L'aigua no té aturador.

La conca del Tordera ha viscut un dels episodis més devastadors que es recorden, les aigües han sortit de mare com no recordaven els més vells. De Breda a la seva desembocadura els desperfectes són immensos, polígons industrials i camps de conreu inundats.

Moltes de les finques agrícoles devastades, al tram final del riu, son a Malgrat i Palafolls, on hi ha empreses agrícoles punteres, amb grans infraestructures i tecnologia. Pagesos on no només  hi  tenen el tros de terra, son empreses amb grans inversions per afrontar els reptes dels competitius mercats que s'abasteixen dels seus productes.

Grans pluges  a tota la conca i especialment a la part alta va provocar una rierada mai vista, que dimarts a la nit arribava a casa nostra . Dos ponts just als límits entre Malgrat i Palafolls van fer de tap, provocant  que tot just una mica més amunt, a la zona coneguda com la Paperera al pla d'en Bigues  trenqués per la riba dreta  amb un virulència dantesca i alhora també ensorrant els  dos viaductes, el del tren i la carretera de Malgrat a Blanes.

Els camps més pròxims a la rompuda, especialment a Palafolls,  han quedat amb  un metre de sediments, però l’aigua, entossudida igualment d’arribar al mar,  va seguir avançant, escolant-se pel pont d'en Pixota,   i també inundant  el pla de Grau.

Els experts diuen que aquests fenòmens ja havien passat, episodis que tenen un retorn de varies generacions i que la memòria col·lectiva no conserva. L'hemeroteca ens revela que al 1898 el riu va inundar el pla de Grau i la zona de les Ferreries, possiblemnt un episodi semblant al que hem patit ara. També afegeixen  els estudis de la climatologia que aquests episodis cada vegada passaran  més sovint i seran més virulents.

Per tant ens hem de preparar i refer el mal, mirant que no torni a passar. Com ho hem  de fer això? La resposta no la tinc pas.

Una cosa ben certa és que el riu i el seu entorn  està ben desnaturalitzat, tenim un riu que és un canaló, especialment al seu tram final, de Tordera a Malgrat.

Fa temps vaig aconseguir una còpia digital d’un document, cabdal per entendre moltes coses del passat de Palafolls. Un registre de totes les finques del Palafolls del 1856 (1) , que llavors incloïa encara tot el pla de Grau dins el nostre municipi, amb els seus propietaris, amidaments i a què eren destinades. I tot això acompanyat d’un plànol indicant on era cada finca.

Un document de gran valor que ara he remirat amb atenció, repassant  totes aquestes finques vora el riu per mirar què s’hi feia. I la resposta és ben suggerent.

En aquell moment totes les peces properes al Tordera eren  conreades, moltes amb cereal i puntualment alguna vinya, però especialment  el que hi havia a totes les que tocaven els braços del riu era  el que diu el document “alamedas ”, és a dir, cultius de pollancres o arbres similars de ribera. I dic braços doncs el riu no era un canaló com ara, era molt més ampla i ramificat amb  més d’un braç on segons la baixada d’aigua omplia o no.

Aquest paisatge de ben segur es devia repetir més amunt, Tordera, Fogars, Hostalric....La suma de totes aquestes zones amb cultius d’arbres  de ribera,  i alternada amb alguna llacuna,  eren en  molts moments  vàlvules d’escapament  per quan baixava desfermat. I tot això a la part més baixa del tram era  reblat amb zones humides  a la desembocadura.

Res semblant al que ara tenim,  cultius intensius, infraestructures i polígons a pocs metres de la llera del riu, incapaces d’esmorteir res.

Serà impossible de tornar a aquell paisatge, on de ben segur l’aigua tampoc hi tenia aturador, però  era un paisatge que servia per minimitzar els danys. El riu és ara un espai desnaturalitzat,  com més lluny anem o persistim per  aquest camí més durs seran els seus embats.

Xevi Salicrú.

(1) Parcel·lari Municipi Palafolls 1856. Centro Nacional de información Geográfica. Ministerio de Fomento. Madrid.