Tres unces de sagí.

Amb l’ús generalitzat del Sistema Internacional d’Unitats (SI)  les mesures tradicionals com l’unça van entrar en total desús. La nostra unça catalana és   la dotzena part d’una lliura,  es divideix   en setze argenços,  i equival  a 33,33 grams, per tant una lliura son quatre-cents grams i quan diem tres unces  de sagí parlem de cent grams.

El sagí és greix de porc,  però no un  simple tros de greix, el sagí és una part concreta del greix porcí, el  de la part baixa del ventre del marrà  que cobreix els budells per davant. Recordo encara que després de matar el porc es deixava un tros de sagí penjat al porxo per quan es volia greixar un clau per clavar-lo suaument.

Però no vull parlar d’això, encara que no  ho sembli, vull parlar d’allà on podies anar a comprar tres unces de sagí a Sant Genís.

Explicava la Teresa Sensat (1854-1945) , que va viure a Sant Genís tota la vida, que de petita la seva mare l’enviava  a comprar a una botiga del carrer Nou, que segurament tindria més l’aspecte d’un magatzem que del que podem entendre ara per una botiga. En aquest  establiment, potser amb un taulell i tot, hi podies trobar molts de productes diferents ; com espardenyes, vi i aiguardent, cereals, peix salat, betes o alguna peça de roba  per exemple(1).  

Ella recordava especialment un dels encàrrecs que li feia    la seva mare, la Cinta Reig, que deia: 

-Tereseta ves a can Joan Verro a buscar tres unces de sagí.

Can Joan Verro era una casa de Sant Genís del carrer Nou, el Joan qui anomenaven verro era el Joan Carbó Comes, cap de casa i qui regentava el negoci.

Un verro és un  porc no castrat destinat al cobriment de les truges o també defineix un home  brut o groller, però no voldria anar més enllà....  potser només que si comercialitzava  sagí criava més porcs dels estrictament necessaris per una economia de subsistència i venia els excedents a la botiga, però tot el que pugui dir d’aquest malnom és especular.

La casa, anys més tard, quan ja no hi havia la botiga però hi vivien encara els descendents del Joan, s’anomenarà cal Groc, motiu que en desconeixem l’origen.

L’any 1789 encara era un cos amb alguna paret construïda per l’Antoni Carbó Sagrera que uns anys abans, el dotze de juliol de 1786,  havia estat establert  per la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, amb el compromís de construir-hi una casa i que sembla no va tardar a fer. Per l’establiment l’Antoni pagava tres lliures anuals (2).

1920 aprox. en segon terme cal Groc, la casa de tres plantes

Aquesta finca a principis del segle XX destacava de la resta per tenir tres plantes, suposem que va ser reformada al tombar del segle XIX. La dedicació al comerç segurament va donar a la família uns ingressos superiors a la resta de veïns dedicats a la pagesia. No sabem quan es va deixar l’activitat, a principis del segle XX sabem del cert que ja no existia i els descendents del Joan es dedicaven a l’agricultura com la majoria dels seus veïns.

Si el negoci va tenir continuïtat o va ser substituït per una altre en pensem que no, no en tenim cap més dada fins passada la Guerra Civil  quan al mateix carrer s’obre una botiga, can Pepet, coneguda uns anys abans com a can Xanito quan hi havia una taverna.  

Xevi Salicrú

1. Testimoni oral de la seva neta Teresa Sala Martí.

2. Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens de Palafolls s. XVI-XX. Edicions del Roig.2016.

L'home del sac.

Tots hem sentit a parlar  de l’home del sac,  aquell personatge que quan érem  petits   vagava  per carrers i camins, amb un sac a l’esquena, i qui no es portés bé se l'enduria  dins la saca.  Fer creure a la canalla amb la  por  era una pràctica corrent quan érem petits. No era  el meu cas, diuen que jo era un tros de pa beneït, però tot i així,  l’home del sac l’havia vist més d’un cop, diria més, moltes vegades.

A entrada de fosc, baixava pel carrer de Sant Genís un home , a qui no vaig veure mai la cara, que anava mig encongit, amb un sac a l’esquena. Recordo un home fosc  de   vestimenta,  una imatge negra, la minsa llum que hi havia al carrer suposo hi ajudava.

Més d’un dia arrecerat a la porta esperava veure’l passar, l’home del sac em deia la iaia, de fet crec que  ben aviat ja vaig saber que no era l’home del sac, només era un home amb un sac.

I fins i tot, més endavant i ja de més gran, en vaig saber el nom, i d’on venia i on anava.

Era en Salvador de can Puiggorri, en Salvador Fontseca Relat, l’hereu de can Puiggorri, que  vivia sol al mas, i al  fer-se gran va anar a dormir cada dia  a casa del seu germà.  A entrada de fosc marxava del mas i travessant tot el poble de dalt a baix anava cap a la casa del seu germà carregat amb un sac a l’esquena, on hi duia pertinences que traginava amunt i avall. I  de bon matí tornava cap al mas a passar el dia, cuidar de bosc, la terra, l’aviram, i tot el que es podia fer en una casa de pagès  que no era pas poc.

Ell va ser l’últim habitant del  mas, una casa que feia sis-cents anys que era habitada.

Descendent d’aquella nissaga que s’hi va instal·lar al 1581, quan el Joan Puiggorri , un mestre d’aixa compra un mas, anomenat Carreres,  de tres jornals, a Elisabet, vídua del Benet Pica. Els Pica havien estat establerts feia poc, al 1572, pel Joan Dalmau de la Franquesa, el propietari directe.

Aquest mas, que a partir de l’arribada del Joan Puiggorri va passar a anomenar-se mas Puiggorri, ja el podem  documentar  al 1415, quan era habitat pel Bertomeu Carreres, àlies Simó, i la seva esposa Joana.

Els Puiggori hi van fer  profundes arrels, al 1789, després de dos-cents anys  d’haver-se instal·lat al mas casen una pubilla, la Maria Puiggorri amb un noi  de Sant Feliu de Buixalleu, el Francesc Fontseca, fill de l’Isidre Fontseca i la Maria Torres, que en aquell moment vivia a Hortsavinyà.

A partir d’aquest moment la nissaga canviarà de cognom, però la casa mantindrà el nom de can Puiggorri, i així arribarà al segle XX quan el Salvador  l’últim habitant del mas, però no l’últim descendent d’aquella nissaga, tancà la porta per sempre més.

Estat actual de can Puiggorri

Ara la casa és mig enrunada, el sostre fa temps que es va ensorrar, però encara en queden moltes parets amb la portalada sencera. Diuen que fa temps que l’admisnitració  en va al darrere  per fer-ne un equipament, potser encara serem a temps de conservar alguna cosa de la masia, situada en una  finca que forma  una illa de bosc enmig de la urbanització de Ciutat Jardí.

Moltes d’aquestes masies centenàries es perden, els que les tenen no les valoren, i els que no les tenen les voldrien conservar, els que  tingueu a les vostres mans la preservació d’aquests llegats preserveu-los  o vindrà l’home del sac i se us els emportarà.

Xevi Salicrú.

Bibliografia

Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent. S. XIV- XX. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Nissagues de Palafolls IV. Els Bonet.

Si hi ha una nissaga a Sant Genís que fa de morter per emparentar moltes cases d’aquest poble és Bonet. Una gran majoria de la gent que  vivia al nucli de Sant Genís als anys quaranta tenia més a prop o més lluny en el seu arbre genealògic el cognom Bonet.

El primer santgenissenc que  tenim documentat amb aquest cognom és el Rafel Bonet al segle XVII, tots els que vindran darrera  seu seran  descendents d’ell.

El Rafel era fill de Santa Susanna. La relació entre aquests dos pobles ha estat molt intensa al llarg de la història, dues comunitats  molt properes geogràficament i per tant amb molts lligams. Les relacions socials entre els dos pobles ha estat constant, casaments entre un contraient de cada comunicat en tenim molts de documentats, prova d’aquests lligams.   El camí natural per comunicar-se ha estat de sempre per la creu d’en Cabreta i can Salada, un petit coll entre les muntanyes que s’enfilen cap a Montagut i Miralles marcant  el cordó umbilical  entre els dos pobles.

En Bonet es va casar amb la pubilla de  can Ferrerhosta, la Magdalena Hosta, filla del Jacint  Hosta i la Mariana Bosch.  Va entrar a formar part de la casa de la seva dona continuant  l’ofici de ferrer del seu sogre. Els seus descendents, que seran cognominats Bonet, arrossegaran en segon lloc el cognom Hosta fins a finals del segle XIX.

Poca cosa sabem del Rafel, sabem que es va casar a l’entorn del 1683, disposem de la proclama d’anunci del  matrimoni del 5-2-1683. A les capitulacions del matrimoni d’aquell mateix any ell  aporta un dot de 100 lliures i terres i la Magdalena  casa i terres. Al 1707 serà acusat d’assassinar al seu  cunyat, Isidre Jubert(1)  marit d la Maria Hosta, tot i així però serà perdonat per l’hereu de l’Isidre, el Nicolau Jubert. I al  1715  sabem que  era  mort per un document notarial on la  seva dona  hi consta com a viuda.

Els Bonet s’aniran succeint al capdavant de la casa, no serà fins que els fills d’un  Josep Bonet  iniciaran  altres  branques  conquerint moltes cases santgenissenques.

Abans però el germà del Josep, el Cinto, nascut al 1805,  iniciarà una branca a la casa coneguda fins al segle XX com a can Cinto. Aquesta branca però quedarà extingida de seguida amb el fills del Cinto.

El Josep  serà  molt prolífic, tindrà sis fills; el Geroni, que serà l’hereu  continuant a la casa, la Júlia,  el Quirze, la Rosa, la Maria i el Joan, que es casarà   al 1873 amb la Maria Freixes Fontseca.  Aquest últim serà   el més prolífic  amb onze fills, la majoria d’ells casats a Sant Genís. La Maria Freixes era de can Xanito (2) , casa on els seus pares i avis hi van regentar una taverna coneguda amb el mateix nom fins als anys vint del segle passat.

A can Ferrerhosta, on residia  la línia primogènita,   naixerà al 1883 una  pubilla ,  Marina Bonet Freixas, que es casarà amb un altre susannenc, el Nicolau Salichs Vilà. El cognom Bonet serà substituït   pel Salichs.

Arbres genealogics dibuixats als expedients de dispenses matrimonials per consanguinitat: 

Dispensa de 1873 

Dispensa de 1878

Aquesta Marina portarà els mateixos cognoms que els seus cosins de can Xanito, fills del Joan Bonet i la Maria Freixes. També la fórmula Salichs Bonet es veurà repetida en tres cases al mateix moment.  L’any 1936 al nucli de Sant Genís hi havia dinou  cases, on vuit  estaven emparentades pel cognom Bonet, i aquestes vuit estaven alhora emparentades amb les onze restants a través d’altres cognoms. Com tots els nuclis petits podríem dir que Sant Genís ha estat una gran família.

Actualment no  hi ha cap descendent del Rafel que porti el cognom Bonet a Sant Genís,  les línies maternes han anat extingint el llinatge.  

GENEALOGIA BONET DE CAN FERRERHOSTA

I Rafel Bonet * Sta. Susanna  =1683  Magadlena Hosta Bosch  *Can Ferrerhosta St. Genís. 

  Josep, que segueix.

  Maria Bonet Hosta = 1707 Pau Reig Comas * Can Reig. St. G.

II Josep Bonet Hosta =Maria Comas * Can Comas. St. G.

III Guerau Bonet Comas =1751 Maria Reig Serra * Can Reig. St. G. (3)

IV Josep Bonet Reig = 1796 Mariangela March Comes.

V Francesc Bonet March =Mariangela Valls Dalmau *St.Genís.

 Josep, que segueix.

 Jacint, que segueix genealogia can Cinto.

VI Josep Bonet Valls= Rosa Pibernat  Roquet *Tordera.

Quirze, que segueix.

Rosa Bonet Pibernat.

Geroni Bonet Pibernat.

Julia Bonet Pibernat * 1842 = Josep Salichs Estrach *Sta. Susanna 1827

   Ramon Salichs Bonet*St. Genís 1865.

   Teresa Salichs Bonet *St. Genís 1868.

   Gràcia Salichs Bonet *St. Genís 1870.

   Quirze Salichs Bonet *St. Genís 1872.

Maria, que segueix genealogia can Dalmau.

Joan, que segueix genealogia can Xanito.

VII Quirze Bonet Pibernat * 1850 =1 1879 Eulàlia Vilà Estiu *St. Cebrià de V. 1854.(3)

                                                            =2 1885 Serafina Freixas Puig * Cal Fuster St. Genís 1854.

  Marina, que segueix.

  Dolors Bonet Freixas *1889.

VIII Marina Bonet Freixes * 1887 = Nicolau Salichs Vilar *Sta. Susanna 1883
 Nicolau Salichs Bonet *1905= Joaquima Freixas Freixas * Cal Fuster 1903.(3)
 Joan Salichs Bonet * 1907= Maria Alsina Bonet *Cal Ros 1913 (3).
 Josep Salichs Bonet * 1909 = Dolors Cassola Bonet *Pineda 1916.
 Norbert Salichs Bonet * 1912 = Vicenta Xarbau Salichs * Can Quim 1918.
 Quirze Salichs Bonet * 1915 = Sofia Guix Vila. 
 Joaquima Salichs Bonet *1929= Salvador Martorell Maresme *Pineda 

 

 GENEALOGIA BONET DE CAN CINTO

I Jacint Bonet Valls *can Ferrerhosta St. G. 1805 =   Josepa Bofí Sala *St.Genís 1805

  Francesc, que segueix.

  Josep Bonet Bofí * 1844.

II Francesc Bonet Bofí *Can Cinto St. G. 1841= Maria Puig *Caldes de Melavella 1859

   Eduard Martí Plaris (afillat) *Calella 1880.

GENEALOGIA BONET DE CAN XANITO

 I Joan Bonet Pibernat*Can Ferrerhosta 1855 =1873 Maria Freixas Fontseca*Can Xanito St.G 1857  

  Josep Bonet Freixas = Consol

  Francisca Bonet Freixas* 1873  = Llorenç Martí Bonet *Can Dalmau del c. Nou St. G. (3)

  Dolors Bonet Freixas

  Josep Bonet Freixas (à) hereu xanito  = Consol * Can Regalat

     Joaquim Bonet

     Concepció Bonet

  Josepa Bonet Freixas = Isidre Alsina Cuní  * St. Genís 1890

      Isidre Alsina Bonet àlies Ros *1918 = 1942 Pilar Torrent Agustí

       Josep Alsina Bonet * 1927

       Joan Alsina Bonet

       Maria Alsina Bonet

  Aurora Bonet Freixas

  Mercè Bonet Freixas = Isidre  Salichs Alsina  *Can Forn St. G. 1892

     Josep Salichs Bonet * Can Xanito 1919

      Joan Salichs Bonet *Can Xanito 1921
      Francisca Salichs Bonet *Can Xanito 1925

  Emilia Bonet Freixas *1881 + 1883

  Anna Bonet Freixas *1887

  Joan Bonet Freixas  1889 = Josepa Salichs Buscarons

       Isidre Bonet Salichs *1819 = 1947 Dolors Turró Moneu *Malgrat

        Joan Bonet Salichs * 1924 = 1947 Antonia Dellundé Tenas *Malgrat

        Assumpció Bonet Salichs

  Maria Bonet Freixas  *1878 = Jaume Siscart Buch *Sta. Susanna 1873

       Enric Siscart Bonet

       Joan Siscart Bonet

       Jaume Siscart Bonet

       Josep Siscart Bonet 

  Marina Bonet Freixas *1874= Deugràcies Salichs Vila Can Mestroi *Sta. Susanna 1882
     Maria Salichs Bonet 1901-1986= Joan Heras Nualart
     Enriqueta Salichs Bonet 1907- 1982
     Josep Salichs Bonet
     Joan Salichs Bonet
     (noia) Salichs Bonet.

GENEALOGIA BONET DE CAN DALMAU DEL CARRER NOU

I Maria Bonet Pibernat *Can Ferrerhosta 1836 = 1  Josep Dalmau Nualart  *Can Dalmau.

                                                                                    = 2  Josep Martí Puig *Cal ferrer St. G. 1840

 Josep Dalmau Bonet,  que segueix.

 Llorenç Martí Bonet *Can Dalmau 1875= Francisca Bonet Freixas *Can Xanito (3)

      Maria Martí Bonet *Can Valldejuli 1901= Josep Sala Sensat*Can Reig (3)

       Josep Martí Bonet *1894 +1896.

       Josep Martí Bonet *Can Valldejuli 1897 = Isabel Hernandez Hernandez *Malgrat.

 Andreu Martí Bonet *Can Dalmau 1870 = Teresa Oller Comas *Plf 1873.

     Maria Martí Oller *SG 1902

      Teresa Martí Oller *SG  1903

      Francisco Martí Oller *SG 1913

      Josep Martí Oller *SG

 Maria Martí Bonet *Can Dalmau .

 Josepa Martí Bonet*Can Dalmau 1865 = Salvador Crosas Muntaner *PLf 1868

     Pere Crosas Martí *Plf 1893 = Enrica Tió Muñoz * 1893

      Francisca Crosas Martí *Plf 1909.

II  Josep Dalmau Bonet * Can Dalmau 1855 = Carme Sala Subirana * Gaserans

  Carme Dalmau Sala

  Joan Dalmau Sala

  Martí Dalmau Sala

  Josep Dalmau Sala *Can Dalmau = Teresa Comas Roura *Montgat

     Josep Dalmau Comas

      Joan Dalmau Comas

      Montserrat Dalmau Comas

 1.      A partir del net  de l’Isidre Jubert, propietari de l’actual mas Gibert,   la família adoptarà  a mitjans del  segle XVIII  la forma Gibert.
2. Segons el testimoni de Ricard Núñez Casanovas,  descendent d’uns Bonet que van anar cap a Malgrat  anomenen al motiu com a can  Xinito. La tradició oral parla d’algun familiar Freixes amb els ulls axinats. Amb aquestes dues premisses  podríem tenir en compta  que  la forma original  per una contracció fonètica, de  [ ʃinitu ] a  [ ʃnitu ] esdevingués  Xanito  [  ʃənitu ] amb el pas del temps.

          3.  Els matrimonis amb negreta tenen algun grau de parentiu per consanguinitat.

Xevi Salicrú

Fonts Documentals:

Padrons Municipals Palafolls Carpeta 934/1268

Escriptura Notarial de compra venda de Magdalena Hosta 1715. Fons  Mariana Salichs Alsina.

Dispenses matrimonials. Arxiu Diocesà de Girona.

Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig 2004. Palafolls,

Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX Edicions del Roig 2016. Palafolls

Salicrú, Xavier . Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent. S. XIV-XX. Edicions del Roig 2018. Palafolls.

Pirates a la costa.

A partir del segle XIV  el  Mediterrani  va tornar a convertir-se en un mar  perillós.  Corsaris d’origen  barbaresc, habitants del Magreb, sota  bandera de la mitja lluna i protegits per  l’imperi  otomà, piratejaven pel nostre mar.

Al segle XVI el problema es va aguditzar, moltes poblacions eren   preses  de saqueig, ràtzies amb l’objectiu  d’obtenir  un  botí fàcil i ràpid. Especialment les  costes  de les comarques de la Selva i el Maresme varen ser de les més castigades del país, hi tenim un munt d’atacs documentats; Badalona 1527, Palamós 1543, Pineda 1545.....

Al 1566 el rei de Castellà i Aragó, Felip II , ordenarà  al virrei de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza,  un estudi per fortificar la costa catalana, a partir d’aquí  mica en mica el litoral s’anirà omplint amb torres de defensa.

Esquema d'una torre. Xevi Salicrú.

Les torres  seran  aixecades a semblança de les que es construïen durant l’edat mitjana, una arquitectura  obsoleta pels atacs  d’artilleria. Aquestes servirien per albirar les galeres  i avisar a la població al crit de “Moros a la costa!” (1) i guardar-s’hi dins a l’espera que els  corsaris es retiressin amb el botí.  Les ràtzies eren ràpides, per això guardar-se dins les torres era una bona solució. Si podien, segrestaven  algun personatge de qui  poder demanar rescat, notaris, comerciants o pagesos benestants.

 Les torres, de  base rectangular o  cilíndrica, foren construïdes per les Universitats per defensar la comunitat  o per particulars per protegir les seves famílies i bens.

A Palafolls, concretament a Sant Genís,  tenim dues torres cilíndriques , les dos úniques que es van construir. Una de particular, la torre de Valldejuli, i l’altra, la de l’església de Sant Genís de Palafolls, feta construir pels obrers de la parròquia, que actuaven també com a administradors de la Universitat.

A Sant Genís hi havia dues famílies amb el mateix cognom, els Valldejuli de Dalt i els d’Avall. Els  Valldejuli d’Avall són els que construeixen al segle XVI una torre al costat del seu mas. A partir d’aquell moment aquests començaran a anomenar-se  Valldejuli de la Torre.

La torre dels Valldejuli ha estat transformada, especialment al segle XIX i XX, segons les necessitats dels seus propietaris, a partir del moment que ja havia perdut  el seu ús pel que havia estat construïda. Es va obrir una porta a la base, quan per motius defensius aquestes torres no tenien cap porta a nivell de terra. L’entrada que era a la primera planta va ser comunicada amb la masia a través d’un pont,  originàriament s’hi accedia amb una escala de fusta que es treia en moments de setge, i la corsera  va ser  mutilada conservant-se la part inferior.  

Torre de Valldejuli.

Té una base atalussada d’un diàmetre a la part baixa de 3,90 metres. La planta baixa  està aïllada de la resta per una volta de pedra. A la primera planta, que s’hi entra pel pont esmentat anteriorment hi ha un petit oratori, una  escala de cargol que comunica amb el terrat,  una finestra i  tres espitlleres, una defensa l’entrada de la  masia, l’altre el pou i la tercera la part de darrera.

Al pis superior hi  ha un matacà que defensava l’entrada de la primera planta on hi ha el pont actualment. Aquest pis superior es veu el castell de Palafolls i la torre de Sant Joan de Blanes.

Torre de Sant Genís. 

A l’església, l’any 1573, s’hi  construeix la  torre de defensa, annexa a l’angle  sud-oest de   l’edifici. Els obrers de la parròquia, Francesc Pedrer, Jaume Bruguet àlies Viader i Roig des Prat,     encarreguen  a Pere Jautor, mestre de cases d’origen francès, trenta-tres cantons de pedra per portes i espitlleres per ser posats a la torre. Aquests van costar tres ducats, l’equivalent a tres lliures i dotze sous.

L’accés a la torre és fa  a través  de  l’interior de l’església, pel cor, que és a l’alçada d’un primer pis. Ara la torre és coronada per un teulat de teules  però hem de suposar que ha estat escapçada i havia estat coronada per un terrat. Podem apreciar tres espitlleres a la primera planta; una defensant la porta una altra a l’accés al recinte i una a la façana de migdia.

De banda de l’ús defensiu la torre també va servir de comunidor, des d’on es beneïa el poble, cosa que ens reforça la teoria d’estar cornada per un terrat. Les dues torres es troben en bon estat de conservació, la de Valldejuli es troba en una propietat privada i no es pot visitar, la de l’església només podem veure-la de l’exterior, la visita a l’interior està pendent d’una intervenció per adequar-la.

Xevi Salicrú.

1-L’expressió “Moros a la costa “ és ara el que en diem políticament incorrecte, el mot moro pot tenir  una connotació despectiva segons l’ús i el to en que es faci servir. Es podria suplir per “Pirates a la costa” però  per ser fidel a la història  mantinc la primera. De la mateixa manera que pirates provinents de  les costes africanes piratejaven   el nostre litoral,   hi va haver un  temps que eren els nostres vaixells els que  atemorien  les seves costes.

Bibliografia:

Roig, Jesús. Les fortificacions medievals del Maresme. La Impremta d’Argentona. Argentona 2006.  

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions del Roig. Palafolls 2004.

Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Del Campo, Ferran. Castells medievals del Maresme. Guies del patrimoni comarcal, 13. Edicions Brau. 1998.

Fer el maig.

Al llarg de la geografia  catalana  són molts els pobles que celebren diferents rituals entorn de l’arbre, un acte de culte a  la vida i la natura. El tió per Nadal o el Pi de Centelles en són uns exemples ben coneguts. 

Alguns pobles tenen el costum de fer el que anomenen plantar el maig. Al Maresme,  Dosrius i Canyamars, i més enllà Folgueroles, Sant Llorenç Savall, Vinebre... conserven  la tradició d’anar a buscar un arbre al bosc i plantar-lo a la plaça del poble al primer de maig. Joan Amades documentava la referència més antiga d'aquesta celebració a finals del segle XIII, quan un canonge de la Seu de Barcelona deixava al seu testament que fos plantat un pi el primer de maig dins la Seu i un altre davant la casa de cada canonge i dignitats del Capítol, costum que es va realitzar fins a l'any 1793.

A Sant Genís fins als anys trenta es va enramar l’arbre de la plaça (1). Era ja una cosa molt residual, només ho feien dues dones grans, la Teresa Sensat Reig i la Vicenta Alsina Buscarons, nascudes el 1854 i al 1860 respectivament. Eren dues àvies del poble, de can Reig i de can Forn.

La plaça amb l'arbre, foto dels anys vint del segle passat.

Per sorpresa  de la canalla del moment, segons deia la meva àvia, la Teresina de can Reig, que era una nena llavors, el primer de maig les dues àvies engalanaven l’esquifit arbre de la plaça, amb flors que havien anat a buscar pels marges, mocadors de colors i garlandes que feien elles mateixes.

Ho feien totes dues ben soles. Segons explicaven,  elles ho feien  doncs ho havien vist fer tota la vida, una activitat de la comunitat que havia quedat relegada només  a elles dues  que  mantenien el testimoni.

Passada la guerra ho van deixar de fer. La Teresa de can Reig  i la Vicenta de can Forn van ser les últimes que van fer el maig a Sant Genís, amb elles vam perdre una tradició, que ben poca cosa en sabem realment del que s’havia fet. Potser també s’anava a buscar un arbre i es plantava com encara fan en alguns pobles, o com explicava Amades en alguns llocs s’hi penjaven botifarres i aliments,  i s’hi jugava a abastar-los. Elles segurament  havien adaptat la tradició al que podien fer, incapaces de carregar un arbre i plantar-lo al bell mig de la plaça, i es conformaven a engalanar el petit arbre que hi havia a la plaça com a succedani de què havia estat la festa... no ho sabem, es van endur el secret.

Xevi Salicrú.

1. Segons el testimoni de la meva àvia Teresa Sala Martí (1921-2005)

Bibliografia: 

Amades, Joan (2005*): Costumari Català. Volum 8. Barcelona: Edicions 62. 

Llinatges de Palafolls III. Els Salichs.

Si a Sant Genís hi ha un cognom amb tradició és  Salichs. Amb aquest llinatge trobem  fins al 1945 vuit  famílies distintes  arribades en diferents moments a Palafolls, on algunes d’elles s’han ramificat al llarg del temps. A Sant Genís  trobem  els Salichs de can Ferrerhosta, els Salichs de can Forn,  els Salichs Estrach , els Salichs Valls, els Torrent Salichs, els Salichs Morell, els Puig Salichs i a Casanons  els Salichs Burgada.

No he pogut entrellaçar-les, per tant desconeixem si tots aquests Salichs provenen  d’un mateix tronc, sí que sabem  que dels qui en coneixem  la procedència són de  Santa Susanna,  i amb un possible origen occità.

Com es podrà comprovar més avall a l’article en els arbres genealògics de cada família,  trobem un fet curiós que es dona en comunitats petites i molt endogàmiques. Així veiem com coincideixen en el temps a principis del segle XX tres famílies, de les vuit que ens ocupen avui,  on els seus fills es diran Salichs Bonet. Tres Salichs no emparentats casats amb tres noies Bonet descendents del matrimoni Bonet Pibernat de Can Ferrerhosta. I no només coincideixen en  el cognom, sinó que fins i tot  hi ha casos amb el mateixos noms ....sort que era un temps on molta gent era coneguda pel motiu de la casa.

El primer Salichs que trobem a  l’antic Terme del Castell de Palafolls  és al 1602 (1) on   un Antoni Salichs és propietari del mas Verger  a la Vall de Santa Susanna.  Al 1624 (2) els germans Francesc, Pere, Anna i Climenta Salichs, originaris del poble de Pena del Regne de França, i fills dels difunts Esteve Salichs i Mundina Galceran també de Pena, generen documentació a la Notaria de la Vilanova de Palafolls.  A partir d’aquests no trobem cap més referència al cognom fins  a finals del XVII , amb  l’Antoni Salichs al 1680 (3) i el  Bernat Salichs al 1681 (4)   de la Vall de Santa Susanna, parròquia de Sant Pere de Pineda.  Al segle XVIII i XIX  trobem ja diversos Salichs a Santa Susanna.

Acta notarial 1624. 

Els Salichs més antics documentats a Sant Genís són els de can Forn. Al 1779 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli , estableix en  un tros de terra format per quatre cóssos,  del que serà el carrer Nou,  al Josep Salichs, àlies Terreret,  ferrer d’ofici . Tres d’aquests cóssos esdevindran can Forn  ( actual carrer Nou 13) i on hi residiran els descendents del Josep fins a finals del segle XX. El quart cos es segregarà formant una altra casa, que serà coneguda més endavant com a can Serafí (actual carrer Nou 15), i que quedarà deslligada de la família Salichs ja a principis del segle XIX.

GENEALOGIA SALICHS DE CAN FORN

I Bertomeu Salichs, ferrer= Magadalena Caldes *St. Genís.

II Josep Salichs, ferrer (a) terreret 1764= Victoria Reig Molins*St. Genís.

   Pau, que segueix.

   Maria Salichs Reig *St. Genís 1788= Miquel Alsina Brunet Can Gananci (Nou, 31) *St. Genís.

     Josep Alsina Salichs  C. G. *St. Genís 1827= Teresa Buscarons Dalmau *St. Genís.

           Joan Alsina Buscarons C.G. *St. Genís 1858= Francisca Cuní Basart *St. Genís 1860.

           Vicenta Alsina Buscarons C.G. *St. Genís 1861= Josep Salichs Dalmau *St. Genís 1855.

           Filomena Alsina Buscarons *St. Genís .

III Pau Salichs Reig * St. Genís 1773= Anna Maria Nualart Forn LLanes *St. Genís.

IV Josep Salichs Nualart (a) Forn = Maria Martorell Oller *Pineda.

V Joan Salichs Martorell *St.Genís 1830 = Josepa Dalmau Nualart.

    Josep, que segueix.

    Isidre Salichs Dalmau *St.Genís 1862= Dolors Buscarons Coll *lloret 1866.

        Josepa Salichs Buscarons = Joan Bonet Freixes *Can Xanito 

              Isidre Bonet Salichs* 1919 = 1947 Dolors Turró Moneu *Malgrat

              Josep Bonet Salichs *1924 =1947 Antonia Dellundé Tenas *Malgrat

          Dolors Salichs Buscarons *St. Genís 1896= Joan Martí Creus (à) Xacó * Sta. Susanna 1896

              Dolors Martí Salichs

              Enriqueta Martí Salichs

              Adalina Martí Salichs 

VI Josep Salichs Dalmau *St. Genís 1855. 1883= Vicenta Alsina Buscarons *St. Genís 1861.

    Joan, que segueix.

    Dolors Salichs Alsina *St Genís 1886. = Joaquim Xarbau Pons *Maçanet 1883

        Vicenta Xarbau Salichs*St Genís1918=Norbert Salichs Bonet Can Ferrerhosta*St. Genís 1912.

           Maria Xarbau Salichs *St. Genís 1923.

    Teresa Salichs Alsina *St. Genís 1886 = Mateu Torrent Gili Cal Titu *St. Genís 1886  

     Isidre Salichs Alsina *St.Genís 1892= Mercè Bonet Freixes Can Xanito *St. Genís.

       Josep Salichs Bonet *St. Genís 1919.

         Juan Salichs Bonet *St.Genís 1921.
         Francisca Salichs Bonet *St. Genís 1925

VII Joan Salichs Alsina * St.Genís 1888= Francisca Bonada Porrà *Lleida 1892

    Josep Salcihs Bonada *St.Genís 1915

    Vicenta Salichs Bonada * St. Genís 1917

    Mateu Salichs Bonada*St. Genís 1924.

La segona família documentada  és el casament al 1789 del Baltasar Puig Salichs, jornaler, amb la Francesca Marquès Verdura de Santa Susanna. Al 1861 trobem els seus descendents vivint al carrer  Nou 19, i al 1880 al carrer Nou 35 quan el Josep Martí Puig, net de la Marianna Salichs,  es casa amb la vídua  Dalmau, la Maria Bonet Pibernat.

GENEALOGIA PUIG SALICHS   

I Marianna Salichs *St. Pere de Riu = Pau Puig Comes *St. Genís

II Baltasar Puig Salichs *St. Genís. 1789= Francesca Marquès Verdura * Sta. Susanna.

  Josep Puig Marquès.

  Josepa Puig Marquès.

  Lluïsa Puig Marquès.

   Antonia, que segueix

III Antonia Puig Marquès *St.Genís 1811. = Andreu Martí Buch

  Josep, que segueix.

  Francesc Martí Puig *St. Genís 1855.

IV Josep Martí Puig *St. Genís 1848. =  Maria Bonet Pibernat *St. Genís 1836.

  Josepa Martí Bonet*St. Genís 1868.

  Andreu Martí Bonet*St. Genís 1871.

  Llorenç Martí Bonet*St. Genís 1875.

La tercera família la tenim documentada al 1818 (6), on  l’Eudald Salichs és propietari del mas Gibertó, actualment  conegut com mas Bolet. La família a principis del segle XX vendrà la finca i en perdrem el rastre.

GENEALOGIA SALICHS DEL MAS GIBERTÓ.

I Eudald Salichs Puig = Teresa Valls Bonet

  Jaume, que segueix.

  Francisca Salichs Valls Can Gibertó * 1845.

II Jaume Salichs Valls Can Gibertó * 1832= Mònica Torrent Ripoll *Montnegre 1833.

  Vicens Salichs Torrent *St. Genís 1864.

  Joaquim Salichs Torrent St. Genís 1874.

  Maria Salichs Torrent *St. Genís 1866.

  Rosa Salichs Torrent *St. Genís 1870.

  Teresa Salichs Torrent *St. Genís 1860.

  Dolors Salichs Torrent *St. Genís 1862.

 La quarta família la trobem al padró de 1866  vivint al carrer  Nou 25 amb el Josep Salichs Estrach,  provinent de Santa Susanna. D’aquesta família també li perdrem el rastre als anys trenta quan tenim alguns dels germans ja grans sense descendència, podem suposar que es va extingir. Un dels germans, el Quirze, va anar a la Guerra de Cuba (7), tot i ser fill de viuda i haver-se de fer-se càrrec dels germans.

GENEALOGIA SALICHS ESTRACH

I Josep Salichs Estrach*Sta.Susanna 1827 =Julita Bonet Pibernat Can Ferrerhosta *St. Genís 1842.

 Ramon Salichs Bonet *St.Genís 1865.

 Teresa Salihcs Bonet *St.Genís 1868.

 Gràcia Salichs Bonet *St.Genís 1870.

 Quirze Salichs Bonet * St. Genís 1872.

La cinquena també la trobem al padró de 1866 a la casa coneguda com a can Dalmau, on  hi tenim  al Tomàs Salichs de Santa Susanna, vivint amb la família de la seva dona. El seu sogre, el Pau Estiu Serra, era el propietari de la casa, tot i que  al padró de 1880  cap descendent viurà a Palafolls.  

GENEALOGIA SALICHS ESTIU

I Pau Estiu Serra Ca l’Estiu* St. Genís 1799 = Catalina Reig Rossell Can Reig * St. Genís 1801

  Narcisa, que segueix.

  Joan Estiu Reig Can Dalmau *St. Genís 1843.

II Narcisa Estiu Reig Can Dalmau *St.Genís 1836 = Tomàs Salichs Morell *Sta. Susanna 1826.

  Melcior Salichs Estiu Can Dalmau * St. Genís 1858.

  Catalina Salichs Estiu Can Dalmau *St. Genís 1860.

  Carme Salichs Estiu Can Dalmau *St. Genís 1862.

  Joaquima Salichs Estiu Can Dalmau *St. Genís 1864.

La sisena també al padró de 1866 hi  trobem a la Maria Salichs Brunet casada amb l’hereu de can Daniel. La Maria era filla de Sant Genís, però no tenim clar de quina casa era filla, tenim la sospita que el segon cognom estigués malament al padró.  Ens consten descendents d’aquesta nissaga a Malgrat, tot i que sense el cognom Salichs ja, a excepció d’uns que el porten per haver emparentat amb els Salichs de can Ferrerhosta.

GENEALOGIA TORRENT SALICHS DE CAN DANIEL

I Pau Torrent Estiu *St Genís 1813 = Maria Salichs Brunet *Sant Genís 1819.

  Concepció Torrent Salichs *St. Genís 1843.

  Filomena Torrent Salichs *St. Genís 1845.

  Josepa Torrent Salichs *St. Genís 1853.

  Emilia Torrent Salichs *St. Genís 1860.

  Josep , que segueix.

II Josep Torrent Salichs *St. Genís 1847. = Tecla Dalmau Martell *St. Genís 1849.

 Joaquim Torrent Dalmau *St. Genís 1894.

 Dolors, que segueix.

III Dolors Torrent Dalmau * St. Genís 1880 = Pere Vives Martori *Pineda 1879.

  Pere Vives Torrent *St. Genís 1904.

  Josep Vives Torrent *St. Genís 1907.

  Concepció Vives Torrent * St. Genís 1912.

  Marcel·lí Vives Torrent *St. Genís 1915.

  Mercè Vives Torrent *St. Genís 1919.

La setena,  potser la família Salichs més prolífica, és la que va fundar  el Nicolau Salichs Vila quan es va casar amb la pubilla de can Ferrerhosta, la Marina Bonet Freixas, continuant l’antiga nissaga Ferrerhosta amb un altre llinatge. La gran majoria del fills del Nicolau es van casar a Sant Genís mateix,  portant el llinatge a d’altres cases del poble. El Nicolau va ser un personatge conegut més enllà de la seva família com l’avi Calau. Tot i fer de pagès   havia rebut una educació superior als seus veïns , va estudiar uns anys al seminari, això el va dotar d’uns coneixements que el van fer un home influent a la vida social i política del poble. Totes les famílies que porten aquest cognom a Sant Genís són descendents de l’avi Calau.

GENEALOGIA SALICHS DE CAN FERRERHOSTA.

I Nicolau Salichs Ferrer Can Mestroi *Sta. Susanna= Joaquima Vila Soler *Tordera
   Deugràcies Salichs Vila C M. *Sta. Susanna 1882.= Marina Bonet Freixes *Can Xanito  1874
             Enriqueta Salichs Bonet 1907-1982
             Maria Salichs Bonet 1901-1986 = Joan Heras Nualart
             Josep Salichs Bonet
             Joan Salichs Bonet
             (noia) Salichs Bonet
   Nicolau, que segueix.
   Margarita Salichs Vila CM. *Sta. Susanna 1894.

II Nicolau Salichs Vila Can Mestroi *Sta Susanna 1877= Marina Bonet Freixas can Ferrerhosta  *St. Genís 1883.

  Nicolau Salichs Bonet * St. Genís 1905= Joaquima Freixas Freixas Cal Fuster * St. Genís 1910.

  Joan Salichs Bonet *St. Genís 1907 = Maria Alsina Bonet Cal Ros *St. Genís 1913.

  Josep Salichs Bonet *St. Genís 1909 = Dolors Cassola Bonet *Pineda 1916.

  Norbert Salichs Bonet *St. Genís 1912 = Vicenta Xarbau Salichs *Can Quim 1918.

  Quirze Salichs Bonet * St. Genís 1915 = Sofia Guix Vila.

  Joaquima Salichs Bonet *St. Genís 1929 = Salvador Martorell Maresme *Pineda.

I la vuitena, la família Salichs més tardana,  és la  que trobem al padró de 1930. On documentem al  Ramon Salichs Burgada, casat i vivint al veïnat de Casanons, a la casa coneguda com a can Romà o can Cases. El document ens diu que era nascut a Palafolls. Considero  que pot ser un error, doncs al padró anterior de 1924 i en tots els  altres  no hi  surt empadronat a cap casa de Palafolls , tot i que al registre de  1921 consta com a   propietari de can Romà.

El Ramon va ser assassinat el 10 de setembre de 1936 (8) durant la repressió al bàndol republicà.

GENEALOGIA SALICHS DE GASSANONS

I Ramon Salichs Burgada (a) Romà *1896 = Dolors Pujades Pujol *Campmajor 1898.

 Jaume Salichs Pujades *St. Genís 1933.

 Ramon Salichs Pujades *St. Genís 1936.  

Xevi Salicrú.

 

1. Massons, Josep Maria. Historia de la Vila de Santa Susanna. Edicions Ajuntament de Santa Susanna. Pàg. 379.

2.Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre  847.

3. Massons, Josep Maria. Historia de la Vila de Santa Susanna. Edicions Ajuntament de Santa Susanna. Pàg. 379.

4. Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre 158. f. 309.

5. Arxiu Diocesà de Girona. Dispensas matrimonials 1883.

6. Arxiu Municipal de Palafolls. Llibre Apeo 1818.

7. Colomer, Joaquim. Un excombatent de la Guerra de Cuba en el record. Opuscle Jornades de la Patata de can Gibert 1998.  

8. Amat, Jordi. Vivències de la República i de la Guerra Civil a Palafolls. Edicions Marré. Ajuntament de Palafolls 2007. Pàg. 91.