dimarts, 23 de març del 2021

Pagesos amb empenta.

 

El passat ens ha deixat  varis edificis de referència, les esglésies de Sant Genís i Santa Maria o el Castell. Tots ells formen part imprescindible  del nostre univers, però després de  la Guerra Civil, al 1948,  se n’hi va afegir un altre, els nostres pagesos van construir també un  dels signes identitaris  del present, el complex de Teatre i Cafè. Mai fins llavors s’havia creat   una obra  pel gaudi col·lectiu amb tanta ambició i visió de futur, un edifici concebut per oferir lleure als palafollencs des  d’una entitat privada, la Hermandad de Labradores i Ganaderos de Palafolls.

Després de setanta-tres anys aquest equipament cultural segueix complint amb tota regla l’objectiu pel que va ser creat.

A partir de la seva inauguració  tot els actes ludicofestius  passaran pel Cafè o el Teatre: cinema, banquets de noces, balls de Festa Major, ballades de sardanes, homenatges a la vellesa, rebuda dels Reis d’Orient, festes  del futbol, festes de caçadors...  La pagesia va dotar el poble d’un equipament inimaginable per una comunitat petita com era Palafolls, mai els recursos municipals haurien pogut aixecar una obra d’aquelles dimensions en una època de post-guerra, temps de restriccions, cartilles de racionament i mercat negre.

Diem que aquesta magna obra va ser feta  pels pagesos de Palafolls, però això no és així, almenys és una frase que  no és  del tot  certa. Seria més correcte  dir que va ser feta per una part dels pagesos. Per entendre aquesta puntualització  i de com  va ser construïda   cal anar una mica més enrere.  

A principis del segle XX  la pagesia s’organitza en cooperatives,  per reivindicar els seus drets  com a treballadors  però principalment   per comercialitzar els seus productes. La implantació del regadiu havia  revolucionat l’agricultura de la nostra comarca,  nous reptes de comercialització com l’exportació  de patates i enciam  feien necessari l’organització del sector.

Palafolls no seria diferent, però com podria semblar, per la petita comunitat que era, no ho faran tots els pagesos  junts.

En  aquella època una part del terme, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries.  Als anys vint d’aquell segle hi va haver per part dels santgenisencs un intent d’agregar-se a Malgrat i un de formar  municipi propi. La pagesia, com a part important d’aquella societat, viurà també amb intensitat aquells moments reivindicant-se i diferenciant-se  de la resta de municipi.

Amb la formació d’aquelles agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta,  els pagesos de  Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat al 1915.

Els pagesos de la resta del municipi formaran el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es convertirà amb la “Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls”.

El cultiu de la patata, principalment, va reportar molts ingressos a la nostra pagesia  a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa  de portar-los a  invertir en aquells equipaments.

“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls”  inaugura al 1941 un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar-los diferents serveis. El  conegut encara avui com edifici del Sindicat.


Sindicat. Fons Conca de la Tordera.


Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada  per fer-hi una segona planta.  Conservant  l’estructura original es rehabilitat al 1994,  destinant-lo a   agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l’antiga  germandat. La Conca disposa  ara  d’unes modernes instal·lacions vora la riera d’en Jordà per donar servei als seus associats. 

Un cop solucionat el seu espai per treballar amb millors condicions l’objectiu de la pagesia es centra en la cultura i l’oci dels seus socis.  Al maig del  1948 s’inaugura el complex de Teatre, pista exterior  i Cafè, l’anomenat  l’Edifici Social. S’havia aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo,  les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i  la decoració interior de pintura la va portar a terme el pintor Ballés.  


Cafè i teatre. Fons Montse Pica.


A la primavera del  1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai    es reinaugura el Teatre després d’uns anys tancat amb una rehabilitació  a càrrec de l’Ajuntament (1). Les obres es fan en base al  projecte de Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també realitzaran les reformes al Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format  d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de  Millet “les Segadores”,  i construint una segona planta dedicada a serveis de l’Ajuntament.

 El 22 de desembre del 2018 es reinagura de nou  el Teatre després de vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es reforma  interiorment i  exteriorment, conservant la imatge original sempre,  renovant  teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.

Com dèiem  anteriorment la pagesia de Sant Genís es va mantenir aliena a la construcció d’aquell complex. En el moment de la construcció seguien encara adscrits a Malgrat.

Al 1950 (2) la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat” de la que  formàven part els pagesos santgenisencs compra un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l’escola, amb la intenció de en un futur proper, destinar-lo a ser la seu de la  nova “Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés”. Aquell mateix any la gemandat de Malgrat, al 28 d'agost, demanen construir un magatzem pel que serà la futura germandat de Sant Genís en aquell moment en tràmit.  Al 1952, el terreny i un primer edifici era valorat amb 154.340 pessestes. Aquell mateix any  amb la retirada dels capitals individuals  que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, funden la seva germandat amb seu a l’edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es construeix un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construít el local arrenden a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 m2 per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes anuals. Aquest cos llogat limitava al nord amb Joaquim Mayà, al sud amb la plaça Sant Genís, a l'est amb les escoles i a l'oest amb el nou edifici de la Germandat de Sant Genís (3). 

Inauaguració Sindicat Sant Genís. Fons Ramon Fontrodona. 

Aquesta germandat de Sant Genís tindrà  una vida curta, a finals del anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels  directius d’aquell moment. L’edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els   Pica. Finalment, davant el perill d’acabar enderrocant-se, per construir-hi un edifici de pisos,  és  adquirit  a la dècada dels vuitanta per l’Ajuntament.


Anys setanta, Sindicat de Sant Genís. Fons Jordi Ballbé.


Al 1987 el consistori inaugura el  Bar-restaurant i Centre Social “Antic Sindicat de Sant Genís” amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i posant en valor els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat.  Sempre, però, servirà tan durant l’època de la germandat com durant els anys de propietat privada d’espai lúdic,  on es realitzaran  els actes de la  Festa Major i de Sant Sebastià Actualment fa tres anys que està tancat a l’espera d’unes reformes per adequar  l’espai per poder seguir donant servei als veïns.

El llegat d’uns i altres  pagesos d’ahir, és ara, indiscutiblement,  un referent del nostre present.

 

Xevi Salicrú.

 

1- Pel que respecte al complex, dels acords presos  al  conveni,  la Cooperativa cedia  l’edifici del Teatre a l’Ajuntament indefinidament , el solars de la pista i el Teatre quedaven per l’Ajuntament. El Cafè amb solar  quedava per la Cooperativa on l’Ajuntament construïa una segona planta quedant propietaria la Cooperativa  amb una cessió de 30 anys per l’Ajuntament de la planta segona.

2- Pomés, Jordi. L’agricultura i els sindicats pagesos a Malgrat. Ajuntament de Malgrat 2007. Pàg. 132-133.

3. AMP. Actes plens municipals 21-8-52


Bibliografia:

 Palafolls, recull gràfic 1895-1979. L’Abans. Editorial Efadós. 2020.

Ajuntament de Palafolls. Palafolls, arquitectura, textos i textures. Edicions del Roig. 1998.