Pirates a la costa.

A partir del segle XIV  el  Mediterrani  va tornar a convertir-se en un mar  perillós.  Corsaris d’origen  barbaresc, habitants del Magreb, sota  bandera de la mitja lluna i protegits per  l’imperi  otomà, piratejaven pel nostre mar.

Al segle XVI el problema es va aguditzar, moltes poblacions eren   preses  de saqueig, ràtzies amb l’objectiu  d’obtenir  un  botí fàcil i ràpid. Especialment les  costes  de les comarques de la Selva i el Maresme varen ser de les més castigades del país, hi tenim un munt d’atacs documentats; Badalona 1527, Palamós 1543, Pineda 1545.....

Al 1566 el rei de Castellà i Aragó, Felip II , ordenarà  al virrei de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza,  un estudi per fortificar la costa catalana, a partir d’aquí  mica en mica el litoral s’anirà omplint amb torres de defensa.

Esquema d'una torre. Xevi Salicrú.

Les torres  seran  aixecades a semblança de les que es construïen durant l’edat mitjana, una arquitectura  obsoleta pels atacs  d’artilleria. Aquestes servirien per albirar les galeres  i avisar a la població al crit de “Moros a la costa!” (1) i guardar-s’hi dins a l’espera que els  corsaris es retiressin amb el botí.  Les ràtzies eren ràpides, per això guardar-se dins les torres era una bona solució. Si podien, segrestaven  algun personatge de qui  poder demanar rescat, notaris, comerciants o pagesos benestants.

 Les torres, de  base rectangular o  cilíndrica, foren construïdes per les Universitats per defensar la comunitat  o per particulars per protegir les seves famílies i bens.

A Palafolls, concretament a Sant Genís,  tenim dues torres cilíndriques , les dos úniques que es van construir. Una de particular, la torre de Valldejuli, i l’altra, la de l’església de Sant Genís de Palafolls, feta construir pels obrers de la parròquia, que actuaven també com a administradors de la Universitat.

A Sant Genís hi havia dues famílies amb el mateix cognom, els Valldejuli de Dalt i els d’Avall. Els  Valldejuli d’Avall són els que construeixen al segle XVI una torre al costat del seu mas. A partir d’aquell moment aquests començaran a anomenar-se  Valldejuli de la Torre.

La torre dels Valldejuli ha estat transformada, especialment al segle XIX i XX, segons les necessitats dels seus propietaris, a partir del moment que ja havia perdut  el seu ús pel que havia estat construïda. Es va obrir una porta a la base, quan per motius defensius aquestes torres no tenien cap porta a nivell de terra. L’entrada que era a la primera planta va ser comunicada amb la masia a través d’un pont,  originàriament s’hi accedia amb una escala de fusta que es treia en moments de setge, i la corsera  va ser  mutilada conservant-se la part inferior.  

Torre de Valldejuli.

Té una base atalussada d’un diàmetre a la part baixa de 3,90 metres. La planta baixa  està aïllada de la resta per una volta de pedra. A la primera planta, que s’hi entra pel pont esmentat anteriorment hi ha un petit oratori, una  escala de cargol que comunica amb el terrat,  una finestra i  tres espitlleres, una defensa l’entrada de la  masia, l’altre el pou i la tercera la part de darrera.

Al pis superior hi  ha un matacà que defensava l’entrada de la primera planta on hi ha el pont actualment. Aquest pis superior es veu el castell de Palafolls i la torre de Sant Joan de Blanes.

Torre de Sant Genís. 

A l’església, l’any 1573, s’hi  construeix la  torre de defensa, annexa a l’angle  sud-oest de   l’edifici. Els obrers de la parròquia, Francesc Pedrer, Jaume Bruguet àlies Viader i Roig des Prat,     encarreguen  a Pere Jautor, mestre de cases d’origen francès, trenta-tres cantons de pedra per portes i espitlleres per ser posats a la torre. Aquests van costar tres ducats, l’equivalent a tres lliures i dotze sous.

L’accés a la torre és fa  a través  de  l’interior de l’església, pel cor, que és a l’alçada d’un primer pis. Ara la torre és coronada per un teulat de teules  però hem de suposar que ha estat escapçada i havia estat coronada per un terrat. Podem apreciar tres espitlleres a la primera planta; una defensant la porta una altra a l’accés al recinte i una a la façana de migdia.

De banda de l’ús defensiu la torre també va servir de comunidor, des d’on es beneïa el poble, cosa que ens reforça la teoria d’estar cornada per un terrat. Les dues torres es troben en bon estat de conservació, la de Valldejuli es troba en una propietat privada i no es pot visitar, la de l’església només podem veure-la de l’exterior, la visita a l’interior està pendent d’una intervenció per adequar-la.

Xevi Salicrú.

1-L’expressió “Moros a la costa “ és ara el que en diem políticament incorrecte, el mot moro pot tenir  una connotació despectiva segons l’ús i el to en que es faci servir. Es podria suplir per “Pirates a la costa” però  per ser fidel a la història  mantinc la primera. De la mateixa manera que pirates provinents de  les costes africanes piratejaven   el nostre litoral,   hi va haver un  temps que eren els nostres vaixells els que  atemorien  les seves costes.

Bibliografia:

Roig, Jesús. Les fortificacions medievals del Maresme. La Impremta d’Argentona. Argentona 2006.  

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions del Roig. Palafolls 2004.

Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Del Campo, Ferran. Castells medievals del Maresme. Guies del patrimoni comarcal, 13. Edicions Brau. 1998.