Fer el maig.

Al llarg de la geografia  catalana  són molts els pobles que celebren diferents rituals a l’entorn de l’arbre, un acte de culte a  la vida i la natura. El tió de Nadal o el Pi de Centelles en són uns exemples ben coneguts.

Alguns  tenen el costum de fer el que anomenen plantar el maig. Al Maresme,  Dosrius i Canyamars, i més enllà Folgueroles, Sant Llorenç Savall, Vinebre....conserven  la tradició d’anar a buscar un arbre al bosc i plantar-lo a la plaça del poble al primer de maig.

A Sant Genís fins als anys trenta es va enramar l’arbre de la plaça (1). Era ja una cosa molt residual, només ho feien dues dones grans, la Teresa Sensat Reig i la Vicenta Alsina Buscarons, nascudes al 1854 i al 1860 respectivament. Eren dues àvies del poble, de can Reig i de can Forn.

La plaça amb l'arbre, foto dels anys vint del segle passat.

Per sorpresa  de la canalla del moment, segons deia la meva àvia, la Teresina de can Reig, que era una nena llavors, el primer de maig les dues àvies engalanaven l’esquifit arbre de la plaça, amb flors que havien anat a buscar pels marges, mocadors de colors i garlandes que feien elles mateixes.

Ho feien totes dues ben soles. Segons explicaven  elles ho feien  doncs ho havien vist fer tota la vida, una activitat de la comunitat que havia quedat relegada només  a elles dues  que  mantenien el testimoni.

Passada la guerra ho van deixar de fer. La Teresa de can Reig  i la Vicenta de can Forn van ser les últimes que van fer el maig a Sant Genís, amb elles vam perdre una tradició, que ben poca cosa en sabem realment del que s’havia fet, potser també s’anava a buscar un arbre i es plantava com encara fan en alguns pobles, o com explicava Amades en alguns pobles  s’hi penjaven botifarres i aliments i s’hi jugava a abastar-los. Elles segurament  havien adaptat la tradició al que podien fer i es conformaven en engalanar el petit arbre que hi havia a la plaça com a succedani del que havia estat la festa.... no ho sabem, es van endur el secret.

Xevi Salicrú.

1.Segons el testimoni de la meva àvia Teresa Sala Martí (1921-2005)