dimarts, 30 de juny del 2015

Veïnat versus Poble



Es pot considerar Sant Genís de Palafolls un poble?
Si ho preguntem als actuals veïns no en tindrem pas cap dubte, però si consultem la documentació generada al llarg de la història,  ja no queda tant clar això. Doncs tal com dic, hi ha un fort  sentiment de pertànyer a un poble, diferent del que seria l’actual Palafolls, un sentiment força tardà però.  El Terme del Castell de Palafolls va donar pas a tres municipis a l’època moderna, tres municipis on el seu origen serien les tres universitats que es van  formar al Terme.
L’època que recularia, per explicar aquest procés de sentiment diferenciat de la resta del municipi, seria a partir del segle XVII, quan la  Universitat de Sant Genís de Palafolls ja forma una entitat ben diferenciada de la resta del terme del Castell de Palafolls, on també hi trobaríem també dues universitat ben consolidades,  Vilanova de Palafolls  i Sta. Susanna. Aquestes Universitats podríem definir-les com a pobles. Totes tres universitats varen  donar  pas a la creació de tres municipis durant el segle XIX, tres municipis tres pobles, sense cap mena de dubte. 
La nostra universitat formada per cinc veïnats, on  serien tractats  igualitàriament en un principi (l’exemple el tenim a la creació per privilegi reial l’any 1688 de poder formar Consell de deu persones, on hi havia d’haver dos de cada veïnat) acabarien tenint més pes Sant Genís i Ferreries, els que  tindrien un nucli consolidat, els altres tres no passaran mai de masies disperses, per tant on hi ha nucli la població sempre serà més important. Sant Genís tot i ser el primer nucli acabarà perdent pes davant Les Ferreries, sobretot a partir del XVIII, bàsicament degut a  la seva millor situació tan a nivell comunicacions com per a la proximitat de més grans extensions de terra de conreu.
Durant tota aquesta etapa el concepte poble, universitat  i parròquia son sinònims en el cas de Palafolls, hem de pensar també que el centre polític i religiós seguia sent a Sant Genís,  això vol dir que tots els veïns havien d’assistir molt sovint a Sant Genís, missa, enterraments, reunions Consells Generals Universitats,.....
Al segle XIX les coses canvien, el pes demogràfic de les Ferreries és molt més superior que Sant Genís i els seus veïns volen els serveis  més a la vora de les seves cases. Durant tot el XIX  està pactat un equilibri de poders, quan l’alcalde és de Sant Genís el tinent alcalde és de Les Ferreries i quan l’alcalde és de Les Ferreries el tinent alcalde és de Sant Genís, al segle vint això ja no es complirà, Sant Genís va perdent pes davant les Ferreries, ja només es concedeix el càrrec de tinent alcalde a Sant Genís on al seu territori seria reconegut com a alcalde de Sant Genís.
La creació de la seu del primer Ajuntament també es situa a  Les Ferreries, deixant com a cosa del passat les convocatòries de la Universitat a peu de l’església. i a finals d’aquest segle XIX també es demana tenir església pròpia, a principis del XX s’acaba de construir i al 1929 es forma nova parròquia. També el veïnat de Les Ferreries comença a ser conegut com a Palafolls, és a dir una part  s’apropia del nom del tot.
I és aquí quan neix aquest sentiment diferenciat de pertànyer a dos pobles, sobretot el situaria al primer quart del segle XX, les comunitats es diferencien sense cap mena de dubte, l’evolució de les dues comunitats es fa paral·lela,  com veiem en aquests  sis següents punts:
- la Festa Major, cada un te la seva,  quan fins llavors només n’hi havia hagut una.
-Intent d’agregació a Malgrat. L’any 1926 els veïns de Sant Genís reclamen la segregació de la resta del municipi i agregació a Malgrat.
-Intent de segregació. L’any 1929 es redacta document per prohoms de Sant Genís, motivat principalment per la creació de la nova parròquia de les Ferreries, per demanar la independència, no s’arriba a fer públic.
-Sindicat pagesos diferenciat. Els pagesos de Sant Genís formen un col·lectiu diferent del de les Ferreries, ( tret important aquest quan el municipi era eminentment agrícola, els pagesos de Sant Genís no participen d’aquells gran projectes que els pagesos de  Les Ferreries construeixen, teatre i cafè, emblema de present i passat de Palafolls)El local sindicat que es construeix a Sant Genís forma part d’una delegació del de Malgrat, més tard però es constitueix com a independent.
- Escoles. La creació de diferents escoles ja durant la república.
 -Església. La creació d’una nova parròquia, eix bàsic en una societat molt religiosa.

Tots aquests punts deixen ben clar crec l’origen d’aquest sentiment, que no cal justificar però, ja que si existeix en el cor de la gent ja és prou vàlid, però crec que calia puntualitzar uns fets  que expliquen el perquè de tot plegat.
Tot i que les coses mai son igual i sempre evolucionen, actualment aquest sentiment ja no creix, i no es transmet com ho ha fet al llarg del segle XX, diferents coses en tenen la responsabilitat, la primera,  és el tancament de l’escola  l’any 1988, element bàsic; el creixement d’una urbanització on predomina un tipus de gent poc arrelada al territori i on difumina aquest sentiment; el potent focus d’atracció que forma les Ferreries  a nivell entitats, serveis, comerç, activitats extraescolars, escola, davant la quasi nul·la atracció social de Sant Genís.
Quan els integrants  d’un col·lectiu perden  les relacions entre ells tendeix a desaparèixer  dit col·lectiu, al meu parer, és el que passa amb Sant Genís, no hi ha punts o molt pocs de trobada entre els genissencs, cosa que fa perdre el sentiment de pertànyer a un col·lectiu.
Però la història és això, una evolució constant per bé  o permal.

Xevi Salicrú


dilluns, 29 de juny del 2015

A mode de pròleg




Avui enceto aquest bloc, i que  aquesta primera entrada  serveixi per justificar el seu nom, Vall de Bossagay.

Així era anomenada el que és ara la vall de la vessant de migdia  del poble de  Sant Genís, aquella que queda entre la carena on hi ha el poble i aquella carena que va del Turó d'en Serra fins Montagut , el que ara ens separa del municipi de Malgrat, que forma el que també   prenia el nom  Riera de  Bossagay. Aquest  ajuntant-se amb la Riera del Cellent, ara Riera de Can Jordà  formava el que coneixem com a Riera de Sant Genís. 

L'origen etimològic l’hauríem de buscar en la   composició derivada del nom de lloc dit el  bosc d’en Gai, tot i que documentalment no ens consta pas ningú que posseís terres amb el nom de Gai.

Un dels primers documents on apareix el topònim vall de Bossagay és en una lletra del Bisbe de Girona, Bertran de Montrodon, on diu:  

"Als clergues de Palafolls. Hi havia hagut església antiga a la vall de Bossaganys. El predecessor, bisbe Jaume Satrilla, la traslladà al lloc dit Carregador de Sant Genís, prop del mar, on hi ha el nou poble. Després s’ha vist que el lloc és indefens enfront dels sarraïns; es retornin els objectes de culte a l’antiga, i resti la nova com a capella de Sant Antoni, 10 setembre 1382."

Aquest topònim de la vall no té massa continuïtat en el temps, si que perdura però fins al segle XVIII en molts documents notarials donant nom encara  a la riera. El lloc i la vall de seguida pren el nom de Sant Genís. En establiments de cóssos al carrer Nou de Sant Genís,  al segle XVIII , solars que limiten  a migdia amb la riera, encara s’anomenà la riera de Bossagay.

No només Bossagay serà un topònim, també el trobem com a llinatge. Al Capbreu del Terme del Castell de Palafolls de l'any 1435 capbreva l'Antoni Bossagay. Ja al capbreu del 1502 hi tenim documentat el mas anomenat Bossagay, del qui en té el domini útil el Franciscus Bossagay.

Cal especificar que el mas Bossagay no es troba a la zona de Sant Genís, si dins els límits de la seva parròquia en aquell moment, però fora de la vall de Sant Genís. El tenim ubicat a la zona coneguda com a Veïnat de Gassanons, a la banda nord del Castell de Palafolls, a tocar el riu Tordera. Aquest mas és el que ara coneixem com a mas Puigvert.  

Al segle XVII,  l’any 1636, en té el domini útil  del mas el Joan Puigvert, i és a partir d’aquest nou llinatge quan canvia de nom,  passant a anomenar-se Mas Puigvert.

Actualment el vell/bell nom Bossagay, al municipi de Palafolls, no existeix, serveixi també aquesta primera entrada per mantenir-lo, almenys en el record.





Xevi Salicrú