I es va fer la llum a Palafolls.

Malgrat, Pineda  i Calella ja tenien feia temps servei d’electricitat, Palafolls, però en va quedar  al marge fins l’any 1923.

El tres de juny d’aquell mateix any, essent alcalde Joan Moner Alsina, el regidor Juan Alacuart Ribot, dedicat al comerç, exposava  al ple municipal  de la necessitat de dotar el nucli principal del poble, les Ferreries, d’electricitat.

En aquell plees va acordar obrir negociacions   amb la Compañia de Energia Eléctrica de Cataluña  per mirar de fer  arribar   la llum a Palafolls.

Es va crear una comissió encapçalada per l’alcalde Moner i els regidors Josep Alacuart i Pere Martí, per portar davant l’empresa els punts acordats al ple. L’Ajuntament pagaria 4000 ptes. tan bon punt s’iniciessin les obres d’instal·lació, 1500 ptes.  quan s’acabessin  les obres  i 1500 ptes. més  al primer semestre de l’any econòmic 1924-1925, comptant  que els treballs es fecin dins l’exercici 1923-1924. També acordaren  que la instal·lació hagués d’estar formada per trenta a trenta-cinc pals i làmpades d’enllumenat públic i  escomeses  fins als comptadors  dels futurs abonats dins els habitatges.  El preu del quilowatt no hauria de ser mai més elevat del que es cobrava a les poblacions de Malgrat, Pineda o Calella. I la companyia hauria  de posar una data de termini de les obres. 

No serà fins al dia 15 de novembre d’aquell  mateix any que  l’alcalde Josep Grimal Roca, Moner havia estat destituït el 30 de setembre a conseqüència  del cop d’estat del General Primo de Rivera, comunica al ple que s’ha arribat a un acord amb la companyia elèctrica, on eren inclosos  els punts aprovats al ple del dia tres de juny.  Només hi havia  un petit  inconvenient, la  propietària, la Maria Ruhí, muller de Tomàs Planas de can Crosetes,  no volia de cap manera que es posessin pals a  les seves propietats, pals que havien de portar la llum de Malgrat cap a Palafolls. Cosa que no era cap inconvenient segons l’alcalde, doncs es demanarà a l’enginyer que busqui  una alternativa passant per altres finques.

Però aparegué una altra contrarietat, un dels regidors dels vuit que formaven el ple, el Josep Alsina Pujol, propietari del mas Alsina de Sant Genís, s’oposava al projecte!!! Els motius de la seva negativa eren que no es volia fer arribar l’electricitat a Sant Genís i era poble igual que les Ferreries.

Seguidament, va demanar la paraula el contribuent més gran de Sant Genís,  Joan Alsina Rabassa, propietari de can Cabreta, que també s’oposa a la  instal·lació de l’electricitat a les Ferreries, argumentant que era més necessari  gastar els diners del municipi en l’escola de Sant Genís.

Es respongué  als veïns de Sant Genís que quan hi hagués diners al pressupost municipal per l’escola i l’enllumenat de Sant Genís ja es faria. Es va portar a votació aquell dia i  s’aprovà per set vots a favor i un en contra el contracte amb la Compañia Eléctrica de Cataluña que portaria la llum a Palafolls, bé, a una part, a les Ferreries.

El vot en contra fou del  regidor de Sant Genís,  Josep Alsina Pujol, però cal dir que hi havia un altre regidor de Sant Genís en aquell consistori, Joan Martorell,  que vota a favor del projecte sorprenentment. Desconeixem  els motius del seu vot favorable, ja que sembla que la petició de l’escola era un clam generalitzat entre els veïns de  Sant Genís.

I va arribar el dia de  la inauguració de l’enllumenat, el set de setembre de 1924, quinze mesos després d’haver-se iniciat el projecte. L’enginyer de la companyia reclamava aquell mateix dia pagaments pendents. Dels tractes acordats s’havien d’haver  pagat del pressupost de l’any 1923-1924 7.000 ptes. Tot i que aquest dia mateix es pagaven 2.000 ptes. al representant de la companyia, faltaven encara 794 ptes. El tècnic  amenaçava en tallar la llum l'endemà mateix si no es pagava.

Es celebra un ple aquell mateix dia,  presidit   per l’alcalde del moment Martí Roura , per buscar solució al problema. L’alcalde veient que la inauguració del nou servei acabaria malament decideix juntament amb el secretari, Joaquim Ruhí, el jutge, Joaquim Fabregas Parera, i el regidor Francesc Mateu Comas,  avançar els diners amb l’acord de que al pròxim pressupost l’Ajuntament els torni  l’avançament sufragat de les seves butxaques.

Tinguem present  que era  set de setembre i  l’endemà era el 8 de setembre, Festa Major. El dia no havia estat triat a l’atzar, gaudir de llum el dia de la festa devia ser l’atractiu  més important i més esperat  de la celebració d’aquell any. L’alcalde i regidors no van voler  decebre als veïns.

Arreglat el problema es posa de manifest que per falta de diners tampoc  s’ha posat llum ni a l’Ajuntament, ni a la casa dels mestres,  ni a l’escola i  ni a la plaça. S’acorda pel proper pressupost destinar una partida per cobrir aquestes mancances, i vistes les poques possibilitats de liquiditat del consistori es decideix gravar amb un 30% el 17% de l'enllumenat particular de cada usuari.

A finals d’aquell any, el 21 de desembre, es va  tornar a convocar ple amb punts de l’ordre del dia  referents a l’electricitat. S’aprova per assentiment   la puja de 200 ptes. al sou de l’agutzil per encendre i apagar la llum dels fanals i, per calmar les reclamacions dels santgenissencs,  s’acorda per unanimitat també demanar pressupost per fer arribar l’electricitat a Sant Genís.

Però la llum no arribarà a Sant Genís fins 6 anys més tard, el 1930. Tot i la petició del plenari mai s’acaba pressupostant cap partida per instal·lar la llum a Sant Genís. S’hi destinaren dos mil pessetes que varen ser pressupostades a l’exercici 1929-1930 per l’escola.  I l’escola no arribarà fins passada la Guerra Civil... allò d’obrir un forat per tapar-ne un altre.

Aquesta situació agreujarà ja un malestar a Sant Genís   que arrossegaven  de finals del segle XIX, quan es va fer  evident la pèrdua de pes específic davant la resta del municipi,  materialitzant-se en no poder aconseguir en les dues dècades que portaven de segle XX   cap alcalde oriünd del veïnat que pogués, segons el seu parer, vetllar per ells. Tot això provoca uns fets sense precedents l’any 1926, l’acord de la majoria de veïns de separar-se de les Ferreries i annexionar-se a Malgrat.

Els santgenissencs presenten una carta a l’Ajuntament de Malgrat demanant que s’atengui la seva voluntat d’annexionar-se al poble veí. Al ple del 17-5-1926 s’hi aprova  acceptar la petició de Sant Genís per estar en el seu dret per ser majoria dels veïns d’aquell nucli que ho demanen i especialment pels llaços històrics i socials que els uneixen a Malgrat. Obren  expedient per tramitar la segregació de Palafolls i annexió a Malgrat, i conviden  a l’Ajuntament de Palafolls a arribar a un acord  amb Malgrat.  Davant la negativa de Palafolls d’entrar en cap acord i ni tan sols contestar les peticions de Malgrat, el ple de l’Ajuntament  de Malgrat aprova el 3-3-1927 presentar al Consell de Ministres l’expedient per canviar el límits municipals. No en sabem els motius, però l’expedient no  anirà  més enllà.

I al 1929 els veïns reunits en assemblea acorden ara la formació d’un Ajuntament independent, tot i que aquesta vegada no  passarà   més enllà de redactar  un document amb els acords presos que sembla no arribaran  mai a sortir de Sant Genís.  

Pretensions que van quedar sense ser res més, però sí que posaven de manifest el clam  de descontentament amb la capitalitat de les Ferreries.

Però no eren els únics agreujats els veïns de Sant Genís, el veïnat de Mas Prats tot i estar ben a vora el nucli de les Ferreries no va veure arribar la llum fins al 1932!!!! Aquí, però no ens consta en cap moment cap reclamació del veïnat sol·licitant tan preuat servei.

Xevi Salicrú.

Bibliografia.

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig. 2004.

Fonts consultades.

Arxiu Municipal Palafolls. Actes de plens. Unitat 860. 1916-1940.

Arxiu Municipal Malgrat. Actes de plens. Llibre  1925-1929.