Nissagues de Palafolls V. Els Ribas.

 

No ets de Palafolls si no tens un Ribas al teu arbre genealògic. Potser és molt agosarat dir-ho i som més els que no el tenen que els que sí, però com veurem en aquest article els Ribas son molts.   

Després d’assistir al pregó de Festa Major d’enguany, el  “Gràcies Palafolls”, em va sorgir  la guspira de gratar una mica, i posar ordre, en  aquest llinatge tant palafollenc que ja tenia força documentat.

Una de les parts del pregó era un  monòleg del blanenc Pau Murner,  amb el seu espectacle  “Safareig”. Irònicament l’artista preguntava   s´hi havien vingut els Moreno i els Ribas, deixant entendre   que són  dues famílies  molt presents i extenses   al Palafolls d’avui.  I així vaig posar fil i agulla fins arribar a aquesta frase tan facebookera que encapçala aquest article.  

El nombre de persones que han portat aquest cognom és inmens. L’estudi arriba fins als anys seixanta del segle XX i arrenca ja al segle XIV. Per falta de documentació els primers segles aporten poques dades i a mida que avancem en el temps, especialment a partir del XVIII, els Ribas, permeteu-me la llicència, surten com bolets.

He pogut documentar quinze famílies  diferents amb el llinatge que ens ocupa, amb un origen diferenciat. És a dir, que a falta de proves tenim quinze cognoms Ribas que no estan relacionats ni descendeixen d’un Ribas comú.

Això no vol dir que només hi hagin hagut quinze  cases on els seus  estadants hagin compartit cognom, algunes d’aquestes  famílies  han donat el cognom a moltes més cases.   Els Ribas de can Calau i els de la centenària masia de can Ribas han derivat  en  moltes branques que   han escampat el cognom a d’altres famílies del nostre municipi, com si de grama es tractés.

Aquestes quinze  famílies amb un origen diferenciat són els del mas Ribas, can Calau, cal Sastre del carrer de Baix, can Gibertó de Sant Genís, can Borra de la Ciutadella, can Matas del carrer Major, els Ribas propietaris del segle XVIII, cal Xato del carrer del Mig, els Ribas Simon del carrer del Mig,  can Ribetes del carrer mas Pinell, ca l’Arturo del veïnat de Mas Prats, els Ribas del barri de Santa Maria, can Vinyals, can Nofre i can Jaumetó del carrer de Baix .

Joan Riba capbreva el  mas Ribas a l'any 1583.

Cal dir  que a dia d’avui tots qui duen el cognom l’escriuen amb la forma Ribas, que ha estat la forma tradicional que ha arribat fins avui , cap sembla que l’hagi normalitzat segons les formes ortogràfiques vigents, és a dir amb la forma Ribes.

Passem a detallar cada una d’aquestes quinze famílies amb una breu entrada i amb  la genealogia troncal seguida, si es dona el cas, de  les seves ramificacions a d’altres cases.

 

1 Mas Ribas Aquesta és la nissaga més antiga,  que ja tenim documentada al segle XIV, tot i que fins al segle XVIII va conservar la forma en singular de Riba, pluralitzant-se a partir d’aquest segle.  D’aquesta n’han sortit sis  branques, tres  s’han escampat casant-se amb masovers de les cases de can Puig,  can Roquet i el mas Rupià (actual mas Sureda), la quarta i cinquena  han entroncat amb els propietaris de can Pol i ca l’Estiu de Vallplana, i la sisena ha anat al carrer del Mas Pinell a la casa coneguda com a can Simon. 

Branca troncal del mas Ribas

I Guillem Riba 1389.

II Pere Riba 1435.

III Bertomeu Riba 1502.

IV Margarita Riba = Antoni Viader 1559.

           Bertomeu Riba  1583.

  Joan, que segueix.

V Joan Riba = Elisabet Jordà.

         Antoni, que segueix.

  Jaume Riba .

VI Antoni Riba = Marianna.

  Jacint, que segueix.

        Jaume Riba.

         Pere Riba.

        Anna Riba.

VII Jacint Ribas.

         Segimon, que segueix.

       Margarida Riba.

      Jaume Riba.

VIII Segimon Ribas = Anna Vidal Xorric.

IX  Josep Ribas = Anna Ribes.

X Jaume Ribas = Francisca Sesheres.

XI Josep Ribas = Gertrudis Sala.

XII Francesc Ribas 1790 = Margarida Remilans.

XIII Pere Ribas Remilans *Plf 1781 = Antonia Falló *Plf 1789.

                Joan, que segueix.

  Jaume Ribas Falló *Plf 1832, que segueix a can Simon del carrer Mas pinell

   Llúcia Ribas Falló *Plf 1830, que segueix a ca l’Estiu de Vivelles.

XIV Joan Ribas Falló *Plf 1814 = Teresa Pagès Maymó *Llagostera 1817.

             Jaume, que segueix.

         Joan Ribas Pagès *Plf 1853.

          Francisco Ribas Pagès *Plf 1857, que segueix a can Roquet

 Pere Ribas Pagès *Plf 1864.

         Maria Ribas Pagès *Plf 1861, que segueix al mas Rupià de masovers.

XV Jaume Ribas Pagès *Plf 1850 = Francisca Pagès Lloberas *Llagostera 1856.

            Josep , que segueix.

          Elvira Ribas Pagès, que segueix a can Pol  

Teresa Ribas Pagès *Plf 1890.

           Joan Ribas Pagès *Plf 1895.

XVI Josep Ribas Pagès *Plf 1882= Maria Torrent Mercadal *Tordera 1885.

          Josepa Ribas Torrent *Plf 1912, que segueix a la masoveria de can Puig.

         Joan Ribas Torrent *Plf 1913

         Mercè Ribas Torrent *Plf 1916. 

 

Mas Rupià, masovers.

  I Maria Ribas Pagès *Plf 1861 = Joan Pedemonte Santanac * St. Pere de Riu 1864.

          Jaume Pedemonte Ribas *Plf 1902.

Can Puig, masovers.

I Jaume Pica Gibert *Plf 1905 = Josepa Ribas Torrent *Plf 1912.

       Núria Pica Ribas *Plf 1931.

       Primitiva Pica Ribas *Plf 1934.

       Jordi Pica Ribas *Plf 1940.

 

Can Roquet, masovers

I Francisco Ribas Pagès *Plf 1857 = Carme Puig Gros *Franciac 1863

               Joan Ribas Puig * Plf 1893.

               Jaume Ribas Puig *Plf 1899.

               Neus Ribas Puig *Plf 1882. 

 

Can Simon del carrer Mas Pinell

I Jaume Ribas Falló *Plf 1832 = Margarita Valls Xapellí *Plf 1842.

II Cristina Ribas Valls *Plf 1864 = Privat

III Joaquim Privat Ribas *Plf 1896= Anna Feliu Arañó *Calella 1919

 

Can Pol

I  Elvira Ribas Pagès *Plf 1887 = Joan Pol Serra * Plf 1882

        Joaquima Pol Ribas *Plf 1909.

    Ramon, que segueix.

        Enric Pol Ribas *Plf 1916.

        Casimir Pol Ribas *Plf 1921. 

II Ramon Pol Ribas *Plf 1912 = Enriqueta Mercader Pignatelli *Tordera 1914.

        Joan Pol Mercader*Plf 1943.

  

Ca l’Estiu de Vallplana.

 I   Llúcia Ribas Falló *Plf 1823 = Josep Estiu Vicens *Plf 1812

  Jaume, que segueix.

             Joan, que segueix.

II Joan Estiu Ribas *Plf 1865 = Francisca Colldeforns Miquel *Plf 1865.

II Jaume Estiu Ribas *Plf 1864 = Filomena Vila Pica *Plf 1870.

III Joan  Estiu Vila *Hortsavinyà  1907 = Pilar Canals Montsant *Ramió 1911.

           Josepa Estiu Canals *Plf 1934.

        Joaquim  Estiu Canals *Plf 1940.

 

 

2 Can Calau. Potser aquesta és la més prolífica, almenys que tinguem documentada. Els seus orígens són al  segle XVII, quan l’Antoni Ribas compra una part de la masia del  mas Tossell de les Bohigues quan és venuda en tres   parts. I on aquesta part del mas serà coeguda com a can Calau . Aquesta casa ha extès  el cognom a  tres noves cases, can Muts , ca l’Hospitaler i can Crosetes.  

 La primera branca que trobem que conquesta noves cases és la que inicia Francesc Ribas Pera, coneguda com a can Muts, a l’actual carrer Francesc Macià a tocar del carrer de Dalt. Els seus descendents, a dia d’avui, encara conserven el cognom, cosa que no ha passat amb la casa matriu que l’ha perdut.

La segona serà ca l’Hospitaler, quan el fill de can Calau, el Josep Ribas Pera, àlies l’Hospitaler, s’intal·la al carrer del Mig a finals del segle XVIII. D’aquesta casa es conqueriran  tres més a finals del segle XIX,  cal Barber,  can Benet del carrer Major i can Croses, i als anys vint dues  més, cal Garso i cal Tit del carrer Major.

I la tercera, can Crosetes, la Maria Ruhí Ribes, filla de can Calau es casarà a pincipis dels segle vint amb l’hereu de can Crosetes.

Branca troncal de can Calau.

 I Josep Ribas * PLf.   = Anna Gibert * Malgrat

II Anton Ribas Gibert *Plf. 1699 (compra part del Tosell de les Boïgues) = 1720 Magdalena Isern.

     Josep, que segueix.

 Anton Ribas Isern.

    Pere Ribas Isern, seguirà a Malgrat (administrador Hospital de Malgrat).

III Josep Ribas Isern *Plf. 1721 = 1743 Julita Pera.

      Nicolau, que segueix.

 Francesc Ribas Pera, que segueix a can Muts.

     Ramon Ribas Pera = Rosa Maïmir (no tindran fills i hereterà Ramon Ruhí Ribas).

Josep Ribas Pera, que segueix a ca l’Hospitaler.

IV Nicolau Ribas Pera (a) Calau * Plf. = 1872 Maria Casellas *Tordera.

V Gertrudis Ribas Casellas *Plf. =1  1805 Josep Llerinós *Massanet.

                                                        = 2  1811 Josep Ruhí *Massanet.

VI Ramon Ruhí Ribas *Plf 1813 = 1849 (cosins segons)  Francisca Ribas Vilà *Plf 1826.

        Joaquim, que segueix.

  Maria Ruhí Ribas *Plf 1865, que segeuix a can Crosetes.

VII Joaquim Ruhí Ribas *Plf 1853 = Joaquima Pons Jané *Plf 1861.

          Ramon Ruhí Pons *Plf 1881 = Concepció Pons Vendrell *Tordera 1886.

         Carme Ruhí Pons *Plf 1897 = Josep Safont Perpiña *Plf 1896.

          Mercè Ruhí Pons *Plf = Joan Buch *Pineda. 

 

 Can Crosetes

I  Maria Ruhí Ribas *Plf 1866 = Tomàs Planes Dalmau *Vallgorguina 1869

          Innocent Planes Ruhí *Plf 1904.

       Joaquim, que segueix.

II Joaquim Planes Ruhí *Plf 1896 = Joaquima Comes Vidal *Plf Can Comes 1902.

      Dolors Planes Comes *Plf 1923.

     Joan Planes Comes*Plf 1927.

     Pau Planes Comes *Plf 1930.

     Maria Planes Comes *Plf 1932

     Montserrat Planes Comes *Plf 1940.

 

Ca l’Hospitaler

I Josep Ribas Pera (a) Hospitaler= Trias

      Jaume Ribas Trias * Plf 1792 = Puig

            Jaume Ribas Puig *1826 Plf = Francisca Pi

            Filomena Ribas Pi * 1854 Plf.

            Maria Ribas Pi *1857 Plf. = Pere Serra Sureda *1853 Martorell  

            Salvador Ribas Pi * 1860 Plf.

      Ramon Ribas Trias * 1803 Plf = Anna Gelabert Illas * 1815 Tordera   

           Ramon Ribas Gelabert  * 1857 Plf, que segueix a cal Barber.

           Maria Ribas Gelabert *Plf 1852, que segueix a cal Garso.

          Josep, que segueix.

II Josep Ribas Trias *Plf 1789= Maria Vilà *Tordera 1792.

Josep, que segueix.   

        Francisca Ribas Vilà *Plf 1826 = 1849 (cosins segons)  Ramon Ruhí Ribas *Plf 1813.

        Ramon Ribas Vilà * 1833 Plf = Maria Ruscalleda Masrossell *1837 Plf.

III Josep Ribas Vilà*Plf 1821 = Bonet.

IV  Josep Ribas Bonet *1853 Plf = Carme Vila Nogué * 1856 Plf

         Joaquim Ribas Vila* 1871 Plf.

          Narcís Ribas Vila* 1872 Plf.

          Andreu Ribas Vila * 1874 Plf..

          Joan Ribas Vila* 1876 Plf.

          Maria Ribas Vila * 1878 Plf, que segueix a cal Tit del carrer Major.

         Elies, que segueix.

V  Elies Ribas Vila  *Plf 1884 = Teresa Barnet Martí *Parets 1901.

        Fernando Ribas Barnet *Plf 1926.

        Josep Ribas Barnet *Plf 1930= Maria Maynou Talleda *Plf 1932.

 

 

Cal Barber del carrer de Dalt.

I Ramon Ribas Gelabert * Plf 1858 = Francisca Freixes Estiu *Plf 1860

     Jaume, que segueix.

Balbina Ribas Freixes *Plf 1896, que segueix a can Croses.

Joaquima Ribas Freixes *Plf 1882, que segueix a can Benet del carrer Major.

II Jaume Ribas Freixes * Plf 1888 = Josepa Soley Freixas * Plf 1887

   Maria Ribas Soley * Plf  1913.

   Josep Ribas Soley *Plf  1918.

 

Can Benet del carrer Major. 

I Joaquima Ribas Freixes *Plf 1882 = Josep Carbó Torrent *Plf 1879.

      Joan, que segueix.

     Ramon Carbó Ribas *Plf 1909.

     Lluís Carbó Ribas *Plf 1913.

     Josepa Carbó Ribas *Plf 1923.

II Joan Carbó Ribas *Plf 1907 = Emilia Cortés Camps *Plf 1910.

     Joaquima Carbó Cortés *Plf 1932.

Lluís Carbó Cortés *Plf 1935.  

 

Ribas can Croses.

I Joan Ribot Dalmau *Plf 1895 = Balbina Ribas Freixes *Plf 1896.

  Joan Ribot Ribes *Plf 1921.

           Anna Ribot Ribes  *Plf 1924.

  Joaquima Ribot Ribes *Plf 1928.

 

Cal Garso.

I Antoni Burgada Xapellí *Plf 1852 = Maria Ribas Gelabert  *Plf 1852 .

          Ramon * Bcn 1877.

          Joaquim *Plf .

          Josep * Plf 1878.

 

Cal Tit del carrer Major.

I Jaume Borrell Verdaguer *Plf 1872 = Maria Ribas Vila *Plf 1878

        Joan, que segueix.

       Josepa Borrell Ribas *Plf 1904.

       Lluís Borrell Ribas *Plf 1916.

II Joan Borrell Ribas *Plf 1902 = Dolors Camps Pascual *Plf 1907.

       Josep Borrell Camps *Plf 1931.

       Narcís Borrell Camps *Plf 1935.

       Lluís Borrell Camps *Plf 1942.

 

 Can Muts.

 I Francesc Ribas Pera * Plf =  Cristina Valls

II Jaume Ribas Valls *Plf = 1 Camps

                                           = 2 Maria Roses

       Nicolau Ribas Camps(1), que segueix.

       Jaume Ribas Camps (1)*Plf 1818

     Maria Ribas Camps (1) *Plf 1824

       Teresa Ribas Camps(1) *Plf 1826

 III Nicolau Ribas Camps *Tordera 1828  = 1 Maria Prats Badal * Plf 1829

= 2Dolors Fàbregas Masferrer *Plf 1848

Jaume Ribas Fàbregas  (2) , que segueix.

Maria Ribas Fàbregas (2) * Plf 1878

Joaquima Ribas Fàbregas (2) Plf 1874

 

IV Jaume Ribas Fàbregas * Plf 1881  = Rita Fontanillas Rams * Blanes 1877.

Joaquim, que segueix.

Josep Ribas Fontanillas *Plf 1904.

Dolors Ribas Fontanillas *Plf 1910 = Elies Biel Azuara *Montalban (Teruel) 1901

V Joaquim Ribas Fontanillas *Plf 1902 = Dolors Bellalta Gavarró *Mataró 1908.

       Montserrat Ribas Bellalta *Plf 1943.

 

 3 Can Gibertó. Aquesta masia de Sant Genís, ara coneguda com a cal Bolet, va emparentar amb una família provinent de Tordera.  

I Joan Martorell Pesaferrer *Plf 1907 = Àngela Ribas Riera *Tordera 1912.

           Francesc *Malgrat 1935.

 

4 Cal Sastre. Aquesta nissaga  apareix a  principis del segle XVIII al carrer de Baix, quan el Jaume Ribas,  compra la casa a la família Nualart. La casa comparteix topònim amb una masia de sota el castell que  era propietat també de la família Nualart.

 I Jaume Ribas = Rosa Dalmau Reixach

II Rosa Ribas Dalmau * 1722 aprox. Plf = Joan Masferrer Bofill * 1720 aprox. Vidreres

III Joan Masferrer Ribas = Marianna Prats Comas Borrell * 1776 Plf.

        Jaume, que segueix.

       Teresa Masferrer Prats *1816 Plf = Josep Badia Puig * 1815 Plf

              Maria Masferrer Prats* 1844 Plf.

              Llorenç Masferrer Prats  *1851 Plf. = Àngela Dalmau Ponsdomenech *1854 Plf

                      Maria Masferrer Dalmau* 1872 Plf.

IV Jaume Masferrer Prats * 1814 Plf = Manela Nualart * 1812 Plf

         Miquel, que segueix.

         Modest  Masferrer Nualart * 1865 Plf

V Miquel Masferrer Nualart * 1849 Plf = Maria Serra Matas * 1851 Tordera

          Maria Masferrer Serra * 1876 Plf. = Llorenç Pla Serra * 1880 Tordera.

          Teresa Masferrer Serra * 1878 Plf.

          Dolors Masferrer Serra * 1883 Plf = Joan Murgadella Parès *1878 Plf

 

5 Can Borra de la Ciutadella . La Gertrudis Ribas, nascuda a finals del segle XVIII, es casarà amb el propietari d’una de les cases de la Ciutadella.  L’origen d’aquesta dona el desconeixem, però el seu nom de pila ens la podria vincular amb els Ribas del mas, on hi tenim documentades en èpoques pròximes dues Gertrudis. El costum de posar el mateix nom d’un padrí al seu fillol, en aquest cas una padrina a la seva fillola ens dona una pista. A hores d’ara sense haver trobat la connexió amb el mas la considerem una branca diferent.

   

  I Gertrudis Ribas Mir * 1785 Plf = Pagès

 Joan Pagès Ribas * 1826 Plf = Antonia Gispert Pica * 1836 Plf.

           Guillem Pagès Ribas * 1836 Plf = Teresa Comas Montràs * 1846 Plf.

                   Genís Pagès Comas  * 1866 Plf.

 

  II Antoni Pagès Ribas * 1825 Plf =Maria Camós Mir  (ciutadella)

         Joaquima Pagès Camós* 1857 Plf.

          Maria Pagès Camós* 1855 Plf.

          Joaquim, que segueix.

  III Joaquim Pagès Camós * 1860 Plf = Filomena Pujol Vidal *1866 Plf.

   IV Josep Pagès Pujol * 1906 Plf. = Anna Ruhí comes *1917 Plf

                Ramon Pagès Ruhí* 1934 Plf

                Josep Pagès Ruhí* 1935 Plf.

                Joan Pagès Ruhí  * 1936 Plf. 

 

         

6 Can Matas del carrer Major.  Poca informació tenim,  tan  sols que la Maria Marcè Ribas es va casar amb el Joan Batlle  provinent de Gacerans i que es van establir al carrer Major, antic Passada, quan encara no era coneguda com a can Matas.

I Maria Marcè Ribas * 1873 Gacerans = Joan Batlle Aguilar * 1871 Vilobí

       Narcisa Batlle Marcè *

 

7  Ribas propietaris terres carrer del Mig.  Poques dades tenim d’aquesta nissaga, no els podem ubicar. Aquesta família eren el propietaris d´una peça de terra entre el carrer del Mig i la última casa del carrer de Baix que el Ramon Ribas havia  comprat provinent del mas Tossell de les Boïgues a mitjans del segle XVIII.   El carrer del Mig tenia a finals del segle XVIII tan sols una  banda de  carrer edificada. Ells,  propietaris de tota l’altra  banda de carrer,  la vendran a cossos d’igual amplada que les cases de l’altra vorera, a cadascun del seus propietaris, tot el mateix dia,  el 12 d’octubre de 1788. D’aquesta manera foren els artífexs d’aquesta curiositat del carrer del Mig, on encara fins no fa pas gaire totes les cases tenien una eixida a l’altra banda de carrer.

I Ramon Ribas Bonastrach = Masjoan

     Miquel Ribas

     Rafel Ribas

 

8.  Cal Xato  del carrer del Mig. Res en sabem d’aquests Ribas, tan sols que la muller del Joan Dalmau era cognominada Ribas, per no tenir no tenim ni el seu nom.

I Joan Dalmau = Ribas  

II Jaume  Dalmau Ribas * 1824 Plf = Maria Ponsdomènech *1829 Blanes.

     Sebastià, que segueix.

     Joan Dalmau Ponsdomènech * 1853 Plf.

     Àngela Dalmau Ponsdomènech * 1854 Plf = Llorenç Masferrer Badia *1851 Plf.

     Francesc Dalmau Ponsdomènech* 1859 Plf.

     Josep Dalmau Ponsdomènech* 1848 Plf

III Sebastià Dalmau Ponsdomènech * 1846 Plf = Maria Badia Masferrer *Plf 1846.

    Maria, que segueix.  

    Josep Dalmau Badia * 1879 Plf

IV Maria Dalmau Badia . *1876 = Joan Roger Nonell * 1876 Blanes.

     Miquel Roger Dalmau * Plf 1905.

    Joaquim Roger Dalmau*Plf 1912.

    Josep Roger Dalmau *Plf 1916.

Emilia Roger Dalmau *Plf 1918.

 

9 Ribas Simon del carrer del Mig.  Actualment   la casa del segle XIX on  havia viscut aquesta família  és un cos amb un porxo al costat de cal Xato. No estem segurs de que el segon cognom de la Marianna Ribas fos Simon, hi ha la possibilitat que sigui el motiu de la casa d’on prové, can Simon del carrer mas Pinell, on hi ha uns Ribas provinents del mas Ribas. A falta de proves la mantindrem com una nissaga diferenciada.  

  I Damià Formiga= Marianna Ribas Simon

   Jaume, que segueix

   Jacint Formiga Ribas  *Plf = Gertrudis Robert Piferrer.

   Joaquima Formiga Ribas * 1830 Plf = Pau Comas Turró * 1825 Plf. ( can Comas )

II Jaume Formiga Ribas *1832 Plf = Teresa Badia *1836 Plf

  Antonio Formiga Badia *1866 Plf.

 

 

10 Can Ribetes del carrer Mas Pinell . Aquets Ribas compren la casa a mitjans del segle XIX a la família Camps.

I Francesc Ribas Delemus *Plf 1812 = Maria Vila Camprodon * Blanes 1828.

II Josep Ribas Vila * Plf 1861 = Teresa Safont Xapellí * Plf 1862

      Jaume, que segueix.

      Joan Ribas Safont * Plf 1901= Concepció Lloreda Cortés *Plf 1905.

              Maria Ribas Lloreda *Plf 1934

      Marcelino Ribas Safont * Plf 1904.

III Jaume Ribas Safont *Plf 1900 = Carme Lloreda Cortés *Plf 1902

        Maria Ribas Lloreda *Plf 1926.

        Teresa Ribas Lloreda*Plf 1931.

        Montserrat Ribas Lloreda * Plf 1933.

 

11 Ca l’Arturo de Mas Prats.  L’Arturo Ribas inicia aquesta nissaga a Palafolls l’any 1940 provinent de Maçanet, establint-se al veïnat de mas Prats. La nissaga continua amb els fills i nets  de l’Arturo.

I Arturo Ribas Vila *Maçanet 1914 = Caterina Sureda Pons * Maçanet 1917.

      

12  Ribas Santa Maria. Aquesta, de totes les nissagues  és la més tardana que documentem. El Narcís Ribas Alvarez s’instal·la amb la seva dona l’any  1966 al barri de Sant Maria. Provinent de Blanes era   fill d’un pescador   anomenat el coix català. La nissaga continua amb les filles i nets del Narcís.

 

 

13 Ribas de can Vinyals.  Al 1831 el Josep Ribas de Tordera compra la finca coneguda llavors com a mas Valls per 1500 lliures. Ells mai viuran al mas, hi tindran sempre masovers, un d’ells cognominat Vinyals donarà l’actual nom de la masia. Els Ribas emparentaran amb famílies d’indians , els Torrent i els Rabell, que ampliaran la masia.

I Josep Ribas 1831 = Francesca Puigvert.

II Pau Ribas Puigvert, àlies Bolet  1861= Teresa Torrent.

III Joaquim Torrent = Beatriu Rabell Pubill.

IV Isabel Torrent Rabell = Josep Bellsolell.

V Teresa Bellsolell Torrent = Mariano Bellsolell.

VI Rosa Maria Bellsolell = Josep Turon Puig *Plf 1922.

  

14 Ribas de can Nofre. Aquesta família formada pel matrimoni Brunet Ribas s’estaran a la casa de masovers entre  les primeries del segle XX i la Guerra Civil.

I Mateu Brunet Vinyoles *Tordera 1865 = Dolors Ribas Alubis *Vidreres 1869.

       Joaquim Brunet Ribas  *Plf 1903.

       Joaquima Brunet Ribas*Plf 1899.

       Josep Brunet Ribas * Plf 1901.

       Maria Brunet Ribas * Plf 1912.

 

 

 

15 Can Jaumetó. A la segona meitat del segle XIX el Jaume Ribas és propietari de la casa a qui donarà nom fins a l’actualitat. La falta d’informació dels pares del Jaume ens limita la possibilitat de saber l’origen d’aquesta nissaga. Una de les germanes dels Jaume portarà el cognom cap al carrer del Mig, a la casa coneguda com a can Matas.

I Ribas =Puig

     Jaume, que segueix

Josep Ribas Puig *Plf 1840.

Maria Ribas Puig *Plf 1825, que segueix al carrer del Mig a can Matas

II Jaume Ribas Puig (a) Jaumetó *Plf 1822 = Francisca Pi Artau *Maçanet 1822

III  Salvador Ribas Pi *Plf 1858= Filomena Tomàs Guinart * Plf 1854

IV  Fèlix Ribas Tomàs *Plf 1893= Francisca Matas Perpiña *Plf 1895

       Maria Ribas Matas *Plf 1920.

       Àngela Ribas Matas *Plf 1923.

      Teresa Ribas Matas *Plf 1926.

 

Can Matas del carrer del Mig

I Jaume Matas Masferrer *Plf 1824 = Maria Ribas Puig *Plf 1825

      Francesc, que segueix.

      Maria Matas Ribas *Plf 1861.

II Francesc Matas Ribas * Plf 1864 = Flubià

III Joan Matas Flubià *Plf 1891= Joaquima Mompió Oller *Plf 1888

       Maria Matas Mompió *Plf 1917.

       Ramon Matas Mompió Plf 1921.

 

 

I fins aquí el “Vademecum” del Ribas  Palafollencs  que he pogut documentar, la majoria de nissagues tenen continuïtat fins als nostres dies però les dades més recents no s’hi han posat per mantenir la privadesa de dades.  

 

Xevi Salicrú.

    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Palafolls, entre Girona i Barcelona.

 

El municipi de Palafolls forma part de la comarca del Maresme, i aquesta és dins la província de Barcelona, per tant és un municipi barceloní, fins aquí cosa ben sabuda per  tots.  Però aquesta realitat no sempre ha estat així, podem dir que la pertinença a terres barcelonines és de fa quatre dies.

La primera referència d’un territori anomenat Palafolls  és el 29 de setembre de 947, quan ja és situat a l’antic  comtat de Girona. Per trobar les primeres vinculacions a la zona de Barcelona  hem d’anar fins al segle XIX. Som per tant davant d’una adscripció  a Girona  quasi mil·lenària.

                                    Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Parcial mapa 1619.

                                                    Principat de Catalunya. Gerard Mercator

Tot el  que coneixem com Alt  Maresme, d’Arenys fins Tordera,  s’ha mantingut   dins les jurisdiccions de Girona durant molts segles. En època medieval formava part de la vegueria de Girona. Amb l’aplicació del decret de Nova Planta al 1716,  que comportarà l’abolició de les institucions, lleis,  justícia i administració de la Corona d’Aragó, es crea el corregiment de Girona, mantenint-nos dins ell.

Amb l’arribada de l’ocupació francesa desapareixeran  els corregiments per passar a anomenar-se departaments i per primera vegada el riu Tordera serà frontera en el seu  tram final.   S’agafarà el riu com a límit, entre el territori gironí i barceloní.   Mirant el  nostre territori des d’un mapa a París el riu els devia semblar  una línia molt  marcada, massa lluny per voler endreçar un país.

El Departament  francès del Ter, amb capitalitat a Girona, no acollirà Palafolls, quedarà aquest adscrit dins el departament de Montserrat, amb capital a Barcelona. Hem de situar aquesta nova divisió l’any 1810, en un projecte fet per l’afrancesat figuerenc Tomàs Puig i Puig. Pla que acabarà  sent executat pel mariscal Augerau.

Mentre Napoleó signava l’annexió de Catalunya al 1812, les Corts, reunides a Cadis, aprovaven dins la nova constitució l’elaboració d’una nova divisió territorial.

Entre 1820 i 1822 es van dur a terme varis projectes per dividir Catalunya en províncies, pel que fa al nostre cas, l’Alt Maresme,  va ser un dels punts de discòrdia. Els   arguments a  formar part  de Barcelona eren econòmics,  com el vincle comercial amb la indústria de puntes de coixí, lones i mitges de cotó,  que tenien Canet i Calella amb la Ciutat Comtal, en contra els vincles  socials i eclesiàstics amb Girona,  tot i que  afirmaven els defensors de la “barcelonitat” que   si d’Arenys a Malgrat  quedaven dins la demarcació política de Barcelona,  el bisbat canviaria els límits en contra de la poca vida  comercial i social  que radiava Girona en aquell moment, molt castigada per les guerres napoleòniques i amb un endarreriment  industrial i comercial notori.

Al 1820 el  projecte fet pel mallorquí Felip Bauzà  proposava que els pobles a l’entorn de la Tordera; Fogars, Tordera, Palafolls, Malgrat i Santa Susanna, quedessin dins la proposta de província   de Girona.

Al 1821  Bauzà i el basc José Agustín de Larramendi,  per encàrrec del Govern d’Espanya, realitzen un projecte on     la província de Girona arribava  fins Canet.  

Al 1822 es promulgarà finalment la divisió provincial, basant-se amb  el  projecte anterior però  amb alguns canvis proposats per la Diputació de Catalunya, quedant només dins Girona  els municipis de Palafolls, Tordera i l’antic municipi de Vallmanya (actualment incorporat a Tordera).

Aquesta divisió del 1822 obeïa, en el cas d’aquests pobles anteriorment esmentats, a que formaven part del partit judicial de Santa Coloma de Farners, que conjuntament amb  el  d’Olot, Figueres, Girona, la Bisbal d’Empordà, formats al 1820,  havien de formar la província amb capital a Girona. Però aquesta divisió va durar ben poc, al 1823, amb la tornada de l’absolutisme de les mans  de Ferran VII,  s’encarrega al 1825  de nou a Larramendi una nova divisió territorial,  aprovada al 1833.  Aquesta divisió  basant-se també amb els partits judicials  ens inclou dins la província de Barcelona, doncs s’havia creat el nou partit judicial d’Arenys de Mar format pels pobles que coneixem ara com a integrants de l’Alt Maresme.  

Amb la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914 es posa sobre la taula la divisió administrativa   comarcal del país, però no serà fins  la Segona  República que es crearà el mapa comarcal. La pertinença dels pobles anomenats ara de l’Alt Maresme han estat centre de debat sempre que s’ha parlat de noves divisions internes del país. 

Amb el projecte divisió comarcal, aprovat per la Generalitat Republica, de  l'any 1936, Palafolls quedarà dins  la  comarca del Maresme, mantenint la Tordera com a límit comarcal, provincial i  judicial. L’any 1931, quan s’inicia  aquest projecte,  es fa  arribar un qüestionari a tots els municipis de Catalunya, on es preguntava a quina comarca pensaven que pertanyien i a quins dos mercats  anaven principalment. Palafolls afirmava llavors formar part de la comarca de la Tordera ( majoritàriament els pobles no costaners de l’actual Maresme no es sentien formar part d’ell)   Tordera deia ser de la comarca de la Baixa Tordera i curiosament Blanes afirmava pertànyer a la Maresme del Gironès.

Després del franquisme, l’any 1987,  es restauren les comarques republicanes del 1936, obrint-se de nou  la possibilitat de fer-hi modificacions.  La Generalitat demana la conformitat als Ajuntaments  amb la integració del seu municipi a la comarca que se li ha assignat. Palafolls, Pineda,  Tordera i Blanes van aprovar formar una nova comarca amb els  pobles de l’entorn de la Baixa Tordera. Malgrat, tot i tenir l’equip de govern a favor de la nova comarca va votar mantenir-se al Maresme per falta d'una majoria absoluta que es demanava. Com moltes vegades les decisions estaven marcades per consignes polítiques de partit, i en el  cas dels pobles que ens ocupen els regidors del PSC van votar a favor de  la  nova comarca i els regidors de CiU i ERC votaren de mantenir-se al Maresme. El Maresme no veié modificades les seves fronteres en aquesta ocasió tampoc.

L’any 2001 a petició del Parlament de Catalunya es crea una comissió per revisar les comarques de nou, del que en surt el conegut com a  Informe Roca, fruit de la comissió presidida per Miquel Roca Junyent. Aquest informe proposava la creació de sis noves comarques, entre elles la Selva Marítima, una comarca a  l’entorn de la Tordera, segregada de  La Selva i el Maresme, tornant a l’etern debat. Aquest informe no va passar de ser una proposta.

Del  passat gironí  que hem descrit fins a les primeries del segle XIX només ens queda el rastre en dues jurisdiccions. La primera, la més antiga,  com a integrants d’una jurisdicció eclesiàstica, la  Diòcesis de Girona, on manté uns límits mil·lenaris a la nostra zona arribant  fins Arenys, integrant tot el  que coneixem com a Alt Maresme. El bisbat  ha mantingut a la nostra zona  una  de les fronteres més antigues dins Catalunya, la divisió  entre  el comtat de Girona amb el de Barcelona. Dins les subdivisions d’aquest bisbat,  el nostre municipi, juntament amb Tordera, Tossa, Lloret, Blanes i Malgrat.  forma  l’arxiprestat de Tordera, convertint la Tordera al seu tram final eix vertebrador del  territori. I si reculem més enllà aquest tram final del riu, banda i banda, formava part del terme i  parròquia de Palafolls  fins al 1601, quan  la riba esquerra del  riu  es va  segregar  i va  passar a formar part  de la jurisdicció eclesiàstica i del terme de Blanes.

I la segona jurisdicció , molt més recent, i fruit de les actuals relacions sòcio-econòmiques a l’entorn de la part baixa de la Tordera, la  Regió Sanitària de Girona,  arribant fins a Canet, deixant fora tan sols Arenys del pobles pertanyents a l’Alt Maresme. Crec que molts   hem descobert aquesta regió ben recentment, a causa de l’estat d’alarma, decretat per la pandèmia que fustiga el nostre món i que limitava els nostres moviments entre les regions sanitàries. Si que teníem ben present però la  Corporació de Salut del Maresme i la Selva, l’organització  que  cobreix les necessitats públiques sanitàries d’un territori que va de Canet fins a Tossa.

Aquest  límit provincial que és ara  el riu Tordera no és una frontera real, i estic convençut que si es torna a posar sobre la taula la divisió comarcal o la divisió en vegueries, el debat a l’entorn de la Tordera tornarà. El  nostre riu no separa res,  ni pels ibers ho feia, (els laietans poblaven de Blanes fins Badalona)  el Tordera  és  el nexe d’un espai, siguem de Barcelona o de Girona.

 

Xevi Salicrú.

 

Bibliografia:

Pons i Guri J.M/ Rodriguez Blanco J. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Llibreria El set-ciències, s.l. Arenys de Mar 2000.

Burgueño, Jesús. De la vegueria a la provincia. Rafel Dalmau Editor.1995.

Burgueño, Jesús. Del Bisbat a la província. La configuració territorial de la regió de Girona. Revista Estudi General, núm. 13 Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Pag. 113-126. 1993.

Ajuntament de Malgrat. Dossier La Tordera: de límit provincial a eix vertebrador d’una comarca?.Perspectiva històrica de la divisió territorial a Malgrat de Mar. 21-10-2001.

 

 

 

 

 

Vallplana, entre la vall i el veïnat.

 

Vallplana, és així com anomenem aquesta   vall situada entre el Turó Gros de Miralles i el Turó del Castell, i entre la serra d’en  Tort o mas Xuclar i la petita carena que ressegueix el límit entre  Palafolls i Tordera. Una vall per on hi discorre   una riera, que passant per sota el mas Reixach, on  hi  agafa el nom, segueix cap al veïnat  de Casanons, unint-se a la riera d’en Roquet  camí de la Tordera.

A la part baixa hi trobem camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi  combinen aquests  camps amb   boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals,  unes pedres granítiques de mides fetes per gegants  posades capriciosament  a la llera de la riera, i  també la Font del Bolet, espai d’eternes berenades a l’ombra de grans plataners.

Ara, d’ençà el segle XVIII,  la part baixa és  travessada per  la carretera N.II, la carretera de França, o més antigament el camí ral de Barcelona a Girona, tancant-la  com si es tractés d’una  muralla,  deixant a  fora  la part més baixa, el pla  del mas Reixach que es fon cap a Casanons. La urbanització de Mas Reixach actualment fa que aquesta última zona de la vall hagi agafat entitat pròpia no essent integrada dins la denominació  de Vallplana.

La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV (1).  El llistat de masies que pinten la vall és extens, totes són a la part més baixa, vora les terres  de cultiu.

Arribant-hi   per la carretera trobem primer de tot can Nofre i can Tos, les dues a peu de l’antiga carretera, la primera refeta de nou al 1940 i la segona encara conservant un pou cobert de volta de pedra molt característic de la zona.

Enfilant la vall trobem a l’esquerra   can Jesús de Baix , dit també  can Jaume Gras quan hi vivia un secaire ( músic que fa sonar la cornamusa, que anomenem per les nostres contrades   coixinera o sac de gemecs),  ara convertida en un establiment de turisme rural. Més  amunt can Jesús de Dalt i sobre  la carena la capella de Sant Pere,  documentada a la catorzena centúria,  can Jordi, que porta el nom d’un antic propietari del segle XIX ,  i  el mas Xuclar, el  més veterà  ara en ruïnes. Aquest últim té una gran extensió de terreny i durant molts anys de la segona meitat del segle passat fou un vedat de caça de porcs senglars.

A la banda dreta de la vall, tres cases alineades a peu del turó de mas Reixach; cal Santpare,  molt senzilla originàriament  i ara molt embellida amb elements de pedra, can Segimon, que deu el nom al propietari de principis del segle XIX, Segimon Valls, i a baix can Planes, antiga propietat dels Planes, família  amb  solera a la vall. Vall amunt, el mas Martí, on recorden els antics escolanets, quan hi passaven a fer el salpàs, que hi  feien parada a dinar i on no hi faltava mai  l’escudella amb  carn d’olla i rostit. Can Cotera o també dit a can  Titiula, una petita casa de planta baixa, i més amunt can Xalandric, motiu provinent de l’evolució de l’antic cognom dels propietaris Salandrich, ara molt reformada.  

Carena amunt, aquella   que marca els límits de  Palafolls  amb Tordera, can Boix, que porta el cognom del Pere Boix, francès vingut  a la vall a mitjans del segle XIX.

I seguint  la  riera  també a mà dreta can Claric, que guarda una misteriosa   mina que porta dins del  pou de la casa, tot un element ben curiós. I  finalment la més endinsada a la vall,  can Vinyals, l’antic mas Valls ampliat per la família  Torrent Rabell, descendents d’indians, donant-li un aire senyorial amb una escala exterior  de grans dimensions, i sota la casa,  mig amagat per les bardisses,  un antic forn de coure rajols.

 

Can Vinyals.

Amb la divisió parroquial de Sant Genís i Santa Maria  l’any 1929, el veïnat es mantindrà a la parròquia mare, sent-ne l’excepció, ja que  els límits de la separació  obeiran  a una cosa tan natural com les conques de les rieres, i com hem dit abans les aigües de la vall van cap a la Tordera. Els  acords de la creació de la nova  parròquia  diran que  tot el territori per on  s’esmunyís l’aigua cap a la riera de Sant Genís, que desemboca al mar directament, es mantindria dins l’antiga parròquia, i tot el territori on  les seves aigües davallessin  cap a la Tordera formaria la nova parròquia.  De seguit però  totes les que quedaven a l’altra banda de la carretera nacional,  respecte Sant Genís, van demanar formar part de la parròquia de Santa Maria, desplaçant el límit parroquial,  a excepció també de can Vila que es mantindrà  fidel a  l’antiga jurisdicció. La carretera esdevenia doncs ara frontera de parròquies.

Com a comunitat diferenciada el veïnat ha tingut les seves festes. La Festa de Vallplana  és  el vuit de setembre, el mateix dia que la Festa Major de Santa Maria de Palafolls. Segons la versió d’algun testimoni  que  afirma que això era degut a que   com  eren de Palafolls celebraven la festa aquest dia. No sabem de quan es celebrava la festa però semblaria més lògic que la festa la haurien d’haver  celebrat, segons aquesta afirmació,  per Sant Genís, el vint-i-cinc de setembre, festa major de la seva seu parroquial.

Als anys quaranta quan aquesta  festa encara gaudia de  plena salut es feia ball a l’era del mas Reixach, on algunes vegades hi havia tocat el Joan Estiu Vila, flabiolaire del veïnat, de can Jordi. En alguna ocasió també s’havia fet ball a can Nofre per aquesta data, però en aquesta casa ja es feia ball  cada diumenge amb un manubri. La casa era a peu de la carretera a França i s’hi servien menjars als viatgers i alhora era  punt de trobada de tot el veïnat.

Però la festa més lluïda  era per Sant Pere, on abans i després de la Guerra Civil s’hi havia fet un aplec, fins a l’entorn de 1955,  al camp de davant la capella de Sant Pere de Vivelles,  molt concorregut per gent dels pobles del voltant. Algun any hi havien tocat fins i tot un parell de cobles, amb tir a la rodella i algun firaire passavolant que aprofitava la gran gentada que s’hi reunia, que  era tanta, que a can Jordi, a tocar la capella, guardaven les bicicletes al pati de la casa on donaven números fins i tot  per poder identificar la “màquina” de cadascú (3), amb pagament  inclòs.

A can Jordi havien guardat durant els anys quaranta la clau de la capella i rentaven tot el parament  per fer missa. Més endavant ho va fer  la família de cal Viudo Ric, de sota el castell, amb molta vinculació amb la capella. Durant algunes temporades s’havia fet  missa un diumenge al mes i altres cops només per la diada de Sant Pere. Ara malauradament la capella resta en estat ruïnós.

La parròquia de Vallplana era  Sant Genís, per tant per a tots els serveis religiosos s’havia de baixar cap a la seu parroquial. Només hi havia una excepció al veïnat ,  el mas Reixach, que depenia de  la parròquia de Tordera. Els antics vells,  per explicar aquesta situació, deien que això era degut a que el terme passava pel mig de la casa, i deien que aquesta era la manera salomònica de solucionar-ho, pels afers del cel a Tordera i pels afers terrenals Palafolls. El cert és que no sempre els límits parroquials i municipals han coincidit, tot i que s’ha tendit amb el temps a igualar-los.

Altres dues masies de Palafolls repetien la mateixa casuística, can Roquet i el desaparegut mas Enveja, tots dos del veïnat de Casanons.  Amb el terme de Malgrat també havia passat amb algunes masies on eclesiàsticament  pertanyien a  Sant Genís i municipalment a Malgrat, aquests últims casos van passar a tots els efectes de Malgrat  al 1893 (4).

Al igual que pels serveis religiosos la canalla també baixava cap a  Sant Genís a escola, primer a la rectoria i més endavant  a l’escola unitària. Tot i que a principis del segle XX  com alguns infants de Sant Genís havien anat  a Tordera, durant una temporada que el  rector de Sant Genís no exercia de professor.  A Palafolls ja hi havia mestres, normalment un  matrimoni, el marit pels nens i la muller per les nenes, però Tordera era més a prop per aquella canalla que hi havia d’anar a peu.

Ha estat un veïnat amb un gran sentiment de pertinença a una comunitat,  com quan s’aplegaven tots els veïns a can Jordi per baixar tots junts cap a l’aplec de can Gibert a Sant Genís  als anys quaranta i cinquanta. Aquells espais i moments  on es compartien festes ja  hi no són  vigents, però un territori tan ben definit i encara molt ben conservat, deixeu-me dir verge, ajudarà a mantenir  aquest  sentiment de pertinença  d’un  paisatge  que és i ha estat  de masies, camps i boscos.

 

 Xevi Salicrú.

 

1. “ ....vicinatu de Vallplana....”  Soldevila, Xavier. Entre el Capspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat ( segles X-XV. 11a beca d’investigació de Malgrat de Mar. Ajuntament de Malgrat. 2018. Pàg 82.

2. http://valldebossagay.blogspot.com/2019/07/sant-pere-de-vivelles-patrimoni-en.html

3. Entrevista amb  Pepita Estiu. 25-7-2020.

4. Paradeda, Felix. La Vila de Malgrat i els seus contorns. Apuntaments històrics. Blanes 1915. Pàg. 62.