Temps enrere m'arribava una còpia d’un contracte de cessió de l’ús de l’Hospital entre la parròquia de Sant Sant Genís i l’Ajuntament de Malgrat.
Un document amb nou punts detallant una proposta de cessió redactada l’any 1977, i que havia de ser signada pels representants de la parròquia i el bisbe de Girona d’una part i un representant de l’Ajuntament de Malgrat de Mar per l’altra.
Els tres primer punts ens posen en context, explicant l’origen i propietat de l’edifici, la resta dels sis punts detalla les condicions del contracte.
L’any 1441 Hug Descolomer deixava dit al seu testament la volença de crear un hospital de pobres. Els seus marmessors Berenguer Artigas, Pere de Bell-lloch i Esteve Llovet executaven la seva voluntat fundant dit hospital (1). Descolomer havia estipulat que la institució seria administrada pels obrers de la parròquia de Sant Genís. Recordem que en aquell moment la vila de Malgrat no disposava de parròquia pròpia i era encara sota la jurisdicció parroquial de Sant Genís de Palafolls. La parròquia de Malgrat no serà una realitat fins el 26 d’octubre de 1563 quan el bisbe de Girona signarà i acceptarà la concòrdia feta entre les dues parts al 1561. En aquesta concòrdia formarà part de la parròquia tota la franja marítima de la parròquia de Sant Genís fins al turó del castell, la zona per sobre el castell haurà d’esperar al segle XX per igualar els termes parroquials als municipals (2).
Descolomer va disposar la construcció d’una casa o l’aprofitament d’una ja existent dins la Vilanova, on assortint-la de llits, mobles i rendes necessàries donaria el servei d’hospital a tots els pobres de Jesucrist. L’Hospital era administrat pel dia a dia per un hospitaler, que residia al centre.
Actualment segons la fitxa descriptiva del mapa del patrimoni de la DIBA el descriu com :” un edifici de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta un portal d'arc pla arrebossat amb una inscripció a la llinda on hi consta "SANTO HOSPITAL". Al seu voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria, excepte els dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat del pis, que tenen sortida a un petit balcó de baranes de forja. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada. La façana lateral presenta poques obertures, com també tres arcs de maó disposat a plec de llibre perpendiculars al mur i que formen un espai semiporxat. La part posterior s'obre amb finestres d'arc pla arrebossat i té un pati tancat per una balustrada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la façana lateral on s'observa el parament de pedra lligada amb morter i els carreus de la cantonada” (3).
Tot i que la capella és datada a la fitxa patrimonial de la DIBA del segle XV, no serà fins el 23 de març de 1556 que el bisbat donarà llicència per construir una capella al costat de l’Hospital sota l’advocació de Sant Cosme i Sant Damià .Unes obres que es van allargar fins al segle XVII quan al 1626 es contracta al mestre de cases de Mataró Bernat Salvador. Aquest havia d’acabar una paret exterior posant una llinda de pedra de Montjuïc a la porta principal i obrir una finestra, a l’interior havia de posar els arcs i claus de volta també de pedra de Montjuïc i enrajolar. El mestre de cases havia d’avançar tota la pedra, calç, sorra i els manobres, els obrers a canvi avançaran la fusta, guix, rajoles, llates i teules. Salvador farà aquesta feina per 200 lliures a cobrar en quatre pagaments (4). El 10 de setembre de 1629 s’estableix la comissió per beneir-la (5).
Actualment la capella d’estil gòtic consta d'una sola nau descrita a la fitxa del mapa de patrimoni de la DIBA com: ”un edifici de planta rectangular amb absis poligonal. La nau consta de dos trams separats per un arc toral coberts amb volta de creueria. El presbiteri està separat de la resta amb un arc de mig punt de pedra motllurada sostingut sobre pilastres. La creueria del presbiteri té les nervadures de pedra vista i les claus de volta de pedra on s'hi representen Sant Cosme i Sant Damià i Sant Pere. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb volta rebaixada i delimitat amb barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de la rosassa, amb un vitrall on hi ha l'escut de Palafolls, i de la finestra de l'absis. A nivell exterior presenta un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. A la mateixa façana hi ha, a banda de l'obertura de la rosassa sobre el portal, un portal d'arc pla arrebossat i un finestral de pedra carejada, situats en un eix lateral. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques i sobre la línia del carener ressalta un campanar d'espadanya d'un sol ull que no conserva la campana. L'absis està reforçat exteriorment amb contraforts entre els quals hi ha una finestra d'arc apuntat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat”(6).
Al 1606, a causa d’una gran sequera que havia malmès les collites, el bisbe concedeix una moratòria per pagar els deutes que tenien els veïns de Sant Genís amb l’Hospital (7). Aquests deutes eren censals on a canvi d’un diners entregats per l’hospital els censatari havia de pagar perpètuament una quantitat anual. Al 1818 encara en rebia quinze, on de cadascun en cobrava anualment 33 lliures, 13 sous i 3 diners.
Les dependències de l’antic hospital van ser reformades pels arquitectes Joan i Dionís Torres, fills de Joan de Tours, al 1626. Data molt pròxima al 1638 quan s’encarregava a dos escultors de Blanes, Antoni i Miquel Joan Perdigó, pare i fill, la construcció d’un retaule de fusta de gran format, fet de fusta d’àlber blanc i que porti les portes de la sagristia amb pany, frontisses i claus, donant-los la llibertat per canviar les imatges de Sant Cosme i San Damià. Se’ls encarrega també un nou grup escultòric de la Verge Maria amb un llibre a les mans i Santa Anna. Cobraran per aquesta feina 130 lliures, 30 en el moment de la signatura, 50 a mig fer i 50 restants al acabar l’obra (8).
Els obrers de la parròquia, els gestors de l’hospital, eren elegits anualment el diumenge de Pentecosta, anomenada ara també la Segona Pasqua, després de la missa major. La primera referència a aquests obrers és del dia de Pentecosta de 1563 quan es va fer la nova elecció, aquell dia deixaven el càrrec Francesc Desclapers, Antoni Puig i Baltasar Valldejuli, i eren elegits Francesc Padrer, Antoni Roig Desprats i Jaume Burguet. L’elecció es feia per insaculació, es posaven dues ternes amb tres noms a cadascuna i un noi de poca edat en feia l’extracció d’una (9).
Tenim d’altres ternes de diferents anys. L’any 1631 tenim a Jaume Reig, Antoni Albarich i Joan Alsina, al 1633 Salvador Tortós, Francesc Valldejuli i Bernat Bres, com a sortints i al Joan Moresch, Antoni Albarich i Joan Alsina com entrants . L’any 1691 foren elegits Pere Borrell, Gerònim Batlla i Jaume Torras, al 1813 Joan Torrent Valldejuli, Jaume Puig i Jaume Riera i al 1891 Josep Alsina, Salvador Fontseca i Joan Moner (10).
Al 1633 el visitador del bisbat demana canvis en algunes estances, com fer una pared de pedra i calç per separar la capella de l’hospital deixant-hi dues finestres perquè els malalts puguin escoltar missa. També demana que la cambra pels religiosos malalts s’hi posi una màrfaga, un matalàs i coixins amb coixineres.
És rellevant també l’inventari de l’any 1653 de mobiliari i ornament litúrgics que hi havia:
A l’entrada de l’hospital diu tenir una caldera d’aram, una serra de foc, un per de terra, un llumaner, una caixa i un cofre dolents. A la capella una casulla de flors, una alba, un amit, un cinyell, una estola i maniple, un calze de plata amb la patena, un bossa amb dos corporals, un pàlits de drap guarnits, dos anell d’or, un anell de plat i un amb pedra, tres estovalles per l’altar, un missal, dos candelers de llautó, un llençol randat amb un gambuix i un capçó, dues estovalles, dos canes de drap nou, tres trossos de drap nou, un anell d’or amb un tafatà blau, un llit de de pilars i una caixa bona per posar ornaments. En una cambra un llit de pilars amb la màrfega, matalàs i travesser, un altre llit de pilar amb màrfega i travesser, un flassada blava nova, dues flassades blanques, una caixa amb pany i clau amb dotze llençols bons, quatre llençols dolents , una tovallola, dues coixineres, dos eixugamans, un forrellat amb pany i clau, un pany sense clau, dos bancs dolents i un llit de camp ras.
Durant molt de temps hi va haver disputes per la seva administració. Ja al 1678 els obrers de Sant Genís van haver de recórrer al papa Pius IV per solucionar el conflicte de qui l’havia de gestionar. El 1753 el bisbe de Girona havia atorgat al rector de Malgrat participar en actes religiosos dins la capella però just set anys després el tribunal de Rota ho anul·lava davant la queixa de la parròquia de Palafolls. Al 1804 sembla que només s’atenien a pobres de la parròquia de Sant Genís, això va a tornar a generar conflicte amb Malgrat que va acabar amb l’admissió de pobres de Malgrat també (11). L’Ajuntament de Malgrat demanava també al 1861, segons un acord de 1808, a l’Ajuntament de Palafolls que els administradors de l’Hospital donessin comptes a Malgrat. Finalment al 1888 una Reial Ordre de 21 de juny decretava que l’Hospital era de patronat particular i que els obrers de la parròquia de Sant Genís no havien de donar comptes a ningú. En aquest context de desacord amb qui havia d’administrar l’hospital i davant les queixes per part de l’Ajuntament de Malgrat de que no s’atenia bé als malalts es va nomenar un delegat per investigar si eren ben atesos o no. Es va arribar a la conclusió de que estaven ben atesos i que la neteja de l’espai era bona (11).
Al primer semestre del 1862 hi havia 12 malalts, 7 homes i 4 dones que havien entrat aquell any, més una dona que ja hi era de l’any anterior, de tots ells dues dones i dos homes van morir i la resta es va curar. Al segon semestre hi havia dos malalts i en van entrar quatre de nous, tots es van curar.
En el context de la Tercera Guerra Carlina al 1873 s’hi va traslladar la figura del Santíssim de l’església parroquial de Malgrat. Mentre va durar el conflicte i l’ocupació de l’església per part de les tropes liberals tots els actes litúrgics de la parròquia es van fer a la capella.
Al 1891 els obrers de la parròquia i els rectors de Sant Genís i Malgrat sol·liciten al bisbe que els malalts de l’hospital siguin atesos per la congregació de les Germanes Vetlladores, les actuals Germanes de Sant Josep. L’any següent s’autoritza a les germanes la gestió del centre amb l’arribada de quatre primeres germanes. La comunitat hi estarà fins al 1970 quan es traslladen els malats al Centre Mèdic Natzaret, equipament que construeix la comunitat, especialment gràcies a una donació feta per la malgratenca Dolors Regí d’una finca del carrer Ollers que va servir per pagar part del nou edifici (12).
A l’antic hospital s’hi instal·larà al 1982 la Comunitat Terapèutica de Malgrat, dedicada a l’atenció de malalts psiquiàtrics, i la capella serà utilitzada com a sala d’exposicions i xerrades fins a dia d’avui. És en el moment posterior a la marxa de la comunitat de germanes que la propietat de l’Hospital, la parròquia de Sant Genís i el Bisbat, proposa un cessió de l’ús de l’edifici a l’Ajuntament de Malgrat.
El contracte diu que la parròquia cedirà gratuïtament l’edifici demana que es reservin quatre places pels pobres de Sant Genís, els quals hauran de rebre la mateixa assistència que la resta. Totes les despeses de conservació, manteniment e impostos aniran a càrrec de l’Ajuntament de Malgrat. Si mai es fan obres s’hauran d’autoritzar des de Sant Genís amb l’aprovació del bisbat. Els obrers i el rector de Sant Genís vetllaran pel compliment del contracte durant el cinquanta anys de validesa de l’acord, que seran prorrogables, i en cas de resolució del contracte l’Ajuntament de Malgrat no podrà demanar cap indemnització per les obres i millores realitzades a l’edifici. Clou el document els espais per signar els representants de la parròquia, de l’ajuntament i el bisbe.
Si aquest contracte es va arribar a signar no ho puc precisar però si que sorprèn que es redactés set anys després d’haver marxat les Germanes de Sant Josep quan l’edifici ja no donava el servei pel que havia estat creat.
Actualment la propietat de tot l’edifici, antic hospital i la capella, dessacralitzada, segueix sent de la parròquia de Sant Genís i es troba en règim de lloguer a l’Ajuntament de Malgrat per un preu simbòlic per allotjar el centre terapèutic i fer ús de la capella com a espai cultural.
Xevi Salicrú.
1. Arxiu diocesà de Girona. Ref. CAT ADG 1 1 1 Calaix 23B C.23B n.13
2. Piña, Joan. Revista Vilelles. Article El naixement dela parròquia de Malgrat i el conflicte amb la de Sant Genís de Palafolls. Ajuntament de Palafolls 2022. pàg 27.
3.https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-0
4.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 253.
5.Arxiu diocesà de Girona. Lletres. Llibre U-235. full f77v.
6.https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lantic-hospital
7.Arxiu diocesà de Girona. Lletres. Llibre U-312. full f67v.
8.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 254.
9.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 217.
10.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 253.
11.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 257.
12. Arís, Núria. Garangou, Sònia. Piña, Joan. Malgrat de Mar. Recull gràfic 1862-1970. Editorial Efadós. 2009. pàg 182.
