Un dissabte a la tarda, deurien ser les quatre o quarts de cinc, passava pel
carrer de Dalt, de fet anava a can Mateu. A l’era de can Calau hi veig tota
una colla de canalla jugant, m’hi acosto
i els saludo , són de l’esplai, en conec
una de les monitores, l’Alba, filla d’aquest carrer, i alguns dels nens i nenes, geganters.
Em diuen que juguen a matar conills, res fora de lo normal, del que
pot fer un grup de l’esplai, però em crida l’atenció que el camp de joc és l’era. Em sembla extraordinari, un espai circular, sense racons
ni angles, el joc harmonitza amb aquest lloc, espai centenari i alhora el fan ells ben viu.
L’era ha estat la plaça que no ha
tingut mai aquell carrer, ha estat primer de tot espai de batre, la raó d'existir, ha estat punt de trobada en dies assolellats d’hivern o a les
caloroses nits d’estiu, espai de
confidències, de festejar, ha estat el
fons de moltes fotografies, del dia del Ram i de
núvies del carrer, espai de joc
dels nens de moltes generacions, i ha
estat i és el tresor del carrer de Dalt.
I per què en diem l’era de can
Calau? No costa pas d’esbrinar que els amos de la casa del davant, can Calau, en són els propietaris, per tant l’era rep el
nom de la casa.
Ells en tenen cura, sempre neta
com una patena. No és un espai públic, però qui s'hi vol acostar sempre hi és
convidat a gaudir-ne.
I aquest Calau va existir? Doncs sí, hem d’anar una mica
endarrere, a finals del segle XVIII, on consta propietat de dos cosins, el Joan
Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que
rebia aquest Nicolau.
Però l’era ja hi era abans que
arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era
és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi
havia l’antic casal.
Casal ja documentat al 1502 amb
el Pere Boïga i al 1585 ja amb l’Anton Tossell,
propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors. L’Antònia Tossell, casada amb el Salvador Morell, seran els últims de la nissaga que viuran al
mas. L’any 1720 es dividirà en tres parts per venda el casal,
una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel
Jacint Antoni Joan Carreres.
Les terres del mas seran venudes també a diferents propietaris i donaran pas als carrers de Baix, del Mig
(Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna casa del carrer de Baix ja s’haurà edificat a la primera
meitat del segle XVIII, a la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat
terres als hereus dels Tossell, establirà a diferents veïns en cóssos que crearan el carrer del Mig, el
mateix farà el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns
cóssos que donaran pas al carrer de Dalt.
L’era és el nexe d’unió del
present amb el passat, el present d’aquests carrers, de les cases amb eixida, dels
veïns que l’estimem com a seva, i el passat del mas Tossell de les Boïgues, que al
XVIII finarà els seus dies, i del que només ens queda l’era de can Calau.
Xevi Salicrú