Aquests dies, el centre de Palafolls s'ha omplert de pancartes que expressen el rebuig a la benzinera que es projecta instal·lar a l'entrada del poble, a la cruïlla del carrer Passada amb el carrer Ramon Turró. Es tracta d'un espai situat al nucli urbà del municipi, carregat d'història.
El carrer Passada és l'hereu de l'antic camí ral que venia de Malgrat i es dirigia cap a Tordera. Avui només conserva aquesta denominació un petit tram del que havia estat el vell camí ral. Antigament, però, la plaça Major, el carrer Major, l'avinguda Pau Casals, el carrer Roig i Jalpí i el camí que mena cap a Tordera formaven part del camí ral de la costa, una via de comunicació que unia Barcelona amb Girona.
L'actual carrer Passada i la plaça Major compartiren denominació fins ben entrat el segle XIX. La documentació del segle XVI els esmenta indistintament com a camí ral, camí de Girona o camí de Tordera. Entre els segles XVII i XVIII, el tram que avui coneixem com a carrer Passada apareix documentat amb el nom de via de baix (vico inferiore), una denominació que el diferenciava de la plaça i que feia referència a la seva situació topogràfica més baixa.
Ja al segle XIX, els primers padrons municipals introdueixen una nova nomenclatura que ara pot resultar confusa. El que avui són el carrer Passada i la plaça Major hi apareixen sota el nom de carrer Ferreries, mentre que l'actual carrer Major és identificat com a carrer Passada. Cal tenir present, doncs, que l'antic carrer Passada no correspon exactament amb l'actual.
La denominació Passada no és exclusiva de Palafolls. És un topònim força habitual en poblacions on els carrers es van formar arran dels antics camins principals. La veïna vila de Malgrat també conserva un carrer Passada que, igual que el nostre, havia format part del camí ral. Aquesta via va perdre la seva funció principal durant el segle XVIII, quan es va obrir un nou traçat que seguia un recorregut semblant al de l'actual carretera N-II.
A mitjan segle XVI ja hi trobem documentades cinc cases contigües a l'actual carrer Passada, les corresponents a les actuals adreces del carrer Sindicat, número 2, i Passada, números 3, 5, 7 i 9. Aquest petit conjunt d'habitatges, juntament amb tres cases situades a la part baixa del carrer Major i dues més a la plaça, constitueix el primer embrió del nucli de les Ferreries.
Aquest nucli començà a configurar-se al llarg del segle XVI, coincidint amb la progressiva substitució del nom de veïnat de la Burgada pel de les Ferreries. El canvi de denominació no fou casual. L'any 1501 s'hi establí una ferreria a l'espai que més endavant esdevindria la plaça, un fet que va actuar com a embrió del desenvolupament urbà i econòmic de l'indret. A partir d'aquell moment, el nou nucli aniria creixent i consolidant-se durant els segles següents.
 |
| Entrada al nucli de Palafolls als anys seixanta. A la dreta can Bonosi. Autor desconegut. Fons Pere Moner. |
Tanmateix, a tocar de la cruïlla on avui es planteja la construcció de la benzinera hi trobem encara un altre element patrimonial de gran interès: la masia de can Bonosi, testimoni privilegiat de més de cinc segles d'història. Els seus orígens es remunten, com a mínim, al segle XV, quan la documentació la identifica amb el nom de mas Roig des Prats.
La primera notícia coneguda és de l'any 1434 (1). Aquell any, Marc de Colomers i la seva esposa Caterina adquiriren el mas per cinquanta-una lliures a Guillem Rossell, àlies Roig, veí de la parròquia de Pineda i propietari útil de la finca.
Uns anys més tard, el capbreu de 1502 (2) del terme del castell de Palafolls ens ofereix una descripció més precisa de la propietat. El seu titular útil era Antoni Roig des Prats, home propi i soliu del senyor de Palafolls, aleshores el vescomte de Cabrera. Antoni declarava posseir un mas de vint jornals situat al puig de Saguer, el petit turó que avui corona la plaça i on es va situar la primera ferreria.
Les afrontacions permeten reconstruir amb força exactitud el paisatge de l'època. A llevant limitava amb terres del mas Joanysacreu, del mas Pedrer i del mas Fonolleda; a migdia, novament amb el mas Joanysacreu, que abans havia pertangut al mas Banyul Ferrer; a ponent, un camí el separava del mas Pinell; i al nord confrontava amb el mas Bages, altres terres del mas Joanysacreu, les possessions d’en Vallouri i una altra peça del mateix Antoni Roig, també separada per un camí.
El capbreu revela més dades del patrimoni dels Roig. A més del mas principal, Antoni declarava la possessió del mas Poch de les Brugueres, ja aleshores derruït; una quintana de tres jornals; una peça de terra de dos jornals a la Clariana, i una feixa de quatre jornals a les Ravareres. Una explotació agrícola de dimensions considerables, distribuïda en diferents indrets del terme.
La família Roig conservà la propietat durant bona part del segle XVI. Tanmateix, l'11 de gener de 1599 (3), el mas fou venut a l'encant per ordre de la cúria de Palafolls. Ignorem quines circumstàncies provocaren aquesta venda forçosa, però sabem que l'adquirí Pere Riera, iniciant així una nova etapa en la història de la finca.
Vuitanta anys més tard, el 1681, el seu nét Esteve Riera comparegué per capbrevar de nou el mas. Aquest limitava a llevant amb les terres de Jaume Pedrer; a migdia amb les de Maria Esquena; a ponent, un camí el separava del mas Pinell, propietat de Maria Jordà; i al nord confrontava amb les terres de Joan Joanysacreu i, en part, amb les de Jaume Alsina, també separades per un camí.
L'any 1750 (4) es produí el fet que acabaria donant a la casa el nom amb què encara avui és coneguda. La pubilla del mas, Maria Riera, néta d'Esteve Riera, es casà amb Bonosi Vives i el mas passà a ser conegut com a can Bonosi, una denominació que ha perdurat fins als nostres dies.
Gràcies a aquesta successió de documents és possible seguir el fil de la història del mas durant més de tres segles i observar com una antiga explotació agrícola, situada als afores del primer nucli de les Ferreries, acabaria envoltada pel creixement urbà del poble.
Un dels documents més interessants que conservem sobre can Bonosi és l'inventari aixecat l'any 1784 (5) arran de la mort de Francesc Vives. La seva vídua, Marianna Vives Sagrera, féu inventariar els béns de la casa, deixant-nos un testimoni excepcional sobre com era una masia de les Ferreries a les acaballes del segle XVIII.
El document descriu primer la finca. La casa afrontava a sol ixent amb terres del mas Jordà Moresch, procedents de l'antic mas Pinell; a migdia i a ponent, amb el camí ral, i a tramuntana amb diversos casalots. Aquesta darrera referència és especialment significativa, perquè evidencia que el nucli de les Ferreries ja havia començat a créixer al voltant del mas. Les noves cases anaven ocupant l'espai que fins aleshores havia estat agrícola, fins al punt que, amb el pas dels anys, la trama urbana acabaria absorbint completament l'antiga explotació.
Però el valor d'aquest inventari va molt més enllà de la descripció de les afrontacions. Habitació rere habitació, el document ens permet entrar dins la casa i descobrir una manera de viure marcada per l'austeritat, on gairebé tots els objectes són qualificats d'«usats» o «dolents», una expressió que els inventaris notarials de l'època utilitzen sovint per indicar el seu estat de conservació.
A l'entrada hi havia una taula vella amb dues cadires de boga, tres portadores, un banc pla de fusta, unes arpelles, un magall de tall i un tràmec de ferro amb mànec de fusta. Tot plegat conformava un espai eminentment funcional, destinat tant a les feines del camp com a les tasques quotidianes de la casa.
A la cuina hi trobem una pastera plana i una taula d'escó, també en mal estat; un cassó i una caldera d'aram, una olla de ferro de mida mitjana, una paella, unes graelles, unes lleves i una serra de foc, tots utensilis indispensables per preparar els àpats i mantenir el foc encès. Entre la vaixella de terrissa i vidre sobresurt un detall revelador: tres culleres i quatre forquilles de llautó, però també cinc culleres de plata daurada, probablement les peces de més valor que es conservaven a la casa.
El celler disposava de dues bótes, una amb capacitat per a quatre càrregues i una altra per a tres, totes dues plenes de vi. La presència d'aquestes bótes confirma la importància que continuava tenint la vinya dins l'economia del mas.
A la cort hi havia una vaca, una burra amb el seu pollí i un porc. No era un bestiar abundant, però sí el necessari per garantir la viabilitat d'una explotació pagesa moltes vegades de subsistència.
La sala feia també les funcions de magatzem. S'hi guardaven dues quarteres de blat de moro i bona part de la roba de llit: dos màrfegues, una flassada, dues vànoves i set llençols, tots ells ja força gastats per l'ús.
En una de les cambres, la que donava al galliner, hi havia un llit de pilars i dues caixes. A l'interior s'hi conservaven tres camises del difunt, dos llençols —un de tenyit i un altre guarnit amb puntes—, sis tovallons, unes estovalles, unes sabates, un gambeto, unes calces i una jupa. L'inventari puntualitza novament que gairebé totes aquestes peces eren velles o en mal estat, una mostra de fins a quin punt la roba representava un bé valuós que s'aprofitava fins al límit.
La cambra contigua, orientada cap a la cuina, contenia un altre llit i les reserves d'aliments: dues quarteres de mestall i tres mesures de faves, productes bàsics de l'alimentació pagesa.
L'inventari es completa amb la relació dels béns immobles que posseïa el difunt: un camp de dues quarteres al pla de Grau i una altra peça de terra de quatre quarteres situada a la Bosia.
Gràcies a aquest document podem reconstruir, gairebé tres segles després, el dia a dia dels habitants de can Bonosi. Cada moble, cada eina i cada peça de roba ens parla d'una família pagesa que vivia amb senzillesa, profundament vinculada al treball de la terra i perfectament integrada en aquell petit nucli de les Ferreries que, amb el pas del temps, acabaria convertint-se en el centre urbà de l'actual Palafolls.
Malgrat haver quedat envoltada pel creixement del poble, la masia encara conserva bona part dels elements que en delaten l'antiguitat. El portal adovellat i diverses finestres de pedra amb llinda recta continuen recordant els seus orígens. Les intervencions dels darrers anys hi han incorporat noves obertures, especialment a la façana de ponent, però l'edifici manté encara la imatge característica de les masies.
A mitjan segle XIX, una filla de la família Vives es casà amb un membre de la família Roure, de la qual desconeixem l'origen. Des d'aleshores aquest cognom ha restat vinculat a la propietat i és el que encara avui porten els descendents del mas.
Actualment, un cop finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, només resta esperar la resolució que determinarà si el projecte de construcció de la benzinera prospera o no. Durant aquest període, veïns i persones afectades han presentat diverses al·legacions amb l'objectiu d'evitar-ne la implantació, argumentant els possibles impactes urbanístics, ambientals i patrimonials que comportaria.
Aquesta mobilització ciutadana ha anat acompanyada de la recollida de prop de 2.000 signatures, una xifra gens menyspreable si tenim en compte que representa aproximadament una cinquena part de la població de Palafolls. Més enllà del resultat final del procediment administratiu, aquesta participació posa de manifest que una part important del veïnat considera que aquest espai mereix una reflexió acurada abans de transformar-lo de manera irreversible.
I és que la cruïlla del carrer Passada amb el carrer Ramon Turró no és un indret qualsevol. És un dels espais on es pot resseguir l'evolució històrica de les Ferreries. Hi conflueixen l'antic camí ral, origen de l'actual carrer Passada; el primer nucli urbà format al llarg del segle XVI; i la masia de can Bonosi, hereva del vell mas Roig des Prats documentat des del segle XV absorbida pel nucli urbà.
Transformar aquesta zona en allò que es proposa no contribuirà a millorar la qualitat de vida dels seus veïns; ans al contrari, la pot perjudicar.
Xevi Salicrú.
1. AHHF Not. Ll. 582. 22-1-1434. Dades facilitades per Xavier Soldevila.
2. AMS. Capbreu 1 f.15 12-11-1502.
3. AMS. Capbreu 7 f. 303 2-6-1681.
4. AMS. Capbreu 13 f.175 17-4-1750.
5. Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials Ll. 945 F.1 7-12-1784.
Bibliografia
Salicrú, Xavier (2018). Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent. , XIV-XX. Palafolls: Edicions del Roig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada