Can Cabreta ha
estat sempre un casal de pes a Sant Genís
i per extensió a tot Palafolls, ha estat
una de les famílies amb més
propietats del municipi. Pagesos d’aquells que no treballaven, és a dir, que
tenien masovers i jornalers que els feien la feina als camps i servei a la
casa.
L’aspecte urbanístic
de l’actual Sant Genís es deu, de fet, a
aquesta família, el que ara és la urbanització Ciutat Jardí, que aniria de tot
just a la sortida del poble fins a dalt la serra de Miralles i de Montagut fins
al Turó Gros, havien estat terres de can
Cabreta, encara podem veure la masia al bell mig de la urbanització. Històricament
el nom del mas era un altre, Mas Alsina
de la Cals o de las Cabres, i és d’aquet últim que en deriva el nom de cabreta, que s'hauria començat a utilitzar a mitjans del segle XIX.
El Joan Alsina Rabassa,
alies Cabreta, va néixer a la casa familiar l’any 1882 i era fill d’en Josep
Alsina Cambrerol ( alcalde de Palafolls en diferentes ocasions a finals dels XIX i principis del XX) i de la
Dolors Rabassa Planas, nascuda a Tordera. Casat amb Joaquima Serra Riera, filla
de Ramió, amb la que va tenir dos fills,
en Josep i en Francisco. Com el seu pare
i l’avi Joan Alsina Buñol, va fer de senyor del mas i va participar activament
a la gestió municipal.
La seva vida
política va ser tot un equilibri, per les seves conviccions era un home d’esquerra
però pel seu patrimoni era una home lligat al poder de les classes benestants. Forma part de diferents Ajuntaments, al
1930 consta com a regidor en un Ajuntament encapçalat per un alcalde de tarannà monàrquic, Josep
Alacuart Ribot, tot i que ell militava a l’esquerra.
Durant els
convulsos anys previs a la guerra, va
encapçalar , capitanejar i subvencionar, el que anomenaven a Sant Genís el
partit de dalt, format majoritàriament per veïns amb la condició de jornalers i
masovers, essent ell l’excepció, doncs
era el gran propietari de Sant Genís. I a l’altre bàndol hi havia el partit de
baix, petits i grans propietaris.
Amb la victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya, a les
municipals del 34 a Palafolls, entra com
a regidor d’ERC, primer tinent d’alcalde, tot i que va durar poc, fins als fets
d’octubre. Al febrer del 36, re instaurant l’Ajuntament del febrer del 34, segueix
com a segon alcalde, amb la cartera de governació.
Amb l’esclat de la
guerra desapareix de l’escenari polític, respectat per la seva condició de republicà
però vigilat per la seva condició de gran propietari, trampejant les difícils
situacions de la guerra, arriba a la postguerra i sembla que oblidant la seva
condició d’home d’ERC, forma part, al maig del 39, de la junta de repartiment, com a representant de Sant Genís, i l’any
1943 en la composició de la segona gestora municipal, ja és segon tinent
alcalde.
Curiosa trajectòria,
trobaríem segurament pocs casos com ell, i si els trobem van acabar mal parats
per un bàndol o altre, però ell, en Cabreta, forma part de l’ Ajuntament Republicà
i milita a Esquerra Republicana de
Catalunya, trampeja la guerra civil i forma part també dels primers Ajuntament
Franquistes. Tot un art del malabarisme polític.
Xevi Salicrú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada