Els dies de Setmana Santa són unes diades carregades de tradicions; tortells, palmes i palmons, bunyols, el salpàs antigament, processons i misses omplen i omplien els dies que es tanquen amb l’eclosió de la Pasqua. Aquesta última, que es celebra arreu d’una forma semblant, té a Palafolls un tret distintiu quan celebrem també la Festa Petita.
Tots hem tingut sempre ben clar que aquesta festa és per Pasqua, que per ser correctes l’hauríem d’anomenar Festa Petita de les Ferreries, tot i que és acceptat i extès que ara és reconeguda com la Festa Petita de Palafolls (hem de recordar que una part de Palafolls, la parròquia de Sant Genís, té una altra Festa Petita) o també Festa Major Petita de Palafolls, que és una incongruència doncs o és petita o és major... però a banda de la nomenclatura i de quan la celebrem, el que no hem tingut massa clar és el perquè de celebrar-la en aquest moment.
Palafolls ha estat un poble eminenment agrícola històricament, encara avui però la pagesia segueix estant present al nostre paisatge, així com també la petjada que ha deixat a la història del municipi. Un exemple és el complex Teatre-cafè, un equipament aixecat pels pagesos l’any 1948 i que encara és vigent avui. I és amb aquest pedigrí arrelat a la pagesia on hem de buscar l’origen de la festa que ens ocupa avui.
Entre 1880 i 1888 es va crear la Societat de Socors Mutus de Sant Antoni Abat (Anglada, 2023: 29) , coneguda popularment com a Germandat de Sant Antoni Abat. El seu objectiu era donar aixopluc als socis en cas de malaltia, tot i que també dedicaven molt d’esforç a dinamitzar la vida social dels seus membres. Així en un poble com Palafolls dinamitzar els seus socis volia dir també dinamitzar la vida de tot un poble.
La germandat tot i estar sota l’advocació de Sant Antoni Abat celebrava la seva festa el Dimarts de Pasqua. La primera vegada que trobem documentada la festa és al 1916, quan s’anuncia dies abans que la junta de la germandat, sota la presidència de Pere Martí, ha acordat celebrar ofici amb sermó del rector de Salt al matí, i a la tarda rosari i sis sardanes a la plaça. També ens diu que han contractat l’orquesta Els Serafins del Baix Montseny per amenitzar els actes 1. Passada la festa tenim la crònica de com va anar, segons la nota a La Costa Llevant, on ens diu que fou un goig veure “...els vuitanta-nou socis endiumenjats en uns actes esplendorosos...” 2.
A l’any 1918 seguim tenint notícies de la festivitat. Aquell any es beneeix un altar dedicat al Sagrat Cor de Jesús, la imatge de Sant Antoni Abat i dos àngels destinats per l’altar major, també durant l’ofici es va comptar amb la presència d’un cor de capellans de la zona, i amb un sermó a càrrec del rector de Salt, Joan Alabau. A la tarda es van cantar els goigs en honor del patró i rosari. Tots els actes van ser acompanyats per l’orquesta La Principal de Santa Coloma de Farners 3. Al 1919 es repeteix el format de l’any anterior, amb la mateixa orquesta, celebrant l’ofici el beneficiat de Malgrat mossèn Fèlix Paradeda, acompanyat dels capellans Pere Sagrera, Francisco Monfulleda, Pere Figueras i Josep Masseguer i amb el cor dels preveres Pere Vila, rector de Sant Genís i per tant també de la sufragània església de Santa Maria, Sebastià Regí i Felip Tenas. El sermó va anar a càrrec de mossèn Bonaventura Guardiola.
Però fins aquí encara no tenim dades que aquesta Festa de Dimarts de Pasqua sigui la nostra Festa Petita. Tot ja fa pensar que és la mateixa, però la minsa documentació a partir dels anys trenta i especialment passada la Guerra Civil, quan la festa és ben present a la memòria dels palafollencs no ens dona prou informació. Es recorda especialment que venia també als anys cinquanta i seixanta La Principal de la Bisbal com ho feia per la Festa Major. Aquesta orquestra ha estat el referent per més d’una generació de palafollencs establint gran amistat amb els components de la formació, una època on molts feien els àpats a casa dels veïns. Però més enllà d’aquests records, explicats per molt palafollencs 4, tenim ben poques referències documentals que facin referència a la festivitat.
En un ple de 1953 5 es situa el Dilluns de Pasqua com a festiu, explicitant que és festa local per tradició. Per tant, sabem que el Dilluns de Pasqua era festa a Palafolls en un moment on aquest dia no era festiu arreu del país com ho és ara. Al 1970 6 també a partir de l’acta d’un ple tenim la sol·licitud de Rafael Crus Pueyo per a la instal·lació d’una atracció d’autos de xoc per a la Festa de Pasqua i Festa Major.
Tot i que en aquests documents no es parla de Festa Petita sinó de Festa de Pasqua entenem que és la mateixa festa, recolzant-nos en la tradició oral que ens ha arribat. I és a partir d’un document concret, que podem afirmar que és la continuació de la Festa de la Germandat de Sant Antoni Abat, documentada almenys ja a la segona dècada del segle XX.
El document que ens ho rebla tot, i ens dona aquesta continuïtat en el temps, és la troballa aquests dies d’una nova nota a La Costa de Llevant del 18 d’abril de 1920, on més enllà de descriure’ns els actes de la festa, amb la participació de l’orquesta Els Montgrins i la primera vegada que hi documentem ball de nit, ens diu que “[l]a festa del dimarts de Pasqua, festa de la Germandat Socors Mutus baix la advocació de Sant Antoni Abat y festa petita de la població...” 6. Doncs sí en teníem alguna sospita, aquesta nota de la revist, és la clau per poder-ho afirmar. Fixem-nos també que si s’anomenava Petita és que hi havia una Major, per tant la festivitat del 8 de setembre ja era considerada Festa Major tot i no ser encara l’església elevada a parròquia, cosa que no va passar fins al 1929, i que creiem que havia estat a partir de llavors quan s’havia començat a anomenar Major, cosa errònia. Però, ens queda encara algun serrell per esclarir, i és que en quin moment la festa va passar de celebrar-se el dilluns en comptes del dimarts i es va desvincular de la Germandat. No ho tenim massa clar però jo personalment em decantaria a pensar, sent tan sols només una proposta, que podríem situar-ho passada la Guerra Civil. La República i la Guerra van provocar molts canvis a la societat en general tranformant i canviant moltes coses, i la nostra Festa Petita en va ser, possiblement, una més.
 |
| La Costa de Llevant. 18-4-1920 |
La festa a partir dels anys vuitanta va entrar en forta crisis, arribant a passar quasi desapercebuda. A la primera dècada del segle XX es va tornar a promocionar des de l’Ajuntament, tot i que també amb alts i baixos. Enguany s’ha programat amb nous actes, i per fer-la més lluïda s’han inclós els actes propis de la Setmana Santa, actes que per la seva naturalesa religiosa recordant la mort de Jesús mai es poden considerar actes festius a diferència de la Pasqua, que sí que és un moment de joia. En tenim diversos exemples de com des de l’Ajuntament, en els plens que esmentàvem anteriorment , separaven molt bé l’assistència de les autoritats a dits actes, esmentant específicament que assistien als actes de Setmana Santa i als de Pasqua, per tant dues coses diferents 8. Més enllà d’això, actualment és evident que els actes es viuen com a societat d’una forma molt diferent, i penso que s’ha volgut englobar tot els actes d’aquesta setmana de vacances sota el paraigües de la Festa Petita, tot i que ortodoxament no sigui del tot correcte.
Xevi Salicrú
1. “Les Ferreries (Palafolls)”. La Costa de Llevant, 26 de març de 1916. Any XXIII núm. 13. Canet. pàg. 6.
2. “Les Ferreries (Palafolls)”. La Costa de Llevant, 7 de maig de 1916. Any XXIII núm. 19. Canet. pàg. 7.
3. “Les Ferreries (Palafolls)”. La Costa de Llevant, 21 d’abril de 1918. Any XXV núm. 14. Canet. pàg. 7.
4. Turón, Josep (1989): L’Estany Bufador. Palafolls: Edicions del Roig. Pàg. 78.
5. Arxiu Municipal de Palafolls. Actes de ple. 16-3-53.
6. Arxiu Municipal de Palafolls. Actes de ple. 26-2-1970.
7. “Les Ferreries (Palafolls)”. La Costa de Llevant, 18 d’abril de 1920. Any XXVII núm. 15. Canet. pàg. 7.
8. Arxiu Municipal de Palafolls. Actes de ple. 7-4-1954.
Bibliografia:
Anglada, Anna Maria (2023): “Mn. Fèlis Paradeda, pioner en la història de Palafolls”, Vilelles, recerca i difusió del patrimoni de Palafolls, núm. 03. Palafolls: Ajuntament de Palafolls, p. 24-31.
La Costa de Llevant (1894-1922). Canet: Llevant Gràfic. Disponible a: https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/diba74880/document_list?type=Diaris-i-revistes&doc=197577&page=&query= [consulta: 22 de març de 2024].
Turón, Josep (1989): L’Estany Bufador. Palafolls: Edicions del Roig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada