El teixidor de lli és un menestral que fa teixits de lli, una tela teixida a partir de fil de
lli, una planta herbàcia de la família
de les linàcies cultivada arreu del planeta. Segons la varietat es pot utilitzar per diferents usos, d’alguna de la tija se n ‘extreu el fil,
d’altres s’aprofita la llavor, de la qual també se’n pot extreure l’oli de llinosa.
El fil de lli s’extreu de la tija collida quan
encara verdeja, a través de tot un procés molt laboriós, on s’han d’assecar les
garbes per endurir les tiges, després amarar-les
amb aigua diversos dies per facilitar l’extracció del líber de la tija. Llavors
es tornen a deixar assecar, es trinxen i es pentinen obtenint una fibra anomenada
bri i una de més basta anomenada estopa.
I aquests dos materials es filen obtenint
dues qualitats de fil diferents. Tot aquest procés de confecció del fil el
feien tradicionalment els pagesos que havien conreat el lli, i era venut als teixidors , que amb els seus
telers confeccionaven el teixit,
l’anomenada roba de fil, la més fresca per l’estiu i del que es feien especialment llençols, per
la seva textura suau.
No tinc notícia de cap document on s’especifiqui cap collita de lli
al nostre terme, sí que en alguns
documents es parla d’ell, com ara disposicions senyorials que gravaven el seu cultiu, és de suposar doncs el seu
conreu en un moment o altre. Però si que es van produir molts teixits de lli
per les mans de varis teixidors documentats al llarg de varis segles, del XVI al XIX, als veïnats de les Ferreries i de
Sant Genís, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls.
El primer que tenim localitzat és
l’Antoni Puig a l’any 1583, en una casa
al veïnat de les Ferreries, a peu del camí Reial, i molt a prop d’aquesta casa
a l’any 1676 hi localitzen un altre
teixidor de lli, l’Antoni Vilar.
Molts d’aquets teixidors acaben sent l’origen de nissagues dedicades a
l’ofici durant varies generacions, on a
Sant Genís n’hi trobem tres.
La família Bussinyac, situats en
una casa pròxima a l’actual carrer Nou, l’antic mas Antuny. Al 1656 hi tenim
documentat al Miquel Bussinyac, al 1685 al seu fill, el Francesc Bussinyac, on
al inventari que fa la seva vídua dels
seus bens, l’any 1688, ens hi consten
dos telers que tenien instal·lats a l’entrada cuina de la casa. A l’any 1746 encara la casa serà propietat
d’un teixidor de lli, el Josep Villaret Bussinyac instal·lat però llavors a
Vilobí.
La segona nissaga és iniciada pel Martí Aygües, vingut de Maçanet i instal·lat a Sant Genís a mitjans del segle
XVII, al 1665 hi tenim documentat a la mateixa casa al seu fill Jaume, que
casarà la seva filla i hereva amb el Pau Reig de Sant Genís, i aprendrà l’ofici del sogre,
convertint-se amb teixidor de lli també. Quatre generacions més seguiran
l’ofici, el Miquel Reig Aygües, el Miquel Reig Soler, el Joan Reig Planella i
el Miquel Reig Rossell, nascut l’any 1799 i mort a l’entorn del 1890, i últim d’aquesta nissaga de teixidors de lli.
La néta d’aquest Miquel, la Teresa
Sensat Reig (1854-1943), la meva rebesàvia, encara recordava els telers i conservava peces de roba amb tela de lli teixida a la casa.
I la tercera, documentada al
segle XVIII, la família Font, instal·lats en una casa situada al que és a
l’actualitat el carrer Nou. Al 1749 al
Joan Font i al1788 al seu fill el Cristòfol Font.
El desenvolupament de la
indústria tèxtil catalana va acabar amb
tots aquests menestrals arreu del país, i la globalització va enfonsar a la
segona meitat del segle XX aquesta
indústria, i ara al segle XXI ressorgeixen nous petits menestrals de lli,
valoritzant el producte fet mà, sostenible i de proximitat. Tot torna diuen......
Xevi Salicrú
Bibliografia:
Revista El Rec Clar, nº65. Els
teixits de lli a Vidreres, segles XV-XIX. Josep Formiga i Bosch, pàg. 4.
Ajuntament de Vidreres.2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada