Concessions per Sant Genís.

 

Palafolls ha estat històricament un municipi format per diferents veïnats; Sant Genís, les Ferreries, Casanons, Vallplana i Sant Julià, els dos primers amb nucli i els altres tres formats per disseminats,on vivien amb total normalitat aquesta dispeersió. Però a finals del segle XIX s'inicien algunes desavinences  entre els dos nuclis Sant Genís i les Ferreries. Els veïns de Sant Genís comencen a demanar més poder de decisió pels seus assumptes davant la pèrdua de poder  respecte el nucli principal, ja anomenat en els documents de l’època la capital del  municipi.   

Això passa quan el pes demogràfic, comercial i social del nucli  i veïnat de les Ferreries és superior al de l’antic i històric nucli de Sant Genís. La seu de la casa consistorial a les Ferreries,   la construcció de l’església de  Santa Maria, i la pèrdua de pes polític de Sant Genís esdevingut per menys població,  porten al descontentament dels genisencs. És en aquest moment, al tombar del segle XIX al XX, que es comença a forjar un sentiment  de poble a Sant Genís,  que es veurà materialitzat en diverses reclamacions d’autogovern, tot i que  no seran escoltades. Només en dos moments, a la  primera meitat del segle XX,  hi haurà alguna concessió per part del consistori.  

El veïnat acabarà  tenint,  especialment a mitjans del segle XX,  una vida social diferenciada de la resta del municipi. Proves d’un fet diferencial seran tenir  una  vida religiosa pròpia, per la separació parroquial dels dos veïnats; una Festa Major, un  sindicat de pagesos propi,   quan els pagesos de Sant Genís  ja havien estat  del de  Malgrat. I finalment ja als primers anys del franquisme  la creació d’una escola municipal.

Fins aquí l'únic element que havia vingut concedit pel consistori era  l’escola, però  es faran també  en tres ocasions   concessions polítiques per satisfer el  clam dels genisencs, donant-los alguna eina d’autogestió. 

La primera  serà una petita concessió durant el període de la dictadura de Primo de Rivera a   l’any 1924. En aquell ple del 30 de març  s’aprova, ja que l’alcalde resideix sempre al nucli de les Ferreries, que és capital diu, que es designi al primer  tinent alcalde Joan Alsina, veí de Sant Genís (1)  amb les atribucions d’alcalde al seu veïnat. 

L’Ajuntament era format en aquells primers anys de la dictadura  per l’alcalde Narcís Puig Comas, qui havia estat nomenat feia dos dies pel Governador Civil de la província juntament amb el primer tinent alcalde Joan Alsina Rabassa, el síndic Martí Roura Quintana i els regidors Josep Robert Aboyer, Jaume Pujol Vidal,  Francisco Mateu Comas,  i els genisencs Llorenç Martí Bonet i  Ramon Clopes Regàs.

Aquesta concessió no devia donar els seus fruits ja que dos anys després, al  1926, sorgeix  la petició d’agregar-se a Malgrat, escoltada pel municipi veí però no  pel  Govern de Madrid. I  al  1929  una assemblea de veïns va més enllà i  aprova  la petició de formar municipi,  que mai tirarà  endavant. Els dos fets son explicats  amb detall en aquest article a l’abril de 2019.

 http://valldebossagay.blogspot.com/2019/04/la-rauxa-de-sant-genis-independents-per.html

El vint-i-sis de març de 1933, durant la Segona República, es  dóna de nou al primer tinent alcalde del moment, el Nicolau Salichs Vilar, la facultat de cuidar-se de tot lo referent a Sant Genís. Aquesta concessió no es mantindrà durant la Guerra Civil, ni serà tinent alcalde un regidor genisenc. Durant tot aquest període la formació del consistori obeirà  sempre a l’equilibri entre les forces representades a Palafolls que governaven Catalunya no tenint en compte aquella singularitat veïnal. 

Amb l’arribada del règim franquista  es tornarà al costum d’elegir primer tinent alcalde a un genissenc. Ja al primer mandat municipal d’aquella nova dictadura  se nomenarà  a Francesc Gibert Pernal tinent alcalde. 

Al 1943, al ple del set d’octubre,  s’aprova habilitar per tercera vegada a un regidor de Sant Genís amb facultats d’alcalde, en aquest cas restringit a temes de  festes populars i actes culturals. En aquell ple s’habilita a Joan Alsina Rabassa que era segon tinent alcalde, curiosament el mateix que ja va ser-ho al 1924. En aquesta ocasió la concessió  tindrà continuïtat fins a principis dels anys setanta. Al Joan Alsina, àlies Cabreta, el va rellevar el Francisco Gibert, aquest el Ramon Clopés de can Borrell, després el Josep Fontseca i com a últim el Joan Julià de ca l’Estiu. 

Amb l’arribada de la democràcia no hi haurà cap concessió, les llistes electorals han incorporat gent de Sant Genís a les seves files però evidentment que aquells acords de mantenir segones posicions per  genisencs havien  passat a la història, ni tampoc hi haurà una quota de regidors per Sant Genís com quan era un districte electoral. 

Tot i que no serà cap concessió per Sant Genís després de més de vuitanta anys de no haver-hi un alcalde genisenc al  primer Ajuntament democràtic, amb un govern molt inestable de Convergència i Unió , el  regidor genisenc Joan Puigdefabregas, tercer en aquella llista,  acabarà sent elegit alcalde al final de la legislatura per dimissió de l’alcalde i dos regidors de govern.

I a les eleccions municipals del 2007 Esquerra Republicana de Palafolls portarà al seu programa una proposta per Sant Genís per ser una Entitat Municipal Descentralitzada, en no guanyar les eleccions el programa va quedar en no res. 

Xevi Salicrú. 

1. D’ençà finals del XIX era acordat tàcitament que quan l’alcalde era de les Ferreries,  que serà quasi sempre, el primer tinent d’alcalde sigui  de Sant Genís. 

La Carretera General de Madrid a França, al seu pas per Palafolls.

Quan t’endinses a les actes dels  plens municipals hom troba sempre coses interessants  que desperten  curiositats.

En una d’aquestes actes, la del vint-i-dos de març de 1891, s’aprova sota la presidència de l’alcalde Damià Puig Fornaguera, que Palafolls  passarà  a tenir dos districtes electorals, tal com estableix la llei electoral del moment, a raó del seu nombre d’habitants segons l’últim padró de 1890.

El primer districte serà format pels veïnats de les Ferreries, el del  Castell i el de Casanons. I el segon el  formarà els   veïnats de Sant Genís i Vallplana,  agafant en tot el terme com a línia divisòria entre els dos districtes la Carretera General de Madrid a França , l'ara anomenada Nacional II.

I aquí és on  rau la curiositat, la carretera mai havia estat un element divisori de cap territori, en el cas de Sant Genís algunes cases històricament sempre del veïnat, quedaven ara dins el districte electoral de les Ferreries. Podría semblar una cosa banal, però aquelles cases, per temes de representació política a l’Ajuntament, passaven a formar part  d’un altre veïnat, elegint els seus representants entre els candidats del veïnat veí. Recordem que a cada districte electoral es presenten candidats per cadascun d’ells, on la suma dels electes de cada districte  formaran  el nou consistori. En aquell moment els regidors, anomenats en aquella època  consellers,  que formaven l’Ajuntament de Palafolls eren vuit, cinc pel primer districte i tres pel segon. 

Parcel·lari 1856, amb la carretera al seu pas per Palafolls, al punt on creuava la Riera de Sant Genís.

 

Aquesta nova podríem dir frontera, serà una línia que  condicionarà els veïnats, i mica en mica anirà quedant en l’imaginari de Palafolls que Sant Genís i Vallplana acaben o comencen a la Carretera General.

Però què en sabem d’aquesta carretera que agafava  aquesta  notorietat territorial dins el municipi?  més enllà de ser una via important de comunicació a nivell estatal.

Fins a la segona meitat del segle XVIII les  principals vies del país eren els antics Camins Reials. La  principal per anar de Barcelona a França passava per l’interior. Pel Maresme hi havia un ramal que pujant de Barcelona resseguia la costa arribant  fins Malgrat, i allà pujava cap a les Ferreries arribant a   Tordera. Alguns viatgers ens diuen que un ramal d’aquest camí travessava per un gual  el riu anant cap a Blanes(1) i  altres també ens diuen d’un segon ramal, que  un cop passat el veïnat de les Ferreries anava  a buscar el riu, creuant-lo  i unint-se amb el ramal que havia passat per Blanes (2). El ramal que venia de Tordera i havia passat per les Ferrries travessava el riu passat Tordera,  i les dues que pujaven ja unides  després d’haver  travessat el riu a Malgrat i a Palafolls confluien al lloc conegut com el Suro de la Palla a Maçanet,  on s’unien al Camí Reial de l’interior, vora l’Hostal de la Tona  a la Creu de la Mà,  terme de Caldes de Malavella. 

  

El Camí Reial de la Marina, com era anomenat aquest que passava per la costa maresmenca, va propiciar  al segle XVI, en el tram de Malgrat a Tordera, el naixement del nucli del veïnat de les Ferreries (3).  El seu traçat era el mateix que el que segueixen els carrers actuals de Passada, Major i Pau Casals. Les primeres cases que formaran el nucli s’instal·laran a la plaça i al carrer Major, aprofitant la seva bona comunicació. El primer punt a construir-hi  cases  serà a la plaça, no en va, allà hi havia un encreuament de camins, el camí reial de Malgrat cap a Girona i la via secundaria  que anava cap a Sant Genís i que més enllà seguia cap a Sant Pere de Riu, Sant Andreu de l’Arbosseda, Sant Cebrià...resseguint aquestes poblacions interiors del Maresme. Aquest camí que passava per Sant Genís  algun autor l’ha anomenat el Camí dels Contrabandistes (4). Tenim  el relat del Francesc Borrell de can Borrell de Sant Genís  per on passava aquest camí, al 1714 on diu que hi marxa escapant-se d’uns miquelets  anant fins Sant iscle on és finalment segrestat, ell l’anomena el camí de Sant Andreu (5). 

Hi havia una altra via secundària que sorgia d’un trencall del camí ral abans d’entrar a Malgrat anava cap a Sant Genís, d’aquí cap a Vallplana i cap a Tordera, anomenat antigament el camí de Casanons i més modernament  el camí de la Serra o també de Sant Pere(6).

I així era la trama de les vies de comunicació a l’entorn de Palafolls , fins que el rei Carles III va voler començar a posar ordre i modernitzar  les principals carreteres dels seus regnes peninsulars. El 10 de juny de 1761 es promulgava un Real Decreto on deia textualment “ para hacer caminos rectos y sólidos en España, que faciliten el comercio de unas provincias a otras, dando principio por lo de Andalucia, Cataluña, Galicia y Valencia”. (7)

Com dèiem anteriorment el principal, fins llavors,   Camí Reial a França passava per l’interior, donant prosperitat al seu pas per  totes les poblacions que trobava. Però el Real Decret canviarà aquesta via, fent-la passar per la costa de Barcelona fins a la Tordera, on aquí retornarà a l’interior fins a la Creu de la Mà per continuar l’antic traçat cap a Girona i França (8).

Un dels  possibles motius del canvi  és el moment de bonança que viuen els pobles del Maresme, un augment espectacular de la població al llarg del segle XVIII a causa de la gran riquesa comercial, industrial i agrícola, molta d’ella dirigida a l’exportació. 

L’antic Camí Reial de la costa és modernitzat, en detriment del de l’interior que a falta d’un interés oficial s’anirà deteriorant. S’aplanen  pujades, s’aixamplen    i es fan  trams més rectes, obres dificultoses especialment entre Caldes i   Calella per lo accidentat del terreny i la proximitat del mar. El tram final de l’antic camí serà modificat amb aquestes reformes de finals del segle XVIII abans d’entrar a Malgrat, on s’endinsarà cap a l’interior anant a buscar la població de Tordera sense passar per l’antiga Vilanova de Palafolls ni pel veïnat de les Ferreries. Aquesta  carretera es farà  paral·lela   a l’antic camí  secundari que unia Sant Genís amb Tordera, sent més ample, planer  i sòlid. 

I aquest és l’origen del nostre trosset de Carretera General que divideix el nostre municipi en dues parts, i que sembla que a finals del XVIII ja era el tram oficial. Al llarg dels segles  XIX i XX es va  millorant el seu traçat. Encara podem distingir antics trams d’aquestes millores d’aquells segles; com un dels carrers de la urbanització mas Reixach, on la masia del mateix nom quedava a peu de carretera, o l’entrada al veïnat de Vallplana on les masies de can Nofre i can Tos quedaven també  a peu de carretera, i el tram que queda paral·lel a l’actual nacional que va de la rotonda de Sant Genís fins davant al restaurant Reverter II amb més pujada i corbes. També en queda un petit tram just passat can Reverter a l’esquerra que continuava  passant pel sot d’en Có  fins que l’autopista se’l va endur per endavant, obligant també a refer el tram que salvava aquest sot ara desaparegut. 

Xevi Salicrú. 

1. Aquest  ramal que anava de Malgrat a Blanes, i que sembla que en època medieval perd importància davant de la via que travessa el riu passat el veïnat de les Ferreries era el tram de la costa de la Via Augusta que enllaçava lesantigues ciutat romanes Betulo,   Illuro i  Blanda.

Hurtado, Víctor. Atles Manual d’Història de Catalunya. Del Paleolític a la Unió amb Aragó. Edicions Rafael Dalmau.barcelona 2014. p. 107.

2.Costa, Francesc. El Camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró 2016 .p.89-90.

3. Als capbreus del terme de Palafolls del segle XVII i XVIII dipositats a l’Arxiu Municipal descriuen les finques d’aquests carrers amb les façanes al camí reial d’anar a Girona. 

Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016. pàg 16, 35,39,49. 

4. Clariana i Roig, Joan Francesc. Les vies de comunicació del Maresme a l’antiguitat. Estat de la qüestió. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, [en línia], 2004, Núm. 17, p. 13 https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/128934. 

5.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. p. 299.

6.Diversos autors. Palafolls passejades. Edicions del Roig. Palafolls 2008. p. 59.

7/8. Costa, Francesc. El Camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró 2016 .p.65.

Centraletes i conferències, el telèfon a Palafolls.

 

Graham Bell patentava al 1876 el telèfon als Estats Units, just un any després d’haver-se inventat per Antonio Meucci. Les primeres comunicacions telefòniques a Espanya van arribar a Barcelona l’any 1877. La seva extensió pel territori serà lenta, l’Estat Espanyol no va creure en el projecte, bàsicament per motius  econòmics, i va acabar donant concessions a empreses privades, que per donar rendiment a les seves inversions es concentraven només en les àrees urbanes, deixant el mon rural pels elevats costos i dificultats tècniques.

Fins al 1914  només  a 38 dels 1087 municipis catalans  hi havia arribat el telèfon. A partir d’aquí hi hauria un punt d’inflexió, l’Estat concediria, el 9 de setembre de 1915,  a la Mancomunitat de Catalunya  la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.

Aquest nou ens nascut al 1914, que agrupava a les quatre diputacions catalanes, apostava en tots els àmbits per fer arribar el progrés a tots els racons. L’any 1917 ja havia instal·lat més de 1500 quilòmetres de xarxa, i alhora comprava i unia concessions de petites empreses, creant  una veritable xarxa de telefonia.

Al 1925 la dictadura de Primo de Rivera suprimirà la Mancomunitat, un any  abans però  havia estat obligada, pel nou règim,  a vendre la xarxa a la Compañia Telefónica Nacional de España, obtenint  el monopoli del servei fins al 1982.

No  sabem amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls, però en podem fer una aproximació. A l’any 1922  la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a trobar la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, ja almenys d’ençà el  1917, formava part d’un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric  i un ramal que arribava fins Tordera.

Suposem que si al 1922 ens   passava una línia ja hi estiguéssim connectats, però no serà fins cinc anys més tard que tenim la certesa d’estar comunicats telefònicament.

El vint de gener de 1927 l’Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l’empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que les ingressés a la caixa municipal.  Creiem però  que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan serà l’únic encarregat home, a partir d’ell totes les operadores seran dones.

Al 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on hi tenien un cafè, el que ara és carrer Major i on ara encara hi ha el bar-restaurant-estanc  can Mateu. Per tant, tot ens fa suposar que la centraleta era situada aquí.

Al desembre del 1934 l’operadora de la centraleta era la jove Maria Carbó Mas, nascuda al 1913. Tenia la centraleta a la casa natal on vivia amb els seus pares, a l’actual carrer Passada número 5. Ella demanava  a l’Ajuntament que deixaria la feina si no se li subvencionava amb  80 pessetes  el tancament de  l’any,  i afegia que de cara a l’any vinent, el 1935, demanava 400 pessetes  amenaçant que deixaria el servei si no s’atenia la petició.  L’Ajuntament va acordar pagar-li les 80 pessetes i a estudiar el que fos més convenient per l’any seguent.  

Al 1937 se li van adjudicar  200 pessetes de subvenció  anuals, per estimular i compensar el servei i que no quedés desatès  el municipi per falta d’operadora. Al 1953 encar percebia les 200 ptes anuals però ja al 1957 sabem que cobrava 800 ptes i que l'any seguent, 1958, se i va pujar a 1200 ptes. 

Al 1940, després de la Guerra, ja ens consta que portava  el servei la Pepeta Sadurní Campà del carrer Major, una casa més avall de can Mateu, on llavors amb    26 anys hi   vivia amb els pares. Encara queda al record dels palafollencs el motiu que se li donava la casa, ca  la Pepeta telèfons.  

Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament  acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la crentaletra de Sant Genís ja que ja hi havien en principi cinc peticions d’abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no entrarà amb funiconament fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes, on  la Diputació en va posar 30000 a fons perdut i 20000 a retornar en sis anualitats sense interés. Fins a les hores  si els genissencs volien trucar s’havien de desplaçar fins a Malgrat o a les Ferreries. La centraleta es va muntar a can Reig, a tocar la plaça, i anava  a càrrec de la Teresa Sala Martí, modista d'ofici i amb l'assignació de 100 ptes mensuals ( al mateix moment també s'igualava l'assignació per l'encarregada de Palafolls) Sabem també que el locutoride Sant Genís va costar 2125 ptes i va ser fet pel fuster Quirçe Martí Jordà. la instal·lació es va endarrerir molt pel problema que van donar molts propietris perposar els postes del cable fins a can Reig, arribant a aplaçar per tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquell anys , 18 de juliol, 25 d'agosti 15 desembre d'aquell 1958. 

En aquell mateix ple del 1952 també es demanava ampliar la centraleta de les Ferreries, doncs era insuficient pel creixement agrícola i industrial dels últim anys d'ençà la seva instal·lació. 

L’arribada de la xarxa telefònica a una població anava sempre associada a la instal·lació de la  centraleta. De com funcionaven i quin eren les tasques de les operadores en tenim el relat de l’Enriqueta Jofre, filla de la Pepeta Sadurní, i el de la Teresa Sala.  

Els  telèfons no tenien per marcar números, tan sols es posaven en contacte amb l’operadora de la centraleta fent la petició del abonat que volien demanar. Cada abonat tenia la seva clavilla a la centraleta que era connectada a la línia quan demanava trucada. Els abonats de Palafolls  demanaven línia a la seva centraleta i aquesta demanava connexió a Malgrat, en el cas de Sant Genís si volien trucar a Malgrat primer l’operadora de Sant Genís demanava línia a Palafolls  i aquesta a Malgrat.  Aquest sistema, agreujat pel fet d’haver-hi només una línia entre Sant Genís i Palafolls i aquest amb Malgrat requeria moltes vegades esperes a tenir la petició trucada.

Aquesta tipologia de centraletes ubicades en cases particulars la companyia les anomenava  centraletes familiars. S’establia un contracte entre l’encarregada i l’empresa, sempre amb la implicació  de la resta de la unitat familiar. La de Malgrat ja no era una centraleta més complexa,  catalogada a una altra categoria amb   varies operadores.

El servei s’havia de donar de 8 del  matí a 9 del vespre tots els dies de l’any, atenent la centraleta i el telèfon públic que també hi havia. A aquest horari s’hi havia d’afegir les urgències que havien d’atendre. A banda de la centraleta la Pepeta i la Teresa tenien un locutori a l’entrada de la casa on hi havia el telèfon d’ús públic, el que venia a ser com una cabina que anys  més tard s’instal·larien als carrers però de fusta, tota una obra d’art, on el que feia o rebia una trucada podia tenir intimitat.  També una de les tasques de les operadores era recepcionar telegrames que els eren dictats des de Calella, on hi havia el servei de telegrames. Elles en prenien nota i l’havien de dur a casa del destinatari. Si era un palafollenc que havia d’emetre’l elles el dictaven a Calella i aquest l’enviava. Per això requeria la complicitat de la resta de la família, un o altre membre solia fer els desplaçaments amb bicicleta. Una altra tasca era  notificar a algun veí, d’arreu  del terme,  l’avís d’una conferència, on  s’havia de personar a la centraleta a l’ hora determinada. Formava part de les seves tasques també el cobrament de les mensualitats als abonats i les trucades, que havien de dur un control de totes. Malgrat, que era el centre de referència, els passava la mensualitat a passar a cobrar als abonats. Aquestes mensualitats més el que havien cobrat de  les trucades fetes al locutori en restaven el seu sou i havien de baixar a l’Elvira,  l’encarregada de la centraleta de Malgrat.

Tenim alguns records explicats per l’Enriqueta com els recollits fa anys de la Teresa de Sant Genís. L’Enriqueta  recorda  molts viatges als nous barris fruit de la migració comunicant conferències de familiars de les seves poblacions d’origen, o les visites diàries de l’Agricopa, empresa agrícola formada per varis pagesos,  per la centraleta per recollir el telegrama amb comandes de gènere. La Teresa explicava quan algun moment, petit que havia deixat la centraleta desatesa per estendre la roba o donar de menjar a l’aviram algun abonat, com els de can Gibert a l’altra banda de la riera cridaven que atengués la centraleta que volien trucar, o les queixes dels abonats reclamant la conferència demanada que no arribava i ella dient-los que ja havia fet la feina i que era cosa de Palafolls que tenien la línia ocupada. O quan les noies, que tenia a aprendre a cosir la Teresa, que   ocasiolment també atenien la centraleta, que era al costat del volador on cosien. 

Quan la Pepeta es va fer càrrec de la centraleta de Palafolls  només eren vint abonats, més endavant es va ampliar la capacitat de la centraleta per trenta abonats. Eren abonats l’Ajuntament, l’Agricopa, l’Hostal del Molí Vell, can Quim, can Prats, can Puig, can Calau, can Pere Carbó.... Al moment de traspassar el servei a la Maria Grimal, l’any 1969, els faltava un per arribar als trenta abonats. De fet eren més els abonats de tot Palafolls, ja que els de Sant Genís eren connectats a la seva centraleta.

El cinc primers abonats que varen permetre l’arribada del servei  a Sant Genís, ja que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau  amb els números d’abonats del 1 al 5, respectivament.

Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l’espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l’espai de la casa. També ens consta algun suplement que hi afegia l’Ajuntament de 100 pessetes mensuals, que durant el mandat de l’alcalde Miquel Roca van ser suprimides. Aquest pagament que feia el consistori potser era el llegat   d’aquells pagaments reclamats als anys trenta , com el fet l’any 1937 a la Maria Carbó que en parlàvem al principi  de l’article.

La Pepeta tindrà la centraleta fins al 1969, moment en que  va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell,

Al 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal  van plegar , el servei es va automatitzar desapareixent  l’ofici d’operadora a Palafolls. La Teresa però va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrera l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga vivenda del mestre s'hi habilita un espai per posar-hi tots els automaticismes de la nova xarxa automàtica. 

 

 

Xevi Salicrú.

 

Fonts consultades:

Arxiu Municipal de Palafolls. Actes de plens.

https://mnactec.cat/blog/del-telegraf-a-internet.

Entrevista a l’Enriqueta Jofré  Sadurní.3-11-20.

Entrevista Teresa Salichs Freixas. 31-10-20.

Llargues converses  amb la iaia Teresina, Teresa Sala Martí.

 

.

Nissagues de Palafolls V. Els Ribas.

 

No ets de Palafolls si no tens un Ribas al teu arbre genealògic. Potser és molt agosarat dir-ho i som més els que no el tenen que els que sí, però com veurem en aquest article els Ribas son molts.   

Després d’assistir al pregó de Festa Major d’enguany, el  “Gràcies Palafolls”, em va sorgir  la guspira de gratar una mica, i posar ordre, en  aquest llinatge tant palafollenc que ja tenia força documentat.

Una de les parts del pregó era un  monòleg del blanenc Pau Murner,  amb el seu espectacle  “Safareig”. Irònicament l’artista preguntava   s´hi havien vingut els Moreno i els Ribas, deixant entendre   que són  dues famílies  molt presents i extenses   al Palafolls d’avui.  I així vaig posar fil i agulla fins arribar a aquesta frase tan facebookera que encapçala aquest article.  

El nombre de persones que han portat aquest cognom és inmens. L’estudi arriba fins als anys seixanta del segle XX i arrenca ja al segle XIV. Per falta de documentació els primers segles aporten poques dades i a mida que avancem en el temps, especialment a partir del XVIII, els Ribas, permeteu-me la llicència, surten com bolets.

He pogut documentar quinze famílies  diferents amb el llinatge que ens ocupa, amb un origen diferenciat. És a dir, que a falta de proves tenim quinze cognoms Ribas que no estan relacionats ni descendeixen d’un Ribas comú.

Això no vol dir que només hi hagin hagut quinze  cases on els seus  estadants hagin compartit cognom, algunes d’aquestes  famílies  han donat el cognom a moltes més cases.   Els Ribas de can Calau i els de la centenària masia de can Ribas han derivat  en  moltes branques que   han escampat el cognom a d’altres famílies del nostre municipi, com si de grama es tractés.

Aquestes quinze  famílies amb un origen diferenciat són els del mas Ribas, can Calau, cal Sastre del carrer de Baix, can Gibertó de Sant Genís, can Borra de la Ciutadella, can Matas del carrer Major, els Ribas propietaris del segle XVIII, cal Xato del carrer del Mig, els Ribas Simon del carrer del Mig,  can Ribetes del carrer mas Pinell, ca l’Arturo del veïnat de Mas Prats, els Ribas del barri de Santa Maria, can Vinyals, can Nofre i can Jaumetó del carrer de Baix .

Joan Riba capbreva el  mas Ribas a l'any 1583.

Cal dir  que a dia d’avui tots qui duen el cognom l’escriuen amb la forma Ribas, que ha estat la forma tradicional que ha arribat fins avui , cap sembla que l’hagi normalitzat segons les formes ortogràfiques vigents, és a dir amb la forma Ribes.

Passem a detallar cada una d’aquestes quinze famílies amb una breu entrada i amb  la genealogia troncal seguida, si es dona el cas, de  les seves ramificacions a d’altres cases.

 

1 Mas Ribas Aquesta és la nissaga més antiga,  que ja tenim documentada al segle XIV, tot i que fins al segle XVIII va conservar la forma en singular de Riba, pluralitzant-se a partir d’aquest segle.  D’aquesta n’han sortit sis  branques, tres  s’han escampat casant-se amb masovers de les cases de can Puig,  can Roquet i el mas Rupià (actual mas Sureda), la quarta i cinquena  han entroncat amb els propietaris de can Pol i ca l’Estiu de Vallplana, i la sisena ha anat al carrer del Mas Pinell a la casa coneguda com a can Simon. 

Branca troncal del mas Ribas

I Guillem Riba 1389.

II Pere Riba 1435.

III Bertomeu Riba 1502.

IV Margarita Riba = Antoni Viader 1559.

           Bertomeu Riba  1583.

  Joan, que segueix.

V Joan Riba = Elisabet Jordà.

         Antoni, que segueix.

  Jaume Riba .

VI Antoni Riba = Marianna.

  Jacint, que segueix.

        Jaume Riba.

         Pere Riba.

        Anna Riba.

VII Jacint Ribas.

         Segimon, que segueix.

       Margarida Riba.

      Jaume Riba.

VIII Segimon Ribas = Anna Vidal Xorric.

IX  Josep Ribas = Anna Ribes.

X Jaume Ribas = Francisca Sesheres.

XI Josep Ribas = Gertrudis Sala.

XII Francesc Ribas 1790 = Margarida Remilans.

XIII Pere Ribas Remilans *Plf 1781 = Antonia Falló *Plf 1789.

                Joan, que segueix.

  Jaume Ribas Falló *Plf 1832, que segueix a can Simon del carrer Mas pinell

   Llúcia Ribas Falló *Plf 1830, que segueix a ca l’Estiu de Vivelles.

XIV Joan Ribas Falló *Plf 1814 = Teresa Pagès Maymó *Llagostera 1817.

             Jaume, que segueix.

         Joan Ribas Pagès *Plf 1853.

          Francisco Ribas Pagès *Plf 1857, que segueix a can Roquet

 Pere Ribas Pagès *Plf 1864.

         Maria Ribas Pagès *Plf 1861, que segueix al mas Rupià de masovers.

XV Jaume Ribas Pagès *Plf 1850 = Francisca Pagès Lloberas *Llagostera 1856.

            Josep , que segueix.

          Elvira Ribas Pagès, que segueix a can Pol  

Teresa Ribas Pagès *Plf 1890.

           Joan Ribas Pagès *Plf 1895.

XVI Josep Ribas Pagès *Plf 1882= Maria Torrent Mercadal *Tordera 1885.

          Josepa Ribas Torrent *Plf 1912, que segueix a la masoveria de can Puig.

         Joan Ribas Torrent *Plf 1913

         Mercè Ribas Torrent *Plf 1916. 

 

Mas Rupià, masovers.

  I Maria Ribas Pagès *Plf 1861 = Joan Pedemonte Santanac * St. Pere de Riu 1864.

          Jaume Pedemonte Ribas *Plf 1902.

Can Puig, masovers.

I Jaume Pica Gibert *Plf 1905 = Josepa Ribas Torrent *Plf 1912.

       Núria Pica Ribas *Plf 1931.

       Primitiva Pica Ribas *Plf 1934.

       Jordi Pica Ribas *Plf 1940.

 

Can Roquet, masovers

I Francisco Ribas Pagès *Plf 1857 = Carme Puig Gros *Franciac 1863

               Joan Ribas Puig * Plf 1893.

               Jaume Ribas Puig *Plf 1899.

               Neus Ribas Puig *Plf 1882. 

 

Can Simon del carrer Mas Pinell

I Jaume Ribas Falló *Plf 1832 = Margarita Valls Xapellí *Plf 1842.

II Cristina Ribas Valls *Plf 1864 = Privat

III Joaquim Privat Ribas *Plf 1896= Anna Feliu Arañó *Calella 1919

 

Can Pol

I  Elvira Ribas Pagès *Plf 1887 = Joan Pol Serra * Plf 1882

        Joaquima Pol Ribas *Plf 1909.

    Ramon, que segueix.

        Enric Pol Ribas *Plf 1916.

        Casimir Pol Ribas *Plf 1921. 

II Ramon Pol Ribas *Plf 1912 = Enriqueta Mercader Pignatelli *Tordera 1914.

        Joan Pol Mercader*Plf 1943.

  

Ca l’Estiu de Vallplana.

 I   Llúcia Ribas Falló *Plf 1823 = Josep Estiu Vicens *Plf 1812

  Jaume, que segueix.

             Joan, que segueix.

II Joan Estiu Ribas *Plf 1865 = Francisca Colldeforns Miquel *Plf 1865.

II Jaume Estiu Ribas *Plf 1864 = Filomena Vila Pica *Plf 1870.

III Joan  Estiu Vila *Hortsavinyà  1907 = Pilar Canals Montsant *Ramió 1911.

           Josepa Estiu Canals *Plf 1934.

        Joaquim  Estiu Canals *Plf 1940.

 

 

2 Can Calau. Potser aquesta és la més prolífica, almenys que tinguem documentada. Els seus orígens són al  segle XVII, quan l’Antoni Ribas compra una part de la masia del  mas Tossell de les Bohigues quan és venuda en tres   parts. I on aquesta part del mas serà coeguda com a can Calau . Aquesta casa ha extès  el cognom a  tres noves cases, can Muts , ca l’Hospitaler i can Crosetes.  

 La primera branca que trobem que conquesta noves cases és la que inicia Francesc Ribas Pera, coneguda com a can Muts, a l’actual carrer Francesc Macià a tocar del carrer de Dalt. Els seus descendents, a dia d’avui, encara conserven el cognom, cosa que no ha passat amb la casa matriu que l’ha perdut.

La segona serà ca l’Hospitaler, quan el fill de can Calau, el Josep Ribas Pera, àlies l’Hospitaler, s’intal·la al carrer del Mig a finals del segle XVIII. D’aquesta casa es conqueriran  tres més a finals del segle XIX,  cal Barber,  can Benet del carrer Major i can Croses, i als anys vint dues  més, cal Garso i cal Tit del carrer Major.

I la tercera, can Crosetes, la Maria Ruhí Ribes, filla de can Calau es casarà a pincipis dels segle vint amb l’hereu de can Crosetes.

Branca troncal de can Calau.

 I Josep Ribas * PLf.   = Anna Gibert * Malgrat

II Anton Ribas Gibert *Plf. 1699 (compra part del Tosell de les Boïgues) = 1720 Magdalena Isern.

     Josep, que segueix.

 Anton Ribas Isern.

    Pere Ribas Isern, seguirà a Malgrat (administrador Hospital de Malgrat).

III Josep Ribas Isern *Plf. 1721 = 1743 Julita Pera.

      Nicolau, que segueix.

 Francesc Ribas Pera, que segueix a can Muts.

     Ramon Ribas Pera = Rosa Maïmir (no tindran fills i hereterà Ramon Ruhí Ribas).

Josep Ribas Pera, que segueix a ca l’Hospitaler.

IV Nicolau Ribas Pera (a) Calau * Plf. = 1872 Maria Casellas *Tordera.

V Gertrudis Ribas Casellas *Plf. =1  1805 Josep Llerinós *Massanet.

                                                        = 2  1811 Josep Ruhí *Massanet.

VI Ramon Ruhí Ribas *Plf 1813 = 1849 (cosins segons)  Francisca Ribas Vilà *Plf 1826.

        Joaquim, que segueix.

  Maria Ruhí Ribas *Plf 1865, que segeuix a can Crosetes.

VII Joaquim Ruhí Ribas *Plf 1853 = Joaquima Pons Jané *Plf 1861.

          Ramon Ruhí Pons *Plf 1881 = Concepció Pons Vendrell *Tordera 1886.

         Carme Ruhí Pons *Plf 1897 = Josep Safont Perpiña *Plf 1896.

          Mercè Ruhí Pons *Plf = Joan Buch *Pineda. 

 

 Can Crosetes

I  Maria Ruhí Ribas *Plf 1866 = Tomàs Planes Dalmau *Vallgorguina 1869

          Innocent Planes Ruhí *Plf 1904.

       Joaquim, que segueix.

II Joaquim Planes Ruhí *Plf 1896 = Joaquima Comes Vidal *Plf Can Comes 1902.

      Dolors Planes Comes *Plf 1923.

     Joan Planes Comes*Plf 1927.

     Pau Planes Comes *Plf 1930.

     Maria Planes Comes *Plf 1932

     Montserrat Planes Comes *Plf 1940.

 

Ca l’Hospitaler

I Josep Ribas Pera (a) Hospitaler= Trias

      Jaume Ribas Trias * Plf 1792 = Puig

            Jaume Ribas Puig *1826 Plf = Francisca Pi

            Filomena Ribas Pi * 1854 Plf.

            Maria Ribas Pi *1857 Plf. = Pere Serra Sureda *1853 Martorell  

            Salvador Ribas Pi * 1860 Plf.

      Ramon Ribas Trias * 1803 Plf = Anna Gelabert Illas * 1815 Tordera   

           Ramon Ribas Gelabert  * 1857 Plf, que segueix a cal Barber.

           Maria Ribas Gelabert *Plf 1852, que segueix a cal Garso.

          Josep, que segueix.

II Josep Ribas Trias *Plf 1789= Maria Vilà *Tordera 1792.

Josep, que segueix.   

        Francisca Ribas Vilà *Plf 1826 = 1849 (cosins segons)  Ramon Ruhí Ribas *Plf 1813.

        Ramon Ribas Vilà * 1833 Plf = Maria Ruscalleda Masrossell *1837 Plf.

III Josep Ribas Vilà*Plf 1821 = Bonet.

IV  Josep Ribas Bonet *1853 Plf = Carme Vila Nogué * 1856 Plf

         Joaquim Ribas Vila* 1871 Plf.

          Narcís Ribas Vila* 1872 Plf.

          Andreu Ribas Vila * 1874 Plf..

          Joan Ribas Vila* 1876 Plf.

          Maria Ribas Vila * 1878 Plf, que segueix a cal Tit del carrer Major.

         Elies, que segueix.

V  Elies Ribas Vila  *Plf 1884 = Teresa Barnet Martí *Parets 1901.

        Fernando Ribas Barnet *Plf 1926.

        Josep Ribas Barnet *Plf 1930= Maria Maynou Talleda *Plf 1932.

 

 

Cal Barber del carrer de Dalt.

I Ramon Ribas Gelabert * Plf 1858 = Francisca Freixes Estiu *Plf 1860

     Jaume, que segueix.

Balbina Ribas Freixes *Plf 1896, que segueix a can Croses.

Joaquima Ribas Freixes *Plf 1882, que segueix a can Benet del carrer Major.

II Jaume Ribas Freixes * Plf 1888 = Josepa Soley Freixas * Plf 1887

   Maria Ribas Soley * Plf  1913.

   Josep Ribas Soley *Plf  1918.

 

Can Benet del carrer Major. 

I Joaquima Ribas Freixes *Plf 1882 = Josep Carbó Torrent *Plf 1879.

      Joan, que segueix.

     Ramon Carbó Ribas *Plf 1909.

     Lluís Carbó Ribas *Plf 1913.

     Josepa Carbó Ribas *Plf 1923.

II Joan Carbó Ribas *Plf 1907 = Emilia Cortés Camps *Plf 1910.

     Joaquima Carbó Cortés *Plf 1932.

Lluís Carbó Cortés *Plf 1935.  

 

Ribas can Croses.

I Joan Ribot Dalmau *Plf 1895 = Balbina Ribas Freixes *Plf 1896.

  Joan Ribot Ribes *Plf 1921.

           Anna Ribot Ribes  *Plf 1924.

  Joaquima Ribot Ribes *Plf 1928.

 

Cal Garso.

I Antoni Burgada Xapellí *Plf 1852 = Maria Ribas Gelabert  *Plf 1852 .

          Ramon * Bcn 1877.

          Joaquim *Plf .

          Josep * Plf 1878.

 

Cal Tit del carrer Major.

I Jaume Borrell Verdaguer *Plf 1872 = Maria Ribas Vila *Plf 1878

        Joan, que segueix.

       Josepa Borrell Ribas *Plf 1904.

       Lluís Borrell Ribas *Plf 1916.

II Joan Borrell Ribas *Plf 1902 = Dolors Camps Pascual *Plf 1907.

       Josep Borrell Camps *Plf 1931.

       Narcís Borrell Camps *Plf 1935.

       Lluís Borrell Camps *Plf 1942.

 

 Can Muts.

 I Francesc Ribas Pera * Plf =  Cristina Valls

II Jaume Ribas Valls *Plf = 1 Camps

                                           = 2 Maria Roses

       Nicolau Ribas Camps(1), que segueix.

       Jaume Ribas Camps (1)*Plf 1818

     Maria Ribas Camps (1) *Plf 1824

       Teresa Ribas Camps(1) *Plf 1826

 III Nicolau Ribas Camps *Tordera 1828  = 1 Maria Prats Badal * Plf 1829

= 2Dolors Fàbregas Masferrer *Plf 1848

Jaume Ribas Fàbregas  (2) , que segueix.

Maria Ribas Fàbregas (2) * Plf 1878

Joaquima Ribas Fàbregas (2) Plf 1874

 

IV Jaume Ribas Fàbregas * Plf 1881  = Rita Fontanillas Rams * Blanes 1877.

Joaquim, que segueix.

Josep Ribas Fontanillas *Plf 1904.

Dolors Ribas Fontanillas *Plf 1910 = Elies Biel Azuara *Montalban (Teruel) 1901

V Joaquim Ribas Fontanillas *Plf 1902 = Dolors Bellalta Gavarró *Mataró 1908.

       Montserrat Ribas Bellalta *Plf 1943.

 

 3 Can Gibertó. Aquesta masia de Sant Genís, ara coneguda com a cal Bolet, va emparentar amb una família provinent de Tordera.  

I Joan Martorell Pesaferrer *Plf 1907 = Àngela Ribas Riera *Tordera 1912.

           Francesc *Malgrat 1935.

 

4 Cal Sastre. Aquesta nissaga  apareix a  principis del segle XVIII al carrer de Baix, quan el Jaume Ribas,  compra la casa a la família Nualart. La casa comparteix topònim amb una masia de sota el castell que  era propietat també de la família Nualart.

 I Jaume Ribas = Rosa Dalmau Reixach

II Rosa Ribas Dalmau * 1722 aprox. Plf = Joan Masferrer Bofill * 1720 aprox. Vidreres

III Joan Masferrer Ribas = Marianna Prats Comas Borrell * 1776 Plf.

        Jaume, que segueix.

       Teresa Masferrer Prats *1816 Plf = Josep Badia Puig * 1815 Plf

              Maria Masferrer Prats* 1844 Plf.

              Llorenç Masferrer Prats  *1851 Plf. = Àngela Dalmau Ponsdomenech *1854 Plf

                      Maria Masferrer Dalmau* 1872 Plf.

IV Jaume Masferrer Prats * 1814 Plf = Manela Nualart * 1812 Plf

         Miquel, que segueix.

         Modest  Masferrer Nualart * 1865 Plf

V Miquel Masferrer Nualart * 1849 Plf = Maria Serra Matas * 1851 Tordera

          Maria Masferrer Serra * 1876 Plf. = Llorenç Pla Serra * 1880 Tordera.

          Teresa Masferrer Serra * 1878 Plf.

          Dolors Masferrer Serra * 1883 Plf = Joan Murgadella Parès *1878 Plf

 

5 Can Borra de la Ciutadella . La Gertrudis Ribas, nascuda a finals del segle XVIII, es casarà amb el propietari d’una de les cases de la Ciutadella.  L’origen d’aquesta dona el desconeixem, però el seu nom de pila ens la podria vincular amb els Ribas del mas, on hi tenim documentades en èpoques pròximes dues Gertrudis. El costum de posar el mateix nom d’un padrí al seu fillol, en aquest cas una padrina a la seva fillola ens dona una pista. A hores d’ara sense haver trobat la connexió amb el mas la considerem una branca diferent.

   

  I Gertrudis Ribas Mir * 1785 Plf = Pagès

 Joan Pagès Ribas * 1826 Plf = Antonia Gispert Pica * 1836 Plf.

           Guillem Pagès Ribas * 1836 Plf = Teresa Comas Montràs * 1846 Plf.

                   Genís Pagès Comas  * 1866 Plf.

 

  II Antoni Pagès Ribas * 1825 Plf =Maria Camós Mir  (ciutadella)

         Joaquima Pagès Camós* 1857 Plf.

          Maria Pagès Camós* 1855 Plf.

          Joaquim, que segueix.

  III Joaquim Pagès Camós * 1860 Plf = Filomena Pujol Vidal *1866 Plf.

   IV Josep Pagès Pujol * 1906 Plf. = Anna Ruhí comes *1917 Plf

                Ramon Pagès Ruhí* 1934 Plf

                Josep Pagès Ruhí* 1935 Plf.

                Joan Pagès Ruhí  * 1936 Plf. 

 

         

6 Can Matas del carrer Major.  Poca informació tenim,  tan  sols que la Maria Marcè Ribas es va casar amb el Joan Batlle  provinent de Gacerans i que es van establir al carrer Major, antic Passada, quan encara no era coneguda com a can Matas.

I Maria Marcè Ribas * 1873 Gacerans = Joan Batlle Aguilar * 1871 Vilobí

       Narcisa Batlle Marcè *

 

7  Ribas propietaris terres carrer del Mig.  Poques dades tenim d’aquesta nissaga, no els podem ubicar. Aquesta família eren el propietaris d´una peça de terra entre el carrer del Mig i la última casa del carrer de Baix que el Ramon Ribas havia  comprat provinent del mas Tossell de les Boïgues a mitjans del segle XVIII.   El carrer del Mig tenia a finals del segle XVIII tan sols una  banda de  carrer edificada. Ells,  propietaris de tota l’altra  banda de carrer,  la vendran a cossos d’igual amplada que les cases de l’altra vorera, a cadascun del seus propietaris, tot el mateix dia,  el 12 d’octubre de 1788. D’aquesta manera foren els artífexs d’aquesta curiositat del carrer del Mig, on encara fins no fa pas gaire totes les cases tenien una eixida a l’altra banda de carrer.

I Ramon Ribas Bonastrach = Masjoan

     Miquel Ribas

     Rafel Ribas

 

8.  Cal Xato  del carrer del Mig. Res en sabem d’aquests Ribas, tan sols que la muller del Joan Dalmau era cognominada Ribas, per no tenir no tenim ni el seu nom.

I Joan Dalmau = Ribas  

II Jaume  Dalmau Ribas * 1824 Plf = Maria Ponsdomènech *1829 Blanes.

     Sebastià, que segueix.

     Joan Dalmau Ponsdomènech * 1853 Plf.

     Àngela Dalmau Ponsdomènech * 1854 Plf = Llorenç Masferrer Badia *1851 Plf.

     Francesc Dalmau Ponsdomènech* 1859 Plf.

     Josep Dalmau Ponsdomènech* 1848 Plf

III Sebastià Dalmau Ponsdomènech * 1846 Plf = Maria Badia Masferrer *Plf 1846.

    Maria, que segueix.  

    Josep Dalmau Badia * 1879 Plf

IV Maria Dalmau Badia . *1876 = Joan Roger Nonell * 1876 Blanes.

     Miquel Roger Dalmau * Plf 1905.

    Joaquim Roger Dalmau*Plf 1912.

    Josep Roger Dalmau *Plf 1916.

Emilia Roger Dalmau *Plf 1918.

 

9 Ribas Simon del carrer del Mig.  Actualment   la casa del segle XIX on  havia viscut aquesta família  és un cos amb un porxo al costat de cal Xato. No estem segurs de que el segon cognom de la Marianna Ribas fos Simon, hi ha la possibilitat que sigui el motiu de la casa d’on prové, can Simon del carrer mas Pinell, on hi ha uns Ribas provinents del mas Ribas. A falta de proves la mantindrem com una nissaga diferenciada.  

  I Damià Formiga= Marianna Ribas Simon

   Jaume, que segueix

   Jacint Formiga Ribas  *Plf = Gertrudis Robert Piferrer.

   Joaquima Formiga Ribas * 1830 Plf = Pau Comas Turró * 1825 Plf. ( can Comas )

II Jaume Formiga Ribas *1832 Plf = Teresa Badia *1836 Plf

  Antonio Formiga Badia *1866 Plf.

 

 

10 Can Ribetes del carrer Mas Pinell . Aquets Ribas compren la casa a mitjans del segle XIX a la família Camps.

I Francesc Ribas Delemus *Plf 1812 = Maria Vila Camprodon * Blanes 1828.

II Josep Ribas Vila * Plf 1861 = Teresa Safont Xapellí * Plf 1862

      Jaume, que segueix.

      Joan Ribas Safont * Plf 1901= Concepció Lloreda Cortés *Plf 1905.

              Maria Ribas Lloreda *Plf 1934

      Marcelino Ribas Safont * Plf 1904.

III Jaume Ribas Safont *Plf 1900 = Carme Lloreda Cortés *Plf 1902

        Maria Ribas Lloreda *Plf 1926.

        Teresa Ribas Lloreda*Plf 1931.

        Montserrat Ribas Lloreda * Plf 1933.

 

11 Ca l’Arturo de Mas Prats.  L’Arturo Ribas inicia aquesta nissaga a Palafolls l’any 1940 provinent de Maçanet, establint-se al veïnat de mas Prats. La nissaga continua amb els fills i nets  de l’Arturo.

I Arturo Ribas Vila *Maçanet 1914 = Caterina Sureda Pons * Maçanet 1917.

      

12  Ribas Santa Maria. Aquesta, de totes les nissagues  és la més tardana que documentem. El Narcís Ribas Alvarez s’instal·la amb la seva dona l’any  1966 al barri de Sant Maria. Provinent de Blanes era   fill d’un pescador   anomenat el coix català. La nissaga continua amb les filles i nets del Narcís.

 

 

13 Ribas de can Vinyals.  Al 1831 el Josep Ribas de Tordera compra la finca coneguda llavors com a mas Valls per 1500 lliures. Ells mai viuran al mas, hi tindran sempre masovers, un d’ells cognominat Vinyals donarà l’actual nom de la masia. Els Ribas emparentaran amb famílies d’indians , els Torrent i els Rabell, que ampliaran la masia.

I Josep Ribas 1831 = Francesca Puigvert.

II Pau Ribas Puigvert, àlies Bolet  1861= Teresa Torrent.

III Joaquim Torrent = Beatriu Rabell Pubill.

IV Isabel Torrent Rabell = Josep Bellsolell.

V Teresa Bellsolell Torrent = Mariano Bellsolell.

VI Rosa Maria Bellsolell = Josep Turon Puig *Plf 1922.

  

14 Ribas de can Nofre. Aquesta família formada pel matrimoni Brunet Ribas s’estaran a la casa de masovers entre  les primeries del segle XX i la Guerra Civil.

I Mateu Brunet Vinyoles *Tordera 1865 = Dolors Ribas Alubis *Vidreres 1869.

       Joaquim Brunet Ribas  *Plf 1903.

       Joaquima Brunet Ribas*Plf 1899.

       Josep Brunet Ribas * Plf 1901.

       Maria Brunet Ribas * Plf 1912.

 

 

 

15 Can Jaumetó. A la segona meitat del segle XIX el Jaume Ribas és propietari de la casa a qui donarà nom fins a l’actualitat. La falta d’informació dels pares del Jaume ens limita la possibilitat de saber l’origen d’aquesta nissaga. Una de les germanes dels Jaume portarà el cognom cap al carrer del Mig, a la casa coneguda com a can Matas.

I Ribas =Puig

     Jaume, que segueix

Josep Ribas Puig *Plf 1840.

Maria Ribas Puig *Plf 1825, que segueix al carrer del Mig a can Matas

II Jaume Ribas Puig (a) Jaumetó *Plf 1822 = Francisca Pi Artau *Maçanet 1822

III  Salvador Ribas Pi *Plf 1858= Filomena Tomàs Guinart * Plf 1854

IV  Fèlix Ribas Tomàs *Plf 1893= Francisca Matas Perpiña *Plf 1895

       Maria Ribas Matas *Plf 1920.

       Àngela Ribas Matas *Plf 1923.

      Teresa Ribas Matas *Plf 1926.

 

Can Matas del carrer del Mig

I Jaume Matas Masferrer *Plf 1824 = Maria Ribas Puig *Plf 1825

      Francesc, que segueix.

      Maria Matas Ribas *Plf 1861.

II Francesc Matas Ribas * Plf 1864 = Flubià

III Joan Matas Flubià *Plf 1891= Joaquima Mompió Oller *Plf 1888

       Maria Matas Mompió *Plf 1917.

       Ramon Matas Mompió Plf 1921.

 

 

I fins aquí el “Vademecum” del Ribas  Palafollencs  que he pogut documentar, la majoria de nissagues tenen continuïtat fins als nostres dies però les dades més recents no s’hi han posat per mantenir la privadesa de dades.  

 

Xevi Salicrú.