La façana més destacable de l’església de Sant Genís de Palafolls és la de ponent, la principal, i alhora, per aquest motiu, és la més reproduïda en totes les imatges que es fan del temple. Aquesta estampa ha tingut un aliat urbanístic important, l’enderroc, durant la segona meitat del segle XX, de dues edificacions que eren just davant i que en minvaven la seva espectacularitat. Aquesta visió més amplia de l’església hauria estat potser l’únic fet positiu de la destrucció de dues cases històriques que ajudaven a entendre l’origen del poble de Sant Genís com a cellera de l’església. Aquestes dues cases eren can Ferrerhosta i la Casa del LLoc.
.jpg)
 |
| AMMM. Fons Cardona Juli Cardona |
Aquest front del temple que tenim ara és una imatge inexistent fins al segle XV i XVI, quan es va començar a bastir tal com és a l’actualitat. Fins a les primeries del segle XVI l’entrada al temple es feia per la façana de migdia, de la que encara en podem veure l’antiga portalada tapiada i un pany de paret coronat per unes arcuacions llombardes cegues, aquesta façana que mira a migdia hauria estat la imatge que ens hagués quedat a la retina si haguéssim visitat el temple més de cinc-cents anys enrere.
En aquesta cara oest hi trobem d’esquerra a dreta quatre elements: el campanar, la portalada, un finestral circular i la torre de defensa.
Observant la façana ja distingim diferents etapes constructives, el cos central, on hi ha portalada, és la paret més antiga que ja devia formar part del temple. En aquesta part veiem les pedres ben carejades posades en franges horitzontals, a la banda esquerra d’aquest parament podem distingir carreus al que era la cantonera de l’edifici, ara integrat dins el campanar, que aquest es recolza sobre l’antiga paret nord del temple. El campanar, amb totes les cantoneres fetes amb carreus, i la torre tenen el parament amb pedres irregulars disposades de manera plana sense cap selecció prèvia. S’observa sota el ràfec i la finestra circular així com a la part superior del campanar parament de totxo, possiblement tot fruit de reformes més tardanes. La part de sota el ràfec podria indicar una reconstrucció del teulat, on sembla indicar un petit alçament de la paret.
El primer element, el campanar, fou aixecat a mitjans del segle XV. Al 1445 Joan Riera de la Vilanova de Palafolls cobrava del claver de la universitat de Sant Genís per les obres fetes del cloquer de l’església (1). Es distingueix a la part superior un acabat de les cantoneres fetes amb totxo diferent a de la resta on totes són acabades amb carreus. També hi trobem dues espitlleres a dos nivells diferents, una de més baixa a la part oest i una segona a més alçada a la banda nord. Interiorment aquestes es poden veure a l’escala que puja fins a dalt, que s'hi accedeix just entrant al temple amb una porta que trobem a l’esquerra sota el cor, que també ens hi porta a aquest. Els primers esglaons són de pedra i amb barana d’obra amb passamans arrodonit, més amunt desapareix la barana i els graons estan fets de rajols de toba enmarcats amb fusta. Al final de l’escala, a través d’una trapa, s'accedeix a un terrat pla cobert amb dos finestrals gòtics a cada una de les quatre cares, s’hi conserven allà dos braços de fusta de les antigues campanes, robades a l’inici de la Guerra Civil, encara hi queda penjada una llàntia de camió que va servir de succedani de les campanes passada la contesa. A peu del campanar hi ha una placa commemorativa dels nou-cents anys de la consagració del temple, que hi diu: “ ANY 1079 BERENGUER GUIFRÉ BISBE DE GIRONA / CONSAGRÀ AQUESTA ESGLÉSIA PARROQUIAL / DE SANT GENÍS DE PALAFOLLS / 29 DE GENER DE 1979 / JAUME CAMPRODON BISBE DE GIRONA / N’HA PRESIDIT LA COMMEMORACIÓ / DEL NOVÉ CENTENARI / FEM-NE GRÀCIES A DÉU “. La planta del campanar és de 5’32 m x 5’ 44m.
El segon element és la portalada, aquesta és formada per un arc de punt rodó fet amb tretze dovelles, on la central que fa de clau hi ha una inscripció que hi diu: “ JOHAN DES/ CLAPER BALLA / DONA AQUEST / PORTAL LAY / MDII”, que transcrita diu “Joan Desclapes, batlle, dona aquest portal l’any 1502”. El portal està resseguit a mode de guardapols per una arquivolta exterior amb relleu simple de nervi entre concavitats, que neix d’un relleu o pseudocapitells volats, aquests tenen representats cadascun un àngel que sosté un escut molt desgastat que fa impossible la seva identificació. La part interior de les dovelles tenen un relleu de doble mitja canya, que arrenca d’una base decorada amb motllures horitzontals, que ressegueixen el brancal i continuen com a arquivolta senzilla tot el perímetre de l’entrada (2).
La dovella central i la de la seva dreta presenten un desplaçament cap a baix, per sobre d'elles arrenca una esquerda que puja cap a dalt i continua per l'interior resseguint tota la volta de canó fins el creuer. Aquesta esquerda podria ser causa d'haver tallat un dels arcs torals interiors al construir-se una capella a la banda esquerra del temple als segles XV I XVI, provocant el moviment d'obrir-se el temple pel mig.
Sobre el portal hi ha escolpit un crucifix de pedra, aquest està emmarcat per una motllura rectangular que arrenca d’uns pseudocapitells a manera de guardapols. Un detall que passa força desapercebut són les calaveres que hi ha esculpides a peu del crucifix, i que sempre desperten la curiositat dels visitants quan se’ls hi mostra el matís. Aquesta ossamenta a peu de la creu fa referència a la crucifixió de Jesús al cim del turó Gógota, on segons la tradició Adam hi fou enterrat just on fou clavada la creu, i on la sang de Crist hi va deballar fins el crani d’Adam, provocant així el seu baptisme i la seva salvació.
A l’entorn del crucifix s’hi pot veure també parament de totxo que no s’aprecia a l’entorn del portal, potser ens podria indicar que la seva col·locació fou més tardana respecte el portal.
La finestra circular, el tercer element, de la que no en tenim data de la seva col·locació, està enmarcada amb pedra embellida amb un rebaix de mitja canya i cantonera arrodonida, tot faria suposar que l’ull del finestral hauria estat guarnit amb algun tipus de rosetó en algun moment.
El quart element és la torre de defensa, aixecada al 1573 quan la pirateria sembrava el terror al llarg de tota la costa, amb ràtzies per aconseguir botins ràpids i fer presos per demanar-ne un rescat abans de portar-los captius cap a la costa africana, on serien venuts com esclaus. Durant aquest segle també es va aixecar l’altra torre de defensa que tenin a Sant Genís a can Valldejuli. Aquestes torres tan sols pretenien ser un espai de resguard quan hi havien atacs, la població amb els seus béns es tancaven dins d’elles intentant defensar el seu accés a l’espera que els pirates marxessin o arrribés alguna guarnició que els fes front. L’accés a la torre del temple es realitza a través d’un portal d’arc de mig punt situat en un extrem del cor, a l’alçada d’un primer pis com totes les torres dificultant l’entrada al seu interior, on normalment aquest era realitzat amb una escala de fusta que es recollia quan eren tots a dins. Si el cor, del que no en sabem la data de la construcció, és posterior a la torre aquest accés a la torre compliria amb la manera de fer de totes les torres per protegir-se dels pirates berberiscos.
L’accés a la torre dona pas a una estància coberta amb una cúpula. En aquesta petita cambra hi trobem tres espitlleres, una protegint la portalada, l’altra a l’accés al perímetre fortificat i la tercera protegint la façana de migdia, exteriorment les podem veure enmarcades en pedra. Sembla que la part superior hauria estat modificada. Com a element defensiu un terrat era un punt indispensable per la seva defensa, cosa que podem notar amb l’ús de totxo en aquesta part superior. Tenim documentat que també tingué un ús de comunidor o beneïdor, per tant es faria imprescindible l’existència d’un terrat per poder executar el ritus de beneïr el poble als quatre vents i en totes direccions allunyant el maligne. De la seva construcció en tenim forces detalls de quan els obrers de la parròquia Francesc Padrer, Jaume Bruguer àlies Viader i Roig des Prat, vàren fer l’encàrrec al mestre de cases francès Pere Jautor, habitant de Palafolls, de picar trenta-tres cantons de pedra per finestres i portals, on ell havia de proveïr la pedra i els obrers es farian càrrec de col·locar-les. Jautor va cobrar per aquesta feina tres ducats, equivalents a tres lliures i dotze sous (3).
Xevi Salicrú
1. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) 11a beca d’investigació Vila de Malgrat de Mar. Ajuntament de Malgrat 2018.
2. Descripció arquitectònica del portal feta per Joan Piña Pedemonte.
3. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics x. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004.
