L’origen de Sant Genís, de veïnat a poble.

Dins els actes de la Festa Major de Sant Genís de Palafolls d’enguany  vaig impartir una xerrada, amb el títol que encapçala aquest article, on explicava l’evolució que va fer l’antic veïnat de Sant Genís al llarg dels segles fins a esdevenir un poble. Tot i haver format un sol poble històricament i una unitat política amb la resta dels veïnats del municipi de Palafolls es va erigir en una comunitat diferenciada, i és el que vaig explicar aquell dia el que vull desenvolupar  tot seguit.

Es fa difícil definir el que és un poble o un veïnat, però més enllà de l’aspecte geogràfic  de ser un grup de cases disseminades o agrupades  en un indret,  que ve podrien ser una cosa o altra,  al meu entendre la diferència rau en que un poble ha de ser una comunitat estructurada socialment, formant un col·lectiu que comparteixi molts aspectes més enllà de viure en un determinat territori.

Aquest pas de veïnat a poble és però força tardà, no serà fins a l’arribada   del segle  XX que Sant Genís esdevindrà un poble diferenciat de la resta de Palafolls, però abans d’explicar aquest procés veiem quin és  l’origen del veïnat.

Reproducció de les rajoles posades a  mitjans segle XIX a l'entrada de Sant Genís. 

Sense desvetllar res de nou l’origen del veïnat és, sense cap dubte,  l’església de Sant Genís de la que n’agafarà el nom.  La primera menció d’aquesta és l’any 947 en un precepte del rei Lluís Ultramarí a favor del monestir de Sant Pere de Rodes (1). Al 1079 (2) és consagrada com a parròquia, per tant hi ha tot un territori i una comunitat que tindrà  com a centre i referent l’església. Aquesta parròquia s’estendrà  en el moment de la seva creació entre la riera de can Gelat i  la riera de s’Auguer, a tocar les muralles de Blanes, i del mar fins a la parròquia de Tordera. Aquest territori parroquial però anirà minvant amb el  pas dels segles amb la creació de noves parròquies dins els seus límits.

Al segle XIII ja s’haurà creat una cellera a l’entorn de l’església, sorgida com a conseqüència de les assemblees de Pau i Treva del segle XI, on es va establir que no es podia dur a terme cap acte de violència a trenta passes de les parets dels temples religiosos, convertint aquests espais en terreny sagrat. Aquest fet va donar pas al naixement de moltes poblacions arressarades vora l’església.  La cellera de Sant Genís es convertia en el primer nucli del terme del castell de Palafolls.

La cellera de Sant Genís a l'entorn del 1920.

A mitjans del segle XIV sorgeix un nou nucli promogut per la família Palafolls, que anomenaran Vilanova de Palafolls. Dotada  de franquícies per afavorir el seu poblament serà una forma de revitalitzar el terme del castell, formant-hi una vila que aportés més beneficis als senyors del castell, quan fins llavors era un territori rural. No serà la única aposta dels Palafolls, a l’altra banda del riu, a s’Auguer, també hi ha un intent de crear-ne una altra, però que no prosperarà  per la proximitat de la vila de Blanes que ja exercia un gran poder d’atracció (3).

L’èxit de la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat, serà afavorit pel pas del camí ral i la costa, elements que ajudaran a una vida comercial més activa. Aquest nou nucli creixerà en detriment de Sant Genís, aquest situat a recer de les muntanyes i lluny dels antics perills del mar que van afavorir el seu origen i que ara dificultaven el seu desenvolupament.  

Els vilanovins demanaran  ben aviat  el trasllat de la parròquia a Malgrat, els serà  concedit al 1374 convertint la nova capella de Sant Antoni en seu parroquial. Però el 20 de setembre de 1388 el bisbe de Girona confirma el retorn de la seu parroquial a la vella església,  davant les queixes dels parroquians  de Sant  Genís, tot i haver  estat beneïda ja la nova com a seu parroquial (4).

El terme del castell de Palafolls ocupava un territori que anava de la riera de Santa Susanna fins a la riera de s’Auguer i del mar fins a Tordera. Aquest territori més enllà de les parròquies que tenien jurisdicció dins el terme; Sant Pere de Riu, Santa Maria de Pineda i Sant Genís de Palafolls, i més tardanament Sant Antoni i Sant Nicolau de Malgrat (XVI) es crearan tres universitats,  que al llarg dels segles esdevindran els municipis de Palafolls, Malgrat i Santa Susanna. Aquestes seran la Universitat de Sant Genís de Palafolls, la Universitat de la Vilanova de Palafolls i l’anomenada Comú de Sant Susanna. La Vilanova de seguida obtindrà la batllia i notaria del terme i es convertirà en el seu centre  econòmic.

Al segle XVI la Universitat de Sant Genís de Palafolls o també anomenada  de la parròquia de Sant Genís de Palafollls o alguna vegada de Palafolls era formada per cinc veïnats; Sant Genís, la Burgada, Casanons, Sant Julià i el Castell. Tot i que durant algun moment del segle XVII apareix puntualment un altre veïnat, Vivelles, a cavall entre el de Sant Genís, Castell i Casanons. D’aquests cinc veïnats, com hem dit, només tenia molt primerencament un petit nucli Sant Genís, però a partir de la llicència per instal·lar una ferreria, concedida al 1501 pel vescomte de Cabrera al ferrer Pere Orench, al veïnat de la Burgada, se n'hi  començarà a formar una altre aquí.  La ferreria s’aixecarà a peu  del camí reial a tocar de la cruïlla amb el camí de Sant Genís. Aquest nou nucli s’anirà desenvolupant molt lentament, però per la seva millor situació,  respecte Sant Genís, també creixerà en detriment d’aquest.

A raó de la ferreria instal·lada el veïnat adoptarà un nou nom, primer de La Ferreria i més endavant de Les Ferreries. Al 1585 el nou nucli que es  començava a formar tenia ja dotze cases agrupades, Sant Genís continuava amb sis a la cellera més tres vora d’ella. D’aquestes  sis cases que formaven la cellera quatre eren vinculades a l’església, la rectoria, la del Benefici  de la Clau, la del Benefici de la Pietat i una casa de la Doma de Munt.  

Realitzats per Xevi Salicrú del llibre Cases amb eixida i hort.

  ___________________________________________________________________________________

 Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls

La Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls va ser l’antecessora de l’Ajuntament de Palafolls, i alhora és el sinònim del que podríem entendre en segles passats com a poble de Palafolls. La Universitat era l’agrupació de tots els caps de casa amb un reconeixement de representativitat del veïns de  la parròquia de Sant Genís de Palafolls. Moltes vegades la definició de parròquia es confon amb la de poble, en el nostre cas seria així.  El conjunt dels veïns eren representats en un primer moment pels obrers de la parròquia exercint de representants de la universitat i alhora com a gestors de la parròquia com a institució eclesiàstica. Al 1667 es concedix a la Universitat el privilegi de tenir jurats, passant els obrers a tractar només els afers de l’església, i els jurats seran els  representants de la Universitat.

El màxim òrgan de la Universitat era el Consell General, la assemblea de tots els caps de casa, que prenia les grans decisions.  La gestió diària i temes menors eren gestionats pel Consell de deu,  dos representants de cada veïnat, una representativitat igual per cada veïnat. Els jurats, que primer seran dos i a partir del 1714 seran quatre, eren escollits pel Consell General.

Les reunions dels dos consells es feien al cementiri o a la sagristia de l’església de Sant Genís. No serà fins a principis del segle XIX,  amb la creació del municipi de Palafolls , que Sant Genís deixarà d’allotjar les reunions i de retruc de ser el centre polític, essent  la casa  comprada per la Universitat l’any 1697, l’actual edifici de l’Ajuntament, la seu de la gestió municipal.

 ________________________________________________________________________________

Sant Genís va creixent molt poc a poc, al 1650 s’han construït tan sol dues cases més respecte el segle anterior, una al costat de la primera aixecada fora de la cellera, iniciant el que serà el carrer Nou, més una altra a quatre vents entre aquest nou carrer en formació i la cellera.  Cinquanta anys més tard trobem tan sols  tres cases més seguint alineant-se formant carrer. Al llarg del segle XVIII hi ha un creixement d’una dotzena de cases més, fruit del creixement econòmic que va patir tot el país, evidentment dimensionat a la realitat del nucli. Però hi ha una dada molt significativa, després d’aquestes dotzes cases no se n’hi farà cap  més fins a la segona meitat del segle XX! La fotografia del 1800 és la mateixa fins al 1950. La causa d’això va lligada directament al que ha anat passant d’ençà la formació del nucli de les Ferreries, l’atracció de  tots els palafollencs i nous arribats cap al nou nucli.

Al 1700 el nucli de les Ferreries ja  iguala pràcticament al nucli de Sant Genís amb vivendes, al 1800 aquell creixement que experimenta Sant Genís també ha esdevingut a les Ferreries amb escreix, s’ha format el carrer de Baix, del Mig i de Dalt i  el carrer Major ha començat a estructurar-se. A la segona meitat del segle XIX la diferència poblacional del dos nuclis és ja molt grossa, el poder polític ja és a la plaça Major, només resta l’església que rau encara a Sant Genís, i aquí és quan comença el procés de diferenciació d’un nucli respecte el tot, quan fins llavors havia format  una sola comunitat compartint espais de trobada.

Realitzats per Xevi Salicrú del llibre Cases amb eixida i hort.

La voluntat de tenir església a les Ferreries sumada a la pèrdua de pes poblacional de Sant Genís referma la identitat dels santgenissencs.

L’augment de població a baix provoca que duran el segle XX només hi haurà  alcalde genissenc del 1912 al 1914 i obtingut però per una crisis de govern del primer ajuntament democràtic amb l’elecció d'un santgenissenc de rebot del 1980 al 1983. Durant el segle XIX es va anar seguint un pacte no escrit; quan  l’alcalde elegit era de Les Ferreries el primer tinent d’alcalde era automàticament de Sant Genís i quan era l‘alcalde era santgenissenc  la primera tinença d’alcaldia era per un ferrerienc. Aquesta impossibilitat d’accedir a l’alcaldia porta als polítics santgenissencs a tenir com objectiu només la gestió del seu veïnat més que la voluntat de gestionar tot el municipi, el que podríem dir un enroc polític.

Al 1864 les Ferreries inicia el procés per tenir una església, que no es farà realitat fins al 1908. El procés de veïnat a poble està servit, la separació en dues comunitats comença al tombant del segle XIX al XX amb aquests ingredients:

-A principis del segle XX cada nucli té les seves aules on s’impartiran classes als infants; a Sant Genís rebran l’ensenyança de la mà  del rector, a les dependències de l’església tots junts,  i a les Ferreries tindran dos mestres laics separant nens i nenes en dependències municipals. Als anys 40 es farà una escola a cada nucli. L’escola fou un element important per crear sentiment de comunitat a les generacions joves.  

-El lleure també pateix divisió, cada nucli tindrà a principis del segle XX la seva taverna, i cada nucli un  comerç on comprar productes bàsics.

-La creació d’una nova església, primer sufragània de Sant Genís, separa les dues comunitats pels afers religiosos, pal de paller de la vida d’aquelles comunitats rurals on l’església marcava el dia a dia.

-Al 1926 hi ha un intent de segregació de Sant Genís per annexionar-se a Malgrat. El procés és alçat a altes instàncies de Madrid, que sense saber el motiu queda paralitzat i no tirarà mai endavant, tot i haver estat acceptat per l’Ajuntament de Malgrat davant el desinterès  de l’Ajuntament de Palafolls en pronunciar-se (5).

-La formació de la parròquia de Santa Maria de Palafolls al 1929, obtenint ja les Ferreries tots els serveis a excepció del cementiri, que fins al 1933 no s’inaugura el nou Cementiri Municipal, durant aquest període de quatre anys enterraran encara els seus difunts al vell cementiri de Sant Genís. Aquest nou equipament serà aixecat just a la frontera entre les dues parròquies per no ocasionar cap greuge a cap de les dues.

-La creació de la nova parròquia de Santa Maria de Palafolls provoca un estirabot, una proposta d’independència dels santgenissencs  en una reunió redactant una carta per l’Ajuntament  que finalment no serà entregada i quedarà en no res(6).

-Els genissencs anomenen  al principal  dels seus  regidors a l’Ajuntament de Palafolls alcalde de Sant Genís.

-La creació de dues parròquies comporta la creació de dues Festes Majors, quan fins llavors la Festa Major de Sant Genís era la comuna a tots els palafollencs.

-Els pagesos, ja als anys vint, s’agrupen en sindicats diferents, a les Ferreries creen la seva agrupació i els  de Sant Genís s’agrupen al Sindicat de Malgrat, creant al 1951 la seva pròpia “Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Gines” amb seu a Sant Genís, sufragada  amb el capital proporcional que tenien a la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat”.

-La gran obra civil de Palafolls de mitjans segle XX, el complex teatre-cafè, aixecat per la “Hermandad de Labradrores y Ganaderos”  al 1948  amb el capital del col·lectiu, sense cap participació dels pagesos de  Sant Genís, esdevé símbol i referent de la cultura i oci del moment  i encara de l’actual  Palafolls, els santgenissencs en queden al marge.

-Les Ferreries es fa amb el topònim de Palafolls, la part es fa amb el tot. Allà on s’hauria de dir Ferreries comença a anomenar-se Palafolls. La Festa Major de Santa Maria de Palafolls passa per art de màgia a anomenar-se Festa Major de Palafolls, el sindicat de pagesos de les Ferreries és fundat com a Sindicat Agrícola de Palafolls i més endavant serà la Hermandad de Labradrores i Ganaderos de Palafolls. Ja ho deia al segle passat l’historiador  Joaquim Colomer, fill de Sant Genís assentat a Malgrat, dues coses tan sols tenen dret a dir-se  de Palafolls l’Ajuntament i el cementiri, la resta no són comunes a tot el municipi, posant-hi  molt èmfasi a la Festa Major i a l’escola de les Ferreries.

-L’arribada del telèfon també se suma a la separació dels dos nuclis, amb una centraleta a cada lloc, evidenciant dos nuclis diferents, tot i ser fruit d’una qüestió purament logística  ajuda  a crear aquest marc mental de dues comunitats.

 

Tots aquests fets creen dues comunitats ben diferenciades amb espais de trobada per cadascuna, i sobretot desperten la pertinença a dos pobles diferents, tot i compartir la gestió municipal comuna i una evident relació social per proximitat. Aquests fets són la prova empírica per demostrar que el sentiment de poble és ben justificat, qui pot negar el sentiment de pertinença a un poble a qui el sent?

Sant Genís va esdevenir un poble per la suma d’uns ingredients, la falta d’aquests provoca l’efecte contrari  i si se n’hi sumen de nous que resten el procés a la inversa és servit; no hi ha escola, element cabdal per articular un sentiment de pertinença, no hi ha lleure més enllà de la Festa Major, no hi ha comerç, l’aparició de  l’Urbanització de Ciutat Jardí als anys setanta comença un procés de difuminació del poble, i sobretot la irradiació que emet el centre de Palafolls amb capitalitat, escoles, serveis, comerç, lleure, extraescolars i entitats.

Res és perdut, la prova és haver fet un any més  Festa Major a Sant Genís, per tant, el poble es viu  tot i les dificultats. Les  actuals circunstàncies  no ajuden, però si la voluntat d’uns quants es manté ferma el poble seguirà sent. Un dels elements que ha d’ajudar és la revitalització de  l’Associació de Veïns erigint-se en líder per crear espais de trobada pels genissencs. Ja ho va dir en el seu moment als anys vuitanta mossèn Miquel Gallart, últim rector exclusiu de la parròquia ( 1979-1995), si Sant Genís vol fer-se  valer ha de crear una associació de veïns, ara cal empoderar-la de nou.

 

Xevi Salicrú.

 

 

1. Pons i Guri, J.M./ Rodriguez Blanco, J. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera. Col·lecció Memòria Històrica 4. Llibreria El Ser-ciències, s.l. Arenys de Mar 2000. pàg 64 i 80.

2. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 24.

3. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a beca d’investigació Vila de Malgrat de Mar. Ajuntament de Malgrat 2018. pàg 25.

4. Piña, Joan. El naixement de la parròquia de Malgrat i el conflicte amb la de Sant Genís de Palafolls. Article de la revista Vilelles núm 2. Ajuntament de Palafolls 2022. pàg 26.

5. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 147.

6. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 148.