Una santa missió, segons l’Enciclopèdia.cat., és un conjunt de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que es feien durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o varis sacerdots, anomenats missioners.
Les primeres referències a les missions són ja de les antigues prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu de Gimara als segles XIV i XV, on ja es van començar a anomenar així. Però no serà fins a partir del Concili de Trento, i especialment a partir del segle XVII amb els caputxins i els franciscans, quan aquest tipus d’activitats s’aniran estenen pel territori, tot i que no serà fins a la primera meitat del segle XIX quan seran realment institucionalitzades per l’església.
Era costum aixecar sempre un monument en forma de creu per testimoniar el seu pas per les poblacions on s’havia realitzat, on s’hi recordava l’any de la santa missió. A Sant Genís en tenim documentades dues amb les seves respectives creus metàl·liques conservades, una primera de l’any 1898 i una segona del 1965. De la primera missió en tenim nul·la informació, més enllà de la creu que es va posar originàriament davant l’església damunt un obelisc d’obra. De la segona disposem a banda de la creu d’un magnífic reportatge fotogràfic fet pel malgratenc Antoni Poch, on va documentar fil per randa tots els actes de la missió. Al crear aquesta segona creu es va adherir sobre ella la vella creu del 1898, el motiu d’unir les dues creus era degut a la remodelació que havia fet el rector de tot l’espai de l’antic cementiri.
 |
| Autoria Xavier Salicrú. Actual creu al·legòrica de les dues santes missions. |
 |
| Fons Arxiu Històric Fidel Fita. Imatge de l'antic cementiri amb la creu de 1898. |
 |
| Fons Jordi Ballvé. |
El nou rector, mossèn Manel Boades (1) arribat al 1962, va prendre la decisió de reformar tot l’espai del cementiri, enderrocant-lo i convertint-lo en una zona enjardinada, havent de moure l’obelisc de la creu de la primera missió, que d’ençà el 1933, any de la inauguració del cementiri municipal, no s’hi havia enterrat a ningú. Amb motiu de la segona santa missió es va crear una nova creu metàl·lica de grans dimensions posada a l’entrada del recinte eclesiàstic, clavada en una pedra de molí que havien donat a can Freixes. Per solucionar la ubicació de l’antiga creu es va adherir a sobre de la nova que ja havia estat realitzada a semblança de l’antiga.
La santa missió del 1965 es va dur a terme entre el 21 d’abril i el 2 de maig, realitzant diverses activitats durant tots els dies; oficis, pregàries, benediccions, prèdiques i processons. Un dels principals actes fou la visita del bisbe de Girona Narcís Jubany, on va encapçalar una processó sota pal·li, la benedicció del nou monument i oficiar una missa. La visita del bisbe va acostar a molta gent de les poblacions veïnes a Sant Genís, aquell dia també acompanyaran al bisbe, a banda d’altres preveres de la diòcesi, tots els seminaristes del Col·legi Sant Pere Chanel de Malgrat. Aquesta visita que fou de gran transcendència i protocol va requerir també la presència de totes les autoritats i prohoms de Palafolls, movilitzant fins i tot també el cos de sometent de Sant Genís.
 |
| Reportatge d'Antoni Poch. Fons Xavier Salicrú. Ofici presidit pel bisbe. |
 |
| Reportatge d'Antoni Poch. Fons Xavier Salicrú. Seminaristes rebent al bisbe. |
 |
| Reportatge d'Antoni Poch. Fons Xavier Salicrú. Processó amb el bisbe sota pal·li custodiat pel cos del sometent de Sant Genís. |
 |
| Reportatge d'Antoni Poch. Fons Xavier Salicrú. Benedicció de la nova creu. |
 |
| Reportatge d'Antoni Poch. Fons Xavier Salicrú. Processó pels carrers de Sant Genís. |
Un altre dels moments amb un fort simbolisme i rellevància fou la portada de les relìquies de Sant Genís, provinents de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí. Recordem que amb la crema de l’església al trenta-sis es van destruir les que es custodiaven feia segles. Tot i que tradicionalment la devoció de la parròquia és a Sant Genís de Roma i a Torroella de Montgrí a Sant Genís d’Arles feia alguns anys que l’església havia dictaminat que Sant Genís de Roma era una devoció i llegenda sorgida a partir de la creació d’una església a Roma dedicada a Sant Genís d’Arles, per tant era el mateix personatge.
Xevi Salicrú
1. Manel Boadas, natural de Lloret va ser rector de Sant Genís de 1962 a 1979. Durant el seu rectorat va realitzar diferents canvis a la parròquia a banda d’enderrocar el cementiri; va traslladar la imatge de Sant Genís al lateral del presbiteri, va retirar els altars laterals fets precàriament passada la guerra i va llogar cambres de la rectoria a turistes, arribant a allotjar-hi quaranta persones alhora. Tots aquests canvis van trasbalsar força als feligresos de la parròquia
Bibliografia:
Arasa, Josep (2015): “La Santa Misión”, El Barrinaire, <https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/la-santa-mision/>[Consulta: 14-02-2024].
Codina, Alfons (2004): El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig: Palafolls.
Salicrú, Xavier (2015): ”Comediant, notari o soldat”, Vall de Bossagay. Cròniques del passat de Palafolls, la seva gent i el seu territori, <https://valldebossagay.blogspot.com/2015/08/comediant-notari-o-soldat.html> [Consulta: 14-02-2024].
“Santa missió”, Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana <https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-missio> [Consulta: 12-02-2024]
Solé, Ramon (2019): “Què són les de Creus de la Santa Missió”, Terra, aigua i racons. 22 de novembre de 2019, <https://estimadaterra.wordpress.com/2019/11/22/que-son-les-creus-de-la-santa-missio/> [Consulta: 14-02-2024].
