dimarts, 28 de maig del 2019

Esquerra retorna a la plaça Major.



El passat diumenge 26 de maig Esquerra Republicana de Catalunya ha fet història, ha  tornat  a guanyar, ara per majoria, les eleccions de Palafolls després de més de  vuitanta anys. Ha costat, però  l’esforç que ve de lluny ho ha permès.

El mandat d’Esquerra durant la Republicà també va costar  a casa nostra , la onada republicana que varen ser les eleccions municipals del 12  d’abril de 1931 no va arribar a Palafolls. Aquell 14 d’abril es va proclamar la República, però  Palafolls ho va passar sense massa enrenou i amb poques celebracions. Aquelles eleccions les havia guanyat la llista encapçalada per Josep Alacuart Ribot, qui encapçalava un partit anomenat Unió Republicana Federal de Palafolls de caire  conservador tot i el nom.

Les poblacions on no va guanyar cap opció republicana, com Palafolls, es repetiran eleccions al maig, però  tornarà  a guanyar una llista patrocinada per la Lliga Regionalista i encapçalada de nou per Josep Alacuart, guanyant per majoria absoluta.

No serà fins les següents eleccions del 14 de febrer de 1934 que Esquerra les guanyarà, quedant un Ajuntament presidit pel republicà Joaquim Fàbregas Parera i amb  quatre regidors, Joan Alsina Rabassa, Manel Plà València, Joan Mateu Carbó i Jaume Martorell Pessaferrer  i a l’oposició dos  regidors de la Lliga,  Joaquim Privat Ribas i Ramon Clopés Regàs.

Aquest ajuntament serà destituït el 15 d’octubre de 1934 pel comandant de l’exèrcit Antonio de Carranza,  personat a l’Ajuntament pels coneguts fets d’octubre.

Es nomenarà  una junta gestora amb només regidors de la lliga,  que s’aniran renovant  fins el febrer de 1936 quan  es reconstituiran  els ajuntaments del 1934  a raó de la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions estatals del 16 de febrer de 1936.

Amb l’arribada de la Guerra Civil, al juliol del 1936, els dies 28 i 29 es constitueix un nou Ajuntament  incorporant dos membres més d’Esquerra, Josep Grimal  Roca i Narcís Roca Borrell, amb substitució dels dos de la lliga cessats i perseguits.

A l’octubre d’aquell any es reorganitza la composició del consistori donant representació també al PSUC , CNT i a la Unió de Rabassaires. Assumirà l’alcaldia Miquel Plà Masferrer del PSUC. Son temps convulsos i el  9 de gener del 1937 l’alcalde i els regidors d’Esquerra dimiteixen. El dia 12 d’aquell mes ens constitueix un nou  Consistori presidit pel membre d’esquerra Ramon Carbó Ribas amb un Ajuntament amb quatre regidors d’Esquerra i quatre de la CNT . Només durarà dos mesos i s’aniran alternant diferents consistoris, però no serà fins el 19 de juny de 1938 que Esquerra tornarà a presidir l’Ajuntament de la mà de Manel Plà València fins l’entrada de les tropes nacionals el gener del 1939.

Deixant de banda els convulsos anys de la Guerra Civil amb entrades i sortides de regidors i alcaldes d’Esquerra,  de les últimes eleccions guanyades per Esquerra al 1934 , encapçalades per Joaquim Fàbregas Parera,   que havien estat les primeres mai guanyades , fins  les d’aquest  26 de  maig de 2019 encapçalades per Francesc Alemany Martínez  han passat 85 anys.

Esquerra ha obtingut  enguany set dels tretze regidors en joc, acompanyaran  al Francesc, Susanna Plà, Jordi Villaret, Sònia Gonzalez , Aleix Freixa, Helena Carles  i Oriol Jordan.

Aquell esforç que deia que venia de lluny, amb el que encapçalava aquest text,  és el camí que van començar  a obrir els regidors d’Esquerra  l’oposició,  l’any 2003 amb Carme Xart substituïda a mig mandat per Jordi Pedemonte, al 2007 amb  la continuació del Jordi, al 2011 ja amb Francesc Alemany i Susanna Plà i al 2015 amb el Francesc i  la Susanna, el Jordi Villaret i la  Judit Caimel, substituïda a mig mandat pel Sergi Pinet.

La República va  portar aquella victòria del 34 , aquesta del 2019 ens la retornarà.

Xevi Salicrú

Bibliografia.
Amat Teixidó, Jordi. Vivències de la República i Guerra Civil a Palafolls. Ajuntament de Palafolls 2007.






dissabte, 4 de maig del 2019

Els Palafolls al saqueig d'Almeria.



L’any 1147 un estol  de  seixanta-tres galeres i més de cent naus genoveses es presentava davant el cap de Gata  amb l’objectiu de prendre la ciutat musulmana d’ al-Mariyya, el que ara coneixem com Almeria, governada per els almoràvits. La gran flota de Gènova hi havia acudit per donar suport al  rei de Castellà Alfons VII,  qui liderava la campanya.

Al cap de pocs dies hi va arribar també el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb un petit estol de mil homes,  acompanyat de Guillem VII de Montpeller. Alfons VII de Castella, acompanyat de Garcia VI de Pamplona, hi va arribar una mica més tard amb dos mil homes més, quan el setge ja s’havia iniciat pels seus aliats.

Entre el miler d’homes que acompanyaven el comte de Barcelona hi havia varis cavallers catalans, alguns d’ells molt  propers a nosaltres, com  Vidal de Blanes, Joan de Pineda, Guerau de Cartellà o el mateix Pere de Palafolls, senyor del nostre castell de Palafolls.

La família Palafolls eren  senyors d’un territori poc poblat, amb pocs focs. En aquell moment el terme no comptava amb cap nucli,  hem de imaginar-nos un territori  pinzellat amb algunes  masies arrecerades a la muntanya del castell i a redols de la vall de Sant Genís, on hi havia l’església que tot  just feia setanta-set anys  que havia estat consagrada com a parroquia. I el senyor de Palafolls acompanyat potser amb una molt petita host de palafollencs, formaven part d’aquestes  tropes disposades a assaltar una ciutat pròspera, tan culturalment com comercialment,  amb vora trenta-mil persones, on un  miler eren artesans que es dedicaven  a la confecció de teixits d’alta qualitat,  res a veure amb la rusticitat d’aquells palafollencs del segle XII.

El setge va concloure el  17 d’octubre  amb la caiguda de la ciutat i el posterior saqueig. Saquejada fins als límits, arribant  a l’extrem  d’arrencar   les portes de fusta de la ciutat,   folrades amb pell i amb reblons de bronze, que varen ser portades a Barcelona com a botí de guerra i posades al portal de Santa Eulàlia. Diuen que els barcelonins quedaven bocabadats amb tal meravella.

Especulem  que a Pere de Palafolls alguna part  del botí li devia tocar, alguna de les meravelles de la bella al-Mariyya de ben segur devien  arribar fins a les terres de Palafolls.

Almeria va quedar en mans d’Alfons VII, però per pocs temps, al 1157 els almohades recuperaren la ciutat, tot i que ja no va arribar a recuperar la prosperitat d’abans del saqueig. No tornarà  a caure en mans  cristianes fins l’any  1489 quan va ser entregada als reis Catòlics pel rei musulmà nassarita de Granada.

Xevi Salicrú.

Bibliografia:
Revista La Voz de Malgrat. Setembre 1954.pàg. 5.
Generalitat de Catalunya. Els comtes sobirans de la Casa de Barcelona. De l’any 801 a l’actualitat. Edicions 62. Novembre 2002.