No és fins a la segona meitat del segle XIX quan documentem els primers mestres a Palafolls. El deu d’octubre de 1859(1) sabem del nomenament d’un mestre, Antoni Gahué Guix, i el 30 de març del 1860 (2) documentem el nomenament de la primera mestra de nenes, Maria Baret. Aquestes primeres referències evidencien que els nens nenes rebien l’ensenyament per separat, sempre una mestra per a les nenes i un mestre per als nens.
L’Antoni Gahué, que percebia un sou anual de 3300 rals de billó, va ser rellevat per Josep Pascual Domenech el 8 d’octubre de 1862 (3), quan va marxar a exercir al Pla de Penedès. Maria Batet, per la seva banda, va ser substituïda el 8 de juny de 1861(4) per Dolors Fitó, amb un sou de 2200 rals de billó. Aquesta va ser reemplaçada el 7 de febrer de 1862(5) per la mestra interina Teresa Ruscalleda, que deixaria el càrrec amb l’arribada de la nova titular, Rosa Deltri, l’1 d’agost de 1862 (6). La seva estada tampoc no seria gaire llarga, ja que va renunciar per incorporar-se a Sant Pere de Premià el 31 de març de 1863. El deu de juliol d’aquell any (7) arribà Maria Carlota Rimeng, que mantingué el mateix sou que les seves predecessores.
Aquesta successió de mestres es va estabilitzar amb l’arribada, el 8 d’octubre de 1865 (8), de la mestra Maria Fitó Armengou. La Maria s’instal·là en una casa de la plaça amb el seu marit, Joan Pujol Galceran, i la seva sogra, Maria Galceran. Joan Pujol, també mestre, no fou nomenat oficialment mestre d’instrucció primària de Palafolls fins el 23 de març de 1873, tot i que sembla que, almenys des de 1872, ja exercia. A l’Arxiu Municipal hi ha un buit documental entre l’octubre de 1868 i el gener de 1872, fet que impedeix documentar la marxa del mestre Josep Pascual i l’arribada de Pujol.
L’escola estava formada per dues aules. Sabem que l’any 1862 l’aula dels nens ocupava la planta baixa de la casa consistorial, mentre que la de les nenes era en una casa de propietat de Rosa Fonlladosa, on l’ajuntament tenia llogada una habitació destinada a aula.
L’any 1872 (9), l’aula de les les nenes era situada en una casa de la plaça, l’actual número 16, on l’Ajuntament continuava tenint llogada una habitació. L’aula dels nens, en canvi, seguia ubicada a la casa consistorial.
El consistori també tenia llogat un habitatge a la plaça per a la parella de mestres, l’actual número 17, conegut com a can Roca, on els documentem residint almenys des de 1866. Tant aquesta casa com la del costat, habilitada com a aula de les nenes, eren propietat de Salvador Crosas Surell. La primera l’havia adquirida l’any 1854 i la segona li havia arribat per herència materna.
Joan Pujol havia nascut a Bagà l’any 1835 i era fill de Jaume i de Maria, tots dos de Camprodon. Maria Fitó havia nascut a Alentorn l’any 1842 i era filla de Joan Fitó, mestre i fill de Cabanova, i de Rosa, natural d’Avià.
El matrimoni va tenir sis fills, tots nascuts a Palafolls. La primogènita, Maria, va néixer poc després de l’arribada de la família, l’any 1866. Posteriorment van néixer Joan (1868), una altra filla anomenada Maria (1872), Hermenegildo (1876) i Maria Neus (1880).
Joan Pujol va desenvolupar una vida municipal molt activa més enllà de la seva tasca docent. Al llarg de la seva estada a Palafolls acabà compaginant les funcions de mestre amb les de secretari i jutge municipal.
A partir del 6 de gener 1872 (10) consta com a secretari de l’Ajuntament fins el 27-10-1873 (11), data en què presentar la dimissió i fou substituït per Melcior Comelles. El seu cessament coincideix pocs mesos després del nomenament oficial com a mestre dels nens, fet que probablement responia a la incomptabilitat entre tots dos càrrecs. Aquesta incomptabilitat queda confirmada posteriorment quan, el 2 de gener de 1877 (12), Joan Pujol va presentar un recurs davant l’Ajuntament per ser inclós en les llistes electorals. La petició fou desestimada el 25 de febrer d’aquell mateix any (13), precisament perquè l’exercici del magisteri era imcompatible amb aquest fet.
La documentació continua aportant informació sobre la trajectòria d’aquesta parella de mestres. El 22 de març de 1878 (14), les actes municipals deixen constància que els exàmens dels alumnes havien obtingut uns resultats molt satisfactoris. Entre els nens es destaca, en lectura, Joan Pujol Fitó, de deu anys, fill dels mestres —que sabem que als dinou anys estudiava fora de Palafolls—, i en aritmètica Josep Martori Parés. Pel que fa a les nenes, les actes assenyalen que també van obtenir uns resultats brillants, amb una distinció especial per a Teresa Borrell en lectura i en la resta d'assignatures, així com molt bones qualificacions per a Joaquima Mompió i Antònia Borrell.
Aquesta menció als resultats escolars és excepcional, ja que no es torna a trobar en cap altra acta municipal conservada del segle XIX. Cal pensar, per tant, que els resultats assolits gràcies a la tasca dels mestres devien ser especialment remarcables.
Joan Pujol devia ser un home de caràcter. Així ho posa de manifest la seva negativa a satisfer l'impost de consums, al·legant que els mestres n'havien d'estar exempts (15).
Tot i haver renunciat anteriorment al càrrec de jutge, una visita de l'inspector d'ensenyament públic l'any 1881 (16) posa de manifest que Joan Pujol continuava exercint com a jutge suplent municipal, una funció incompatible amb la de mestre i a la qual, segons l'informe de la inspecció, havia de renunciar. Malgrat aquesta observació, l'inspector es mostrava plenament satisfet de la feina desenvolupada tant per Joan Pujol com per Maria Fitó.
Tanmateix, set anys més tard tornà a assumir responsabilitats municipals en ser nomenat secretari interí (17), coincidint amb el nomenament de Joaquim Ruhí, de can Calau, com a secretari titular.
Sembla, però, que les relacions entre tots dos no van ser especialment bones. Segons la documentació (18), Joaquim Ruhí es queixava que no podia continuar exercint el càrrec perquè el secretari interí percebia la meitat del sou assignat a la secretaria. Joan Pujol va respondre que, si Ruhí preferia continuar sense ell, no hi tenia cap inconvenient, ja que amb les seves obligacions com a mestre de l'escola de nens ja tenia prou feina. Finalment, es va decidir que Joaquim Ruhí continuaria exercint la secretaria tot sol.
L'abril de 1890 (19) una nova visita de l'inspector provincial d'instrucció primària constatava que els mestres havien corregit algunes de les deficiències detectades anteriorment, especialment pel que feia al control dels fons destinats a la compra de material escolar i a la necessitat de disposar d'un local adequat per a l'escola de nenes, situada al costat de l'Ajuntament. Desconeixem si aquell mateix any es va produir un canvi d'ubicació o de millora d'aquesta aula.
El 8 de març de 1891 (20), Joan Pujol i Maria Fitó van cessar definitivament com a mestres de Palafolls. Ignorem quin fou el seu nou destí professional, però sabem que tota la família abandonà el municipi.
La marxa de la parella de mestres deixa dos document d’un valor excepcional (21), els inventaris de tots els objectes existents a les aules en el moment del seu cessament. Es tracta d’una font de gran interès per conèixer els recursos didàctics de què disposava l’es escola pública de Palafolls a la fi del segle XIX.
Joan Pujol, que fou substituït per Lluís Alsina, va redactar l’inventari del material existent a l’aula dels nens en el moment de deixar el càrrec.
Un escriptori per al mestre, set cossos de fusta amb els seus corresponents quadrets de mostra per a l’escriptura, tres encerats, un tauler comptador amb un joc de cilindres per a l’ensenyament dels nombres fraccionaris, una colecció de làmines d’història sagrada, un mapa d’Espanya i Portugal, i un altre també d’història i naturals, una colecció de pesos i mesures mètriques, una colecció de quadres d’agricultura “incluitiva”, les quatre taules de sumar, restar, multiplicar i dividir, una colecció de cartells de flors, una regla d’un metre graduat, un compàs graduat, un punter per a la geografia, un quadre de nombres, un quadre de distribució del temps i numeració aràbiga, un quadre amb el programa d’ensenyament i un retrat del rei, un crucifix, un rellotge de paret que marca les hores, les mitges hores i el dia del mes, un armari per col·locar-hi llibres i altres objectes d’ensenyament, dos plumiers, un termòmetre, un quadre per registrar les entrada i sortides, quaranta-cinc pissarretes de pedra, una obra de l’Evangeli en quatre volums, tres llibres de matrícules, dos registres de resum de faltes d’assistència, un registre de faltes d’assistències diàries, un registre d’administració i un altre d’inspecció i varis llibres.
 |
| Inventari de l'aula de nens. AMP Registre d'entrada Caixa 1057. |
El 20 de març d’aquell mateix any es nomenà mestra interina Josepa Puig Comas, de can Puig de Palafolls (22). Ben aviat, però, fou substituïda per Antònia Ferrer Roca, l’abril de 1891 (23). Tan sols vint dies després, aquesta va sol·licitar una llicència per presentar-se a oposicions, motiu pel qual Josepa Puig tornà a ocupar interinament la plaça (24). Finalment, el juliol de 1891 (25), fou nomenada Rosa Capdevila, que redactà, a l’arribada, l’inventari del material que trobà a l’aula de les nenes.
La lectura del document presenta diverses dificultats paleogràfiques i alguns mots són avui il·legibles, però l’inventari permet reconstruir bona part del mobiliari i del material escolar existent:
Un crucifix, en estat regular; un retrat d’Alfons XII, regular; un retrat de la reina regent, regular; un retrat de Pius IX, regular; un quadre del temps de treball, en mal estat; un quadre d’honor, regular; una tarima, regular; tres caixes de cosir, regulars; dos cartells amb les oracions d’entrada i sortida, regulars, i un altre amb el registre de les faltes diàries, regular; diverses col·leccions de làmines de moralitat, en bon estat; dos mapes, en bon estat; dos encerats de pissarra, en mal estat, i un de regular; un armari; un tauler comptador; un tinter per a la professora, regular; dotze tinters de fusta per a [il·legible], regulars; una [il·legible] mètrica, regular; vuit [il·legibles] per a les mostres d’escriptura, regulars, i dues en mal estat; una campaneta, regular; sis pissarres de pedra, bones; una [il·legible], en mal estat; una cadira, regular; quaranta cartespai, en bon estat, i unes cortines per a la vidriera, regulars.Diversos llibres: un llibre de matrícules, regular; un llibre de visites, bo; un llibre de comptes, bo; un llibre de llengua, regular; un manuscrit, regular; un llibre de l’Evangeli, regular, i un llibre d’higiene personal, bo.
 |
| Inventari aula de nenes. AMP Registre d'entrada. Caixa 1057. |
Aquests dos inventaris constitueixen un testimoni excepcional dels materials pedagògics i dels recursos disponibles a les escoles públiques de Palafolls a les acaballes del segle XIX. Permeten conèixer amb força precisió com eren aquelles aules i amb quins instruments aprenien els infants de l’època. Alhora, recorden una realitat educativa molt diferent de l’actual, marcada encara per la separació entre nens i nenes i per una forta presència d’elements religiosos dins l’escola pública, aspectes que es van mantenir fins ben entrada la segona meitat del segle XX.
Xevi Salicrú.
1. AMP Actes de plens. 10-1-1859.
2. AMP Registres d’entrada. Caixa 1054.
3. AMP Actes de plens. 8-10-1862.
4. AMP Actes de plens. 8-6-1861.
5. AMP Actes de plens. 7-2-1862.
6. AMP Actes de plens. 1-8-1862.
7. AMP Actes de plens. 10-7-1863.
8. AMP Actes de plens. 8-10-1865.
9. AMP Actes de plens. 20-1-1872.
10. AMP Actes de plens. 6-1-1872.
11. AMP Actes de plens. 27-10-1873.
12. AMP Actes de plens. 2-1-1877.
13. AMP Actes de plens. 25-2-1877.
14. AMP Actes de plens. 22-3-1878.
15. AMP Actes de plens. 22-5-1880.
16. AMP Actes de plens. 17-5-1881.
17. AMP Actes de plens. 15-3-1888.
18. AMP Actes de plens. 19-1-1890.
19. AMP Actes de plens. 23-4-1890.
20. AMP Actes de plens. 8-3-1891.
21. AMP Registre d’entrada. Caixa 1057. 8-3-1891.
22. AMP Registre d’entrada. Caixa 1057. 20-3-1891.
23. AMP Registre d’entrada. Caixa 1057. 3-4-1891.
24. AMP Registre d’entrada. Caixa 1057. 22-4-1891.
25. AMP Registre d’entrada. Caixa 1057. 8-7-1891.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada