El Museu Nacional d’Art de Catalunya ens presenta aquesta primavera l’exposició temporal titulada “Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona”. En ella s’ hi mostren les últimes adquisicions del museu d’obres de Borrassà, destacables pel seu valor artístic i per haver estat en el seu origen a la catedral de Barcelona. Dels quatre retaules que va elaborar Borrassà per a la seu barcelonina se n’exposen taules de Sant Andreu (1410), de Santa Maria, Sant Domènech i Sant Pere Màrtir (1421) i el de Sant Llorenç, Sant Hipòlit i Sant Tomàs d'Aquino (1412). Aquesta mostra no només pretén ensenyar-nos l’obra de dit artista feta per a la seu barcelonina sinó que ens presenta com treballaven els pintors del gòtic, com funcionaven els seus tallers baix medievals i com era el procés de creació dels retaules.
Lluís Borrassà va néixer a Girona
a l’entorn de 1360, era membre d’una família gironina de pintors i artistes. Documentem
una de les seves primeres feines a la reparació dels vitralls de la catedral de
Girona. Al 1385 ja el trobem a Barcelona al capdavant d’un taller on hi va
desenvolupar principalment tota la seva gran obra. Entre el seu extens treball
en destaquen el retaule de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa
(1410), el retaule major de Sant Pere d’Egara (1411), el del convent de Santa
Clara de Vic (1415), el de Sant Miquel
de Cruïlles (1416) o el retaule major del monestir de Santes Creus (1416).
 |
| Retaule de Sant Miquel de Cruïlles al Museu d'Art de Girona. |
Alguns d’aquests retaules gòtics quan passaren de moda foren substituïts per altres de barrocs, alguns d’ells van ser desmuntats i disgregats anant a parar a col·leccions privades. Segurament fou el destí d’un que tenim ben documentat i molt proper, es tracte ni més ni menys que del retaule major que presidia l’església de Sant Genís de Palafolls.
Els parroquians de Sant Genís,
quan encara la parròquia no havia sofert cap de les segregacions que patiria en
segles posteriors, van triar un mestre pintor de primera categoria per embellir
amb un retaule el seu altar major dedicat a Sant Genís. Els obrers van emparaular amb
Borrassà un retaule valorat en 150
florins, una quantitat gens menyspreable
i que dona a entreveure, com diu X. Soldevila (1), que la parròquia comptava amb
recursos prou abundants per fer tal contracte. Però sembla que alhora de pagar va
haver-hi feina a disposar de la totalitat de la quantitat estipulada. Primer es van pagar només 90
florins gestant-se tota una operació financera per disposar de la resta. Així el 18 de setembre de 1420 Pere Llorenç,
habitant de la Vilanova , comprava als obrers de l’església de Sant Genís, Pere
Sabater i Pere Viader, setze sous i setze diners d’un censal mort que Francesc
Puig, jurispèrit de Perpinyà, havia comprat a Francesc Moragues de Santa Maria
de Pineda per setze lliures i deu sous. El Francesc Puig havia cedit el censal
als obrers i aquests el van vendre al Pere Llorenç per la mateixa quantitat per
poder pagar a Borrassà 60 florins ( setze lliures i deu sous) que se li devien
dels 150 florins que valia el retaule.
I així fou com la parròquia va
aconseguir un retaule, que de ben segur devia ser de la mateixa vàlua que la resta d’obres que s’han conservat fins a dia d’avui de Borrassà. Possiblement fou substituït per l’altar barroc
que va ser destruït durant els primers dies de la Guerra Civil, el 22 de juliol
de 1936. D’aquest últim almenys en
conservem alguna imatge, del de Borrassà a banda del preu res més en sabem.
Xevi Salicrú.
1. Soldevila, X. Entre el Capaspre
i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a beca d’investigació. Vila de
Malgrat.2018. pàg 164.
Consulta a la xarxa:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/lluis-borrassa
https://www.museunacional.cat/ca/lluis-borrassa-els-colors-retrobats-de-la-catedral-de-barcelona
