Dissabte passat, dins els actes de la diada de Sant Jordi, Palafolls es vestia de gala i presentava sota l'organització de l’Àrea de Cultura, en un marc incomparable, el primer número de la revista Vilelles.
Una publicació anual de recerca i difusió del patrimoni del nostre municipi, editada per l’Ajuntament i liderada per la regidoria de patrimoni i l’arxiu municipal, de la mà dels seus responsables, el regidor Aleix Freixa i l’arxiver municipal Fèlix Bota.
La presentació es va dur a terme al Castell de Palafolls. Amb aquest acte varem descobrir una nova forma de gaudir de tan emblemàtic monument. L’event va anar acompanyat d'un tast de vins, un maridatge exquisit , el vi és patrimoni i el nostre patrimoni palafollenc té també un passat de vinyes , cups i cellers . El castell és un diamant en brut que comencem a polir i perquè no dir-ho a redescobrir.
El primer número incorpora la salutació institucional, de l’alcalde Francesc Alemany i el regidor Freixa, com mereix la publicació, seguit d’una benvinguda de Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en el patrimoni cultural i vinculat a la UdG, a forma d’apadrinatge.
El gruix de la publicació són sis articles de sis autors amb diverses temàtiques històriques, tot i que l'àmbit patrimonial de la revista també abraça la riquesa natural de Palafolls, on en propers números esperem trobar-ne alguns articles. En aquest l’Albert Montañà ens parla de les quintes del XIX a “El reclutament de Quintes a Palafolls. 1890”, el Xavier Soldevila fa una mirada al passat d’un veïnat a “El veïnat de Casanons a l’edat mitjana”, l’ Anna Maria Anglada presenta el contrapàs a“ El contrapàs de Sant Genís de Palafolls”, jo mateix, Xavier Salicrú, poso sobre la taula un càrrec municipal oblidat de la memòria a “Alcaldes de barri, ajuntaments de proximitat” el Marc Ferri ens explica el que hauria pogut ser l’església de Santa Maria a “L’església de Santa Maria...que al final no va ser” i la Sabina Guerrero ens repassa el que han estat els premis de recerca de batxillerat a “Premis 2020 III Memorial Daniel Lopez”.
La revista porta per nom un topònim que podem catalogar de primera divisió. No és un topònim més, té pràcticament mil anys d’història, i encara a dia d’avui és present a la nostra toponímia, però amb la seva forma evolucionada Vivelles, reclòs tan sols a la capella anomenada de Sant Pere de Vivelles (1). Només per aquesta antiguitat ja es mereix encapçalar la publicació. De topònims mil·lenaris com aquest només en tenim quatre que puguem identificar avui; Palafolls, Sant Genís, Santa Maria del castell i el que ens ocupa avui, Vilelles, per tant forma part del nostre ADN.
Però el motiu per encapçalar la revista va més enllà d’aquell 4 de juny de 1038 (2), quan el documentem per primera vegada fent referència a un alou situat a Vilelles.
Al segle XII tenim un document on s’anomena el castell com a castell de Vilelles (3), on el 18 de desembre de 1114 el bisbe de Girona Berenguer Dalmau concedeix a Gausfred Bernat del castell de Vilelles la quarta part de la dècima de Pineda. El Gausfred Bernat, casat amb Guisla, havia rebut el castell del seu sogre Umbert Odó de Montseny o de Sesagudes. Els descendents de la parella adoptaran ja el nom de Palafolls.
Tot i està documentat per primera vegada el topònim Palafolls, juntament amb l’església de Sant Genís, al 947 (4) , segons els experts Pons i Rodríguez (5) la primera menció del castell de Palafolls no és fins al 1118 (6), tot i que diversos autors ens diuen que està documentat al 1035, sense donar referència (7). Però atenent al document anterior semblaria que la primera vegada que es fa referència al castell és amb el nom de Vilelles. Per tant ens trobem en uns moments on s’està definint la toponimia que ens arribarà a dia d’avui
La parròquia de Sant Genís també hi ballarà la seva localització durant aquell segle XII i el XIII. Trobarem en diferents documents on indistintament s’anomena com a parròquia de Sant Genís de Vilelles (8) i com a parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara algun document com Sant Genís de Vilelles i Palafolls (9). Ens trobem davant d'un moment on sembla que els dos topònims rivalitzan.
Més endavant, ja als segles XV,XVI i XVII, Vilelles definirà un veïnat a cavall dels de Sant Genís, del Castell i Vallplana. En algunes ocasions serà feta servir l'expressió " vicinatus Vilelles sive Castell" o també "sive Burgada".
El pas del temps juga a la contra, al arribar al segle XVIII només ens queda al topònim d'alguna d'aquelles masies localitzades segles abans en aquell antic veïnat, com el mas Ferran de Vivelles o el mas Vives de Vivelles.
 |
| Arxiu Municipal Sils. Capbreus Plf. Ll 5. f. 115. 26-5-1583. |
Arribant ja al XIX i fins a dia d'avui ja perduda la batalla per definir un territori només quedarà reclòs a la capella de Sant Pere de Vivelles, per tant segueix formant part del Palafolls actual.
El primer número és al carrer, ha començat el compte enrere del segon, el repte de tirar endavant una publicació d’aquestes característique és gran, com diu Joaquim Nadal al seu article “...Convé que Vilelles parli al poble i que en els seus temes sàpiga despertar les emocions i els sentiments, així com l’orgull de participar activament en la història i de la història de Palafolls”.
https://www.palafolls.cat/files/doc4053/revista-cc.pdf
Xevi Salicrú
“... alodium quod habemus in Vilelles... mansum de Montsesancto...”J. M.Pons i Guri/ J. Rodríguez Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 87.
Arxiu capitular de la catedral de Girona. Codi CAT ACG 7 1 1 ACG Perg 159.
El terme de Palafolls, no com a castell, i l’església de Sant Genís ja surten esmentats en un precepte del rei LLuís Ultramarí de 29 de setembre de 947. El topònim de Palafolls com alou, formant part d’una terra fiscal o pública, i l’església depenent del monestir de Sant Pere de Rodes.
“...ecclesiam Sancti Genesii cum decimus et primiciis ad eodem ecclesiam pertinentibus in comitatu Gerundense in loca qui dicitur Pineta, cum alodio Palatiolo”
J.M.Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 64/80.
5 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388.
J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 116.
6. “Guilleuma de castro de Palafols...” .M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 102.
7.https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0409190.xml
Doc entre 1140-1150 “...similiter et honorem et senioraticum de parroechiam Sancti Genesii de Vileles...” doc d’abril 1190 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388.
J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 104,116.
9.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls. Pàg. 25.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada