dimarts, 30 de novembre del 2021

En Nona, un ninotaire palafollenc.

 

Avui és la diada de Sant Andreu i per aquest motiu Sant Andreu de Llavaneres celebra la seva Festa Major i el passat diumenge la Colla Gegantera de Palafolls vàrem participar a la trobada de gegants que s´hi va fer. Érem varies colles, els geganters de la Llàntia de Mataró ,  Malgrat, Teià, Pineda i Sant Vicenç de Montalt. Quina va ser la meva sorpresa en saber, tot i que amb Llavaneres ja havíem fet varies trobades, que els seus gegants vells són obra d’en Nona, els nous són una rèplica dels vells.   

 


En Nona, Josep Cardona Vives,  ha estat  un dels creadors  més prolífics  d’imatgeria popular i tradiconal,  tot i la seva prematura  mort. Constructor  de peces tan significatives com el sol d’Els Comediants  i  una gran llista de gegants, capgrossos, màscares i figures de totes mides, com els gegants de Cabrils, de Sitges, de Sant Feliu de Llobregat, l’Odèon dels Comediants o el drac de Malgrat. El seu llegat va  més enllà d’aquestes figures, havia dirigit també als seus inicis la direcció  artística de la Fira de Calella o el Mercat d’Ocasió de l’Espectacle d’Alella, el seu taller botiga de Mataró fou un referent a tot amant de la imatgeria festiva dels anys vuitanta i noranta, obert sempre a tothom amb la seva bonhomia. La seva marxa als 45 anys va deixar un buit en aquest món de creació,  l’entitat o col·lectiu que disposa d’una peça seva diu amb la boca ben plena: és d’en Nona!.


El sol d'Els Comediants


 A Palafolls també tenim una de les seves obres, la figa que penja al  Camp de la Figuerassa, una peça de fibra de vidre, exposada a l’exterior,  que el lliga amb el seu passat palafollenc.

 

La figa de la figarassa al barri de Sant Lluís. 

Moltes biografies que corren per les xarxes diuen que era natural de Calella, i haig de dir que no és pas mentida si ens ajustem al que deu posar  la seva partida de naixement. Però tot i el que diu en Nona era santgenissenc. El seu naixement a Calella fou diguem circumstancial, va néixer a l’hospital Sant Jaume, i va ser inscrit a Calella.

En Nona va passar la infantesa i part de la joventut a la casa familiar coneguda com a cal Tatxo, al carrer Nou de Sant Genís, amb els seus pares, un germà més petit i  els besavis. El  motiu de la casa  l’havia  arrossegat el seu pare, el Genís Cardona Tenas, de Malgrat d’on n’era fill. Encara molts genissencs per referir-se a en Nona,  qui va ser el seu veí o company de jocs,  s‘hi refereixen  com al Tatxo.

Les arrels palafollenques li venien per part de mare, la Àngela Vives Solé, coneguda pels veïns com l’Angeleta  de can Daniel,  filla del Pere Vives Torrent, hereu d’aquesta masia de Sant Genís, i de l’Àngela Solé Massa de Mallorquines (1).

L’Angeleta  va quedar sense mare de ben petita, el seu pare, l’hereu,  es va tornar a casar i, sense saber-ne  els motius,  els avis paterns amb la neta varen marxar de la casa pairal cap al poble, anant a viure a la  casa del carrer Nou que l’avi havia comprat uns anys abans, anomenat-se llavors també can Daniel. Quan l’Angeleta  va  casar-se amb el malgratenc Genís Cardona la parella va continuar  vivint  a la casa, i així fou com  el petit Nona i els seu germà es varen criar a Sant Genís.

Els orígens de la casa cal buscar-los al segle XVII. Al 1680 el Francesc Valldejuli de la Torre va establir en un cós de 30 pams a l’Antoni Crosas perquè s’hi construís una casa. El cós formava part de tota una serie de solars que formarien el carrer Nou en terres dels Valldejuli i que durant aquest segle i el posterior hi establirien molts nous santgenissencs.

Al 1749 la casa era propietat del teixidor de lli Joan Font, al 1788 el fill d’aquest, el Cristòfol Font, la va vendre al Josep Dalmau de la Franquesa (2) . Al 1866 seguia  en mans dels  Dalmau, en aquell moment al capdavant de la casa hi havia el matrimoni format pel Joan Dalmau Mateu i la Teresa Martell Font. D’aquella època és el motiu encara recordat pels més grans de can Joantresa, contracció d’en Joan de la Teresa, que va perdurar fins al segle XX quan ja  la família propietària no hi vivia i hi passen diferents llogaters, a la primera dècada la família Carbó Freixas i als anys vint i trenta  la família Marqués Xaubet.

Als anys vint  el Pere Vives Martori, el  pubill  de can Daniel, casat amb la pubilla del mas la Dolors Torrent Dalmau i besavi d’en Nona, compra la casa (3). En aquell moment creiem que és quan s’hi fan reformes,  donant-li l’aspecte que ha arribat als nostres dies.  Els Vives Torrent  també hi tindran llogaters, als anys quaranta després de la marxa dels Marquès hi viura la família Salicrú Andreu. A finals d’aquella dècada és quan el Pere Vives  amb la seva dona la Dolors Torrent Dalmau  i la neta Àngeleta s’instal·laran a la casa, deixant el mas pairal, quedant-s’hi el pare amb una nova muller.  

Els Cardona Vives vendran la casa a la dècada dels vuitanta a un ciutadà alemany que no en modificarà massa l’estructura, conservant l’aspecte exterior.

 

Cal Tatxo  o Can Joantresa al carrer Nou de Sant Genís

I aquesta és la història de les arrels i la casa  on va criar-se en Nona, tot un referent al món de la imatgeria popular i tradicional d’aquest país, un personatge que ha de formar part dels més il·lustres genissencs i per extensió palafollencs.

 

Genealogia can Daniel

 

I      Jaume Brunet 1682

II     Daniel Brunet 1746 = Maria March.

III    Francesc Brunet 1779 = 1 Caterina Creixell

                                               =2 Salichs.

IV    Brunet = Salichs

V     Maria Salichs Brunet 1815 = Pau Torrent Estiu 1812.

       Concepció 1848.

       Filomena 1850.

       Josepa 1858.

       Emilia 1860.

       Josep, que segueix.

VI   Josep Torrent Salichs 1853 = Josepa Dalmau Martell 1858

VII  Dolors Torrent Dalmau 1879 = Pere Vives Martori, Sant Pere de Riu 1878.

       Pere, que segueix.

       Josep 1907.

       Maria 1909.

       Concepció 1912.

       Marcel·lí 1915.

       Mercè 1919.

VIII Pere Vives Torrent 1904 =1 Àngela Solé Massa, Sils  1904.

                                                   = 2  Elisa Surós Tomàs 1916.

            Àngela, que segueix.

M. Teresa Vives Surós 1946

IX  Àngela Vives Solé 1930 = Genís Cardona Tenas, Malgrat 1931.

           Josep Cardona Vives 1955

          Ramon Cardona Vives 1961

 

Genealogia Dalmau


I     Pere Dalmau 1389 = Avinyet

         Guillem

         Eulàlia

         Jaume

II    Guillem Dalmau 1390 = Constança

         Antònia

         Miquel

III   Miquel Dalmau 1434 = Blanca.

IV   Rafel Dalmau 1502.

V    Pau Dalmau 1531.

VI   Joan Dalmau 1583 = Caterina.

VII  Pau Dalmau 1634 = Maria Presses.

VIII Antoni Dalmau 1694.

IX   Pau Dalmau 1723.

X    Francesc Dalmau 1735 = Margarida Vallouri

XI   Pere Dalmau = Rosa Torrent 1791.

XII  Dalmau = Mateu

XIII Joan Dalmau Mateu 1823 = Maria Martell Forn 1822

          Josep 1853.

          Josepa Dalmau Martell1858, que segueix a Genealogia can Daniel.

          Genís 1859.

          Joaquima 1863.

          Cinta 1867.

          

 

Xevi Salicrú.

 

1. L’Àngela Solé  i el seu germà el Ramon Solé vàren bixar ben joves  de Mallorquines, casant-se tots dos a Sant Genís.  

2. Els Dalmau de la Franquesa eren els propietaris del mas del mateix nom situat a la cellera de Sant Genís. La casa comprada del carrer Nou va passar al caps d’uns anys en mans d’una línia secundària de la nissaga Dalmau.

3.El Pere Vives va comprar la casa natal de la seva sogra, la Josepa Dalmau Martell,  al oncle de la seva dona, el Joaquim Dalmau Martell, per tant els Dalmau eren també avantpassats d’en Nona.

 

 

diumenge, 14 de novembre del 2021

A l'aplec de Sant Ponç de 1950, tota una geografia santgenissenca.

 

Era una època on els aplecs eren dates assenyalades de tots els calendaris, les poblacions  s’hi aplegaven  a l’entorn d’ermites i fonts.  A peu, a bicicleta, a motocicleta  o amb carros, i ja en aquella dècada amb algun primer cotxe. 

A Sant Genís, entre els anys 1946-1955 com a ecònom i del 1956-1960 com a rector, va estar al capdavant de la parròquia mossèn Salvador Coll Estrach. Fill de Brunyola,  nascut al 1914 i mort al 1964, després d’uns anys de malaltia on va ser substituït al capdavant de la parròquia  pel regent Manel Prat. Mossèn Salvador  va destacar per la seva vessant literària i  musical , compositor i autor de la lletra  de diferents goigs. Durant el seu temps dedicat a Sant Genís va ser un gran dinamitzador cultural, la formació d’un cor parroquial amb gran participació i també d’una colla d’homes sorgida d’aquest cor que  cantaven caramelles cada Pasqua, o impulsor juntament amb l’Avi Calau (Nicolau Salichs) i el folklorista Josep Maria Castells Andilla de la recuperació del contrapàs, però la seva gran tasca va ser especialment  formar una unió veïnal sense precedents.

Sant Genís vivia una efervescència de comunitat, que ja venia de principis d’aquell segle , i que als anys cinquanta va tenir el moment més àlgid, i del que Salvador Coll en va ser una de les peces que va complementar el trencaclosques del que ha de ser una comunitat socialment  ben estructurada (1).






Aquesta comunió veïnal va ser  també gràcies amb les excursions  que organitzava i liderava, com la sortida a l’Aplec de Sant Ponç a la veïna Tordera del 1950. Era habitual ja sempre als aplecs agrupar-se en colles  d’amics i  famílies i fer via cap als aplecs,  però aquell any va ser diferent, encara els més grans , els petits de llavors, en   guarden un record d’aquella diada, on com diu el nom, s’hi van aplegar molts santgenissencs.

Aquell onze de maig una bona colla va  anar cap a Sant Ponç. D’aquella jornada  en conservem tres fotografies (2), tres imatges amb tres perspectives  del mateix  instant,  el moment on es van aplegar tots per documentar la festa. L’autor de la imatge no sabem qui fou, però a la colla hi falta mossèn Salvador, fou ell qui fer la fotografia? No en tenim resposta.

A la imatge podem identificar membres de moltes de  les cases i famílies  que formaven aquell Sant Genís dels anys cinquanta. El llistat dels noms és tota una geografia humana del moment, quasi tots de més a prop o de més lluny tenien un vincle familiar, és que el poble Sant Genís era encara aquells anys el que podríem dir un gran clan.



 


1

 

25

Conxita Carbó Xarbau.  Can Peptoni.

2

Joan Salichs Bonet. Can Ferrerhosta.

26

Quimeta Freixas Freixas. Cal Fuster.

3

 

27

Josep Carbó Ollé. Ca la Leonor.

4

Josep Salichs Bonada. Can Forn.  

28

Joan Soler Ollé. Can Freixas.

5

 

29

Cinto Mayà ripoll. Ca la Carme.

6

Joan Vilaró Pou.

30

Norbert Salichs Bonet. Can Quim.

7

Mossèn Sant Pere de Riu.

31

Nicolau Salichs Bonet. Cal Fuster.

8

Salvador Carbó Xarbau. Can Peptoni.

32

Teresa Salichs Freixas. Cal Fuster.

9

Vador Ballicrosa Musoll.Cal Campaner

33

Joan Soteras Soler. Can Freixas.

10

 

34

Joan Soteras Fabré. Can Freixas.

11

Miquel Salicrú Andreu. Can Reig.

35

M. Teresa Alsina Carbó

12

Carme Coll Estrach. Germana mossèn.

36

Montserra Salichs Freixas. Cal Fuster.

13

Sidro Alsina Salichs. Cal Ros.

37

Marina Salichs Freixas. Cal Fuster.

14

Pilar Clopés Caballer. Can Borrell.  

38

Lola Puigdefabregas Ribot.Can Dalmau.

15

Marina Bonet Freixas. Can Ferrerhosta.

39

Magda Salichs Ribot. Can Forn.

16

Josep Sala Sensat. Can Reig.

40

Joan Salicrú Sala. Can Reig.

17

Paquita Sala Martí. Can Reig.

41

Montserrrat Gibert Roca. Can Gibert.

18

Vicenta Salichs Bonada. Can Forn

42

Nicolau Salichs Xarbau. Can Quim.

19

Maria Xarbau Salichs. Can Quim

43

Joan Mayà Ripoll. Ca la Carme.

20

Conxita Sala Martí. Can Reig.

44

Rosa Pallí Carbó. Ca la Carmeta.

21

Pepita Soler Ollé . Can Freixas.

45

Mercè Vilaró Carbó.

22

Carolina Ollé Massanella. Can Freixas.

46

 

23

Teresa Sala Martí. Can Reig.

47

 

24

Filomena  Carbó Xarbau. Can Peptoni.

48

Joaquim Salichs Xarbau. Can Quim.

 

 Xevi Salicrú.

 

 1.https://valldebossagay.blogspot.com/2015/06/veinat-versus-poble.html

2. Autor desconegut. Fons Xavier Salicrú.