Les primeres notícies que tenim del cognom Martí a Palafolls son del registre de cédules personals del 1857 amb els germans Andreu i Josep Martí Buch, provinents de Trentapasses (1), l’actual Vilalba Sasserra, i establerts a Sant Genís.
D’ençà el segle XIX trobem també el mas Martí, aquest però no fa cap referència a un cognom sinó al nom del Martí Planes Casalins documentat al 1818.
Posteriorment a l’arribada dels germans de Trentapasses trobem alguns altres Martí provinents d’altres pobles. Al 1880 tenim documentats el Narcís Martí fill de Fogars, amb quinze anys, fent de mosso dels masovers del mas Tortós i el nen Eduard Martí Planis de Calella de nou mesos afillat pels Bonet Puig de can Cinto de Sant Genís, cap d’aquests dos farà arrels al poble.
A la primera dècada del segle XX arribarà el fuster Pere Martí Ferrer procedent de Malgrat, primer s’estarà al carrer Passada i als anys vint comprarà una casa a la plaça, ara dependències de l’Ajuntament, a la família Grimal, coneguda a partir de la seva arribada com a cal Fuster. La fusteria va funcionar fins als anys setanta ja a mans del seu fill Quirze, solter. Una de les filles del Pere, la Dolors Martí Jordà, es casarà amb en Lluís Pica Carbó instal·lant-se al carrer Calvo Sotelo, actual Francesc Macià.
A primers dels anys 20 procedent de Querforadat arriba la Maria Pernal Martí casant-se amb l’hereu de can Gibert, el Joan Gibert Alsina.
Al 1936 trobem en qualitat de masover de can Plantera el Joan Martí Torrent de 66 anys i provinent de Maçanet, marxant pocs anys després cap a Malgrat.
Tornant als primers Martí la seva arribada no la sabem amb exactitud, al 1857 és el primer cop que els tenim documentats, però si van venir de molt joves o infants amb els pares no ho podem saber ara per ara, si que podem afirmar però que el Josep almenys al 1834 ja era aquí pel naixement del seu primer fill, i l’Andreu al 1844 també per l'arribada del seu primogènit. L’Andreu, que era el gran, havia nascut al 1774, aquest ja ens consta difunt al 1861, i el Josep era nat al 1802.
L’Andreu Martí Buch es va casar amb l’Antònia Puig Marquès, filla del Baltassar Puig que fou establert pels Valldejuli en un cos al 1796 on va construir-hi una casa i on l’Andreu hi va viure de casat. La pubilla del Baltassar era però la Josepa que va viure soltera tota la vida deixant la casa a la seva germana. L’ofici de l’Andreu ens consta com a treballador, segurament jornaler. La casa ara és coneguda com a cal Groc, carrer Nou 19, doncs a finals del XIX es va vendre incorporant-se a la finca del costat, cal Groc, de la família Carbó. Durant la Segona República hi havia la sala de ball del Centre Català Republicà de tarannà d’esquerres, coneguda popularment com la sala de cal Groc.
L’Andreu va tenir varis fills, només hem pogut seguir la pista del que es va quedar a Sant Genís. El primer, el Josep Martí Puig, es va casar amb la vídua de Josep Dalmau Nualart, la Maria Bonet Pibernat. Aquests van viure a la casa del Josep Dalmau, amb el fill d’aquest i la Maria més els fills del nou matrimoni. Aquesta casa com a patrimoni dels Dalmau l’heretà el fill Josep Dalmau Bonet, que al 1935 va vendre al Pau Cuní. Els seus germanastres el Llorenç i l’Andreu Martí Bonet es van casar a Sant Genís i la Josepa Martí Bonet a les Ferreries.
Un cop venuda la casa pel germà Dalmau l’Andreu Martí Bonet, ja casat i després d’haver-hi viscut un temps amb la seva dona, la Teresa Oller del carrer Passada, van anar a viure entre el 1910 i 1925 a cal Tito, l’antiga casa del Benefici de la Pietat (2). Als anys trenta el trobem amb la muller, fills, la jove i nets a can Baltassar al carrer Primo de Rivera, l’actual Francesc Macià. Als anys quaranta un fill de l’Andreu, el Francisco, es desplaçarà al carrer de Dalt, a la casa anomenada ca l’Esperança, nom de la seva dona filla de can Marti just al costat, que res tindria a veure aquest últim motiu amb el cognom del Francisco. Un altre fill de l’Andreu el Josep Martí Ollé viurà a la casa de pagès coneguda com a can Baltassar, avui desapareguda on hi ha el polígon que porta el nom de la casa.
La Josepa Martí Bonet es casarà amb el Salvador Crosas Muntaner, viuran a la casa de la plaça coneguda com a can Roca.
El Llorenç Martí Bonet viurà gran part de la seva vida a Sant Genís, casat amb la Francisca Bonet Freixas, filla de can Xanito del carrer Nou de Sant Genís, s’estaran de masovers a can Valldejuli (3), a finals dels anys vint aniràn a can Cabreta, i finalment a primers dels anys quaranta compraran terra al pla de Grau i una casa a Malgrat al carrer Llibertat, on hi aniran amb el fill Josep Martí Bonet, que curiosament portarà els mateixos cognoms que el pare. L’altra filla del matrimoni, la Maria, es casarà a can Reig de Sant Genís.
El Josep Martí Buch, casat amb una noia de Lloret, el trobem documentat amb fills al 1857 vivint a la plaça de Sant Genís i fent de ferrer. La casa que era part de l’antic mas Reig, dividit al segle XVIII serà coneguda com a cal Ferrer. La família deixarà la casa a principis del segle XX, al padró del 1911 ja no hi residiran, tot i que encara ens consta que fins els anys trenta perdurarà el motiu de cal Ferrer. Tot i no viure-hi els germans Martí Freixas no vendran la casa fins al 1948 al Joaquim Xarbau Pons, fins llavors hi viuran diferents llagoters.
Cal Ferrer de Sant Genís 1921. |
GENEALOGIES
MARTÍ DE SANT GENÍS.
I Josep Martí Buch 1796 Trentapasses = Francisca Macià Rovira 1804 Lloret
Pau, que segueix.
II Pau Martí Macià 1834 St Genís = Joaquima Masferrer Ferraguda 1836 Palafolls
Josep 1856
Teresa 1859
Vicenç 1861
Joan 1863
Mateu 1866
Ramon 1871
I Andreu Martí Buch 1802 Trentapasses = Antònia Puig Marqués 1816 St. Genís.
Josep, que segueix.
Francesc 1860.
Francisca.
II Josep Martí Puig 1844 St G. = Maria Bonet Pibernat 1836 St. G.
Josepa, que segueix.
Andreu, que segueix.
LLorenç, que segueix.
III a Josepa Martí Bonet 1868 St. G. = Salvador Crosas Muntaner 1868 Plf.
Pere Crosas Martí 1893 Plf. = Enrica Tió Muñoz 1893 Plf.
Teresa Crosas Tió 1922 Plf.
Francisca Crosas Martí 1909 Plf.
III b Andreu Martí Bonet 1869 St G.= Teresa Ollé Comas 1872 Plf.
Josep 1900
Maria 1902
Teresa 1903
Francisco Martí Ollé 1913 St. G. = Esperança Fluvià Pol 1912 Plf.
Mª Teresa Martí Fluvià 1941 Plf.
III c Llorenç Martí Bonet 1875 St. G. = Francisca Bonet Freixas 1876 St. G.
Maria Martí Bonet 1901 St G. = Josep Sala Sensat 1894 St. G.
Teresa Sala Martí 1921 St. G. = Miquel Salicrú Andreu 1914 Cassà de la S.
Paquita Sala Martí 1924 St. G = Emili Ayats Costals 1921 Torroella de Montgrí.
Conxita Sala Martí 1927 St. G. = Josep Rius Comas 1927 Montgat.
Josep Martí Bonet 1907 St. G = Isabel Hernandez Hernandez Malgrat.
Llorenç Martí Hernandez 1950 Malgrat.
MARTÍ DE CAL FUSTER.
I Pere Martí Ferrer 1881 Malgrat = Dolors Jordà Pons 1887 Tordera.
Miquel 1905 Calella.
Maria 1913 Plf.
Carmen 1916 Plf.
Quirze 1919 Plf.
Dolors 1923 Plf. = Lluís Pica Carbó 1915 Plf.
Josep Pica Martí 1955.
Dolors Pica Martí 1959.
MARTÍ DE CAN PLANTERA.
I Joan Martí Torrent 1869 Maçanet = Dolors Figueras Nadal 1871 Vidreres.
Ramon, que segueix.
II Ramon Martí Figueras 1911 Maçanet = Maria Cardona Verdalet 1911 Massanes.
Maria 1930 Massanes
Josep 1940 St. G.
Xevi Salicrú.
1. El poble de Vilalba Sasserra, anomenat popularment Trentapasses (200 m d’altitud), és l’únic nucli de població agrupada del terme i és situat al seu extrem N, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars. El poble (tot i que el topònim de Trentapasses suggeriria que es tractés de la sagrera d’una antiga església, de fet no hi ha cap prova que ho documenti) es formà al pas de Trentapasses, coll que separa les conques del Besòs i de la Tordera (on neix la riera de Trentapasses, afluent del darrer curs), per on passava la via romana, que es devia continuar usant en època medieval, ja que el 1199 s’esmenta l’estrada de Trentapasses. Només com a hipòtesi consignem que no gaire lluny de Trentapasses es devia aixecar l’església de Sant Martí de la Strata , que el 1133, juntament amb l’església de Santa Maria de Vulpeies, constituïa la dotació de la parròquia propera de Collsabadell, de la qual les ruïnes de l’església de Sant Martí no eren gaire allunyades, segons l’arxiver del segle XVIII A. Campillo. En època moderna, al poble de Vilalba Sasserra, situat al llarg de la carretera de Girona, es formà l’únic nucli de poblament agrupat del terme i s’hi traslladà la parròquia, primer en un edifici provisional i el 1927 a la nova església, neoromànica, construïda per l’arquitecte J.M. Pericas, edifici d’una nau capçada per un absis semicircular i precedida d’un porxo amb arcs de mig punt sobre columnes (enciclopedia.cat).
2. https://valldebossagay.blogspot.com/2021/05/la-placa-sense-nom.html
3. En aquells moments els senyors estiuejaven a la casa modernista, avui desapareguda, i els masovers vivien a la casa medieval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada