La casa de la Universitat de la
parròquia de San Genís de Palafolls era com s’anomenava el que ara coneixem com
la Casa de la Vila, la seu de l’Ajuntament de Palafolls.
Les primeres referències que en tenim del cos,
quan encara no era edificat, és del desembre del 1502.
Aquest cos, on
més tard hi tindrem l’Ajuntament, havia format part d’una finca més extensa,
terres del mas Boïgues, de la qual se n’havia segregat una peça que incloïa el cos, i que al 1502 era propietat del Pere
Orench. Ell, ferrer, havia rebut un any abans llicència del vescomte de Cabrera
per instal·lar una ferreria, al que era
conegut en aquell moment com a veïnat de la Burgada. El Pere també tenia una
casa, l’actual plaça número 12, coneguda
ara com a can Serrats, darrera la ferreria. No sabem si la casa era anterior a la
instal·lació de la ferreria, o va ser construïda amb la seva concessió. Aquest obrador, hauria
estat la guspira que provocaria la
creació d’un nucli en aquest veïnat, a
la parròquia de Sant Genís de Palafolls, i que més endavant s’anomenaria de les
Ferreries.
La botiga, com s’anomenava el
taller de la ferreria, no es va situar en un lloc capriciós del veïnat, s’instal·la a peu del camí reial. La seva
ubicació serà decisiva per, poc a poc, anar aglutinant al seu costat altres negocis i habitatges. La llavor de l’actual centre de
Palafolls hauria nascut.
La casa, ferreria i terra passa a
mans de la família Ferrari, segurament per venda del Pere Orench.
L’any 1531 el cos, encara sense
edificar, és propietat del Salvador
Ferrari, ferrer, i serà heretat per la seva filla, la Catarina Ferrari, que es casarà amb l’hereu del
mas Alemany des Prat, de la parròquia de
Santa Maria de Pineda i terme del castell de Palafolls. Al 1640 ja és edificat,
i és propietat de Pau Alemany des Prats, fill de la Catarina
Ferrari hereu i resident al mas Alemany des Prats. Aquell any hereta la casa el seu fill , el Francesc Alemany des Prats.
Al 1650 la Universitat de Sant
Genís hi estableix la taverna, el monopoli de la venda de vi i aiguardent, a la menuda i a l’engròs, i més
endavant la gavella; venda d’oli,
espardenyes, peix salat, arròs, i d’altres productes, i la fleca, que arrendarà
any a any a l’encant, és a dir es llogarà a qui més diners ofereixi. La concessió
d’aquests servei consistia en disposar del
monopoli de tots aquets productes dins la jurisdicció de la Universitat.
Aquest servei es va començar a prestar
en un edifici a l'any 1651 que llogaven els administradors de la universitat, una casa propietat de la vïdua Alemany
des Prats. En aquell moment els administradors eren els obrers de la parròquia,
però a partir de l’any 1667, a raó d’un
privilegi concedit per la corona, la universitat passarà a ser administrada per
jurats, els obrers passaran a administrar assumptes exclusius de la parròquia.
Aquells jurats compren el 23 de setembre de 1697 la casa que tenien
llogada al Gaspar Alemany des Prats , fill del Francesc. La creació de la taverna,
gabella i fleca, amb el seu arrendament, aportà beneficis que milloraran les arques de la
universitat, guanys que invertiran en la compra de l ‘edifici destinat a prestar
aquests serveis.
Al llarg del segle XVII i part del XVIII, tot i ja disposar de la casa per lloguer
i més tard per compra, les reunions del
Consell General ( assemblea de tots els caps de casa) i el Consell Ordinari
(representants de cada veïnat) de la Universitat es fan encara a l’església de
Sant Genís, reservant la casa de la
Universitat a la concessió dels monopolis de productes. No serà fins ben entrat el XVIII que els
hereus d’aquells jurats, ja regidors a partir del decret de Nova Planta i amb l’aboliment
de les institucions pròpies del
Principat, l’anul·lació de les universitats i el seu tarannà assembleari, els representants municipals passaran a reunir-se a la Casa de la Vila.
Al segle XIX, amb la formació del
municipis tal com els entenem a l’actualitat, ja allotja amb normalitat la seu de l’administració municipal.
Podem observar actualment a la llinda de la portalada de l’entrada de la
Casa de la Vila la data de 1701, any que
fa referència a unes reformes posteriors a la compra de la casa, quan ja feia quatre anys que ja era propietat de la
universitat.
Ara l’edifici allotja un administració
molt més complexa, les reformes i ampliacions dutes a terme entre finals del
segle XX i principis del XXI han transformat aquella petita casa edificada pels
Alemany des Prats, propietaris de Santa Susanna, hereus dels Ferrari, nissaga
de ferrers palafollencs.
Xevi Salicrú
