dijous, 21 de desembre del 2017

Presos de proximitat.



Una gran majoria de la  societat catalana  viu amb neguit i rebuig  la injustícia de tenir presos polítics, dins d’aquesta suposada democràcia espanyola que ens tutela. Catalans presos per les seves idees n’hem tingut al llarg de totes les èpoques, d’ençà que la nostra nació està supeditada als designis d’un estat que no és el nostre.

Tenim ben presents presos del franquisme, presos durant la convulsa Segona República Espanyola, presos durant la dictadura de Primo de Rivera,..... la llista és llarga i es va fonent en el temps.

La nostra memòria ha oblidat  molta  de la gent que va ser presa de forma injusta, però la documentació conservada en diferents arxius ens en desvetlla molta d’ella.

A la  Guerra de Successió, on molts dels nostres mals  venen de llavors, hi trobem  presos, represàlies i milers d’exiliats. I  és en aquest  moment on tenim el cas d’uns presos que ens toquen de ben a prop, allò que en podríem dir presos de proximitat.

Ens hem de situar al desembre de 1711, l’exèrcit de les dues corones avança pel territori, conquerint-lo, el 24 de gener  d’aquell any Girona ja havia caigut. El país es va sotmetent al seu pas, no només obeint al nou ordre sinó havent de fer-se càrrec de pagaments abusius per les forces d’ocupació.

Aquestes tropes, en aquest cas francesos situats ja a Maçanet,  demanen  al terme del Castell de Palafolls, organitzat en tres universitats;  Sant Genís, Vilanova i Santa Susanna, nou-centes noranta dobles. Mentre es  mira de pagar a les tropes situades a Maçanet agafen com ostatges a dos prohoms de la Vilanova, el Mariano Davi Alsina i l’Agustí Gibert Xurrich. Aquests són empresonats a Girona el 23 de desembre.

Les 990 dobles es reparteixen entre les tres universitats que formaven el terme, 440 per Sant Genís, 330  per la Vilanova i 220 per Santa Susanna.

Sant  Genís reuneix, sota llicència i presència del batlle Francesc Reig, el dia 26 de desembre el seu Consell General de la Universitat, és a dir, tots els caps de casa, amb l’objectiu d’estudiar la forma d’aconseguir la xifra que li pertoca. A l’acta hi consta que  s’acorda crear un censal en nom de la Universitat per fer front al pagament.

Si el censal es porta a terme no ho sabem, el que sabem del cert és que no paguen. De Santa Susanna ens consta un censal  amb l’objectiu de pagar. La Vilanova acabarà assumint tot el pagament per poder veure els seus prohoms lliures, i no només es faran  càrrec dels 990 dobles, també s’han de fer càrrec de les despeses d’alimentació, a raó  d’una lliure i deu sous per cadascú i per  dia que hi siguin tancats.

La Vilanova obre un procés judicial que s’allargarà fins deu anys més tard contra les universitat de Sant Genís i Santa Susanna reclamant el seu deute.

Amb l’aplicació  del decret de Nova Planta s’obliga a traduir tots els processos oberts, traduir-lo implicava més costes, la Vilanova no vol assumir més despeses, com tot el país està ofegada per les noves imposicions fiscals i no es tradueix,  el procés queda anul·lat, i els deutors no paguen.
No serà fins al vint-i-tres d’abril d’aquell que seran alliberats, després d’haver pagat total que es demanava.

Xevi Salicrú.

Bibliografia:

Simon i Tarrés, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Curial Edicions Catalanes S.A. 1993.
Massons, Josep Maria. Història de la Vila de Malgrat. Ajuntament de Malgrat 2010.
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls.  Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig.  2004.

Docuentació:

Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. llibre 17