En Gasiva, negociant d'alta volada.

Si a Palafolls parlem d’empresaris històrics no podem deixar de parlar dels germans Bonosi i Francesc Roura Mateu, coneguts com els  Gasiva.

Palafollencs que varen fer fortuna  engrandint el negoci que va començar el seu pare, el Martí Roure Quintana, home  dedicat al comerç de carn segons els documents de l’època i alcalde de Palafolls als anys vint.

Els Roura residien a la plaça, a la casa coneguda com a can Gasiva. En Martí es va casar amb la Teresa Mateu Comas de can Francesc del carrer Major. La parella va tenir quatre fills, en Francesc, en Bonosi, en  Ramon i  la Maria. El Francesc, el més gran i qui ens ocupa avui era  nascut al 1907, i  juntament amb el germà petit, en Bonosi,  van continuar engrandint el negoci familiar. Convertint aquella carnisseria  en una empresa d’embotits i tractants de bestiar amb una gran facturació, sent proveïdors de carn fins i tot de  l’Exèrcit Espanyol.

A partir d’aquí els germans es feren  amb diferents propietats, especialment urbanes, amb la concessió de l’explotació dels drets de l’aigua que nodrien els molins d’en Puigvert, de la Pedrera i de Sabadell ( molí de Malgrat), i  amb més d’un centenar de regants que els hi  pagaven el dret d’ús de l’aigua per regar les terres al llarg del recorregut del rec del molí d’en Puigvert i  i d’en  Sabadell, i convertiren també l’antic moli fariner de la Pedrera en  una fàbrica de farina.

La volada dels seus negocis, i especialment la seva bona relació amb les autoritats del país de l’època, va  portar al Francesc a tenir a l’any 1948 sobre la taula  un contracte per abastir a tot l’exèrcit americà destacat a Alemanya després de l’ocupació dels aliats.

El contracte cedia  l’exclusivitat  que tenia el senyor José Salviche Stankelly, com a únic agent de compres a la zona de Espanya i les seves colònies, Portugal i colònies, Tànger i Àfrica francesa per adquirir tots el productes necessaris, especialment de fruita i vegetals frescos per ser servits a l’Exèrcit dels Estats Units a Alemanya, concedida pel coronel de intendència d’aquest exèrcit  Rolland Metz.

Davant la impossibilitat de Salviche, segons manifestava al contracte, de  poder subministrar-los, cedia aquesta exclusivitat a Francesc Roura. El contracte incloïa diferents pactes: comunicar a l’exèrcit americà el traspàs de la concessió; acordar lloc d’entrega de comandes amb l’exèrcit i transport  a càrrec dels americans; la concessió de crèdits del Banc d’Espanya amb la garantia del banc americà Chase Bank; Roura hauria  de satisfer  el  pagament únic de 200.000 ptes a Salviche  per tasques realitzades per haver aconseguit el contracte, també  hauria de satisfer un 25% de totes les vendes a Salviche; si el primer enviament superés la quantitat de 100.000 ptes Roura hauria de pagar a Salviche 100.000ptes en concepte d’avançament de les  comissions del 25 %; si en el termini  d’un mes Roura no acceptés el contracte quedaria rescindit sense cap cost per ell; i en cas d’acceptar-se elevar el contracte d’acord a escriptura pública.

Desconec si l’acord redactat a Madrid el set d’octubre de 1948   va arribar mai a signar-se i per tant si Roura  va proveir mai als americans. Però  al fons Roure Mateu dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafolls no existeix cap document que ens porti a suposar que es va tirar endavant el contracte. Era un negoci amb grans beneficis però l’acord  amb Salviche, qui mantenia  un elevat percentatge de les transaccions, potser va fer recular a Roure.

Però més enllà de  si es va dur a terme o no, sí que  només el fet  que aquest palafollenc rebés la proposta ja ens fa entendre a quin nivell de negocis i especialment de bons contactes es movia el veí de la plaça, tot un home de negocis que a la dècada dels 70  moria arruïnat allà on havia nascut.   

Xevi Salicrú.