Masos de frontera.

El territori que s’ha conegut històricament  com a Palafolls, el territori termenat del castell de Palafolls ha tingut  una parròquia de referència, que ha rebut el mateix nom, parròquia de Palafolls, concretament  Sant Genís de Palafolls, un terme una parròquia, el poder civil i el poder religiós.Grosso modo podríem dir que el territori del terme del castell i de la parròquia ha estat el mateix, però si busquem el detall veurem que certament  no ha  estat així i els límits de tots dos son més complexes.

El límits del terme del castell de Palafolls han estat històricament i en els seus orígens  els següents; per llevant la riera de s’Auguer, a tocar les muralles de Blanes,  per migjorn  el mar, per ponentel terme del castell de Montpalau( a la riera de Sta. Susanna) i a tramuntana el terme de Tordera.

Els límits de la parròquia de Sant Genís de Palafolls originàriament  han estat; per l’est la parròquia de Blanes (a partir del 1319, fins llavors  la vila de Blanes no tenia parròquia i depenia de Sant Esteve de Tordera), pel sud el mar, per l’oest amb les parròquies de Santa Maria de Pineda i Sant Pere de Pineda o Riu i pel nord  la parròquia de Tordera.

Analitzem al detall el límits de totes dues jurisdiccions i la seva evolució al llarg del temps.

Per llevant han coincidit sempre, fins i tot a l’any 1603 perden conjuntament tot el territori  situat a l’altra banda del riu Tordera, passant a dependre de la parròquia i dela batllia de Blanes.

Pel migjorn, per ser més curosos E-SE, amb el mar de límit no hi ha hagut cap diferència. Però això fou fins que es creà, l’any 1601, la nova parròquia de Sant Antoni i Sant Nicolau de Palafolls amb seu a la Vilanova de Palafolls, on ja tenia universitat pròpia d’ençà el segle XV, diferenciada de la de Sant Genís.  Aquí la parròquia va perdre tot el límit sud a favor de la nova.  El terme és manté igual, les universitats eren unes subdivisions dins el terme. Aquesta  universitat de la Vilanova, més endavant municipi de Malgrat,i la seva parròquia, no van compartir el mateix territori, hi havia una sèrie de cases i carrers que tot i sera la Vilanova formaven part encara de la parròquia de Sant Genís i algunes de Palafolls. Algunes d’aquestes cases van arribar amb aquest estatus fins a l’any 1893, quan les cases de l’entorn de la torre de Malgrat, anomenat castell, i algunes masies, com can Viader, can Palomeres i ca la Coixa passaren definitivament a la parròquia de Malgrat, equiparant  la jurisdicció eclesiàstica a la civil. També trobem documents de la comptadoria d’hipoteques,encara a  meitat del segle XIX, on divideix les zones urbanes del municipi de  Palafolls, en  Ferreries, Sant Genís, Ferreries Petites , Mas Prats, Mas Pinell i el Castell, no s’ha de confondre amb el castell de Palafolls si no que fa referència a aquest entorn de la torre de Malgrat.

Per ponent aquí els límits són apassionants. El terme  arribaria a la riera de Sta. Susanna. La  jurisdicció eclesiàstica es quedaria als límits de la vall de Santa Susanna sense entrar-hi. La Vall  estaria dividida en dues parròquies, la part alta riera, a partir del rierot de can Salada cap  a munt,estaria dins la parròquia de Sant Pere de Pineda i la part baixa de la vall, del rierot cap amar, dinsla parròquia de Santa Maria de Pineda.

A la vall de dita riera es forma un veïnat, amb un fort sentiment de pertinença a una comunitat, on els veïns s’agruparan en comú o universitat de Sant Susanna, formant-se així la tercera universitat al terme.

Com a exemple de creuament de límits, tenim el cas d’una masia, Can Gelat, que ha passat a la història de tot el país, gràcies a les memòries d’un dels seus propietaris, en Francesc Gelat, que relata els fets contemporanis, afers familiars, collites,  guerres, plagues...  molts d’ellsrelacionats amb la història de tot el país, i on ell mateix es declara habitant del veïnat de Santa Susanna, de la parròquia de Sta. Maria de Pineda i del terme del Castell de Palafolls.

Portada memòries Francesc Gelat Arxiu Històric Fidel Fita. Còdex 113.

I pel nord el terme afronta amb el terme de la batllia de Tordera i la parròquia amb la seva homòloga de Sant Esteve de Tordera, i aquí que sembla senzill tampoc no  coincideixen per poc,els límits difereixen una mica. Només ens queden tres masies  a cavall entre les dues jurisdiccions, el mas Reixach, el mas Roquet i el mas Enveja, a pocs metres del límit del terme i de la parròquia, formen part de la parròquia de Tordera però son del terme de Palafolls, masos de frontera.

El mas Reixach, documentat ja al segle XV, deu el nom als propietaris del mas que es van cognominar així fins a finals del segle XIX, quan trobem l’últim de la nissaga en Pau Reixach Creus. Trobem com a propietaril’Esteve Reixacha  l’any 1532, al 1638 en Bernat Reixach,  a l’any 1650 en Miquel Reixach que era casat amb la Marianna Puigvert, filla d’una gran nissaga de Palafolls també, al 1728l’Esteve Reixach i al 1788 Pere Reixach fill de l’Esteve. Actualment la masia està enmig de la urbanització que porta el seu nom i al igual que ella té un peu a cada municipi, una part d’ella depèn del municipi de  Palafolls i una part del de  Tordera.

El mas Roquet, documentat al segle XIV, i lligat sempre a  la família  que deu el seu nom, els Roquet, en trobem diferents propietaris, Esteve Roquet al 1502, Miquel Roquet 1665... i com a última propietària cognominada igual que el mas, la Elvira Vieta Roquet, a la primera meitat del segle XX.

I el mas Enveja, poc documentat, només entre el XVII i XVIII. No en sabem ni la seva ubicació exacte,  es trobaria per darrera el mas Roquet, abans d’arribar al pla, suposadament en una zona elevadaper la proximitat del riu i vora  el límit del terme. Al 1661 el compra a l’encant públic l’Esteve Poch, habitant de Blanes i ciutadà honrat de Barcelona, a Elisabet de Comellas i Palol, d’Hostalric. El Rafel Llampillas de Cerdà i Poch, cavaller de Barcelona,  n’era el propietari al 1759.

Xevi Salicrú.

Bibliografia:

-J.M.Pons i Guri/ J. Rodriguez Blanco.Els nom de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Arenys de Mar. Llibreria el Set-ciències. 2000

-Jordi Romaguera/M. Mercè Torrellas/Josep Viñolas.Estudi dels cognoms torderencs (XI al XVIII) i evolució de la població a Tordera. Ajuntament de Tordera. 2008.