El dia que a Palafolls vàrem perdre la platja.

 

Qui no ha sentit mai a parlar de  la platja de Palafolls? Molts ho diem mig en broma mig en serio, però ha tingut mai una platja Palafolls?, té alguna veracitat històrica aquesta toponímia que apliquem alguns palafollencs a una de les platges  de Malgrat? Per explicar-ho hem de recular força en el temps,  i entendrem com és que encara ens ha quedat a la memòria popular anomenar així a una de les platges de Malgrat, l’anomenada Platja  de la Conca.

Cal anar a l’antic Terme del Castell de Palafolls, el qual al llarg dels segles s’hi van anar constituint tres universitats, la de Santa Susanna, la de la Vilanova de Palafolls  i la de Sant Genís de Palafolls. Aquestes foren el precedent i la base del que a partir del  segle XIX serien els Ajuntaments de Santa Susanna, Malgrat i Palafolls .

Al 1466 es va donar al nucli de  la Vilanova de Palafolls el privilegi de tenir Universitat pròpia (1) separada de la de Sant Genís. Aquest privilegi consistia en poder-se organitzar i obtenir una representació pública de tota aquella  comunitat davant el poder senyorial, quan fins llavors tot el territori estava organitzat com a una sola comunitat, la Universitat de Sant Genís.  El concepte d’universitat, derivat del terme llatí “universitas-atis”,  vol dir la totalitat, en aquest cas el conjunt de tots els caps de casa. 

La documentació antiga que ens parla d’aquesta nova universitat  ens porta a entendre que no anava més enllà de l’estricte nucli urbà, però que anava creixent  i agafant protagonisme social, polític i econòmic com a única vila del Terme del Castell.  Ens atrevim a dir que mai es va  definir una línia fronterera amb la vella universitat, doncs aquesta  era principalment el conjunt de caps de casa d’un nucli que havia rebut els primers privilegis per facilitar el seu poblament al 1346 per Guillem de Palafolls.

La primera definició dels límits entre Palafolls i Malgrat són parroquials. La concordia de fundació i separació de la parròquia de Malgrat al març de 1559 (2)  establia: “ ... Vilanova, hospital, torre o forteresa i tot el terreny avall fins a la mar, del camí reial, des del terme de Pineda al de Blanes , sia territori de la nova iglesia fundadora...”  és a dir tota la Vilanova, nucli urbà, l’hospital ( tot i ser territori de la nova parròquia serà propietat i administrat per  la parròquia de Sant Genís) la torre del Castell, i tot el territori que estigui per sota el camí reial (actuals carrers  Passada i Girona)  entre Pineda i Blanes (3). Amb la formació dels municipis moderns, als anys trenta  del segle XIX, es van anar definint organitzativament però no territorialment. El consistori malgratenc afirmava  que Palafolls no va voler definir els límits en aquell moment: “...resulta de no haber procedido a su debido tiempo a formar el correspondiente deslinde de los terminos....cuyas poblaciones formaban un distrito municipal y ni se encuentra documento alguno que acredite la rodalia que debia señalarse al tiempo ....cuya comisión no se conformó en representación del ayuntamiento de Palafolls habiendo manisfetado este que perderia mas de veinte y cinco vecinos y la mayor parte del terreno...” (4).

La gestió del territori per part d’aquells primers ajuntaments es trobava en problemes de jurisdicció difícils d’administrar, com el que ens descrivia el consistori malgratenc en un ple de 1850 (5).  Es queixaven de la proximitat de cases pertanyents a Palafolls  “ a tiro de piedra del pueblo de Malgrat” alhora de fer el repartiment del cupo anual de consums, ja que en aquestes cases, anomenades cases del Castell i pertanyents a Palafolls, es venien carns, vins, aiguardents i licors amb l’objectiu de perjudicar la contribució de consums de Malgrat. I afegien que la superioritat, referint-se al Governador Civil, ja  havia estat avisat. El governador insistia en que es fes el repartiment i el pagament, Malgrat exposava el problema dient que no podien pagar, no que no volguessin, els 38.1000 reals que s’havia estipulat per Malgrat.

El conflicte era servit, i sembla que la presió del Governador va fer retirar a Palafolls aquells punts de venda, reubicant-los cap al nucli de  les Ferreries. El motiu de tenir aquests punt de venda a les cases del castell era degut a que  en aquell moment el nucli de Malgrat era de llarg un centre urbà amb molta gent i amb molta més vida econòmica respecte al petit nucli de Palafolls (6), per tant aportant, fins llavors, molts més beneficis que els que es donarien a partir d’ara a les Ferreries.

Però el conflicte no era pas solucionat, la junta pericial de riquesa municipal nombrada per Malgrat comunica el 17-4-1851 (7) al consistori malgratenc que el repartiment de la riquesa municipal no es pot dur a terme, ja que no poden saber fins on arriba el terme municipal. Diuen que hi ha finques  molt properes a Malgrat que contribueixen a Palafolls i que es troben dins Malgrat i finques molt properes a Palafolls que pertanyen a Malgrat. El consistori determina que cal urgentment delimitar el terme, acordant demanar a l’autoritat superior que es creï una comissió per delimitar els dos termes, encara que sigui a cost dels propietaris rústics i urbans afectats. Al maig  d’aquell mateix any es forma la comissió que treballarà per delimitar els termes. La Diputació de Barcelona anomena a l’intendent honorari, Enrique Antonio Berro; l’Ajuntament de Malgrat  comissiona a l’alcalde Benito Turró, al tinent alcalde Juan Creixell i dos membres del grup de majors contribuents, Jaume Garriga i Raymundo Sagarra. Palafolls comissionarà a l’alcalde Juan Borrell, al regidor Antonio Prat i a dos dels majors contribuents, José Puigvert i Narciso Alsina. 

Aquell  1851 (8), el vint de maig,  cada comissió municipal per separat proposa allà on creuen que hi ha el límit municipal. Malgrat diu que considera que el límit puja pel Torrent de can Gelat fins el turó de Montagut, seguint direcció Turó d’en Serra i d’allà fins Turó de can Oms baixant pel rec Viver fins al mar. Palafolls no està gens d’acord amb aquest límit i descriu per on passa el seu pretés límit. Puja per la riera de Sant Genís seguint per  darrera els horts de les cases del carrer Aragó, seguint per la pared de la casa de Juan Marés del carrer Passada (Camí Reial) baixant pel carreró de l’Hospital, seguint per la façana d’aquest fins trobar la casa de José Cuní del mateix carrer Passada, seguint per darrera de l’hort d’aquesta casa, continuant per darrera l’hort del farmacèutic Felix Català, casa que ja està a la plaça Reial de Malgrat (actual plaça Barretina). Deixant l’hort d’en Català puja cap al Castell  baixant per l’antic camí de Tordera i seguint fins el Turó de la Verge fins a trobar la carretera nova a Blanes (actual BV-6001 o carretera vella de Blanes) arribant a trobar el Vall d’en Fàbregues i seguint-lo fins el mar.

Davant d’aquesta diferència de posicionaments el Governador Civil  demana a l’arquitecte  Josep Oriol Mestres que faci arribar a un acord a totes dues parts, Malgrat comunica al Governador que per part de Palafolls tot són subterfugis per provocar confusió.

El 30-8-1851 es reuneixen a la sala capitular  de l’Ajuntament de Malgrat representants dels dos ajuntaments per acostar posicionaments (9). Palafolls manté la seva proposta inicial i Malgrat varia la seva dient ara que  puja pel Torrent de can Gelat fins turó de Montagut, seguint direcció Turó d’en Serra baixant fins carretera Reial, travessant riera de Sant Genís fins la creu d’en Marçal ( punt a ponent de la Casa Gran a peu del camí antic de les Ferreries) seguint recte fins el Turó de la Jordana ( actual Turó de can Jordà) i continuant  recte fins el riu Tordera i baixant cap al mar. Per tant per primera vegada Malgrat proposa quedar-se amb tot el pla de Grau i deixant sense costa al  municipi de Palafolls, el qual aquest dia manté la seva proposta al·legant que és el límit històric basat en el cadastre de 1736 (10), tot i no tenir-lo per demostrar la seva posició. Malgrat replica que aquest límits històrics són cosa del passat, i  en cas de ser així els tres ajuntaments formaven una sola municipalitat en temps feudals, res comparable als ajuntaments constitucionals actuals. I que només reconeix que l’hospital forma part de Palafolls com ja va reconèixer al 1839 i 1843, i que vora el poble de Palafolls hi ha finques de Malgrat que cedirien  avenint-se a ampliar el terme de Malgrat amb una capacitat proporcional a aquestes terres que són vora Palafolls canviant-los pels terrenys situats entre la riera de Sant Genís i els límits amb Santa Susanna per sota la carretera a França.

Veient l’arquitecte que les posicions no  s’acosten proposa ell a l’endemà un nou límit que pujaria del mar a la ja anomenada platja de la Conca o de l’Estany, a l’alçada de l’estany d’Escúmul,  pujant i seguint  el traçat del torrent de la Vall d’Escúmul  travessant l’antic camí de Blanes (actual camí del mig) i arribant fins la carretera nova a Blanes (l’actual anomenada carretera vella a Blanes BV-6001)   travessant-la  i seguint l’antiga carretera de Sant Genís a Blanes, fins a trobar  la Creu de mas Marçal,  seguint cap al sud fins a trobar la partició de la finca de Raymundo Sagarra i la de Ramon Garriga, alias  el rei, i més amunt la del mateix Sagarra amb la de Narcís Comas fins a trobar el Torrent del Sot d’en Sagarra, per el qual pujaria per la partió de Manuela Dorda i la de Narciso Comas fins a trobar el camí esgleier o sagrament antic que del mas Palomeres va a l’església de Sant Genís. Segueix el camí fins a trobar el torrent de vora can Palomeres al seu sud, baixant per ell fins a trobar la carretera a França i seguint fins a trobar la seva confluència amb  l’antic camí de Pineda a Malgrat i fins al  mar.

Palafolls i Malgrat no accepten  la proposta de l’arquitecte. El primer diu que  perdria vint i cinc veïns i cent cinquanta quarteres de terra però que accedeix a cedir a Malgrat el mateix número de quarteres que té aquest dins terme de Palafolls. I el segon diu que ja té un terme petit i amb la proposta encara en perdria més. L’arquitecte Oriol dona per fracassada la seva tasca.

Al març de 1852 (11)  la comissió continua  en plena labor de traçar i acordar una  línia definitiva,  es descriuen diferents peces que cal que passin a formar part de Malgrat però que fins llavors eren terme de Palafolls ( com si d’una illa es tractessin), unes quantes cases del carrer Passada, el corral de Felipe de Saleta, cases del carrer del Castell , les eres de batre del carrer Nàpols i les terres de la riera que estan unides a les cases que formen part del nucli de Malgrat. Proposen que es canviaran aquestes peces per propietats existents vora la torre de Montagut i altres que sent de Malgrat estan vora el poble de Palafolls.  A l’abril cada municipi haurà de buscar un agrimensor per aixecar plànols dels nous límits (10). Les aptituds que es demanen són que sigui una persona intel·ligent. Per Malgrat s’elegeix  a José Oriol Mestres de Barcelona  després d’haver descartat dos candidats més, que eren Pedro Moreno, també de la Ciutat Comtal i Juan Hosta de Calella (10). Palafolls escollirà al agrimensor Juan Soler Mestres, que serà substituït pel mestre d’obres Pablo Masferrer.

El 12-4-1852 (12) hi ha un acostament de posicions, Palafolls proposa pujar per la costa a la ja anomenada platja de la Conca o de l’Estany, a l’alçada de l’estany d’Escumul,  pujant i seguint  el traçat del torrent de la Vall d’Escúmul   arribant fins carretera nova a Blanes (l’actual anomenada carretera vella a Blanes BV-6001)  travessant-la  fins trobar camí al mas Mercader ( Casa Gran) seguint fins a  la Creu de mas Marçal,  girant cap a ponent travessant les terres de Narcís Masferrer Vila entre la casa ( Can Vila) i la nòria fins a trobar la riera de Sant Genís. Continuant    per la partió de Ramon Aymerich i Benet Turró fins trobar la carretera a França ( l’actual N-II) travessant-la i pujant cap a ponent seguint  la partió de Juan Alsina fins a trobar la divisió de Joaquim Torrent àlies Valldejuli. Seguint  amunt fins al Turó  d’en Serra i seguint els límits de Valldejuli  i camí ( que fa de  partió municipal ) arribant fins a la torre telegràfica (13)  quedant a la dreta de la torre de Palafolls i esquerra de Malgrat. Continua la delimitació amb Sant Susanna seguint en línia recta al turó d’en Gelat i passant pel marge travessar les terres i olivars d’en Gelat passant a seguir per la partió d’en Torrent de Santa Susanna i Gelat fins a trobar de nou la carretera Reial (actual N-II) i ja seguint fins al mar entre les finques de Juan Rabassa cabot i Gelat. Palafolls cedeix per la seva frontera  per banda de Sant Genís acceptant per primer cop turó d’en Serra com a límit i també cedeix més part del Pla de Grau desplaçant la seva proposta més a l’est, deixant el vall d’en Fàbregues i agafant el vall d’Escúmul com a partió.  Malgrat segueix agafant el Turó d’en Jordà, per tant tot el que és ara Sant Lluís ho inclou i  fins el riu Tordera a partir del creuament vall d’Escúmul amb carretera a les Ferreries.

Part del croquis de la proposta que pujava del mar pel torrent d'Escúmul, quedant les terres entre aquest i el riu a Palafolls.

El 10-5-1852 (14) la totalitat de la comissió arriba finalment a un acord de totes les parts i el proposa a la Diputació. Es demana que els agrimensors facin el croquis de l’acord a que han arribat, establint  que la línia de partió entre Malgrat i Palafolls  al Pla de Grau fos la carretera de Mas Bages, pujant del mar fins la carretera nova de Blanes (actual carretera vella), deixant els  altres límits com proposava Palafolls a la seva última proposta.  Aquesta proposta però no agrada a la Diputació que diu que quedaria una franja a tocar del riu molt allunyada del poble de Palafolls, per tant de mal gestionar. Al trenta de març de 1854 la Diputació, vista la resolució i les seves esmenes, emet l’informe que determinarà els límits on es   mantindran tots els  proposats per la comissió amb l'excepció de la part de llevant on determina que el terme de Malgrat arribi fins al riu Tordera, establint com a límit en el tram del torrent d’Escúmul i el riu Tordera la carretera vella de Blanes, i per a la resta de límits agafant la última proposta de Palafolls i la comissió.

El 11-9-1855 es publica la Reial Ordre amb els nous  límits i el 17-10-1855 el president de la Diputació  Ignacio LLasera y Esteve ho  comunica als ajuntaments.  Si el setembre de  1855  s’estableix la redefinició del terme de “iure” no serà fins el vint-i-tres de febrer de 1856 que serà ja  de facto. Aquell dia es troben a la torre de Montagut  els representants dels dos ajuntaments per a marcar sobre un plànol les noves fites dels termes, on aixecaran acta. Per Malgrat hi són  l’alcalde Francisco Gibert, l’alcalde segon  Pascual Marés i els regidors Poncio Sagol, Ramon Turró, Narciso Verdaguer, Antonio Montal, Melchor Casas i Andres Estiu, regidor síndic, i per  Palafolls l’alcalde Narciso Moner, l’alcalde segon Ramon Mompió i els regidors Esteban Puigvert, Pere Ruscalleda i Feliciano Ferran. Es marquen sobre un mapa els nous límits.

D’aquell veredicte el municipi palafollenc hi surt amb un terme molt més petit de quan va començar el procés, la comissió mantenia per Palafolls una franja força substancial al Pla de Grau però la decisió de la Diputació, el que anomenaven a l’època l’autoritat municipal, d’arribar fins al riu abocava a Palafolls a perdre el front marítim i tot el vessant sud del Turó d’en Serra.  No ens consta cap queixa del consistori palafollenc, que de ben segur hi devia ser, a la zona del pla que s’incorporava a Malgrat no hi havia cap vivenda i la gran majoria de propietaris eren de Malgrat, però no era el mateix a la vessant sud de la zona del  Turó d’en Serra on hi havia masies de pes com can Palomeres  i on moltes de les terres eren de palafollencs, o les cases del castell i del carrer Passada a Malgrat on hi havia un bon nombre de veïns.

La tradició diu que tota aquella zona va ser canviada per tan sols un sopar pagat pel consistori malgratenc al regidors de Palafolls, cert o no és evident que de les postures inicials Palafolls va sortir molt mal parat territorialment. La negativa a formar comissió als anys trenta ja presagiava el que es van trobar vint anys més tard. 

El 28-10-1889 (15) es van ratificar i es senyalitzar de nou aquells límits acordats  al 1854. Però no era tot escrit encara, Palafolls veuria encara la pèrdua de més jurisdicció, ara parroquial. El 24-8- 1893 (14), just el dia abans de la Festa Major de Sant Genís....., el bisbe de Girona Tomàs Sivilla decreta l’agregació  a la parròquia de Malgrat de totes les cases del Castell, els masos Viader, Molí d’en Valerí, Palomeres, la Coixa i d’altres igualant el terme eclesiàstic al civil.

De ben segur que la segona meitat del segle XIX fou un dels episodis menys gloriosos de la història de Palafolls, la pèrdua de terra i veïns era directament proporcional a la pèrdua de recursos econòmics tant per l’església com pel consistori.  

 

Xevi Salicrú.

1.Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns. 1915  Edició facsímil del Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 39.

2.Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns. 1915  Edició facsímil del Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 55.

3.El límit amb la parròquia de Pineda era la riera de Santa Susanna i amb Blanes hem d’entendre que es va considerar el riu, però no serà fins al 1603 que tota l’altra banda del riu, el veïnat de Traslaigua,  deixarà de dependre de la parròquia de Palafolls i del Terme del Castell, passant a estar sota jurisdicció civil i eclesiàstica de  Blanes.

4.AMMM Carpeta 02133. doc. 24069, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1851.

5.AMMM Acta ple municipal 23-9-1850 Sent alcalde Juan Bautista Garriga Turró 

6.AMMM Acta ple municipal 6-10-1850 sent alcalde accidental Narciso Pla, primer tinent alcalde.

7.AMMM  Acta ple municipal 17-4-1851 sent alcalde Juan Bautista Garriga Turró 

8.AMMM Carpeta 02133, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1851 sent alcalde de Malgrat Juan Batista Garriga y Turró i secretari Feliciano Ferran.  

9.AMMM Carpeta 02133. doc. 24069, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1851.

10.AMMM Carpeta 02133, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1852.

11.AMMM. Acta ple municipal 31-3-1852 sent alcalde Benito Turró Cuní

12. AMMM Carpeta 02133  Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1852.

13.En el moment de marcar sobre el mapa les noves fites Malgrat diu que la torre de Montagut pertany a Palafolls, aquell mateix dia, a peu de la  torre, Palafolls diu que  pertany a Malgrat,  actualment però pertany a Santa Susanna.  

14.AMMM Carpeta 02133, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1852 

15 .Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns. 1915  Edició facsímil Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 62.