio José Broca i Codina , de 79 anys i veïna de Sant Vicenç de Sarrià. Ven a Andreu Vila i Parés, pagès casat de 52 anys veí de Sant Genís, una casa a Sant Genís, carrer Sant Genís, en estat ruinós amb hort pati i pou de 800 metres o sigui 21167 pams 2, amb el número 9.Limita per orient amb Joan Freixes, a migdia amb hereus de Josep Torrent, per ponent amb Miquel Reig i pel nord amb carrer. Pertany a Romeu per venda perpetua feta per Pau Estiu Vila amb escriptura del notari Fernando Gasset i Font de BArcelona actuant en el protocol del notari Hermenegildo Martí el 21-2-1885 inscrita al registre d’Arenys amb el número 65. El preu de la venda és de 720 pessetes. Document en poder de Teresa Torrent de Pineda.
9.Les cases amb l’estructura tradicional en el moment que queden abandonades i s’hi deixa de fer el manteniment el primer que s’enfonsa son les bigues pels degoters no arreglats, un cop l’aigua penetra per les parets, de tàpia o de pedres amb morter de calç, la seva degradació és molt ràpida. Una casa de 400 anys un cop abandonada pot ensorrar-se amb 20 o 30 fàcilment.
