Quan t’endinses a les actes dels plens municipals hom troba sempre coses interessants que desperten curiositats.
En una d’aquestes actes, la del vint-i-dos de març de 1891, s’aprova sota la presidència de l’alcalde Damià Puig Fornaguera, que Palafolls passarà a tenir dos districtes electorals, tal com estableix la llei electoral del moment, a raó del seu nombre d’habitants segons l’últim padró de 1890.
El primer districte serà format pels veïnats de les Ferreries, el del Castell i el de Casanons. I el segon el formarà els veïnats de Sant Genís i Vallplana, agafant en tot el terme com a línia divisòria entre els dos districtes la Carretera General de Madrid a França , l'ara anomenada Nacional II.
I aquí és on rau la curiositat, la carretera mai havia estat un element divisori de cap territori, en el cas de Sant Genís algunes cases històricament sempre del veïnat, quedaven ara dins el districte electoral de les Ferreries. Podría semblar una cosa banal, però aquelles cases, per temes de representació política a l’Ajuntament, passaven a formar part d’un altre veïnat, elegint els seus representants entre els candidats del veïnat veí. Recordem que a cada districte electoral es presenten candidats per cadascun d’ells, on la suma dels electes de cada districte formaran el nou consistori. En aquell moment els regidors, anomenats en aquella època consellers, que formaven l’Ajuntament de Palafolls eren vuit, cinc pel primer districte i tres pel segon.
Aquesta nova podríem dir frontera, serà una línia que condicionarà els veïnats, i mica en mica anirà quedant en l’imaginari de Palafolls que Sant Genís i Vallplana acaben o comencen a la Carretera General.
Però què en sabem d’aquesta carretera que agafava aquesta notorietat territorial dins el municipi? més enllà de ser una via important de comunicació a nivell estatal.
Fins a la segona meitat del segle XVIII les principals vies del país eren els antics Camins Reials. La principal per anar de Barcelona a França passava per l’interior. Pel Maresme hi havia un ramal que pujant de Barcelona resseguia la costa arribant fins Malgrat, i allà pujava cap a les Ferreries arribant a Tordera. Alguns viatgers ens diuen que un ramal d’aquest camí travessava per un gual el riu anant cap a Blanes(1) i altres també ens diuen d’un segon ramal, que un cop passat el veïnat de les Ferreries anava a buscar el riu, creuant-lo i unint-se amb el ramal que havia passat per Blanes (2). El ramal que venia de Tordera i havia passat per les Ferrries travessava el riu passat Tordera, i les dues que pujaven ja unides després d’haver travessat el riu a Malgrat i a Palafolls confluien al lloc conegut com el Suro de la Palla a Maçanet, on s’unien al Camí Reial de l’interior, vora l’Hostal de la Tona a la Creu de la Mà, terme de Caldes de Malavella.
El Camí Reial de la Marina, com era anomenat aquest que passava per la costa maresmenca, va propiciar al segle XVI, en el tram de Malgrat a Tordera, el naixement del nucli del veïnat de les Ferreries (3). El seu traçat era el mateix que el que segueixen els carrers actuals de Passada, Major i Pau Casals. Les primeres cases que formaran el nucli s’instal·laran a la plaça i al carrer Major, aprofitant la seva bona comunicació. El primer punt a construir-hi cases serà a la plaça, no en va, allà hi havia un encreuament de camins, el camí reial de Malgrat cap a Girona i la via secundaria que anava cap a Sant Genís i que més enllà seguia cap a Sant Pere de Riu, Sant Andreu de l’Arbosseda, Sant Cebrià...resseguint aquestes poblacions interiors del Maresme. Aquest camí que passava per Sant Genís algun autor l’ha anomenat el Camí dels Contrabandistes (4). Tenim el relat del Francesc Borrell de can Borrell de Sant Genís per on passava aquest camí, al 1714 on diu que hi marxa escapant-se d’uns miquelets anant fins Sant iscle on és finalment segrestat, ell l’anomena el camí de Sant Andreu (5).
Hi havia una altra via secundària que sorgia d’un trencall del camí ral abans d’entrar a Malgrat anava cap a Sant Genís, d’aquí cap a Vallplana i cap a Tordera, anomenat antigament el camí de Casanons i més modernament el camí de la Serra o també de Sant Pere(6).
I així era la trama de les vies de comunicació a l’entorn de Palafolls , fins que el rei Carles III va voler començar a posar ordre i modernitzar les principals carreteres dels seus regnes peninsulars. El 10 de juny de 1761 es promulgava un Real Decreto on deia textualment “ para hacer caminos rectos y sólidos en España, que faciliten el comercio de unas provincias a otras, dando principio por lo de Andalucia, Cataluña, Galicia y Valencia”. (7)
Com dèiem anteriorment el principal, fins llavors, Camí Reial a França passava per l’interior, donant prosperitat al seu pas per totes les poblacions que trobava. Però el Real Decret canviarà aquesta via, fent-la passar per la costa de Barcelona fins a la Tordera, on aquí retornarà a l’interior fins a la Creu de la Mà per continuar l’antic traçat cap a Girona i França (8).
Un dels possibles motius del canvi és el moment de bonança que viuen els pobles del Maresme, un augment espectacular de la població al llarg del segle XVIII a causa de la gran riquesa comercial, industrial i agrícola, molta d’ella dirigida a l’exportació.
L’antic Camí Reial de la costa és modernitzat, en detriment del de l’interior que a falta d’un interés oficial s’anirà deteriorant. S’aplanen pujades, s’aixamplen i es fan trams més rectes, obres dificultoses especialment entre Caldes i Calella per lo accidentat del terreny i la proximitat del mar. El tram final de l’antic camí serà modificat amb aquestes reformes de finals del segle XVIII abans d’entrar a Malgrat, on s’endinsarà cap a l’interior anant a buscar la població de Tordera sense passar per l’antiga Vilanova de Palafolls ni pel veïnat de les Ferreries. Aquesta carretera es farà paral·lela a l’antic camí secundari que unia Sant Genís amb Tordera, sent més ample, planer i sòlid.
I aquest és l’origen del nostre trosset de Carretera General que divideix el nostre municipi en dues parts, i que sembla que a finals del XVIII ja era el tram oficial. Al llarg dels segles XIX i XX es va millorant el seu traçat. Encara podem distingir antics trams d’aquestes millores d’aquells segles; com un dels carrers de la urbanització mas Reixach, on la masia del mateix nom quedava a peu de carretera, o l’entrada al veïnat de Vallplana on les masies de can Nofre i can Tos quedaven també a peu de carretera, i el tram que queda paral·lel a l’actual nacional que va de la rotonda de Sant Genís fins davant al restaurant Reverter II amb més pujada i corbes. També en queda un petit tram just passat can Reverter a l’esquerra que continuava passant pel sot d’en Có fins que l’autopista se’l va endur per endavant, obligant també a refer el tram que salvava aquest sot ara desaparegut.
Xevi Salicrú.
1. Aquest ramal que anava de Malgrat a Blanes, i que sembla que en època medieval perd importància davant de la via que travessa el riu passat el veïnat de les Ferreries era el tram de la costa de la Via Augusta que enllaçava lesantigues ciutat romanes Betulo, Illuro i Blanda.
Hurtado, Víctor. Atles Manual d’Història de Catalunya. Del Paleolític a la Unió amb Aragó. Edicions Rafael Dalmau.barcelona 2014. p. 107.
2.Costa, Francesc. El Camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró 2016 .p.89-90.
3. Als capbreus del terme de Palafolls del segle XVII i XVIII dipositats a l’Arxiu Municipal descriuen les finques d’aquests carrers amb les façanes al camí reial d’anar a Girona.
Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016. pàg 16, 35,39,49.
4. Clariana i Roig, Joan Francesc. Les vies de comunicació del Maresme a l’antiguitat. Estat de la qüestió. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, [en línia], 2004, Núm. 17, p. 13 https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/128934.
5.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. p. 299.
6.Diversos autors. Palafolls passejades. Edicions del Roig. Palafolls 2008. p. 59.
7/8. Costa, Francesc. El Camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró 2016 .p.65.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada