Palafolls, entre Girona i Barcelona.

 

El municipi de Palafolls forma part de la comarca del Maresme, i aquesta és dins la província de Barcelona, per tant és un municipi barceloní, fins aquí cosa ben sabuda per  tots.  Però aquesta realitat no sempre ha estat així, podem dir que la pertinença a terres barcelonines és de fa quatre dies.

La primera referència d’un territori anomenat Palafolls  és el 29 de setembre de 947, quan ja és situat a l’antic  comtat de Girona. Per trobar les primeres vinculacions a la zona de Barcelona  hem d’anar fins al segle XIX. Som per tant davant d’una adscripció  a Girona  quasi mil·lenària.

                                    Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Parcial mapa 1619.

                                                    Principat de Catalunya. Gerard Mercator

Tot el  que coneixem com Alt  Maresme, d’Arenys fins Tordera,  s’ha mantingut   dins les jurisdiccions de Girona durant molts segles. En època medieval formava part de la vegueria de Girona. Amb l’aplicació del decret de Nova Planta al 1716,  que comportarà l’abolició de les institucions, lleis,  justícia i administració de la Corona d’Aragó, es crea el corregiment de Girona, mantenint-nos dins ell.

Amb l’arribada de l’ocupació francesa desapareixeran  els corregiments per passar a anomenar-se departaments i per primera vegada el riu Tordera serà frontera en el seu  tram final.   S’agafarà el riu com a límit, entre el territori gironí i barceloní.   Mirant el  nostre territori des d’un mapa a París el riu els devia semblar  una línia molt  marcada, massa lluny per voler endreçar un país.

El Departament  francès del Ter, amb capitalitat a Girona, no acollirà Palafolls, quedarà aquest adscrit dins el departament de Montserrat, amb capital a Barcelona. Hem de situar aquesta nova divisió l’any 1810, en un projecte fet per l’afrancesat figuerenc Tomàs Puig i Puig. Pla que acabarà  sent executat pel mariscal Augerau.

Mentre Napoleó signava l’annexió de Catalunya al 1812, les Corts, reunides a Cadis, aprovaven dins la nova constitució l’elaboració d’una nova divisió territorial.

Entre 1820 i 1822 es van dur a terme varis projectes per dividir Catalunya en províncies, pel que fa al nostre cas, l’Alt Maresme,  va ser un dels punts de discòrdia. Els   arguments a  formar part  de Barcelona eren econòmics,  com el vincle comercial amb la indústria de puntes de coixí, lones i mitges de cotó,  que tenien Canet i Calella amb la Ciutat Comtal, en contra els vincles  socials i eclesiàstics amb Girona,  tot i que  afirmaven els defensors de la “barcelonitat” que   si d’Arenys a Malgrat  quedaven dins la demarcació política de Barcelona,  el bisbat canviaria els límits en contra de la poca vida  comercial i social  que radiava Girona en aquell moment, molt castigada per les guerres napoleòniques i amb un endarreriment  industrial i comercial notori.

Al 1820 el  projecte fet pel mallorquí Felip Bauzà  proposava que els pobles a l’entorn de la Tordera; Fogars, Tordera, Palafolls, Malgrat i Santa Susanna, quedessin dins la proposta de província   de Girona.

Al 1821  Bauzà i el basc José Agustín de Larramendi,  per encàrrec del Govern d’Espanya, realitzen un projecte on     la província de Girona arribava  fins Canet.  

Al 1822 es promulgarà finalment la divisió provincial, basant-se amb  el  projecte anterior però  amb alguns canvis proposats per la Diputació de Catalunya, quedant només dins Girona  els municipis de Palafolls, Tordera i l’antic municipi de Vallmanya (actualment incorporat a Tordera).

Aquesta divisió del 1822 obeïa, en el cas d’aquests pobles anteriorment esmentats, a que formaven part del partit judicial de Santa Coloma de Farners, que conjuntament amb  el  d’Olot, Figueres, Girona, la Bisbal d’Empordà, formats al 1820,  havien de formar la província amb capital a Girona. Però aquesta divisió va durar ben poc, al 1823, amb la tornada de l’absolutisme de les mans  de Ferran VII,  s’encarrega al 1825  de nou a Larramendi una nova divisió territorial,  aprovada al 1833.  Aquesta divisió  basant-se també amb els partits judicials  ens inclou dins la província de Barcelona, doncs s’havia creat el nou partit judicial d’Arenys de Mar format pels pobles que coneixem ara com a integrants de l’Alt Maresme.  

Amb la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914 es posa sobre la taula la divisió administrativa   comarcal del país, però no serà fins  la Segona  República que es crearà el mapa comarcal. La pertinença dels pobles anomenats ara de l’Alt Maresme han estat centre de debat sempre que s’ha parlat de noves divisions internes del país. 

Amb el projecte divisió comarcal, aprovat per la Generalitat Republica, de  l'any 1936, Palafolls quedarà dins  la  comarca del Maresme, mantenint la Tordera com a límit comarcal, provincial i  judicial. L’any 1931, quan s’inicia  aquest projecte,  es fa  arribar un qüestionari a tots els municipis de Catalunya, on es preguntava a quina comarca pensaven que pertanyien i a quins dos mercats  anaven principalment. Palafolls afirmava llavors formar part de la comarca de la Tordera ( majoritàriament els pobles no costaners de l’actual Maresme no es sentien formar part d’ell)   Tordera deia ser de la comarca de la Baixa Tordera i curiosament Blanes afirmava pertànyer a la Maresme del Gironès.

Després del franquisme, l’any 1987,  es restauren les comarques republicanes del 1936, obrint-se de nou  la possibilitat de fer-hi modificacions.  La Generalitat demana la conformitat als Ajuntaments  amb la integració del seu municipi a la comarca que se li ha assignat. Palafolls, Pineda,  Tordera i Blanes van aprovar formar una nova comarca amb els  pobles de l’entorn de la Baixa Tordera. Malgrat, tot i tenir l’equip de govern a favor de la nova comarca va votar mantenir-se al Maresme per falta d'una majoria absoluta que es demanava. Com moltes vegades les decisions estaven marcades per consignes polítiques de partit, i en el  cas dels pobles que ens ocupen els regidors del PSC van votar a favor de  la  nova comarca i els regidors de CiU i ERC votaren de mantenir-se al Maresme. El Maresme no veié modificades les seves fronteres en aquesta ocasió tampoc.

L’any 2001 a petició del Parlament de Catalunya es crea una comissió per revisar les comarques de nou, del que en surt el conegut com a  Informe Roca, fruit de la comissió presidida per Miquel Roca Junyent. Aquest informe proposava la creació de sis noves comarques, entre elles la Selva Marítima, una comarca a  l’entorn de la Tordera, segregada de  La Selva i el Maresme, tornant a l’etern debat. Aquest informe no va passar de ser una proposta.

Del  passat gironí  que hem descrit fins a les primeries del segle XIX només ens queda el rastre en dues jurisdiccions. La primera, la més antiga,  com a integrants d’una jurisdicció eclesiàstica, la  Diòcesis de Girona, on manté uns límits mil·lenaris a la nostra zona arribant  fins Arenys, integrant tot el  que coneixem com a Alt Maresme. El bisbat  ha mantingut a la nostra zona  una  de les fronteres més antigues dins Catalunya, la divisió  entre  el comtat de Girona amb el de Barcelona. Dins les subdivisions d’aquest bisbat,  el nostre municipi, juntament amb Tordera, Tossa, Lloret, Blanes i Malgrat.  forma  l’arxiprestat de Tordera, convertint la Tordera al seu tram final eix vertebrador del  territori. I si reculem més enllà aquest tram final del riu, banda i banda, formava part del terme i  parròquia de Palafolls  fins al 1601, quan  la riba esquerra del  riu  es va  segregar  i va  passar a formar part  de la jurisdicció eclesiàstica i del terme de Blanes.

I la segona jurisdicció , molt més recent, i fruit de les actuals relacions sòcio-econòmiques a l’entorn de la part baixa de la Tordera, la  Regió Sanitària de Girona,  arribant fins a Canet, deixant fora tan sols Arenys del pobles pertanyents a l’Alt Maresme. Crec que molts   hem descobert aquesta regió ben recentment, a causa de l’estat d’alarma, decretat per la pandèmia que fustiga el nostre món i que limitava els nostres moviments entre les regions sanitàries. Si que teníem ben present però la  Corporació de Salut del Maresme i la Selva, l’organització  que  cobreix les necessitats públiques sanitàries d’un territori que va de Canet fins a Tossa.

Aquest  límit provincial que és ara  el riu Tordera no és una frontera real, i estic convençut que si es torna a posar sobre la taula la divisió comarcal o la divisió en vegueries, el debat a l’entorn de la Tordera tornarà. El  nostre riu no separa res,  ni pels ibers ho feia, (els laietans poblaven de Blanes fins Badalona)  el Tordera  és  el nexe d’un espai, siguem de Barcelona o de Girona.

 

Xevi Salicrú.

 

Bibliografia:

Pons i Guri J.M/ Rodriguez Blanco J. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Llibreria El set-ciències, s.l. Arenys de Mar 2000.

Burgueño, Jesús. De la vegueria a la provincia. Rafel Dalmau Editor.1995.

Burgueño, Jesús. Del Bisbat a la província. La configuració territorial de la regió de Girona. Revista Estudi General, núm. 13 Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Pag. 113-126. 1993.

Ajuntament de Malgrat. Dossier La Tordera: de límit provincial a eix vertebrador d’una comarca?.Perspectiva històrica de la divisió territorial a Malgrat de Mar. 21-10-2001.