Els Carbó, nissagues de Palafolls X

Les primeres informacions del cognom Carbó a Palafolls les trobem al segle XVI al veïnat de les Ferreries, quan al 1583 el sastre Esteve Carbó capbreva una casa a l’actual carrer Passada, la que ara anomenem can Clapés i que té entrada actualment pel carrer Sindicat. És un moment encara embrionari i tot just podem parlar d’un incipient  nucli de les Ferreries amb dotze cases ubicades en tres punts diferents (1), un moment on comença a installar-se a peu del camí ral gent amb ofici com l’Esteve.

No tornarem a trobar cap referència del cognom Carbó fins al 1664 (2) quan Pere Iglesias capbreva l’antic mas Muntaner anomenant-lo mas Carbó, tot i que no serà cent anys més tard que trobarem al mas al Jacint Carbó Iglesias, una nissaga que es mantindrà a Palafolls fins a la segona meitat del segle XIX.

Localitzem també dues dispenses matrimonials (3) sense cap més informació que la de dues persones nascudes a Palafolls, el Rafael Gibert Carbó demanant permís per casar-se amb Caterina Costes Lloreda de Tordera el 21-4-1810 i Anna Maria Blanxart Carbó amb Joaquim Triador Estrada d’Osor el 27-11-1792.

Al 1789 trobem l’inici d’una nissaga que s’escamparà per tot Palafolls fins a l’act saualitat. Aquell any la Josepa Puigvet, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, estableix en  un cos del  futur carrer Nou de Sant Genís, a  l’Antoni Carbó Sagrera d’ofici treballador, a l’actual casa anomenada cal Groc. Aquest tindrà dos fills, un, el Joan, que continuarà la nissaga a la casa on hi regentarà una botiga d’ultramarins coneixent-se com a can Joan Berro. I un segon, el Josep Anton, que es traslladarà al mateix carrer en una casa que es coneixerà a partir de llavors com a can Peptoni. Tos dos germans es casaran amb dues germanes de can Freixas.

 

GENEALOGIES DESCENDENTS DE L’ANTONi CARBÓ

 

Genealogia branca troncal Carbó de cal Groc

I Antoni Carbó Sagrera 1789= ? Comas

         Joan Carbó Comes, que segueix.

         Josep Anton Carbó Comas, que segueix a can Peptoni.

 

II Joan Carbó Comas *SG cal Groc 1817 = Rosa Freixas Valls *SG can Freixas 1820

           Pau Carbó Comes, que segueix.

           Ramon Carbó Freixas *cal Groc 1840

           Josep Carbó Freixas *cal Groc 1841, que segueix a la Plaça Major.

           Cristina Carbó Freixas * cal Groc 1844, que segueix a can Florit.

           Francisco Carbó Freixas *cal Groc 1847, que segueix a can Daniel

           Josepa Carbó Freixas *cal Groc 1851

           Maria Carbó Freixas *cal Groc 1854

III Pau Carbó Freixas *cal Groc 1836 = Cristina Perpiña Crosas *Plf 1844 

                Joan Carbó Perpiña, que segueix

                Rosa Carbó Perpiña *cal Groc 1874, que segueix a can Francesc.

                Maria Carbó Perpiña * cal Groc 1877, que segueix a can Manel

                Cristina Carbó Perpiña *cal Groc 1879

                Dolors Carbó Perpiña *cal Groc 1887, segueix a can Dalmau.

 

IV Joan Carbó Perpiña * cal Groc 1871 = Teresa Masferrer Serra*Plf 1879

              Maria Carbó Masferrer *cal Groc 1903

              Francisco Carbó Masferrer, que segueix

              Ramon Carbó Masferrer *cal Groc 1919

 

V   Francisco Carbó Masferrer *cal Groc 1908 = Carme Fontseca Relat *can Puiggorri 1915

                   Mª Teresa Carbó Fontseca *cal Groc 1940

                   Joan Carbó Fontseca *cal Groc 1942

                   Salvador Carbó Fontseca *cal Groc 1945

                   Montserrat Carbó Fontseca *cal Groc 1950

 

Genealogia Carbó Can Peptoni

 

I Josep Antoni Carbó Comas * cal Groc 1812 = Maria Freixas Valls *can Freixas 1830

 

II Salvador Carbó Freixas * can Peptoni 1851 = Teresa Freixas Puig * cal Fuster 1851 (5) 

                Rosa Carbó Freixas * can Peptoni 1876

                Josep Carbó Freixas, que segueix .

                Esteve Carbó Freixas *can Peptoni 1882, que segueix a can Manel .

                Quirze Carbó Freixas *can Peptoni 1890

 

 III Josep Carbó Freixas *can Peptoni 1879 =   Mercè Xarbau Pons  *Massanet 1896

                 Concepció Carbó Xarbau *can Peptoni 1909

                 Joaquima Carbó Xarbau *can Peptoni 1914

                 Salvador Carbó Xarbau, que segueix.

                 Filomena Carbó Xarbau *can Peptoni 1924

 

IV Salvador Carbó Xarbau *can Peptoni 1920 = Paquita Balmaña Riera *Blanes 1925

 

Genealogia Carbó de can Florit

 

 La Cristina de cal Groc es va casar amb el Josep Puig també de Sant Genís, un cop casats van anar de masovers a can Florit, propietat  dels Creus de Blanes.

 

I Cristina Carbó Freixas *cal Groc 1844 = Josep Puig Marqués *Sant Genís 1838

                   Joan Puig Carbó *can Florit 1870

                   Ramon Puig Carbó *can Florit 1876

 

Genealogia Carbó can Dalmau

La Dolors de cal Groc es va casar amb l’hereu de can Dalmau de Sant Genís.

 

I Dolors Carbó  Perpiña *cal Groc 1887 = Juan Puigdefabregas Vendrell *can Dalmau 1884

                      Juan Puigdefàbregas Carbó *can Dalmau 1911

 

 

Segueixen dues genealogies de dos germans Carbó Freixas de cal Groc casats amb amb dues germanes de Can Daniel de Sant Genís, uns van anar a viure a la plaça Major i els altres al carrer Passada.

 

Genealogia Carbó de la plaça Major

El Josep Carbó Freixas quan es va casar va anar a viure a la plaça Major els seu fill, Joan Carbó Torrent,  va viure al carrer Passada i acabarà comprant una casa al mas Pinell que serà anomenada posteriorment can Paulino, el nom del gendre casat amb la seva filla Francisca.

 

I Josep Carbó Freixas * cal Groc 1841 = Filomena Torrent Salichs * can Daniel 1850

                  Joan  Carbó Torrent, que segueix.

                  Maria Carbó Torrent *Plf 1878 = Josep Pica Fàbregas *Plf 1874

                           Josep Pica Carbó*Plf 1905

                            Emilia Pica Carbó *Plf 1908

                            Àngel Pica Carbó *Plf 1911

                            Joaquima Pica Carbó *Plf 1914

                            Lluís Pica Carbó *Plf 1916

 

                  Cristina Carbó Torrent *Plf 1880 = Miquel Fàbregas Basi *Plf 1879

                         Josep Fàbregas Carbó*Plf 1903

                         Gràcia Fàbregas Carbó*Plf 1914

                         Remei Fàbregas Carbó*Plf 1914

                         Pilar Fàbregas  Carbó*Plf 1918

                   

 

II   Joan Carbó Torrent *Plf  1888 =1 Joaquima Soley Martori * Plf 1889

                                                        =2 Joana Mas Mas *hortsavinyà 1887

                  Josep  Carbó Soley  *Plf 1911

                  Maria Carbó Mas *Plf 1913

                  Francisca Carbó Mas *Plf 1916

                  Pere Carbó Mas *Plf 1920      

 

Genealogia Carbó  carrer Passada

Els fills del matrimoni es van anar escampant per diverses cases del nucli de Palafolls, el Narcís i el Joan es van instal·lar a la plaça.

 

I Francisco Carbó Freixas *cal Groc 1848 = Concepció Torrent Salichs *can Daniel 1848

               .Joan Carbó Torrent *Plf 1877

               .Narcís Carbó Torrent *Plf 1886 = Leonor Oller Freixes *Plf 1885

                          Francisco  Carbó Oller *Plf 1912

                          José Carbó Oller *Plf 1914

                          Jaume Carbó Oller *Plf 1917

                          Candita Carbó Oller *Plf 1922

               Maria Carbó Torrent *Plf 1880 

               Josep Carbó Torrent *Plf 1879 = Joaquima Ribas Freixas *Plf 1882

                          Joan  Carbó Ribas *Plf 1907

                          Ramon Carbó Ribas *Plf 1909

                          Lluís Carbó Ribas *Plf 1913

                          Josepa Carbí Ribas *Plf 1923

      

               .Esteve Carbó Torrent *Plf 1881, que segueix al carrer de Dalt.

               Concepció Carbó Torrent * Plf 1885, que segueix al carrer de Dalt

               

 

Genealogia Carbó can Manel

L’Esteve i la Maria eren cosins segons, besnets delprimer Carbó del carrer Nou a Sant Genís, primer van viure un temps de casats a can Joantresa, més tard la família residirà a una altra també del carrer nou, coneguda com a casa del sot. Passada la guerra la filla Carmeta viurà amb el seu marit a la casa que es coneixerà com a can Manel on hi va obrir un bar passada la Guerra Civil.

I Esteve Carbó Freixas *can Peptoni 1882 = Maria Carbó Perpiña *can Groc 1876  (4) 

                Teresa Carbó Carbó *can Joantresa 1909

                Carmeta Carbó Carbó * can Joantresa 1914 = Manel Pallí LLosa *França 1910

                                   Esteve Pallí Carbó *can Manel 1936

                                   Rosa Pallí Carbó *can Manel 1945

                                   

Genealogia Carbó carrer de Dalt

Dos fills del matrimoni Carbó Torrent establerts al carrer Passada van viure una temporada al carrer de Dalt.

Aquesta família van estar uns anys a la casa que serà coneguda com a can Muts (actual Joaquim Ruhí 2) els hi documentem al padró de 1911. El fill Joan es desplaçarà al carrer Mas Pinell.

I Esteve Carbó Torrent *Plf 1881 = Narcisa Mas Fugroles *PLF 1887

                  Concepció Carbó Mas *Plf 1910

                  Joan Carbó Mas *Plf 1916 = Emilia Masmiquel Valls *Maçanet 1918

                  Miquel Carbó Mas *Plf 1921

 

Aquesta que continua  després d'estar-se al  carrer de Dalt es van desplaçar cap al carrer de Baix a la casa coneguda més tard  com a ca l’Alacuart (actual baix 7) La Concepció va morir jove sense fills i el seu marit es va casar de nou amb la Teresa Güell Serra.

 

I Concepció Carbó Torrent *Plf  1885 = Josep Alacuart Ribot *Tordera 1884

 

            

Genealogia Carbó can Francesc

 

A la casa coneguda com més tard com a can Francesc o can Mateu al carrer Major s’hi va establir per primera vegada al 1854 el Quirze Perpiña, aquesta casa la va acabar heretant una neta, la Rosa, que era filla de la Cristina que s’havia casat a cal Groc, que hi va anar a viure.

 

I  Rosa Carbó Perpiña *cal Groc 1874 = Francesc Mateu Comas * Plf 1873

                Teresa Mateu Carbó *can Francesc 1902

                Joan  Mateu Carbó *can Francesc 1905

                Francesc Mateu Carbó *can Francesc 1911

 

GENEALOGIA  CARBÓ DEL MAS CARBÓ

I Jacint Carbó 1771 = Anna Iglesias 

II Pere Carbó Iglesias 1775 = Teresa Gibert

III Pau Serra Carbó

IV Joan Serra Carbó *mas Carbó  1823 = Josepa Bosch *1813 

            Teresa Serra Bosch *mas Carbó 1851

            Ramon Serra Bosch *mas Carbó 1847 

GENEALOGIA CARBÓ CAL VIUDO POBRE

A finals del segle XIX arriba a Palafolls la Dolors Carbó Bruguera casant-se a cal Viudo Pobre procedent de Maçanet.

 

I Dolors Carbó Bruguera *Maçanet 1855 = José Pujol Fabregas *cal Viudo Pobre 1848

                        Jaume Pujol Carbó, que segueix

                        Josepa Pujol Carbó *cal Viudo Pobre 1892

                        Ramon Pujol Carbó *cal Viudo Pobre 1898

 

II Jaume Pujol Carbó *cal Viudo Pobre  1879 = Rosa Mercadé Bigas *Tordera 1882

                       José Pujol Mercadé *cal Viudo Pobre 1909

 

 

GENEALOGIA CARBÓ MASOVERS MAS REIXACH

 

A principis del XX el Salvador Carbó Clos arriba de Maçanet i es casa amb la filla dels masovers del mas Reixach, quedant-se al mas per seguir amb les feines de masover.

 

I Salvador Carbó Clos *Maçanet 1872 = Rosa Plana Pons *Plf 1872

                          Concepció Carbó Plana * mas Reixach 1901

                          Miquel Carbó Plana *mas Reixach 1904

 

GENEALOGIA CARBÓ CAN CAMA

 

Al 1930 arriba procedent de Tordera la Dolors Carbó Costa que es casarà dues vegades, amb un fill només del primer matrimoni

 

I Dolors Carbó Costa *1906 Tordera =1 Pere Cama

                                                           = 2 Miquel Masferré Casanovas

                         Lluís Cama Carbó *Plf 1933

 

 

GENEALOGIA CARBÓ MAS PRATS

 

Als anys quaranta del segle passat es casa a Palafolls el Josep Carbó Dellunder procedent de Malgrat, instal·lant-se al veïnat de mas Prats.

I Josep Carbó Dellunder *Malgrat 1918 = Cristina Martori Torrentó *Plf 1921

                    Joaquim Carbó Martori *Plf 1947

GENEALOGIA CARBÓ DE TORDERA

També a la plaça documentem al padró de 1880 a l'Esteve Carbó provinent de Tordera, sense vinculació amb la resta de Carbó, vivint a la plaça. 

I Esteve Carbó Ros *Tordera 1850 = Francisca Valls Xapellí * Plf 1848

                     Quirze Carbó Valls *Plf 1879

 

 Xevi Salicrú

1. Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als oríegens urbans de Palafolls. S XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016.

2. Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls. S XIV-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

3.  https://www.arxiuadg.org/index.php/arxius/dispenses-matrimonials

4. La parella eren cosins segons dues vegades 

             cosins segons       Maria Carbó Perpiña      =       Esteve Carbó Freixas

             cosins                   Pau Carbó Freixas                   Salvador Carbó Freixas 

            germans                Joan Carbó Comas                   Josep Carbó Comas 

            

            cosins segons       Maria Carbó Perpiña     =        Esteve Carbó Freixas 

            cosins                   Pau Carbó Freixas                   Salvador Carbó Freixas      

            germanes             Rosa Freixas Valls                   Maria Freixas Valls 

5. La parella eren cosins quarts 

              cosins quarts              Salvador Carbó Freixas       =        Teresa Freixas Puig 

              cosins tercers             Maria Freixas Valls                          Benet Freixas Xaubet 

              cosins segons             Francesc Freixas Crosas                  Josep Freixas Sarsaneda 

              cosins                         Josep Fexas Pujals                          Damià Fexas Palomeres

              germans                     Guerau Fexas Andreu                      Joan Fexas Andreu 

                                                                            

Consulta padrons online a : https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/cerca

 

 

 

 

 

La cellera de Sant Genís.

Aquestra primera fotografia que il·lustra aquesta entrada va ser presa per immortalitzar una processó, feta en motiu de la Santa Missió que es va dur a terme a Sant Genís a la primavera del 1965, del vint-i-u d’abril al dos de maig (1). Però el que passa habitualment amb aquestes fotografies, amb una bona colla d’anys, és que altres elements de la imatge agafen una rellevància que en aquell moment que van ser preses no tenien.

Fons Manel Boadas. 1965.

A la dreta del carrer observem quatre cases, que havien format part de l’antiga cellera, construïda a redós de l’església. D'aquestes edificacions actualment només en queda una, i és aquí on la fotografia, més enllà de documentar l’acte religiós, agafa una nova mirada.  

Les celleres  eren  uns espais sagrats creats a partir de les assemblees de Pau i Treva al segle X,  on es limitava una zona de trenta passes a l’entorn de les parets dels temples, concedides  pel bisbe a cada església el dia de la seva consagració. Aquests espais sagrats disposaven d’immunitat eclesiàstica i del dret  d’excomunicar a qui les envaís o profanés.  Aquests espais foren l’origen de molts pobles nascuts a recés dels temples. Així l’església va aconseguir ser vista per la pagesia com una garantia per combratre  l’abús  dels senyors feudals.

La cellera de Sant Genís és el nucli més recular en el temps  del municipi de Palafolls i de tot el que havia estat l'antic terme del castell de Palafolls. Tot i tenir-la ja documentada al segle XIII no és fins a les primeries del XVI que ja hi podem posar nom i cognom a cada una de les sis cases que la formaven. A excepció d’un edifici més, que s’aixecarà just davant la portalada  del temple possiblement al segle XVIII, la cellera es mantindrà sense cap variació  fins a la segona meitat del segle XX. El migrat creixement que tindrà Sant Genís durant els segles posteriors al XVI serà sempre fora de l’àmbit de la cellera.

D’aquestes set cases, cinc estaven viculades originariament a l’església. Sant Genís havia esdevingut un nucli eminentment eclesiàstic que donava servei a l’església i a tota l’extensa parròquia. El gruix de la població era escampat per l’extens terme, a partir del segle XIV es començarà a concentrar població al nucli de la Vilanova, que demanarà la seva parròquia ben aviat,  i a partir del XVI es començarà a gestar un nou nucli al veïnat de la Burgada, anomenat posteriorment de les Ferreries. Aquests dos nuclis creixeran sempre en detriment del nucli de Sant Genís,  que només  tindrà un petit creixement destacable al segle XVIII, aturant-se sense fer  cap més casa fins a la segona meitat del XX.

Les set  cases de la cellera foren: 

Xavier Salicrú. Cellera de Sant Genís

1 Can Dalmau   Era la primera casa que es trobada entrant al poble.  A la façana hi havia les rajoles on s’indicava el nom del poble,  partit  judicial i província, posades a la segona meitat del segle XIX quan es va començar a  oficialitzar el nom dels carrers i números dels habitatges. Les originals les conserva un veí que les va salvar quan s'enderrocava la casa. Coneguda antigament com a mas Dalmau de la Franquesa era un masia  que s’havia anat ampliant al llarg dels segles de la seva existència, com a element destacable tenia un portal rodó de mig punt adovellat, que al enderrocar-se  s’hi va trobar a sota una cabitat, que possiblement  comunicava la casa amb el túnel de l’església a la rectoria. Al 1502 el senyor útil i propietari  de la casa era el Rafael Dalmau de la Franquesa que capbreva diferents peces de terra al vescomte de Cabrera , al  1665 es capbrevat  per  Pau Dalmau de la Franquesa i al 1733 per Francesc Dalmau de la Franquesa.  Al padró de 1861 el propietari  de la casa és el Pau Estiu Serra casat amb la Catalina Reig Rossell, i vivint-hi amb la seva filla  Narcisa, casada amb el Tomàs Salichs Morell de Pineda. Al padró de 1880  ens consta propietat del Ramon Torrent, resident  a Sant Martí del Montnegre. En aquell moment viuen a la casa en règim de llogaters el Jaume Puigdefàbregas Perramont, provinent també de  Sant Martí del Montnegre. Als anys vint   els Puigdefàbregas són propietaris després de comprar la casa a la família Torrent. A la segona meitat del segle XX els  Puigdefàbregas hi obriran  una botiga de queviures  sent també un punt  de recollida de la llet del veïnat  venuda per comercialitzar. Com a curiositat a la dècada dels cinquanta després d’instal·lar l’enllumenat públic al carrer aquest era encès i apagat manualment cada dia per la família des de la casa. Als anys setanta van aixecar al costat un xalet on hi van traslladar la vivenda i la botiga. La casa fou enderrrocada a primers del segle XXI per construir-hi un edifici de pisos (2).

2 Can Jan.  Actualment és un solar propietat del Bisbat de Girona. A la imatge encara podem apreciar la porta d’entrada, un portal quadrat amb llinda i brancals de pedra. Al 1563 el Joan Dalmau de la Franquesa  hi va establir al Joan Verdalet, obtentor de la Doma d’Avall, en un cos de 25 pams d’amplada. Al 1672  el reverent Sebastià Burgués mor a la casa sent l’obtentor del Benefici de la Clau. a mitjans del segle XIX es coneix  la Casa de la  Claveria, o també com la Casa del Benefici de la Clau. A l’any 1866 hi documentem la última persona que hi va viure, la Teresa Vilajoan de 62 anys, catorze anys més tard, al  1880, ja ens consta deshabitada. Al registre del  1921 ja no es considerada un habitatge. Del Benefici de la Clau, com a institució, en tenim informació d’ençà l’any 1609  on el bisbe autoritzava els obrers de la parròquia a administrar-lo (2).

3 Can Freixes. La casa disposa de diferents elements destacables, un portal amb arc escarpanter de totxo i brancals de pedra, un segon ara convertit en finestra amb llinda de fusta i brancals de pedra, i un tercer de grans dimensions de totxo apantment més modern que la resta. A la primera planta hi ha una possible llinda amb la  data de 1593. Interiorment té algun portal de pedra i algun sostre de volta. El vint-i-nou d’octubre de 1632 el Joan Fexes va comprar  la casa a la Maria Vergonyós, viuda del Jaume de Vitraris. El fill del Joan, Pau Fexes, establirà al 1663 a una part de la casa, a la banda est, a l’Antoni Palomeres. Al capbreu de  1749  la casa segueix dividida en dos habitatges encara , el Josep Fexes i el Guerau Fexes, pare i fill, declaren la casa de la banda oest i el Josep Brunet  Palomeres la de la banda est.  Al llarg del segle XIX el cognom dels propietaris es transformarà en Freixes (4). 

Al 1861, ja unides de nou,  el cap de casa és el Benet Freixes, durant el segle XIX el cognom Fexes s’haurà convertit en Freixes.  Al padró del 1866  trobem com a propietari al seu fill, el  Joan Freixas Gibert de 45 anys i casat amb la Cristina Estiu Roquet. Al padró del 1880 és propietat de la filla del Joan, la Maria, casada amb el Damià Oller Oller, fill de Ramió. Actualment la casa és restaurada amb molt bon criteri i és una de les dues que es conserva de l’antiga cellera.

Aquesta casa amb la que la seguia, cal Tito, estaven separades pel corriol de can Gibert apreciable a la fotografia, un cordó umbilical que unia la cellera amb la finca de can Gibert

4 Cal Tito.  Antigament era anomenada la Casa del Benefici de Nostra Senyora de la Pietat. A l’actualitat hi ha una plaça amb un aparcament en  bateria.  

El Benefici de Nostra Senyora de la Pietat fou fundat pel rector de Sant Genís, Antoni Coral, l’any 1499. Tenim notícia de  diferents obtentors del Benefici, l’any 1638 és el Miquel Valldejuli, al 1669 el Miquel Crosas, i al 1829 el Jaume Masnou d’Hortsavinyà. A mitjans del segle XIX amb les desamortitzacions de l’església la casa va passar a mans privades. El primer propietari que ens consta és el Pau Estiu Vila de ca l’Estiu de Sant Genís, possiblement fou qui la va comprar a l’Estat. A les notes d’un antic padró del 1861, ara perdut, encara s’anomena com a casa del Benefici. Sembla que no hi viuria ningú encara i no és fins al primer padró conservat, el de 1866, on hi trobem com a llogater dels Estiu el Joan Talleda amb la seva família.  A les dues últimes dècades  del segle XIX hi viuran els Bonet Freixes mentre la casa pasa per diferents propietaris.  Al 1885 el Pau Estiu vendrà la casa a la Maria Carme Romeu Vila de Sarrià, i aquesta la revendrà al 1893 a l’Andreu Vila Parés del carrer de Dalt de les Ferreries. Aquest últim també la vendrà a la família Torrent Castellà. La casa també serà coneguda com a ca la Leonor o ca la Candita, mare i filla documentades  als padrons dels anys 1930 i 1940. A la dècada dels anys cinquanta quedarà deshabitada i entrarà en un procés de degradació que acabarà amb el seu enderroc als anys vuitanta. A l’any 2000 l’Ajuntament n’obtindrà la propietat i urbanitzarà l’espai com a plaça, que tot i ser inaugurada mai se li ha posat nom (5).

5 La Rectoria. Conjuntament amb can Freixes són les dues úniques cases en peu de l’antiga cellera. L’edifici té algún element destacat com el  portal i tres finestres de pedra, a l’interior hi destacan sostres amb volta de mocador, i a l’entrada de l’habitage una trapa al terra per accedir  al túnel que comunica amb l’església i l’hipogeu.

Tal com diu el nom ha estat la rectoria de la parròquia.  Coneixem un llarg llistat de preveres i rectors de l’església de Sant Genís de varis segles, però gràcies als padrons a partir de la segona meitat del segle XIX en sabem de més detalls de qui vivien a la casa. Com exemple tenim el  padró del 1866 on hi residien el mossèn Miquel Misser Alcolea, fill de Canet, amb els seus pares i una neboda, el vicari,  l’Iscle Vidal Esglésies, fill de Llagostera, i dues minyones.  Al 1962 arribarà el mossèn Manuel Boadas que farà canvis a la rectoria llogant-hi habitacions a turistes estrangers provocant tot un enrenou als parroquians.  Després de Boadas hi vindrà el rector Miquel Gallart, aquest marcarà un punt d’inflexió important, serà l’últim que viurà a la rectoria fins l’any 1995. A partir de llavors els rectors que vindran seran titulars conjuntament de les parròquies de Malgrat, Ferreries i Sant Genís, passant a residir a la rectoria de Malgrat. Amb Gallart viurà a la casa un matrimoni que s’hi quedaran a la casa amb la marxa del rector amb règim de lloguer. Amb aquesta parella, després de la seva mort fa uns cinc anys,  quedarà la rectoria tancada definitivament (6).

6 Casa del Lloc. Aquesta edifici es va enderrocar als anys 90 dels segle passat. A la porta hi havia una llinda amb la data 1735, possiblement any de la seva construcció. Aquesta pedra encara es conserva en un mur de  davant l’església. Havia tingut varies utilitats, el nom de casa del lloc ja indica un ús comunitari. Al padró del 1921 consta com a part del cementiri, quan feia de magatzem de l’església. Posteriorment a finals dels anys vint fou habilitada com aula on el rector hi  feia classes. Als anys setanta es va reformar i fou  convertida en un habitatge que llogava el rector a estiuejants (7).

7 Can Ferrerhosta. Fou enderrocada als anys setanta, construint-se previament al costat la nova que ara existeix. La casa tenia un finestral gòtic a la façana sud, tot i que l’entrada principal era a la façana que mirava a ponent amb dos portals quadrats amb llinda i brancals de pedra.  Originàriament la casa pertanyia a la institució parroquial anomenada la  Doma de Munt, però al  1690 ja és  secularitzada i és propietat del ferrer Joan Hosta,  moment que  la deixa a la seva filla, Magdalena Hosta, casada amb el Rafel Bonet de Sta. Susanna.  Al 1861  és  propietat el Josep Bonet Hosta Valls, casat amb la Rosa Pibernat Roquet.   Al registre del 1921 és propietària la Marina Bonet Freixes casada amb el Nicolau Salichs Vila. Els actuals propietaris són encara els descendents de la nissaga (8).  

Fons can Gibert.

Fons Manel Boadas. Reforma Casa del Lloc 1970.

Fons Manel Boadas.

 Xevi Salicrú.

 

1. Del record de la gent d’aquells dies  de les missions la gent recorda especialment la glaçada que va fer el vint-i-set d’abril, una data extraordinàriament tardana que va coure totes les patates segons els testimonis.

2. 3.Salicrú, X. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. Edicions del Rois. Palafolls 2016.

4. https://valldebossagay.blogspot.com/search?q=freixas

5. https://valldebossagay.blogspot.com/search?q=pietat

6.7. 8. Salicrú, X. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. Edicions del Rois. Palafolls 2016.