In memoriam

Les  meves primeres passes en el món dels arxius van anar de la mà del  Joaquim Colomer Alsina, a l’Arxiu Parroquial de Malgrat, crec que era a l’any  1987. El rector de llavors, mossèn Pere, em va adreçar a ell,  no  el coneixia, ni en sabia res de la seva vinculació  amb sant Genís,  però de seguit vam adonar-nos que compartíem  passió per la història  de Sant Genís. Ell n’era fill, jo no, la vida l’havia dut  a Malgrat i a mi m’havia  portat a Sant Genís, però tots dos hi teníem  forts vincles familiars. El temps ens va donar  varies trobades, primer, sempre  era jo qui demanava alguna que altra informació, i últimament ell em preguntava alguna que altra dada , però  crec que sempre era jo el que  més en treia, coneixements fruit de la seva recerca, i sobretot aquella informació que només tenen els que compleixen aquella combinació perfecte de ser  avis i savis.

Tot i que ell era nascut a pagès, a can Brunet, la seva mare era filla del carrer Nou de Sant Genís. Ja de ben petit  es va traslladar al poble, molt a prop de la casa on havia nascut la seva mare, la Maria Alsina Cuní,  que de fet va perdre de molt jove.

La història de la  casa on va passar la infància i joventut, l’actual carrer Nou 25, va començar un  26 de juliol del 1784 (1), quan  la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, i el seu gendre el Francesc Torrent estableixen perpètuament al Pau Brunet en un cós de 32 pams, que anava del camí fins a la riera. Era un cós que havia format part de la quintana del mas Antuny. Al 1788 el Pau ja hi tenia construïda la casa i  pagava un  cens anual de tres lliures el primer de setembre.
Tot el carrer Nou és fruit dels establiments de la família Valldejuli, tots els cóssos formaven part de la quintana del mas Antuny. 

Capbrevació Pau Brunet 

Ella, la mare,  havia nascut al carrer Nou  31, tres cases més amunt d’on vivia el Joaquim,  una casa lligada a la família Alsina des dels seus orígens. En Joaquim  en deia la casa dels avis.

Els orígens d’aquesta s’inicien de la mà  d’un avantpassat del Joaquim, el Josep Alsina Brunet. El 12 de juliol de 1786 (2) era un cós que feia  32 pams d’amplada que anava també del camí fins a la riera, on la Josepa  Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre,  hi va establir perpètuament  al Josep, treballador de Sant Genís. El cós també, com tot el carrer Nou,  havia format part de la quintana del mas Antuny.  Per l’establiment   va pagar 50 lliures i amb la obligació de pagar cada primer de setembre una lliura i 12 sous de cens. La casa va anar passant de pares a fills, arribant a ser propietat del besnét del Josep, el Joan Alsina Buscarons, avi del Joaquim, i casat  amb  la Francisca Cuní Basart , també filla de Sant Genís, nascuda  a pagès,  a  Cal Bessó.

Capbrevació Josep Alsina 

La casa es coneix com a can Gananci, n’havíem parlat amb el Joaquim de l’origen del motiu, però no vam  acabar mai d’aclarir-ho, ell tenia una hipòtesi, com que   el seu  avi engreixava bestiar per un altre, el que en deien “anar a ganancia” en podria ser el motiu.

Li havia  dit que tenia unes dades de la casa dels seus avantpassats, vàrem quedar que hi tornaria, però no hi vaig ser a temps.

Xevi Salicrú.

(     (1)    Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinaceli. Llibre 27. Capbreu 1790. f. 167.

(     (2)   Idem. f. 127.