Les Mares de Déu del Castell.

El Castell de Palafolls és fruit d’un procés constructiu de varis segles, que ha anant bastint  un espai amb tres recintes ben diferenciats.

En un dels recintes, a la part sobirana, construït entre el segle  XII i XIII hi ha la  capella del Castell,  restaurada al 1969.

La capella estava en aquell moment en molt mal estat, només es quedaven els murs laterals i l’absis, encastat a la muralla i on s’hi  van documentar  algunes restes de frescos, on hi predominava el color blau, i que per anteriors descripcions fetes hi havia  representada l’adoració dels Reis d'Orient.

Aquesta capella, fins a l’abandó del castell, va ser presidida per una talla de fusta, policromada i  de  67 centímetres d’alçada,  datada del segle XIII, anomenada Mare de Déu del Castell.

Al 1683 ja havia estat traslladada a la capella de Sant Pere de Vivelles, molt pròxima al Castell.  En aquell moment, a  la fortificació, encara hi quedava un petit cos de vigilància que habitava una petita estança a la part jussana.

Aquell mateix any se li dedicaren uns goigs, escrits pel rector de Sant Genís, doctor Sebastià Pla,  que diuen:

“...Mare de Déu de Vivelles.....la capella del castell pròpia casa de vós era...”

I fent referència a les pintures  de policromia documentades del absis:

“....els tres reis de l’Orient vingueren amb alegria.....”

A partir de llavors va començar a ser anomenada com a Mare de Déu de Vivelles o de les Dones, de Vivelles és evident per la seva nova ubicació, el que desconeixem és el sobrenom de les Dones, tota interpretació seria especular del que res sabem.

Però de Sant Pere també va  ser traslladada a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls, no ens consta la data d’aquest trasllat, però segons fonts orals ja la feien a l’església a la segona meitat del segle XIX.

Mare de Déu del Castell o Vivelles.

Durant l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929 va formar part de les obres exposades.

El vint-i-dos de juliol del 1936 l’església de Sant Genís va ser incendiada, només es van salvar  tres imatges; Sant Genís, Sant Isidre i la Mare de Déu del Castell,  i dos bordons datats del segle XVI.

Passada la Guerra, l’eminent jurista, historiador i degà dels arxivers catalans, Josep Maria Pons i Guri (1909-2005) va preguntar per la Vege al mossèn de la parròquia, creiem que era el Emili de Veruo, rector entre el 1939 i el 1946. Li va contestar  que li havia quedat desfeta a les mans, per lo molt corcada que era.

Certament la resposta fa pensar, cal dir que les altres dues imatges conservades, també van quedar molt malmeses durant els tres anys de guerra.

Només coneixem el periple de la imatge del patró de la parròquia,  amagada en un marge durant tota la Guerra.   Un cop passada la guerra va ser restaurada, tres anys a la intempèrie la van malmetre molt, les altres dues, no ho van ser en aquell moment, però  si que a l’entorn de l’any  2000 es va restaurar el  Sant Isidre,  trobant-se en aquell moment   també en molt mal estat.

Cal afegir que la imatge de la Verge era molt més antiga, tant el Sant Isidre com el Sant Genís són dues imatges d’estil barroc, del segle XVIII, però també podem ser conscients que aquests anys de post-guerra  van ser molts difícils, i una imatge del segle XII podia tenir un gran valor.

I així acaba el relat de la primera verge, però el castell  va tenir una altra verge.

Al 1971 es va fer una intervenció al castell, que  comporta entre altres coses la reconstrucció de la capella, projecte dirigit per l’arquitecte Joan Bassegoda. La “Asociación de Amigos de los Castillos” hi va col·laborar comprant  una verge gòtica de pedra, policromada i datada al segle XIV,  d’origen desconegut. Va ser anomenada Mare de Déu de la Tordera.

Mare de Déu de la Tordera.

Al cap d’uns anys,  patint per la sort que pogués tenir la imatge, que havia estat robada i recuperada posteriorment i pel poc civisme d’alguns,  es decideix traslladar-la a la parròquia de Santa Maria de Palafolls.  Situada ara en una capella lateral entrant a mà esquerra, on llueix tot el seu esplendor.

Ja en aquella  intervenció al castell  es pretenia frenar la seva degradació i dignificar l’espai  per protegir-lo del incivisme, en aquell moment no es va aconseguir part de l’objectiu, esperem que en properes intervencions, ja  planificades, es pugui assegurar la seva protecció davant el vandalisme.

Xevi Salicrú.

Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. Segles XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls. 2004.

Bassegoda, Juan. “Castillos salvados de la ruina. Palafolls y su consolidación”. Revista Castillos de España. Editada per  Asociación Española de Amigos de los Castillos. Segona època núm. 4, març 1971.