Sant Pere de Vivelles, patrimoni en perill.

Una de les grans assignatures pendents,  patrimonialment parlant,  a  Palafolls és la capella de Sant Pere de Vivelles.

El seu estat és deplorable,  fins al punt de fer perillar  l’existència de  l’edifici. Veiem, de darrere la tanca,  com la capella es degrada cada dia més i més.

L’Ajuntament va signar un conveni amb el Bisbat, el 5 d'agost de 1999,   on es preveia que aquest com a propietari  cediria l’usdefruit de l’espai  a canvi que el consistori  el  recuperés, en restaurés la capella i  retornés  el lloc  al culte. El consistori va aprovar en sessió plenària el 10 de novembre de 1995 la seva catalogació com a bé cultural d'interès local (BCIL), fa 24 anys!!!!

Més enllà de declarar Sant Pere BCIL no s’ha fet res més, el conveni no s’ha portat a terme...si els serveis jurídics de l’Ajuntament s’haguessin posat per la feina ara no hauríem de lamentar com se’ns desfà a les mans un element patrimonial de gran valor.

Vivelles és una capella  amb l’aspecte de les reformes que s’hi van fer al segle XVII, tot i que al seu interior s’hi va conservar fins al 1936 un altar plateresc, possiblement del segle XVI, amb un fris  decorat amb rajoles  de colors representant Sant Pere assegut en una cadira papal amb actitud de beneir. Diuen que aquestes rajoles varen ser arrencades i posades per embellir una comuna, del cert és que no sabem que se'n va fer, mai més se n'ha sabut res d'aquesta ceràmica del XVII.

 L’edifici  consta d’una sola nau amb una coberta de volta de ciment armat dels anys vint, ara ensorrada. La façana, on destaca un contrafort, té un portal adovellat de punt rodó i dues finestres,  una al  costat del portal  i l’altra per sobre  emmarcada de pedra amb  la inscripció d’unes reformes de 1667.  Al costat hi ha un cos afegit  utilitzat d’habitatge fins a la primera meitat del segle XX, que consta d’una portalada, amb frontals de pedra i llinda de fusta sustentada per uns permòdols de pedra, i una finestra amb llinda de fusta.

Però l’edifici va més enllà del que hi poden observar, les  primeres referències de la capella son primer  al testament de Guillem de Blancaç, cavaller aloer de la casa de Sant Julià,  el 23 d'agost de 1204 1, on fa una deixa a la confraria de Sant Pere de Vilelles ( forma que evolucionarà a Vivelles), la segona és al testament del seu fill Guillem de Blancaç el 26 d'abril de 1275 2 on també fa una deixa a Sant Pere de Vilelles. I la tercera   és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 13493  als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere, construït a la capella de Vilella.

Però un dels grans actius de la capella és l’antic  topònim de Vivelles, documentat per primera vegada al 10384 en la dotació pels vescomtes de Girona del monestir de Sant Salvador de Breda, on donen una peça de terra, que han intercanviat a Bernat Isarn i la seva muller Amaltrude, ubicada a l'alou de Vilelles.

El territori conegut com a Vivelles ha variat al llarg del temps, ara només reduït  a la capella, però que en temps antics definia tota una  extensa zona de territori. Durant el segle XII la parròquia de Sant Genís fou coneguda com a Sant Genís de Vivelles, per tant, tenim un territori que va competir toponímicament amb Palafolls, fins al punt d'arribar a ser anomenat el castell com a castell de Vilelles 5, al segle XII també tenim un document del 18 de desembre de 1114 on el bisbe de Girona Berenguer Dalmau concedeix a Gausfred Bernat del castell de Vilelles la quarta part de la dècima de Pineda. Els Gausfred Bernat, casat amb Guisla, havia rebut del seu sogre Umbert Odó de Montseny o de Sesagudes. Els descendents de la parella adoptarien ja el nom de Palafolls. 

El territori que s'ha conegut amb aquest  topònim s’ha anat   reduint amb el pas del temps,  al segle XVI i XVII  ja només definia un veïnat a cavall entre uns veïnats que ens han arribat fins avui; Vallplana, Sant Genís, les Ferreries i el Castell.  I ja al XVIII només  quedarà a la toponímia d’alguna masia situada a l’antic veïnat, llavors ja diluït en els anteriors veïnats esmentats, com el mas Puig de Vivelles i el mas Vives de Vivelles. L’acompanyament del topònim   Vivelles era necessari per diferenciar-los d’altres masos amb el mateix apel·latiu  situats en altres veïnats de la parròquia i terme, com són el mas Vives de Gassanons o el mas Puig de la Burgada, del que en van ser coetanis.

La capella apareix en diversos documents, especialment del XVI, XVII i XVIII, anomenada a les afrontacions de peces veïnes en documents notarials. Les reformes del segle XVII estarien fetes sota l’auspici de  la família Montcada, marquesos d’Aitona i vescomtes de Cabrera, per tant, també senyors del terme del castell de Palafolls, com ens deia mossèn Fèlix Paradeda a primers del segle XX ja.  Al segle XVIII podem documentar un casament de l’hereu de can Camps, masia molt pròxima i que ens testimonia la devoció del veïnat.

De gran rellevància podem dir que és el trasllat de la Mare de Déu del Castell de Palafolls a Sant Pere al segle XVII. L’any 1683 ja ens consta a Sant Pere quan el castell ja era  en plena decadència, com podem documentar als goigs conservats de la Mare de Déu fets per mossèn Sebastià Pla aquell any:

“...

la capella del Castell

pròpia casa de vós era

per ser destruït aquell

...”

A la segona meitat del XIX també entra en decadència, la Mare de Déu del Castell anomenada llavors ja Mare de Déu de Vivelles es traslladada a la parroquial de Sant Genís. Una visita del 1910, realitzada per Francesc  Montsalvatge, ja parla de l’abandonament que pateix la capella i esmenta que l’habitatge adossat està mig enrunat.

L’any 1923 mossèn Fèlix Paradeda inicia un procés per restaurar-la entrevistant-se amb el vicari general de Girona. Ja el 1924 s’ha refet el sostre de la capella amb una volta de formigó armat i s’hi celebra un aplec que es realitzarà fins al 1947, interromput només per la Guerra Civil, quan la capella és espoliada i segons testimonis les rajoles de l’altar plateresc acabaren guarnint una comuna d’una casa pròxima.

Tot i que la tradició parla d’ermitans a la capella tenim documentats als padrons de finals del segle XIX diferents  residents amb un perfil  on prevalen adults amb  cognoms d’orfenat, Santvicens, Fontdegloria..... i aquests convivint amb diversos infants fills de pares incògnits. Ja a mitjans del segle XX hi trobem una família podríem dir tradicional, els   Pimàs-Tura-Masferrer on el matrimoni s’havia casat a la capella. Als anys 50 del record de la família Pimàs s'hi feia missa un cop al mes, amb l'assistència de gent del veïnat, recordaven especialment l'assistència dels de can Viudo ric de sota el castell que guardaven i netejaven tots els utensilis a casa seva.

A partir dels anys 70 la capella entra en un procés  d’abandó, a l’habitatge ja no hi viurà ningú i el temple serà  utilitzat  com a quadra.

Ara tenim totes les esperances en el nou consistori per revertir el procés, d’ell dependrà el futur de la capella de Sant Pere i del seu valuós topònim Vivelles, i qui sap si anomenada Sant Pere per la mil·lenària vinculació de l’església de Sant Genís amb el monestir de St. Pere de Roda de qui va dependre abans d’estar sota el bisbat de Girona l’any 1079.

Xevi Salicrú.

1. Marquès Planagumà, Josep Maria i De Puig Oliver, Jaume . Escriptures del delme de la mitra gironina.

2. Marquès Planagumà, Josep Maria i De Puig Oliver, Jaume . Escriptures del delme de la mitra gironina.

3. Arxiu Diocesà de Girona. Lletres 1334-1362. Llibre U-12 f. 120.  

4.  Fundació del monestir de Sant Salvador de Breda, feta pels vescomtes de Girona, Grau i Ermessenda.- 4 de juny de 1038. Manuscrit “Donacions i privilegis del Reial Monestir de Sant Salvador de Breda”. Biblioteca del Palau de Peralada., dins Coll Castanyer, Jaume, Els vescomtes de Girona. Pàg. 87.

5. Arxiu capitular de la catedral de Girona. Codi CAT ACG 7 1 1 ACG Perg 159. 

Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004.

Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent s. XIV-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Pons i Guri, J.M./ Rodriguez Blanco . J. Els noms de lloc de l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Els llibres de set-ciències. Arenys de Mar 2000.