VALL DE BOSSAGAY: Un vint-i-dos de juliol de fa 86 anys.

Un dia com avui, un vint-i-dos de juliol, de fa vuitanta-sis anys fou cremada i saquejada l’església de Sant Genís per un grup de membres de la FAI, arribats a mig matí dalt d’un camió. Exaltats i armats com anaven ben pocs s’havien d’atrevir a fer-los front. Abans de la seva arribada algú ja havia avisat que pujaven a cremar-la, no era pas la primera, el dia abans ja havien encès les dels pobles del voltant.

Retaule major abans del 1936

Avisats com eren molts van córrer a amagar totes les imatges del temple. Gran part de les imatges van anar a les cases dels voltants, diuen que a casa hi van portar la Mare de Déu dels Dolors sense saber-ho els de casa, era un temps que les cases eren encara sempre obertes.

En arribar les hordes anarquistes i trobar el temple desvestit d’imatges van amenaçar al poble, si no apareixien ràpid cremarien cases i tot. Mica en mica van anar sortint i eren dipositades davant la porta de l’església, mentrestant van estimbar les campanes de daltabaix el campanar. Recordaven molts el gran estrèpit que van fer al picar contra el terra.

En Nicolau Salichs Vila, conegut com l’avi Ferrerhosta, es va encarar a aquella gent que carregaven les campanes al camió, que havien d’anar per fondre i fer armament, i li van dir:

- Seràs burro de no deixar-nos carregar les campanes....et pelarem i ens les emportarem igual!

Quan els va semblar que totes les imatges ja havien sortit els hi van calar foc. La seva ignorància i la prova de que no eren de Sant Genís es demostrava en que no es van adonar que la principal imatge del temple, un Sant Genís del segle XVIII, que presidia l’església no hi era. N’hi faltaven també dues més, la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones, originaria de la capella del Castell i del segle XIV i un Sant Isidre datat del XVIII.

Sant Genís, patró de la parròquia, va ser amagat en un marge de darrera l’església , a tocar la riera d’en Jordà, per en Ramon Solé Freixas i els germans Nicolau i Joan Salichs Bonet. Allí s’hi va estar durant tota la guerra.

Dins el temple hi van apilar els bancs de fusta i tot el mobiliari davant els diferents altars de l’església i van també calar-hi foc. Una de les coses que també va cremar fou l’arxiu parroquial, la documentació de l’església mil·lenària; pergamins, llibres parroquials i tota mena de documentació. Tot el que no era de pedra va ser consumit pel foc; l’altar major d’estil barroc on també hi havia la imatge de Sant Narcís, patró de la diòcesi, Sant Nicolau i els Sant Cosme i Damià, els retaules del Santíssim, del Roser,dels Dolors, de Sant Isidre, de Sant Sebastià, de la Pietat, de Santa Caterina i el de Santa Anna.

Els objectes amb metalls preciosos van desaparèixer, espoliats, com dues creus processionals de plata d’estil gòtic del segle XVI de més d’un metre d’alçada, una d’elles mostrada a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i una bacina de plata també del segle XVI. Es va poder recuperar una peça trobada a Madrid, un copó del segle XV que fou primer entregat per error a Canet, al confondre la cabra dels Cabrera pel gos de l’escut de Canet, un genissenc la va reconèixer en una exposicó l’any 1942 i va ser restituïda a la parròquia, tot i que desconeixem on es troba a l’actualitat.

A banda de les tres imatges, es van salvar del foc i el robatori dos bordons del segle XVI, amagats en un fals sostre de la rectoria.

Acabada la guerra les imatges amagades van tornar al temple. Sant Isidre va ser recol·locat anys després en una fornícula a la Casa del Lloc, davant l’església, i ara torna a ser dins el temple després d’haver-se restaurat a la dècada dels noranta. La Mare de Déu de Vivelles molt malmesa va desaparèixer als anys cinquanta, segons el rector del moment va quedar convertida en pols per la gran quantitat de corcs que tenia. I el Sant Genís, que presideix el temple, molt malmès pels tres anys amagat fou restaurat passada la guerra, despeses que va sufragar Angela Alsina, filla de can Cabreta.

Als anys quaranta i cinquanta per acabar de revestir una mica més el temple es van comprar algunes imatges; una Mare de Déu de l’Assumpció, un Sant Pere, un Sant Sebastià i un Sant Antoni, totes de guix, i un Sant Crist crucificat processional. Aquest fou comprat per l’avi Calau com a prometença per haver tornat tots els seus fills de la guerra. I fa pocs anys l’església va rebre una donació de la família Vallet Regí d’un mosaic de la Mare de Déu de Vivelles fet l’any 1970 per Santiago Padrós.

IMATGES ACTUALS DE L'ESGLÉSIA