Una de les grans assignatures pendents, patrimonialment parlant, que té Palafolls
és la capella de Sant Pere de Vivelles.
El seu estat és deplorable, fins al punt
de fer perillar l’existència de l’edifici. Veiem, de darrera la tanca, com la capella es degrada cada dia més i més.
L’Ajuntament va signar un conveni amb el Bisbat on es preveia que aquest com a propietari cediria l’usdefruit de l’espai a canvi de que el consistori el
recuperés, en restaurés la capella i
retornés el lloc a l’ús públic. El consistori va aprovar en
sessió plenària el 10 de novembre de 1995 la seva catalogació com a Bé Cultural
d’Interès Local (BCIL), fa 24 anys!!!!
Més enllà de declarar Sant Pere BCIL no s’ha fet res més, el
conveni no s’ha portat a terme...si els serveis jurídics de l’Ajuntament
s’haguessin posat per la feina ara no hauríem de lamentar com se’ns desfà a les
mans un element patrimonial de gran valor.
Vivelles és una
capella amb l’aspecte de les reformes
que s’hi van fer al segle XVII, tot i que al seu interior s’hi va conservar
fins al 1936 un altar plateresc, possiblement del segle XVI, amb un fris decorat amb rajoles de colors representant Sant Pere assegut en
una cadira papal amb actitud de beneir. Diuen que aquestes rajoles vàren ser arrencades i posades per embellir una comuna, del cert és que no sabem que se'n va fer, mai més se n'ha sabut res d'aquesta ceràmica del XVII.
L’edifici consta d’una sola nau amb una coberta de volta
de ciment armat dels anys vint, ara ensorrada. La façana on hi destaca un
contrafort té un portal adovellat de punt rodó i amb dues finestres, una al costat del portal i l’altra per sobre emmarcada de pedra amb la inscripció d’unes reformes de 1667. Al costat hi ha un cos afegit utilitzat d’habitatge fins a la primera
meitat del segle XX, que consta d’una portalada, amb frontals de pedra i llinda
de fusta sustentada per uns permòdols de pedra, i una finestra amb llinda de
fusta.
Però l’edifici va més enllà del que hi poden observar, la primera
referència de la capella és una llicència del bisbe del 20 d’agost de1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar
missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.
Però un dels gran actius de la capella és l’antic topònim de Vivelles, documentat per primera
vegada al 1038. La seva forma
etimològica fou Vilelles evolucionada cap a Vivelles.
El territori conegut com a Vivelles ha variat amb el temps, ara
només reduït a la capella però que en temps antics definia tota una extensa zona de territori. Durant el segle
XII la parròquia de Sant Genís era coneguda com a Sant Genís de Vivelles, per
tant tenim un territori molt extens que potser hauria competit amb una part del
territori anomenat Palafolls. En documents anteriors al XII però documentem l’església parroquial sempre com a Sant Genís de Palafolls.
Per què durant el XII s’anomena la parròquia Sant Genís de
Vivelles? no podem pas respondre la pregunta ara per ara, Vivelles és un
topònim per descobrir encara, en aquell segle el castell no estava pas en
decadència i costa entendre que Vivelles passés per davant del gran castell que
senyorejava tot el terme. El territori
que es coneix per aquest topònim s’ha
anat reduint amb el pas del temps, al segle XVI i XVII ja només defineix un veïnat a cavall entre uns
veïnats que ens han arribat fins avui; Vallplana, Sant Genís, les Ferreries i el
Castell. I ja al XVIII només quedarà a la toponímia d’alguna masia situada
a l’antic veïnat llavors ja diluït en els anteriors veïnats esmentats, com el
mas Puig de Vivelles i el mas Vives de Vivelles. L’acompanyament del
topònim Vivelles era necessari per
diferenciar-los d’altres masos amb el mateix apel·latiu situats en d’altres veïnats de la parròquia i
terme, com son el mas Vives de Gassanons o el mas Puig de la Burgada, del que en
van ser coetanis.
La capella apareix en diversos documents especialment del
XVI, XVII i XVIII, anomenada a les afrontacions de peces veïnes en documents
notarials. Les reformes del segle XVII estarien fetes sota l’auspici de la família Montcada, marquesos d’Aitona i
vescomtes de Cabrera, per tant també senyors del terme del castell de Palafolls,
con ens deia mossèn Fèlix Paradeda a primers del segle XX ja. Al segle XVIII podem documentar un casament de
l’hereu de can Camps, masia molt pròxima i que ens testimonia la devoció dels veïnat.
De gran rellevància podem dir és el trasllat de la Mare de
Déu del Castell de Palafolls a Sant Pere al segle XVII. L’any 1683 ja ens
consta a Sant Pere quan el castell ja era en plena decadència, com podem documentar als
goigs conservats de la Mare de Déu fets per mossèn Sebastià Pla aquell any :
“.....
la capella del Castell
pròpia casa de vós era
per ser destruït aquell
....”
A la segona meitat del XIX també entra en decadència, la
Mare de Déu del Castell anomenada llavors ja Mare de Déu de Vivelles es
traslladada a la parroquial de Sant Genís. Una visita del 1910, realitzada per Francesc
Montsalvatge, ja parla de l’abandonament
que pateix la capella i esmenta que l’habitatge adossat està mig enrunat.
L’any 1923 mossèn Fèlix Paradeda inicia un procés per
restaurar-la entrevistant-se amb el vicari general de Girona. Ja al 1924 s’ha
refet el sostre de la capella amb una volta de formigó armat i s’hi celebra un
aplec que es realitzarà fins al 1947, interromput només per la Guerra Civil,
quan la capella és espoliada i segons testimonis les rajoles de l’altar
plateresc acabaren guarnint una comuna d’una casa pròxima.
Tot i que la tradició parla d’ermitans a la capella tenim
documentats als padrons de finals del segle XIX diferents residents amb un perfil on prevalen adults amb cognoms d’orfenat, Santvicens, Fontdegloria.....
i aquests convivint amb diversos infants fills de pares incògnits. Ja a mitjans
del segle XX hi trobem una família podríem dir tradicional, els Pimàs-Tura-Masferrer on el matrimoni s’havia casat a la capella. Als anys 50 del record de la família Pimàs s'hi feia missa un cop al mes, amb l'assistència de gent del veïnat, recordaven especialment l'assistència dels de can Viudo ric de sota el castell que guardaven i netejaven tots els utensilis a casa seva.
A partir dels anys 70 la capella entra en un procés d’abandó, a l’habitatge ja no hi viurà ningú
i el temple serà utilitzat com a quadra.
Ara tenim totes les esperances en el nou consistori per
revertir el procés, d’ell dependrà el futur de la capella de Sant Pere i del
seu valuós topònim Vivelles, i qui sap si anomenada Sant Pere per la mil·lenària
vinculació de l’església de Sant Genís amb el monestir de St. Pere de Roda de
qui va dependre abans d’estar sota el bisbat de Girona l’any 1079.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Codina,
Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX.
Edicions del Roig. Palafolls 2004.
Salicrú,
Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent s.
XIV-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2018.
Pons i Guri,
J.M./ Rodriguez Blanco . J. Els noms de lloc de l’Alt Maresme dels segles
IX-XII. Els llibres de set-ciències. Arenys de Mar 2000.
Moltes gràcies per la informació. he enviat una carta la regidora de cultura (2018) i una altra al bisbat interessant-me pel tema. Efectivament, sembla que a l'interior hi havia (o encara hi ha) un frontal amb rajoles, segurament de Llorenç Passoles.Estic fent una tesi sobre ceràmica catalana i aquest frontal, inèdit, no hi ha manera de poder-lo fotografiar. Si vol. podríem pressionar tant a l'ajuntament com al bisbat de Girona. No pot ser que es deixi destruir aquesta capella!
ResponEliminaSalutacions. Josep A. Cerdà. jacme48@gmail.com
Jo hi he anat avui i fot pena com està. Ma mare recorda anar-hi de petita i que era tota de color vermell. https://twitter.com/oldtown_93/status/1337737668382384130
ResponElimina