Palafolls ha estat històricament un municipi format per diferents veïnats; Sant Genís, les Ferreries, Casanons, Vallplana i Sant Julià, els dos primers amb nucli i els altres tres formats per disseminats,on vivien amb total normalitat aquesta dispeersió. Però a finals del segle XIX s'inicien algunes desavinences entre els dos nuclis Sant Genís i les Ferreries. Els veïns de Sant Genís comencen a demanar més poder de decisió pels seus assumptes davant la pèrdua de poder respecte el nucli principal, ja anomenat en els documents de l’època la capital del municipi.
Això passa quan el pes demogràfic, comercial i social del nucli i veïnat de les Ferreries és superior al de l’antic i històric nucli de Sant Genís. La seu de la casa consistorial a les Ferreries, la construcció de l’església de Santa Maria, i la pèrdua de pes polític de Sant Genís esdevingut per menys població, porten al descontentament dels genisencs. És en aquest moment, al tombar del segle XIX al XX, que es comença a forjar un sentiment de poble a Sant Genís, que es veurà materialitzat en diverses reclamacions d’autogovern, tot i que no seran escoltades. Només en dos moments, a la primera meitat del segle XX, hi haurà alguna concessió per part del consistori.
El veïnat acabarà tenint, especialment a mitjans del segle XX, una vida social diferenciada de la resta del municipi. Proves d’un fet diferencial seran tenir una vida religiosa pròpia, per la separació parroquial dels dos veïnats; una Festa Major, un sindicat de pagesos propi, quan els pagesos de Sant Genís ja havien estat del de Malgrat. I finalment ja als primers anys del franquisme la creació d’una escola municipal.
Fins aquí l'únic element que havia vingut concedit pel consistori era l’escola, però es faran també en tres ocasions concessions polítiques per satisfer el clam dels genisencs, donant-los alguna eina d’autogestió.
La primera serà una petita concessió durant el període de la dictadura de Primo de Rivera a l’any 1924. En aquell ple del 30 de març s’aprova, ja que l’alcalde resideix sempre al nucli de les Ferreries, que és capital diu, que es designi al primer tinent alcalde Joan Alsina, veí de Sant Genís (1) amb les atribucions d’alcalde al seu veïnat.
L’Ajuntament era format en aquells primers anys de la dictadura per l’alcalde Narcís Puig Comas, qui havia estat nomenat feia dos dies pel Governador Civil de la província juntament amb el primer tinent alcalde Joan Alsina Rabassa, el síndic Martí Roura Quintana i els regidors Josep Robert Aboyer, Jaume Pujol Vidal, Francisco Mateu Comas, i els genisencs Llorenç Martí Bonet i Ramon Clopes Regàs.
Aquesta concessió no devia donar els seus fruits ja que dos anys després, al 1926, sorgeix la petició d’agregar-se a Malgrat, escoltada pel municipi veí però no pel Govern de Madrid. I al 1929 una assemblea de veïns va més enllà i aprova la petició de formar municipi, que mai tirarà endavant. Els dos fets son explicats amb detall en aquest article a l’abril de 2019.
http://valldebossagay.blogspot.com/2019/04/la-rauxa-de-sant-genis-independents-per.html
El vint-i-sis de març de 1933, durant la Segona República, es dóna de nou al primer tinent alcalde del moment, el Nicolau Salichs Vilar, la facultat de cuidar-se de tot lo referent a Sant Genís. Aquesta concessió no es mantindrà durant la Guerra Civil, ni serà tinent alcalde un regidor genisenc. Durant tot aquest període la formació del consistori obeirà sempre a l’equilibri entre les forces representades a Palafolls que governaven Catalunya no tenint en compte aquella singularitat veïnal.
Amb l’arribada del règim franquista es tornarà al costum d’elegir primer tinent alcalde a un genissenc. Ja al primer mandat municipal d’aquella nova dictadura se nomenarà a Francesc Gibert Pernal tinent alcalde.
Al 1943, al ple del set d’octubre, s’aprova habilitar per tercera vegada a un regidor de Sant Genís amb facultats d’alcalde, en aquest cas restringit a temes de festes populars i actes culturals. En aquell ple s’habilita a Joan Alsina Rabassa que era segon tinent alcalde, curiosament el mateix que ja va ser-ho al 1924. En aquesta ocasió la concessió tindrà continuïtat fins a principis dels anys setanta. Al Joan Alsina, àlies Cabreta, el va rellevar el Francisco Gibert, aquest el Ramon Clopés de can Borrell, després el Josep Fontseca i com a últim el Joan Julià de ca l’Estiu.
Amb l’arribada de la democràcia no hi haurà cap concessió, les llistes electorals han incorporat gent de Sant Genís a les seves files però evidentment que aquells acords de mantenir segones posicions per genisencs havien passat a la història, ni tampoc hi haurà una quota de regidors per Sant Genís com quan era un districte electoral.
Tot i que no serà cap concessió per Sant Genís després de més de vuitanta anys de no haver-hi un alcalde genisenc al primer Ajuntament democràtic, amb un govern molt inestable de Convergència i Unió , el regidor genisenc Joan Puigdefabregas, tercer en aquella llista, acabarà sent elegit alcalde al final de la legislatura per dimissió de l’alcalde i dos regidors de govern.
I a les eleccions municipals del 2007 Esquerra Republicana de Palafolls portarà al seu programa una proposta per Sant Genís per ser una Entitat Municipal Descentralitzada, en no guanyar les eleccions el programa va quedar en no res.
Xevi Salicrú.
1. D’ençà finals del XIX era acordat tàcitament que quan l’alcalde era de les Ferreries, que serà quasi sempre, el primer tinent d’alcalde sigui de Sant Genís.
