A partir de 1778 amb el decret de lliure comerç amb les colònies del regne hispànic d’Amèrica, que posava fi al monopoli castellà de quasi tres-cents anys, es va donar pas a un corrent migratori català cap a les actuals Argentina, Uruguay i Cuba.
Els primers catalans a arribar a Cuba, especialment a l’Havana, Santiago i Matanzas, foren comerciants que amb una mica d’estalvis fets a Catalunya anaven a instal·lar-se a l’illa. L’èxit de molts d’ells va fer que a partir de la segona meitat del segle XIX, i especialment després de la independència de Cuba, es generés un gran moviment migratori cap a l’illa en busca del somni americà de gent de totes les classes socials per ascendir econòmicament.
A Palafolls també vam tenir qui va decidir anar a fer les amèriques. El Conrado Ruhí Pons, veí del carrer de Dalt i fill del secretari municipal, el Joaquim Ruhí Ribas , va emprendre al 1917 , amb només setze anys, la seva aventura cap a Cuba després d’haver cursat comerç al Col·legi Santa Maria de Blanes.
El carrer de Dalt també va donar un altre Conrado Ruhí Pons nascut al 1921, mossèn i fill del Ramon Ruhí Pons germà del Conrado que ens ocupa avui.
Per conèixer una mica el Conrado de Cuba disposem d’una entrevista publicada en el programa de Festa Major de 1950, feta per J.G. Camps. Sembla que aquell any en Conrado havia tornat per segona vegada a Palafolls de visita, la primera fou al 1936, on explica que a causa de la Guerra Civil va haver de marxar sobtadament. Curiosament l'entrevista publicada al setembre coincideix en el temps amb l'ordenació sacerdotal del seu nebot Conrado al juliol d'aquell any, on en una nota de premsa a la Vanguardia no queda clar si el Conrado ja era aquí al juliol per apadrinar la primera missa del mossèn a l'església de Santa Maria de Palafolls. La nota diu que van apadrinar-lo els seus germans, Joaquim i Maria, en representació dels oncles de Cuba, que havíen vingut expressament per la missa. No queda clar qui va venir expressament doncs els germans del Conrado mossèn vivien a la casa familiar a Palafolls.
 |
| Entrevista programa Festa Major 1950. |
Segons l'entrevista després de dedicar-se uns anys a fer de comerciant va decidir juntament amb la seva muller Zoraida Diaz Mora, cubana descendent d’una família espanyola, fundar una acadèmia a la població de Sancti-Spiritus. El “Colegio Academia Remington” tenia aquell any 1950 400 alumnes, d’aquests 65 interns, i 21 professors entre ells la seva dona i fills, i on es podia cursar primària, batxillerat i diferents cursos de peritatge comercial. També explica com havia trobat Palafolls, el que s'havia avançat, escoles, cafè-teatre o l'obertura del carrer Francesc Macià, llavors Calvo Sotelo o com es vivia a Cuba, vestimenta i oci.
El Conrado i la Zoraida van fundar l’acadèmia al 1927 assumint-ne el Conrado la direcció i on s'impartien els primers anys comerç i assignatures soltes de batxillerat. Els anys següents són de superació constant, molts trasllats per la necessitat de més espai i alhora ampliació d’estudis. Arribant a oferir un gran ventall d’ensenyament, des de l’anomenat Kindergarden, pels més petits, passant per la primària, primària superior, batxillerat i estudis de comerç.
Al 1952 el centre celebra els 25 anys on es realitza un álbum amb fotos i records commemorant l'efemèride, un document conservat a l'arxiu on-line “Miami Libraries Digital Collections”. L’àlbum ens dona una visió molt clara del que era i representava el col·legi amb un fort component patriòtic, tenien com a alumnes a fills de membres de les classes dirigents de la Cuba del moment. En ell s’hi explica la història de l’acadèmia acompanyada d’un gran número de fotografies de l’acte commemoratiu dels 25è aniversari i de molts alumnes en un dossier de més de 90 pàgines.
 |
| Imatges de l'àlbum. |
 |
| Article història del CAR a l'àlbum. |
Tota aquesta trajectòria va quedar truncada amb la revolució cubana de Fidel Castro al 1959. El nou règim va confiscar-los totes les propietats i béns exiliant-se a Barcelona. Al 1963 es publicava a la “Gaceta oficial de la República de Cuba” un requisitori demanant la seva presentació abans de deu dies davant el jutge per delicte de rebeldia i on es demanava la seva busca i captura. A Barcelona van poder convalidar els títols de professors i donar classes, una filla, Conxita Ruhí Díaz, va assumir la coodireccio de l,escola anglesa Princess Margaret Internacional School de Barcelona.
Un dels fills, el Joaquim Ruhí Diaz, amb la seva dona Julita i els fills van marxar cap a Miami, una destinació on havien fet cap molts exiliats cubans. Aquest va reobrir una impremta a Miami, a Cuba se li havia confiscat una impremta i llibreria. Sabem d'aquest fet gràcies a un escrit d'un amic com ell aficionat a la filatèlia on després de la seva mort, ocorreguda al 2015, en lloava la seva persona com a membre d'una associació filatèlica de Miami. Agustín J. Cartens, autor del text, diu que deixava dos fills, Conrado i Joaquim Jr, nets i besnets. La nissaga seguia mantenint els noms propis de la família palafollenca.
Xevi Salicrú.
-http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1950/07/12/pagina-11/32815447/pdf.html?search=%20conrado%20ruh%C3%AD
-https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-primers-catalans-cuba_328059_102.html
-https://digitalcollections.library.miami.edu/digital/collection/cubanphotos/id/7236/
-https://www.princessmargaret.org/
