dissabte, 15 de juny del 2019

Les dues vares d'alcalde.



Avui he assistit amb emoció a la presa de possessió del nou alcalde sorgit de les eleccions del 26 de maig d’enguany, on la candidatura d’Esquerra República de Catalunya ha  guanyat les eleccions per majoria absoluta, aconseguint set del tretze regidors en joc, el Partit del Socialistes de Catalunya  cinc i Palafolls en Comú un.

L’elecció ha obtingut el resultat esperat, el candidat presentat per Esquerra, Francesc Alemany, ha estat elegit el nou alcalde de Palafolls.

Com a membre de la  mesa d’edat, el regidor més jove, l’Aleix Freixa regidor d’Esquerra, ha fet entrega al nou alcalde republicà de les dues vares que hi ha a l’Ajuntament.

Molts dels presents m’han preguntat com és que tenim dues vares a Palafolls, la resposta no és pas fàcil quan encara hi ha algun testimoni  que explica qui n'hi havien  tres!!!, i que s'havia perdut. La tradició oral diu però que és  molt senzill, el municipi de Palafolls està format per dos pobles i cadascun té la seva vara, i seguint aquesta tradició el nou alcalde les ha alçat totes dues, però certament no és tan senzill d'explicar. 

No seria pas el primer poble que els tinents alcalde també tenen la seva  vara, i sembla que podria ser el cas de Palafolls. 

Ja de la creació dels Ajuntaments  tal com els entenem ara,  a la primera meitat del segle XIX,  es va mantenir un equilibri a l’hora de formar el consistori entre les Ferreries i Sant Genís. Quan l’alcalde elegit era de Ferreries el tinent alcalde era de Sant Genís, i si l’alcalde era de Sant Genís el tinent alcalde era de Ferreries.

Quan un dels regidors del veïnat de Sant Genís era anomenat tinent alcalde, automàticament a l’àmbit de Sant Genís era reconegut com el seu l’alcalde.

Aquesta pràctica serà sempre seguida tant en mandats dictatorials com democràtics,  de la primera meitat del segle XIX fins als primers anys del segle XX. A partir dels anys vint l’alcalde serà sempre de les Ferreries, per una qüestió de més pes demogràfic, però es seguirà mantenint com a primer tinent alcalde un regidor genissenc, que tindrà la seva vara i anirà transmeten a qui el succeeixi en el càrrec. 

De l’existència de més d'una vara  no en tenim constància fins a la Segona República, cosa que no exclou que anteriorment ja n’hi haguessin dues o més, però si que d’aquells anys  previs a la Guerra Civil tenim varis testimonis de l’existència d'una vara que ostenta el regidor de Sant Genís, anomenat pels genissencs alcalde de Sant Genís. 

L’any 1931, sent alcalde el Josep Alacuart, era tinent alcalde el veí de Sant Genís el Nicolau Salichs, reconegut com a alcalde a  Sant Genís , ja ens consta que porta una vara. Igual que al 1934 amb l’alcalde d’Esquerra Republicana  Joaquim Fàbregas i el veí de genissenc Joan Alsina, àlies Cabreta, tinent alcalde i reconegut també com alcalde a Sant Genís. Després dels fets d’octubre del 34, amb un Ajuntament de caire conservador, també es repeteix el patró, l’alcalde el Narcís Moner i el tinent alcalde el veí de Sant Genís el Ramon Clopés també amb una vara.

També tenim més d'una vara  documentada durant el mandat franquista. D’aquesta època compto amb els relats recollits a les llargues converses  amb el  Josep Fontseca Relat, les seves xerrades han estat  gran classes de la història de primera mà. també tenim una acta d'um ple de 1943 on s'otorgava el poders d'alcalde al primer regidor de Sant Genís, que en aquell moment era el Joan Alsina Rabassa, alies Cabreta, segon tinent alcalde de Palafolls, pels assumptes de festes i temes similars. Aquesta informació ens concidiria amb el testimoni del Josep Fontseca. 

Segons el seu testimoni, de qui va ser tinent alcalde i per tant anomeant alcalde de Sant Genís, havia rebut la vara de l’anterior regidor de Sant Genís, en Ramon Clopés, àlies en Borrell, aquest del Francisco Gibert, i aquest del Joan Alsina, àlies en Cabreta. Durant els anys quaranta en Cabreta  va ser  però segon tinent alcalde de Palafolls, el Narcís Moner i l’Esteve Prats, tots dos  de les Ferreries, alcalde i primer tinent respectivament. 

El Josep   va cedir la vara al Joan Julià, àlies Estiu,  als anys seixanta, però aquest ja no la va transmetre a ningú,  no sabem el que va passar amb la vara, tot i que més endavant va seguir havent regidors de Sant Genís. 

A partir de llavors hi ha constància de dues vares, una que porta l'alcalde i l'altra que  ha estat portada sempre pel primer tinent alcalde de Palafolls. Aquí hi entraria potser el relat de la tercera vara que algú explicava. I potser la tercera vara era aquesta que es passaven els regidors de Sant Genís, doncs si repassem i suposem que els tinents alcaldes tenien la seva vara, i als diferents consistoris hi ha hagut primer i segon tinent alcalde, la vara que  seria la tercera podria ser la de Sant Genís. si a aquest relat hi afegim que algú a Sant Genís deia que la vara genissenca l'havia guardat el Joan Julià a  l'espera d'un regidor de Sant Genís podria tenir sentit. 

Està per esbrimar l'origen de les dues vares i de la suposada tercera, però hi ha un fet clar,  recordem-ho, hi va haver un temps que un  dels regidors del consistori pel seu origen era anomenat alcalde al seu territori amb la seva vara, una vara de tinent alcalde segurament. 

 King in the North!!!!!

Xevi  Salicrú.



diumenge, 2 de juny del 2019

26 de maig, setanta anys de la Miraculosa




El mas de can Gibert , situat en un lloc privilegiat,  va de a peu de la riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels  camps de cultiu coronats per la masia, dedicada ja fa molts anys a la restauració, i  s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.

A la part baixa de l’aulet, és com anomenem els boscos majoritàriament  formats per alzines,  hi trobem la font de can Gibert, un aflorament d’aigua natural documentat de molt antic. Aquesta aigua  ha estat aprofitada de sempre pels seus propietaris, pel consum de boca i el sobrant   recollit en un petit bassiol  antigament  utilitzat per regar les verdures de l’hort de la casa.

En aquest bell espai s’hi va celebrar, el set d’abril de 1947 dilluns de Pasqua Florida, un primer aplec per recollir diners per la reconstrucció de l’església parroquial, molt malmesa pels efectes  quan va ser cremada el juliol del 1936. S’hi van ballar    sardanes i es van  sortejar  obsequis i viandes recollides pel cor parroquial  dirigit per Mn. Salvador Coll, ecònom de Sant Genís, que havien cantat caramelles  per tota la parròquia com era tradició per Pasqua.

L’any següent, l’onze de juliol, es va celebrar el segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al llarg de la vetllada es va comunicar  l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella. En aquest aplec també hi va participar el Centre Excursionista de Gràcia amb cançons i jocs populars. Aquell any s’hi van construir ja unes taules i bancs  d’obra, que amb els anys es van anar ampliant.

El divuit  d’abril del 1949 es va celebrar el tercer aplec, encara amb l’objectiu de recollir diners per la reconstrucció de l’església. Aquell any  ja s’havia  construït  la capella pel paleta malgratenc  Salvador Martí, tot i que encara no s’havia beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell anys, ara fet justament  setanta anys.




La capella serà dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat  a can Gibert, morta  prematurament, que  tenia una medalla de la Miraculosa  a la qui hi tenia molta devoció. A la  religiosa francesa Caterina Labouré  de la congregació de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül se li va a parèixer  l’any 1830 la Mare de Déu Miraculosa  tres vegades, es varen crear unes medalles de la visió    que va tenir que  varen  ser repartides per molts països,  una d’aquestes era la que portava la noia de can Gibert.

Per aquelles dates   el pintor Joan Lahosa també passava temporades a  la masia. Al conèixer la intenció del  propietari, el Francisco Gibert Pernal, al qui anomenaven en  Xicu, es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant  una feina que tenia entre mans per fer als Estat Units.  I així el 26 de maig de 1949  es va portar la imatge de la Mare de Déu fins a la capella, en una solemne processó  de l’església parroquial  fins a can Gibert. La  imatge va se portada per un pas  exclusivament per  dones acompanyades per tot el poble i autoritats fins a peu de la capella,  on Mn. Salvador Coll va beneir en una acte molt concorregut.

D’aquesta diada en tenim  un valuós i extens reportatge fotogràfic fet pel   malgratenc  Joan Poch.
A la capella s’hi van casar les tres noies de la casa, filles del Francisco Gibert,  l’Antònia, la Marina i la Montserrat, i anys més tard una neta. L’espai juntament amb la font i  l’aulet no només han estat un lloc estimat  per la família Gibert, per els veïns de Sant Genís i dels pobles dels voltants ha estat un referent per gaudir   de la natura.

La creació a  l’any 1948 de les taules a l’entorn de la font i després de la capella ha estat també l’origen del restaurant que mica en mica va arribar a ser un referent a la comarca.

Xevi Salicrú.

Bibliografia:
Alfons Codina. Can Gibert. El mas i la seva gent en el transcurs del temps- Pineda de Mar 2011
Ajuntament de Malgrat. Homenatge a Joaqui Colomé. Recull d’escrits pubicats. Malgrat de Mar 2008.